Dauphin d' Auvergne, Durand, tailleur de Paernes

Le
Dauphin d’ Auvergne, t. IV. Cinq pièces.

Lo Dalfins d’ Alverne si
fo coms d’ Alverne, uns dels plus savis cavalliers et dels plus
cortes del mon, e dels larcs; e ‘l meiller d’ armas, e que plus saup
d’ amor e de domnei e de guerra e de totz faitz avinens; e ‘l plus
conoissens e ‘l plus entendens, e que meils trobet sirventes, coblas
e tensos; e ‘l plus gen parlans hom que anc fos a sen et a solatz. E
per larguesa soa perdet la meitat e plus de tot lo sieu comtat; e
per
avareza e per sen o sab tot recobrar, e gazaignar plus que non
perdet.
Lo Dalfins d’ Alvernhe si era drutz d’ una domna d’ un son
castel et avia nom domna Maurina; et un dia ella mandet al baile del
Dalfin que ill des lart ad ous frire; e ‘l baile si l’ en det un metz
bacon. E l’ evesques lo saup e fetz n’ aquesta cobla, blasman lo
baile, car no il det lo bacon tot entier, e blasman lo Dalfin que lo
feisetz dar metz.

Per
Crist, si ‘l servens fos meus,
D’ un cotel li dari’ al cor,
Can
fez del bacon partida
A lei que l’ il queri tan gen.
Ben saup
del Dalfin lo talen,
Que s’ el plus ni men no i meses,
A la
ganta li dera tres,
Mas posc en ver dire
Petit ac lart Maurina
als ous frire.

L’ evesques si era drutz d’ una fort bella
dompna qu’ era moiller d’ en Chantart de Caulec qu’ estava a
pescadoiras, e ‘l Dalfins si ‘l respondet a la cobla:
Li evesque
troban en sos breus
Mais volon Chaulet que por,
E pesca que li
covida
A pescadoiras fort soven
Per un bel peisson que lai
pren;
E ‘l peissos es gais e cortes;
Mas d’ una re l’ es trop
mal pres
Car s’ es laissatz ausire
Al preveire que no fais mas
lo rire…


Lo
Dalfins fetz aquesta cobla d’ En Bertran de la Tor e mandet la il per
Mauret, qu’ era uns joglars, en la sazon que Bertrans ac laissada
valor e larguessa.
Mauret, Bertran a laissada, etc.
Bastero,
81. Crescimbeni, 182. Millot, I, 303. P. Occ. 84.

Deudes de
Prades, t. III. Vingt-deux pièces.
Deude de Pradas si fo de
Rosergue, d’ un borc que a nom Pradas, qu’ es pres de la ciutat de
Rodes quatre legas; e fo canorgues de Magalona. Savis hom fo mot de
letras e de sen natural, e de trobar. E si saup mout la natura dels
auzels prendedors. E fes cansos per sen de trobar; mas no movian ben
d’ amor. Per que non avian sabor entre la gen, ni no foron cantadas,
ni grazidas.
Il dit dans deux de ses pièces:
Ja non creirai
que dieus oblit
Bon drut ni belh dompneiador,
Si per autre
peccat maior
Pus colpable non l’ a cauzit.
No m puesc.

Tan
sen al cor un amoros dezir…
Que no vuelh ges esser en
paradis
Per so que mais no pogues car tener
Lay on beutatz e
jovens senhoreia.
Tan sen al cor.

Ce troubadour est
auteur d’ un poëme intitulé: Dels auzels cassadors, d’ environ
trois mille six cents vers; en voici quelques passages:
Aissi
comensa lo pologre dels auzels cassadors.
Daudes de Pradas non s’
oblida…
Car dels austors e dels falcos,
D’ esparviers e’ d’
esmerillos
Dirai de cantas manieras son,
Per tal c’ om tria lo
plus bon
E per tal c’ om meills son cor meta

A
ben tener et a noirir;
Pos sabra lo meillor chauzir,
Car totz
auzels qui autres prendon
En dreit solatz gran loguier rendon
A
sels que los noirisson ni ‘ls amon;
Et aisi com lainh cascun
reclamon,
E segon so qu’ ieu ai legit
E sai per mi e n’ ai
auzit.
Ieu mostrarai las conoisensas
Dels auzels e las mais
valensas;
Aprop dirai com hom los tenga;
E si s deve que mal
lur venga,
Consi lur fasson guerizo
Ab polvera et ab poizo
O
ab autra calque metzina
Que lur sia bona e fina.

Lo
pologres es fenitz, e comensa lo romans; e dis premeiramen d’ austor
de cantas maneiras son:
De tres maneiras son austor
Car l’ un
son gran, l’ autre menor,
L’ autre petit de bona guiza
Si com
natura los deviza.
Aisel qu’ es mager es pus gros,
Es plus
domesges e plus bos,
Los huells a bels, clars e lusens,
E los
pes gros e covinens,
Onglas longas, ale grenolt,
Cueindamen vol
manjar molt,
Ab auzels cautz fort s’ esjauzis,
Per nuill auzel
no s’ alentis,
L’ aigla no ill fai nuilla paor,
Per so tenh ieu
sest per meillor.
Lo meians a rossas las alas,
Pes cortz et
onglas breus e malas,
Los hueills a gros e cais escurs,
A far
domesge es fort durs;
Ges al premier an no val gaire
Mas al
ters torna de bon aire.
La rest linhatges es petitz,
A lei de
tersol eisernitz,
E vola tost, pro es maniers
E de manjar fort
ufaniers,
Leugiers es a enauzelar,
E pot n’ om dese gazanar.
Lo
grans e ‘l paucx son pro domesge
Mas lo meians si te foresge;
Pero
ab totz pot hom far joc
Si gardes be sazon e loc…

Cossi
deu hom conoisser austor sa:
Cui vol austor triar per sa
Lev lo
ab la senestra ma
La coda lo d’ amon d’ aval,
E si s ten gras,
e si s fa cal,
Si non bat fort, e ‘l bec non bada
Ni te la coa
eissalatada
Sas es de cors, non ja dopte…

Cossi deu hom
conoisser esparvier de bonas faissos:
Aprop l’ austor ven
esparvier
E degra meills anar premier,
Tant es cortes, pros et
adreitz,
Mas trop pauc dura sos espleitz;
Cui ‘l vol tener san
e mudar,
Tot l’ ivern lo deu sejornar
Que non prenda pic ni
agassa
Ni autre auzel que mal li fassa;
Esparvier, qu’ en tor
pren colom,
Se nafra leu, car trop gran tom
Pren can davala del
boial…

Destriansa
d’ auzel fill d’ auzel jove:
Auzel jove fai auzel ros
Ab grossa
mailla, ab hueills senros;
Arditz es, mas greu passara
Cinc ans
om tan be no ‘l tenra.
Auzel veill fai sos auzels niers
Ab
hueills colratz, aisi es vers,
Sist valon mais e vivon pro,
Sol
c’ om los tenga per razo.

De cantas maneiras so ‘l falco:
De
falcons hi a VII linhatges
Mas los dos tenc per trop
salvatges,
Car anc non ac en sest pais,
Ni ieu non vi home qu’
en vis.

Del premier linhatge:
Falcx laniers es primeiras
De
totz los autres cais vilas;
D’ aquetz n’ i a doas maneiras,
Mas
ja no ‘ls vueillas ni ‘ls queiras;
Mas si vols bon falcon
lanier,
Ab gros cap, ab gros bec lo quier
Et alas longas, coa
breu,
Pe aiglenti mas ges trop leu…

Lo segons
linhatge:
Lo segons es lo pelegris;
Leu si te e leu si noiris
E
per so a nom pelegri
Car hom non troba lo sieu ni,
Auzels es
valens e cortes…

Lo ters linhatge:
Lo ters es lo falcx
montaris;
Sest es assatz nostre vezis,
Totz proz om lo conois,
so cug;
Pos es privatz, a tart s’ en fug.

Lo cart
linhatge:
Lo cart a nom falco gruer
Ho gentil, car de son
mester
Li don’ om nom per que val mais,
Auzel es de trop gran
pantais.
A ome a pe non val re,
Car trop a segre lo ill
cove…
Que sel que a lo cap menor
Deu hom cauzir per lo
meillor.

Lo quint linhatge:
Lo quins es apelatz
guirfalc
Cui auzels de son gran no valc;
Fort es apres et
enginhos
E de cassar aventuros.

Lo seize linhatge:
Lo
seizes a nom surpunic,
Aquest es l’ un d’ aquestz qu’ ieu dic
Que
non vi home l’ agues vist…
Grans es et aigla blanca
sembla,
Auzel qu’ el ve de paor trembla,
Pero a guirfalc retrai
d’ hueills,
D’ alas e de bec e d’ ergueills.

Del sete
linhatge:
Lo sete apella hom britan;
D’ aquest troba hom escrig
tan
Que nuills auzels volar non auza
Sotz lui, can vola, mas en
pauza
Lo pot hom penre tost a terra…
De totz auzels es lo
maistre,
Rei o comte vol per ministre
O ric ome de gran
poder,
E s’ es pros, fai lo mais valer;
De totz auzels porta la
flor
Tos temps fai alegre senhor…
E tug falco comunalmen
Lur
senhor rendon plus valen.
Tug falco son d’ aital natura
Que lur
senhor per els meillura.


Esmerillos,
e de lurs conoissensas:
Esmerillo son de tres guisas
Car l’ un
an las esquinas grizas;
L’ autre negras e son petit,
Ramier
fort e son abelit;
L’ autre son un petit maioret
E coma falc
lanier blanquet…

Cals hom deu tener auzel:
Cui joc d’
auzel vol mantener
Ben deu conoisser e saber
Cals hom conve a
tal mestier.
Hom avinens, ses cor leugier,
Que non s’ irasca ni
s trebaill
A totas vetz que l’ auzel faill;
Car non er non
fassa irat
Alcuna vetz; si per so ‘l bat
Ni ‘l secot trop fort
ni l’ estrenh,
No ill tenra pro re c’ om l’ esenh;
De trop
beure si deu gardar,
Qu’ el vi no ‘l puesca enebriar,
Car
nuills hom ibres non a sen…
Qui beu pimen ni vi trop fort
Gart
si qu’ auzel apres no port,
Car fortor d’ erbas e de vi
L’
enmalautis e si l’ ausi;
Nuills hom qu’ es trop luxurios
A
tener auzel non es bos;
Trop gran mal si fai si ‘l mantuza,
Si
fempnas comunals uza…
Mas un conseill hi a fort bo,
Lave las
mans e ‘ls hueills autressi…
Tot enans que son auzel tenga
Per
so que mal de lui no ill venga.
D’ ome putnais es ben defuitz
Que
no ill cove aitals desduitz,
E dirai vos razo per que,
Car tot
l’ umplis de son ale…

De cal guiza deu hom paiser auzel,
entro sia cregutz del tot.
Auzeletz petitz lur pot dar
Aissi
com son li passero
E l’ autre menut auzelo;
Carn de galina lur
es bona,
Cant hom de fresca la lur dona;
Alcuna vetz cor de
mouto;
Qui ‘l lur dona, assatz es bo;
Mas qui lur dona trop
soven
Carn de mouto, contranhemen
De nervis o trop mal lur
fai,
E de creiser trop los retrai;
Pero una vetz la setmana
Lur
es assatz bona e sana,
Aiso coven ben a membrar
Que tot an deu
hom trisar
Sobr’ una post menudamen
So que ill man
premeiramen,
E pueisas, ab una broqueta
Que non sia trop
agudeta,
Hom los pasca tot belamen,
Non trop ensems ni trop
soven;
De catre vetz lo jorn n’ a pro…


D’
esperimens d’ auzels:
En un libre del rei Enric
D’ Anglaterra,
lo pros e ‘l ric,
Que amet plus auzels e cas
Que non fes anc
nuill crestias,
Trobei d’ azautz esperimens
On no cove far
argumens,
Car non es als mas bona fes
Que sol valer mais c’
autra res.


Volatilia tua, domine, sub pedibus tuis.
Cant hom ve de premier issir
Pena
d’ auzel com deu dir:
Bel senher dieus, per meravilla
Tes sotz
tos pes ta volatilia…
Vincit leo de tribu Juda, radix David,
alleluia:
Per paor d’ aigla vos diretz,
Tot’ ora cant en cassa
iretz:
Lo leo vens del trep Juda,
Raitz david, alleluia…

Cant
auzels petitz se sent gota en l’ ala:
Cant auzel que ferma
noiritz
Goteta en l’ ala sentitz,
Lo sanc o la graissa
prendetz
D’ un’ auca, e ben lo ‘n onhetz
De sotz las alas totz
los os,
Los loncx e ‘ls breus e ‘ls prims e ‘ls gros;
Apres de
l’ auca mange pro,
Qu’ en aissi ‘l tenra mais de pro;
Si ‘l
pendon fort onhetz las li
Desotz ab de l’ oli lauri,
E s’ oli
lauri no ill trobatz,
Ab fel de porc las li bregatz;
E s’ es
per natura alapens
E non i val nuills onhemens,
Verbena vert
brusaretz fort,
E can n’ auretz lo suc estort,
Las alas desotz
n’ ongeretz
E la carn ins li moillaretz…

Contra mal de
pepida:
Totz auzels, pueis que a pepida,
Mal manja e mal
esmofida;
Et aiso es ben causa serta,
Que ades te la boc’
uberta,
Car la pepida ten destreg
E ill fai dezirar l’ aer
freg.
Pepida es un mal que nais
En la lenga, e cant si
pais,
Enbarga lo, non pot trair
So que manja segon
dezir;
Desotz es el som de la lenga;
E qui ‘l vol gardar que no
ill venga,
Gart lo tot’ ora de carn grassa…

Cant auzel a
febre:
Si vostr’ auzel febre destrenh,
Ges d’ esser malautes no
s fenh…
Per que o conoisseretz leu.
Lo cap te bas et er for
greu
Que un pauc non l’ aia enflat,
Sa pluma li trembla e ill
bat,
E si nocas se te tot dreg,
Ben fai parer que aia freg,
E
los hueills te claus per dormir;
So que pren non pot
degerir;
Azoras gieta so que manja,
Que re en la gorga no s’
estanca;
Un jorn manja coitozamen,
Autre non vol manjar
nien…
Cant vostr’ auzel veiretz aital,
Sapchatz que febres li
fai mal;
Per febre lo sol home sancnar,
Mas qui be o no sap
far
No s’ en deu per re entremetre…
La camba dreita
liaria
Ben estreg ab una coreia,
E ben cove fort clar li
veia,
Car las venas son tan sotils
Coma seria uns prims
fils;
Per meig de la camba d’ avan
A una veneta plus gran
Que
las autras venas no so…
Desotz el pe un’ autra n’ a…
E
dereires sobr’ el talo
N’ a un’ autra que ill fai gran pro,
Cant
hom per gota sanc l’ en trai…

Le
poëme est terminé par ces vers:
Segon so c’ avia promes
Mos
romans del tot complitz es…
Mas tal n’ i a que s fan parlier
E
no volon aver mestier
Mas de mal dir e de blasmar
So que no
sabon esmendar,
Ni non entendon neis que s’ es…
Per so no m
fai nuilla paor
Vezat, badoc, maldizedor;
Fat maldizen giet a
mon dan
Et a gen corteza m coman.

Crescimbeni, 183.
Bastero, 81. Millot, I, 315. P. Occ. 86.

Diode de Carlus. Dans
une pièce il s’ adresse à un jongleur:
En re no me semblaz
joglar,
Vos que us faiz, En Gi de Glotos,
E no sia ja schirnitz
per vos;
Mas digaz mi tot vostr’ afar,
O ‘l vostr’ autre nom
vertadier,
C’ al mal me semblaz merchadier;
E si vos es, no ‘l
me celaz per re,
Que us assegur, et aseguraz me.
Millot, III,
398.

Durand de Carpentras. Un sirvente attribué aussi à P.
Bremond Ricas Novas.
Un sirventes leugier e vernassal
Vuelh ab
vils motz de vil razo bastir,
E ja tan fort no ‘l sabrai
envelzir
Que ‘l vill baro messongier, deslial,
Vill ves elhs
eys, vill ves setgl’ e ves dieu,
Vill mil aitan e plus que non dic
ieu,
Per qu’ ieu ‘l vuelh far vil e desavinen
Quar tan son vill
lur croi captenemen…
E quar no vuelh mos chantars aia sal
Ni
qu’ hom lo denh’ en bona cort grazir,
Vuelh hi metre per
desasaborir
Lo vielh senhor del Tor que re no val.
Un
sirventes.
Millot, III, 398. Papon, III, 461.


Durand, tailleur
de Paernes. Le sirvente Guerra e trebal, t. IV, p. 263, lui est
attribué par un manuscrit.
Ce troubadour a fait un autre sirvente
contre Jacques Ier, roi d’ Aragon, et Henri III, roi d’ Angleterre,
au sujet du traité fait entre le comte de Toulouse, Raymond VII, et
Louis IX. Il dit entre autres:
En talent ai q’ un serventes
encoc
Per trair’ a cels q’ an mes pres a deroc,
Qar mantenon no
e han faidit hoc,
E menz qu’ ieu ai arbalesta e
croc,
Brocarai lai per trair’ al maior loc,
Al rei engles que
hom ten per badoc
Qar suefr’ aunitz q’ om del sieu lo descoc,
Per
q’ en cor ai que als primiers lo toc.

Tos
temps serai malvolens et enics
Al rei Jacme qar mal tenc sos
afics…
Al mieu semblan lo tenc meilh N Aimerics
De Narbona,
per qu’ ieu sui sos amics…

El
seu secors foram ric et estort,
E desconfig frances e pres e
mort…

Sai
entre nos fan de guerra sembel
Li dui comte, qar non es qui ‘ls
capdel,
Que ill tengran plait per bon e per bel,
Mas nostra
pars en fai pauc de revel,
Mas al pascor veirem qe ‘l plus
isnel
Cavalgaran per gaug del temps novel,
Don seran pres e
fondut man castel,
Mant escut rot, mant elm e man capel.
En
talent ai.
Bastero, 82. Crescimbeni, 183. Millot, II, 226. Papon,
II, 412.

Deja un comentario