Etiqueta: Carlos II

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

moneda catalana, Barcino, Carol II, rex

– En una subvencionada web catalanista ponen que Cataluña hasta 1714 fue un estado independiente.
Moneda catalana del s.XVII donde figura el escudo y leyenda del Rey de España.
 ¿En qué quedamos? 


Barcino, civi, 1674, Carol II, rex.


https://es.wikipedia.org/wiki/Carlos_II_de_Espa%C3%B1a


Barcino, civi, 1674, Carol, rex,

L´estat català


El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent. El titol de comte de Barcelona era definit com a «princep amb potestat reial i que no reconeix ningú com a senyor«. Aquesta situació s´havia mantingut amb la vinculació de Catalunya als altres estats de la Corona d´Aragó i de la monarquia hispànica.


El Principat de Catalunya va constituir des de final del segle X, fins a 1714, i fins al Decret de Nova Planta, un estat independent.

Núm. 8. Reg. 2401. Fol. 61.

EnFerrando per la gracia de Deu rey Darago et de Siciliaal inclit et magnifich en Tomas duch de Clarençafill del illustre princep en Henrich rey Danglaterranostre molt car e molt amat cosi salut et creximentde honor. Inclit magnifich et car cosi: per tal com som certs quen haurets pleercertificamvos que en la confeccio de les presents nos e nostra molt cara companyona la reyna et los infants nostres fills erem sans et en bon stament de nostres persones grasia de nostre senyor Deus: e desijants ab gran affecciosaber aço mateix de vos pregamvos axiaffectuosament com podem que tota vegada que avinent vos sera nos en certifiquets per vostres letrescar gran plaer e consolacio ne haurem. Molt care molt amat cosi segons a nos es stat donat entendrede present alguns vassalls e sotsmeses de nostre molt car e molt amat frare lo rey Danglaterra parevostre e vostres vassalls farien son preparatori de entrar en nostres regnes per dampnificar loslochs constituhits en les fronteres de la qual cosa som fort maravellats e crehem fermament que açono procehex de voluntat o disposicio del dit rey nostre molt car et molt amat frare ni vostra: perqueuspregam affectuosament que havent sguart als bons etgrans deutes de amistat qui son stats tots temps entre lo dit reynostre molt car e molt amat frare e nostres precessorsreys Darago de bona memoria et nos qui per grasiadivinal en los regnes et terres Darago succehimla qual bona amistat nos entenem servar e guardar fermament en lesdevenidor vullats manar e inhibir decontinent a les dites gents axi del dit reyvostre pare com vostres ques guarden de no entrar dins los limits de nostres regnes ne inferiren aquells dampnatge ne violencia alguna. Esera cosa la qual vos grahirem molt: certificantsvosmolt car e molt amat cosi que nos aximatexhavem manat e manam de present als nostres vassalls e sotsmeses ques guarden de fer dan algun a vassalls o gents algunes que sien del dit reynostre molt car frare ne vostres ansvolem et manam que aquells sien tractats favoritsdins nostres regnes axi propriament com si eren vassalls nostres. E si coses algunes molt car e molt amat cosi vos son plasents de nostres regnes e terres scrivitsnosen car nos les complirem de bona volentat. E sia vostra guarda molt car e molt amat cosi Lesperit sant. – Dada enBarchinona sots nostre segell secret a XII diasde janer del any de la nativitat de nostre senyor MCCCCXIII. – Johannes de Tudela mandato regis facto ad relationem Didaci Ferdinandi de Vadillo secretarii.


Núm. 9. Legajo de cartas reales, n.° 111.

A mon senyor lo rey. – Mon senyor: una letra he reebuda de la vostra senyoria dada enBarchinona a XXIIII dies del mes de deembre prop passat contenent en acabament que presos e ben guardats remetes a vostra celsitud los nomenats en la dita letra e encara en sa serie innumerables paraules innominioses e de gran opprobri e en moltes parts daquella: de la qual e coses contengudesen ella no sens causa so molt maravellat com tals coses com la dita letra conte no cayguen en mi neen casa de vostres predecessors e meus als quals se inpingirie denigracio si en mi ere trobada la continencia de la sobredita letra: e es ver lo contrari ab vostra reverencia parlant car la casa Durgell don de vostres predecessors e meus han neximent es clara e mantenidora de leyaltat veritat justicia e equitat e en moltes maneres ommeses per lur prolixitat ha augmentada e encara defesa la casa Darago e donabsent e present lo princep se pot dir abveritat que aquesta es un dels coxins en que pot segurament reposar e aço ha mostrat obra e no paraules quant se volno haje evançat en les illes com no sie menys la conservacio de la terra deça mar que adquisicio de la ultra marina. E si aquestes coses e la prosapia de la dita casa si les sap hagues ben memorades lo dictadorde la dita letra nos fore dilatat ne hagradelectat son coratge en ordonar tal letradenigrant per sos pler e poder mi e ma casa quant se vol noli nogue ne la materia de la tinta que podie divertir en als hagre pervertida en scriure e dar tal forma de paraules a mi opprobriosescontra veritat parlant ab reverencia de vostra senyoriane lo signador de la dita letra salva pau sua hagre stesa la sua ma a concloure injusticia en aquella sobre la remissio demanada hon a mis pertangues ço que no fa crehent a simpla assercio de part que no recitant sa culpa per fortuna mostre volersen portar sa intencio sensprova alguna: e si tal letra vos senyor haguessetssignada ans hagrets seguides les vestigiesdels dits precessors qui han guardat lur linatgesabens si denigracio caygues en aquell ço que Deu no vulle no esser a ells luny e no volentsfer de tota erba un feix. Perque senyor placie a vostra senyoria si no ho fetsper mon sguard que almenys per lo deute tals letres nom sien trameses car no sepetit subdit vostre en qui hom no guardas de manarli injusticia e encara posarli innominia axi expressa:e per tant senyor que vostra senyoria vege que axi es potse informar e trobara ab veritat que per dret comu e per constitucions de Cathalunya e usançes e encara remissio en lo principat no ha loch e menys del comdat Durgell per ses preheminenciesfranqueses e libertats e molt menys pot ne deu esser a mi demanada qui jurediccio alcuna no heen aquell: e per aquesta raho si en Francesch Riera e en Guillem Rotlan com volien proseguir aquells de quisclamen dels furts per ells preteses haguessen volgut entendre ço quels dix clamantse a mi ço es que en tal cosa no havie res a fer com nos pertangues a mi nocio dels dits fets e si apres com per lur importunitat yotant com en mi era desplaentme tals coses hagui dit als officials de la infanta a quis pertany que en lodit fet fahessen justicia breument e spatxada e açomateix fiu manar per la dita infanta si instats per lofisch quils ajudave per punicio dels crimse vindicta publica una e moltes vegades e ab solicitudcontinua ells o lur procurador haguessen proseguit lurfet e provat ço que pretenen sens fallahagueren vist que per falt dels administradors de la justicia no hagre fallit ne ha: mas en lurscontumacia colpa e necligencia e de lurprocurador dient que no curave fer instancia ne altra prova sino de comptar diners. E per ço com contra Felip Daygues Miguel Garcia Paschal de Munt-Real e Lopitopreses en poder del capita de la ciutat de Balaguer a lur instancia no fos provat alcuna cosa de çoquels ere oposat fetes les citacions monicions e assignacions degudes et per temps congruus e segons en tals coses dret dispon los dessus dits hauda solemne collacio de juristes son statsabsolts: e segons so informat aço ha fundament e stabilitat de dret ne se que vos senyor ne altre jutge per justicia hi pogues pus fer: e axisenyor placiaus que tals letres e axi injustes ab la dita reverencia per les dites rahons e altres e specialment envers mi que noy he res a fer façats cessar e la sobredita revocar e anullare a mi haver scusat com per raho e justicia e encara ben star ho dejats fer. E manmevostra senyoria ço que li placie. Scrita en Ager sots mon sagell secret a VIII dies del mes de febrer del any MCCCCXIII. – Vostre humilJayme Darago.  

LA GUIARRA DE SUCESIÓ

LA GUIARRA DE SUCESIÓ. 


Esta charrada está feta en retalls de la Revista escolá Mirablanc (1989). Segur que Pedro mos dirá moltes mes coses, pero me ha cridat la atensió estes ralles escrites per los chiquets de entonses. 


 “La mort del rey Carlos II, de España, sense dessendánsia, va aubrí una guiarra per veure quí li seguíe. A España va sé un enfrentamén entre los antics reinats de Castilla y lo de Aragó. Se va acabá en lo Tratat de Utrecht 1713.
Tamé va intervindre part de Europa.
La nostra sona va sufrí mol, mentres la Guiarra de Sucesió entre lo Rey Felipe V de Anjou o de Borbón (titulá) y el archiduque Carlos de Austria (aspirán o pretendén). 



Los soldats estasionats, sobre tot los estranchés, van fe moltes maleses. Tamé va ñaure grapats de rebeldes que les van fe per la seua cuenta.
Duran lo enfrentamén, Alcañís y la seua comarca (1705) se van declará a favó de Don Carlos y Cantavieja a favó del Rey Felipe. Los famosos guerrillés, dits “Los Miquialets” u van desfé tot en nom de Don Carlos. Tamé van apareisse grupos rebeldes del terreno, entre ells Blas Ferrer, jefe dels sublevats de Monroch, Carlos Lamberto y lo Mut de Vallchunquera, que atacaben als soldats del rey Felipe. 



En esta situasió va vindre lo prínsipe de Tilli, un cheneral famós al servisi dels Borbons, Bourbon, pa acabá en los rebeldes. Encara que no va ñaure cap de batalla importán, alguns dels nostres pobles u van pagá car per esta guiarra. Van cremá y saquechá Monroch, Calaseit, Fondespala y Vallchunquera, patín tota clase de maleses per part del soldats reals, entre los que ñabie mes fransesos que españols. 


Va tindre que vindre lo matéis Rey Felipe V en persona (al mars del 1706), va fe que los achuntaméns li juraren fidelidat y va disá guarnisións a Maella, Alcañís y La Fresneda, aon se va quedá lo sargento machó del réchimen fransés, Burk.

Van torná a atacá los de Don Carlos, hasta que van acabá derrotats en abril de 1707. Mos van posá uns castics y unes contribusions durisimes: cada tres diez, 50 rasions de pá, 35 cabrits, y 250 cuarts de sibá. Y cada semana: un bau y 25 parelles de espardeñes, ademés de mols dinés. 


Eisse matéis añ de 1707, lo 29 de chun, lo rey Felipe V li va llevá a Aragó lo seu Dret Foral. Y va posá leys noves per mich dels Decrets de Nova Planta (Nova Legislasió). A Valénsia li u va fe lo matéis día que a Aragó. A Mallorca lo 15 de noviembre de 1715 y al Prinsipat de Cataluña lo 16 de chiné de 1716. O sigue a tots los que avans formaen lo reinat de Aragó.”

FIN. 



En un auténtico vuelo de más de doscientos años, a vista de águila imperial, David Alonso recorre las vicisitudes de reyes, claroscuros intrigantes, logros bélicos y culturales de todos los monarcas que han ostentado corona en la rama hispana de los Habsburgo.
(Blog Historia con minúsculas)

Una vez tuvimos un imperio en el que no se ponía el sol. Una época de grandes hazañas y grandes personajes que forjaron la Historia de muchas naciones. La dinastía de los Habsburgo , los Austrias , fueron quienes iniciaron y cerraron aquel período. Y este libro realiza un recorrido por las vidas y los actos de aquellos reyes que en otro tiempo dominaron Occidente.

David Alonso García ha recurrido a los últimos estudios sobre la época para trazar la trayectoria de los Austrias, con un estilo sencillo y ágil comprensible para cualquier lector. Las virtudes y los defectos de los protagonistas quedan reflejados en unas cuantas páginas que resumen un período de casi dos siglos.»
(Blog Anika entre libros)

Una dinastía, que se consideraba guardiana de la cristiandad, que pretendió la unión de todos los territorios del mundo bajo un mismo cetro.

Estudiar la historia de los Austrias, de la dinastía de los Habsburgo, es estudiar una de nuestras señas de identidad más característica, y no es sólo porque gobernaran un imperio mundial en el que España era el referente de todo planeta (o se era vasallo o se era enemigo de España), sino porque el estudio de los gobiernos del S. XVI y XVII nos ayudará a explicar no pocas dinámicas de poder de la actualidad. Desde Carlos V a Carlos I la historia de los Austrias engloba el periodo de mayor esplendor en la historia de España y termina con la degradación de la sangre de una dinastía que gobernaba desde Florida hasta Mozambique.

Breve Historia de los Austrias nos detalla de un modo exacto la historia de los distintos reyes que gobernaron el Imperio español durante doscientos años. Desde las múltiples casualidades que permitieron a Carlos V heredar un gigantesco reino, hasta la leyenda negra del laborioso Felipe II, máximo dirigente de la cristiandad, pasando por los problemas de Carlos II, desde los físicos causados por la degradación de la sangre, hasta la disolución de un imperio por causas económico-políticas. 

Pero David Alonso no se contenta con esto sino que nos ofrece la relación de los monarcas con corrientes supranacionales como la reforma protestante o problemas internos como la expulsión de los moriscos, además pretende, usando las perspectivas historiográficas más actuales, derribar algunos lugares comunes de la historia de España como el mito del absolutismo que no atiende a la existencia de una oligarquía influyente en el imperio, o el mito del Imperio, ya que los Austrias, al menos hasta Felipe IV fueron muy tolerantes con las clases dirigentes y las costumbres de los nuevos pueblos gobernados.

Razones para comprar la obra:

– Es un tema fundamental para entender ciertas dinámicas de poder que desde la monarquía moderna han llegado hasta nuestros días.

– El autor nos presenta una perspectiva histórica actual que ayuda a derribar algunos tópicos asentados en esta parte de la historia de España.

– La mayoría de las informaciones derivan de material documental inédito o poco conocido.

– El libro incluye anécdotas y usos sociales que ayudan a aclarar algunos factores de la vida social y cultural.

Breve Historia de los Austrias es un libro imprescindible para comprendernos y, debido al territorio que esta llegó a gobernar, es fundamental para entender la historia universal. En un estilo conciso y dinámico el autor nos presenta la historia de esta dinastía que consiguió gobernar un imperio pero que no supo crear una nación. 


Tapa blanda: 256 páginas
Editor: Ediciones Nowtilus; Edición: 1 (1 de septiembre de 2009)
Colección: Breve Historia
Idioma: Español , castellano
ISBN-10: 8497637593
ISBN-13: 978-8497637596