Etiqueta: rex

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN LA BIOGRAFÍA.

DOCUMENTOS A QUE SE HACE REFERENCIA EN
LA BIOGRAFÍA. 


N. 1.

Varia 12. Notariorum 4. Alfonsi
IV, n. 2931, fól. 62 v.

Petri Michaelis Carbonell.

Nos
Alfonsus Dei gratia Rex Aragonum Sicilie citra
et ultra farum Valentie Hierusalem Hungarie Maioricarum Sardinie
et Corsice
Comes Barchinone Dux Athenarum et Neopatrie
ac etiam Comes Rossilionis et Ceritanie. Attendentes vos
fidelem nostrum Petrum Michaelis Carbonell oriundum Civitatis
Barchinone
esse ydoneum et sufficientem ad tabellionatus
officium exercendum prestito prius per vos in Cancellaria
nostra juramento quod bene et legaliter vos habebitis in exercendo
officio memorato constituimus et creamus vos eundem Petrum
Michaelis
in notarium publicum per totam terram et
dominationem nostram
ita quod in universis et singulis locis et
terris ditioni et jurisdictioni nostre subiectis possitis recipere et
conficere testamenta acta attestationes
sententias et quelibet instrumenta quorumcumque
contractuum fuerint et quaslibet alias scripturas publicas et
auctenticas et eas scribere et scribi facere per substitutuum
aut substitutos a vobis juratos tamen de quibus quidem prothocola
sive capibrevia faciatis notularum ut eterne memorie
comendetur. Nos enim ipsis testamentis actis attestationibus
sententiis instrumentis et aliis scripturis publicis et auctenticis
per vos bene et legaliter conficiendis et scribendis aut scribi
faciendis per juratos substitutos a vobis autoritatem nostram
impendimus pariter et decretum ita quod eisdem in judicio et extra
judicium fides plenaria adhibeatur et omnimodam obleneant roboris
firmitatem tamquam publica manu facta dum tamen subscriptionem
vestram et signum apposueritis in eisdem qua vos auctoritate regia
notarium et ipsis contractibus interesse teneamini confiteri.
Serenissimis igitur quibuscumque nostris locumtenentibus generalibus
nostrum super his significamus intentum. Mandantes de certa scientia
et expresse gubernatoribus nostris generalibus eorumque vices
gerentibus vicariis baiuiis justiciis curiis suprajunctariis
çalmedinis merinis juratis et universis et singulis aliis
officialibus et subditis nostris ubilibet constitutis presentibus et
futuris dictorumque officialium locatenentibus ut vos dictum Petrum
pro notario publico habeant et teneant per totam terram et
dominationem nostram ac in testamentis et scripturis vestris publicis
et auctenticis adhibeant plenam fidem, Adjicimus tamen quod
testamenta codicillos instrumenta illorumque notas et
transumpta acta attestationes testium et alias scripturas
publicas et auctenticas quos quas et que receperitis confeceritis et
scripseritis aut scribi feceritis intra Comitatus Rossilionis et
Ceritanie
ac terras Confluentis et Vallispirii
vestris sumptibus facere et de medietate preciorum inde habendorum
secundum ordinationes regias procuratori nostro
Rossilionis aut quibus voluerimus teneamini respondere. In
quorum testimonium presentem cartam fieri jussimus nostro comuni
sigillo impendenti munitam. Datum in Civitate Beneventi
die tercio mensis Marcii anno a nativitate Domini Millesimo
CCCCLVIII
Regnique nostri huius Sicilie citra farum anno
vicesimo quarto aliorum vero Regnorum nostrorum anno
quadragesimo tercio. Patriarcha et Cancellarius.

Petrus Puguriol mandato Regio facto
per
Patriarcham et Cancellarium qui
eum habuit pro sufficienti.
P.

n-2-fol-63-eiusdem-comissio

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

– En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
 ¿En qué quedamos? 


Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.


https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a


Barcino, civi, 1674, Carol, rex,

L´estat català


El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a «princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor«. Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.


El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

EnFerrando per la gracia de Deu rey Darago et de Siciliaal inclit et magnifich en Tomas duch de Clarençafill del illustre princep en Henrich rey Danglaterranostre molt car e molt amat cosi salut et creximentde honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleercertificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affecciosaber aço mateix de vos pregamvos axiaffectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letrescar gran plaer e consolacio ne haurem. Molt care molt amat cosi segons a nos es stat donat entendrede present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra parevostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar loslochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que açono procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueuspregam affectuosament que havent sguart als bons etgrans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit reynostre molt car e molt amat frare e nostres precessorsreys Darago de bona memoria et nos qui per grasiadivinal en los regnes et terres Darago succehimla qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit reyvostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferiren aquells dampnatge ne violencia alguna. Esera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvosmolt car e molt amat cosi que nos aximatexhavem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit reynostre molt car frare ne vostres ansvolem et manam que aquells sien tractats favoritsdins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. – Dada enBarchinona sots nostre segell secret a XII diasde janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. – Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.


Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. – Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada enBarchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudesen ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi neen casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e donabsent e present lo princep se pot dir abveritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se volno haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictadorde la dita letra nos fore dilatat ne hagradelectat son coratge en ordonar tal letradenigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobriosescontra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoriane lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sensprova alguna: e si tal letra vos senyor haguessetssignada ans hagrets seguides les vestigiesdels dits precessors qui han guardat lur linatgesabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volentsfer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fetsper mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no sepetit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa:e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminenciesfranqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no heen aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quisclamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yotant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lodit fet fahessen justicia breument e spatxada e açomateix fiu manar per la dita infanta si instats per lofisch quils ajudave per punicio dels crimse vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitudcontinua ells o lur procurador haguessen proseguit lurfet e provat ço que pretenen sens fallahagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurscontumacia colpa e necligencia e de lurprocurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopitopreses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de çoquels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son statsabsolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axisenyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullare a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manmevostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. – Vostre humilJayme Darago.  

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE

Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.
¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?


Moneda de plata de Alfonso II REX ARAGONE, finals del siglo XII.  ¿Y lo rey de Cataluña, por aón pare?









Pedro II, Osca, Huesca, Uesca, aragonés
Pedro II reine después de Alfonso II

Alfonso II de Aragón apodado el Casto (Huesca, 1-25 de marzo de 1157-Perpiñán, 25 de abril de 1196).
Rey de Aragón y conde de Barcelona entre el 18 de julio de 1164​ y el 25 de abril de 1196; y desde 1166 marqués de Provenza.​ Tras el fallecimiento de su padre Ramón Berenguer IV a comienzos de agosto de 1162, Alfonso II recibió la potestad regia, pero no fue hasta 1164 cuando su madre la reina Petronila hizo la donación del reino en su favor.