Cadenet, La comtesse de Provence

Cadenet,
t. II, III et IV. Vingt-huit pièces, dont quelques-unes sont
attribuées à d’ autres troubadours.

Cadenetz si fo de Proensa,
d’ un castel que a nom Cadenet, qu’ es en la riba de Durensa el
comtat de Forcalquier. Fils fo d’ un paubre cavallier; e quant el era
enfans lo castels de Cadenet si fo destruitz e raubatz per la gent
del comte de Toloza, e li home de la terra mort, et el pres e menat
en Tolsan per un cavalier qu’ avia nom Guillem del Lantar; et el lo
noiric e ‘l tenc en sa maison. Et el venc bos, bels e cortes, e si
saup ben trobar e cantar e parlar; et apres a trobar coplas e
sirventes. E parti se del seignor que l’ avia noirit, et anet s’ en
per cortz; e fez se joglars e fazia se apellar Baguas. Lonc temps
anet a pe, desastrucs per lo mon. E venc s’ en en Proensa, e nuillz
hom no lo conoissia; e fetz se clamar Cadenet; e comenset a far
cansos e fetz las bonas e bellas. En Raimonz Leugier, de Dosfraires
del evesquat de Nissa, lo mes en arnes et en honor.

En
Blancatz l’ onret e ‘l fetz grans bens. Longa sazon ac gran ben e
gran honor; e pois el se rendet a l’ Ospital e lai definet. E tot lo
sieu faig eu saubi auzir e per vezer.
Fragment d’ une pièce:
S’
ieu trobava mon compair’ En Blacatz
Un bon conseill leial li
donaria,
Mas per mon grat ses conseill o faria,
Qu’ enanz qu’
el fos del segle trespassatz
S’ en departis, qu’ el temps que n’
es passatz
No il fara ges al maior obs secors,
Anz hai paor qu’
inz en enfern no ‘l pegna,
Si tan no fai qu’ a Jesu Crist si
vegna,
Que l’ ufana d’ aquest segl’ e ‘l lauzors
Es en l’ autre
marrimenz e dolors.
S’ ieu trobava.
Crescimbeni, 108.
Bastero, 80 et 121. Millot, I, 416. Papon, II, 385.
P. Occ.
113.

La dame Castelloze, t. III.
Na Castellosa si fo d’
Alvergne, gentils domna, moiller del Truc de Mairona; et amet N Arman
de Breon, e fetz de lui sas cansos. Et era una domna mout gaia e mout
enseignada, e mout bela.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot,
II, 464. P. Occ. 245.

Cavaire. Réponse à un couplet qui lui
est adressé par Bertran Folcon:
Cavaliers, cui joglars vest,
De
cavalaria s devest,
C’ us joglaretz del marques d’ Est,
Falco,
vos a vesti ab si,
Per que m demandatz que m feri,
Que noca us
deman qui us vesti?

Cercamons. Cinq pièces.
Cercamons si
fos uns joglars de Gascoingna, e trobet vers e pastoretas a la usanza
antiga. E cerquet tot lo mon lai on poc anar, e per so fez se dire
Cercamons.
Dans une de ses pièces, il adresse des reproches aux
troubadours:
Ist trobador entre ver e mentir
Afollon druz e
moilliers et espos,
E van dizen c’ amors va en biais
Per que ‘l
marit en devenon gilos
E dompnas son intradas en
pantais…
Pois nostre temps.

Et dans une autre il
dit:
E cel que bon pretz oblida
Sembla fols que l’ autrui
abais;
Et es razos deschausida
Qu’ om veia ‘l pel en l’ autrui
oill
Et el sieu no conois lo trau.
Ges per lo
temps.
Crescimbeni, 179. Bastero, 81. Millot, II, 474. P. Occ.
250.

Certan. Interlocuteur dans une tenson, il propose de la
soumettre au jugement du roi d’ Aragon:
N Ugo, lo rei valentz e
fis
D’ Aragon, en cui pres s’ aizis,
El entendra ben lausor;
Sa
s que dira, tan sap d’ amor…
Millot, III, 396.

Le
chevalier du Temple t. IV.
Millot, II, 467.

Claire d’
Anduze, t. III.
Millot, II, 477. P. Occ. 252.

Cominal, t.
IV.

Le
comte d’ Empurias. Une seule pièce, dont le texte est altéré dans
le manuscrit; c’ est une réponse à Frédéric III, Roi De Sicile:
A
l’ onrat rei Frederic terz vai dir…
Que dels parenz qu’ aten de
vas Espagna
Secors ogan non creia qu’ a lui venia…

Ni no
s cug ges qu’ el seus parenz desir
Qu’ el perda tan qu’ el regne
no il remagna,
N’ el bais d’ onor per Franzeis enrechir
Qu’ en
laiseron lo plan e la montagna…

Del joven rei me platz car
non s’ esmaia
Per paraulas, sol qu’ a bona fin traia
So qu’ el
paire conquis a lei de sert,
E si ‘l reten, tenrem l’ en per
espert.
A l’ onrat rei.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.
Millot, III, 23.

Le
comte de Flandre. Un couplet adressé à Folquet de Roman; en voici
la fin:
Pero conseill li darai gen,
Et er fols s’ el no l’
enten,
C’ ades tegna son viatge
Dreit lai vas son estage;
Que
sai van las genz dizen
Que per Cinc cenz marcs d’ argen
No il
calria metre gatge.
Bastero, 81. Crescimbeni, 180.

Le comte
de Foix.
Mas qui a flor se vol mesclar
Ben deu gardar lo sieu
baston,
Car frances sabon grans colps dar
Et albirar ab lor
bordon.
E no us fizes en Carcasses
Ni en Genes
Ni en Gascon,
quar no l’ amon de res
De pos vas mi ai faita la falhensa.
En
breu de temps veirem mos Brogoignon
Cridar Montjoi, e ‘l
criden Aragon.
Mas qui a.
Voici le commencement d’ une
autre pièce:
frances, c’ al mon de gran cor non a par
E de
saber, de fortz’, e Bergoingnon
Los Patarin a Roma auzan menar;
E
qui clamar se fara d’ Aragon
A lo gran foc seran menatz apres,
Com
rason es,
E tuit bruisat seran
E lor cenes gitad’ al
vent.
frances c’ al mon.
Millot, II, 470. P. Occ. 291.

Le
Comte de Poitiers, t. III et IV.
Lo Coms de Peitieus si fo uns
dels maiors cortes del mon, e dels maiors trichadors de dompnas; e
bons cavalliers d’ armas, e larcs de dompneiar.

E
saup ben trobar e cantar: et anet lonc temps per lo mon per enganar
las domnas. Et ac un fill que ac per moiller la duquessa de
Normandia, don ac una filla que fo moiller del rei Enric d’
Engleterra, maire del rei jove, e d’ En Richart e del comte Jaufre de
Bretaingna.
Ce troubadour étant le plus ancien de tous ceux dont
les ouvrages sont parvenus jusqu’à nous, il a paru convenable d’ en
extraire les divers fragments qui peuvent donner une idée de l’ état
de la langue et de la poésie de l’ époque où il a
écrit.
Companho farai un vers covinen,
Et aura i mais de
foudatz no y a de sen;
Et er totz mesclatz d’ amor e de joi e de
joven.


E
tenguatz lo per vilan qui no l’ enten
O dins son cor voluntiers no
l’ apren;
Greu partir si fai d’ amor qui l’ atrob a son talen.


Dos
cavals ai a ma selha ben e gen;
Bos son et ardit per armas e
valen
E no ‘ls puesc amdos tener, que l’ us l’ autre no
cossen.

Si ‘ls pogues adomesgar a mon talen,
Ja no volgr’
alhors mudar mon garnimen,
Que miels foren cavalguatz de nul home
viven.

L’ uns fon dels montaniers lo plus corren,
Mas tan
fera estranheza ha longuamen,
Et es tan fers e salvatges que del
ballar se defen.

L’ autre fon noyritz sa jos pres Cofolen
Et
anc no vis bellazor, mon escien;
Aquest non er ja camjatz per aur
ni per argen…

Cavalliers, datz mi cosselh d’ un
pessamen;
Ancmais no fui issarratz de cauzimen (N. E. issaratz
más arriba)
E no sai ab qual mi tengua de N’ Agnes o de N’
Arsen…
Companho farai.

Ben vuelh que sapchon li
plusor
D’ est vers, si ‘s de bona color,
Qu’ ieu ai trag de mon
obrador,
Qu’ ieu port d’ ayselh mestier la flor
Et es
vertatz,
E puesc en trair lo vers auctor,
Quant er
laissatz.

Ieu conosc ben sen e folhor
E conosc ardimen e
paor
E, si m partetz un juec d’ amor,
No suy tan fatz
Non
sapcha triar lo melhor
Entr’ els malvatz.

Ieu conosc ben
selh qui be m di
E selh qui m vol mal atressi,
E conosc ben
selhuy qui m ri
E s’ ill pro s’ azauton de mi,
Conosc
assatz,
Qu’ atressi dey voler lor fi
E lor solatz.


Mas
ben aia cel qui m noiri,
Que tan bon mestier m’ eschari,
Que
anc a negun no falhi,
Qu’ ieu sai jogar sobre coysi
A totz
tocatz;
Mais en sai que nulh mon vezi,
Qual qu’ emveiatz.

Dieu
en laus e sanh Jolia;
Tant ai apres del juec doussa
Que sobre
totz n’ ai bona ma;
E selh qui cosselh mi querra
No l’ er
vedatz,
Ni nuils de mi non tornara
Descossellatz.

Qu’
ieu ai nom maiestre certa;
Ja m’ amigu’ a nueg no m’ aura
Que
no m vuelh’ aver lendema,
Qu’ ieu sui be d’ est mestier sobra
Tant
ensenhatz
Que ben sai guazanhar mon pa
En totz
mercatz…
Ben vuelh que.

Pus vezem de novelh
florir
Pratz, e vergiers reverdezir
Rius e fontanas
esclarzir,
Auras e vens,
Ben deu quascus lo joy jauzir
Don
es jauzens.

D’
amor non dei dire mas be,
Quar non ai ni petit ni re,
Quar ben
leu plus no m’ en cove;
Pero leumens
Dona gran joi qui be
mante
Los aizimens…

Per tal n’ ai meins de bon
saber,
Quar vuelh so que no puesc aver
Aicel reproviers me ditz
ver
Certanamens:
A bon coratg’ e bon poder
Qui ‘s ben
sufrens…

Obediensa deu portar
A mantas gens qui vol
amar,
E coven li que sapcha far
Faigz avinens,
E que s guart
en cort de parlar
Vilanamens.
Pus vezem de.

En
Alvernhe, part Lemozi,
M’ en aniey totz sols a tapi;
Trobey la
moler d’ En Guari
E d’ En Bernart:
Saluderon me francamen
Per
sant Launart.

Una mi dis en son latin:
Deus te
salve, dom pelegrin,
Molt me pareis de bel eisin,
Meu
esient,
Mais trop en vai per est
camin

De folla gent.

Auiatz ieu que lur respozi,
Anc
fer ni fust no y mentaugui
Mas que lur dis aital lati:
Tarrababart
Marta babelio riben
Sara ma hart.

So
dis N’ Agnes e N’ Ermessen:
Trobat avem qu’ anam queren,
Alberguem
lo tot plan e gen,
Que ben es mutz;
E ja per el nostre
secret
Non er saubutz.

La
una m pres sotz so mantelh;
Meneron m’ en a lur fornell,
Et a
mi fon mout bon e belh;
Lo foc fo m bo
Et ieu calfei me
voluntiers
Al gros carbo.

A manjar me deron capos;
El
pan fon cautz, e ‘l vin fon bos;
Et ieu dirney me volentos
Fors
et espes,
Et anc sol no y ac coguastros
Mas que nos
tres.

“Sors, aquest hom es enginhos
E
laissa son parlar per nos:

Aportatz lo nostre cat ros
Tost e
corren,
Que li ‘n fara dir veritat,
Si de res men.”

Quant
ieu vi vengut l’ enuios
Qui a grant onglas e lonc grignos,
Ges
son solatz no mi fon bos;
Totz m’ espaven;
Ab pauc no ‘n perdi
mas amors
E l’ ardimen.

Quan aguem begut e manjat
Despulley
m’ a lur voluntat;
Derreire m’ aportero ‘l cat
Mal e fello;
Et
escorgeron me del cap
Tro al talo.

Per la coa ‘l pres N’
Ermessen
E tira el cat escoyssen;
Plaguas me feyron mays de
cen
Aquella ves;
Coc me, mas ieu per tot aquo
No m mogui
ges.

Après avoir exagéré ses prouesses dans un récit que
la décence ne permet pas de transcrire, et auquel il serait
difficile de croire, quand même, selon un couplet qui se trouve
seulement dans le manuscrit de Mac-Carti, on admettrait qu’ il passa
huit jours avec ces deux dames, le Comte de Poitiers termine la pièce
par ces vers adressés à son jongleur:
Monet, tu m’ iras al
mati,
Mo vers portaras el Borssi
Dreg a la molher d’ En Gari
E
d’ En Bernat;
E diguas lor que per m’ amor
Aucizo ‘l cat.
En
Alvernhe.
Dans une pièce licencieuse, il fait la comparaison
suivante:
E cels qui no volran creire mos casteis
Anho vezer
pres lo bosc en un deveis;
Per un albre c’ om hi tailla, n’ y
naison dos o treis;
E quan lo bosc es taillatz, nais plus espes;
E
‘l senher no ‘n pert son comte ni sos ses.
Companho tant
ai.
Crescimbeni, 190. Bastero, 81. Millot, I, 1. Hist. Litt. XI,
37; XIII, 42. Papon, II, 422. P. Occ. 1.

Le comte de
Provence. Une pièce en forme de tenson, avec Carn et Ongla:
Carn
et Ongla, de vos no m voill partir
Tan vos trob ferm en plan et en
montagna,
E poira m’ en, qui s volra escarnir,
Qu’ eu vos
partrai ogan de ma compaigna,
Ni negun temps, mentre que guerra
aia,
Pro sabra d’ art toz homs que us me sostraia;
Tan bon
caval no sai ni tant espert,
Per que m’ er mal si ses armas vos
pert.
                            Carn et ongla.

Une tenson avec Arnaud:
Amics,
N Arnaut, cent domnas d’ aut paratge
Van outra mar e son en mieja
via,
E non podon ges complir lo viatge
Ni sai tornar per nulla
res que sia,
Si non o fan per aital convinen
Q’ un pet fassatz,
de que mova tal ven
Per que la naus venga s a salvamen:
Faretz
l’ o no, que saber o volria?
Amics N Arnaut.
Nostrad. 103.
Bastero, 81 et 92. Crescimbeni, 180. Millot, II, 212. Papon, II, 417.
P. Occ. 166.

Le comte de Rodez.
Lo coms de Rodes si era
mout adreitz e mout valens, e si era trobaire; e ‘N Uc de Sain Sir
fetz aquesta cobla:
Seigner coms, no us cal esmeiar, etc.
E lo
coms si respondet aquesta cobla:
N Uc de San Cir, be m deu
grevar
Que us veia que ojan sai fos
Paubres e nutz e d’ aver
blos,
Et eu vos fi manent anar;
Mais me costes que dui
arquier
No feiron o dui cavallier;
Pero ben sai, si us dava un
palafre,
Dieus que m’ en gar, vos lo prendriatz be.

Le
comte de Rodez a une autre tenson avec Hugues de Saint-Cyr, dans
laquelle il lui dit:
E vostr’ ais me farai vezer,
N Uc de San
Cir, anz del pascor,
Si que i farai de roca tor
Et aut mur e
fossatz chazer;
Que trop menon gran bobansa
N Uc et Arnautz, si
deus mi gar;
Mas eu la lor farai baissar,
E no voill aver
honransa
Ni portar escut ni lansa.
E vostr’ ais me.
Bastero,
81. Crescimbeni, 180. Millot, II, 174.

Le comte de Toulouse.
Couplet en réponse à Gui de Cavaillon:
Lo coms de Tolosa li
respondet:
Per deu, Gui, mais ameria
Conquerre prez e valor
Que
nuill’ autra manentia
Que m tornes a desonor;
Non o dic contra
clerzia
Ni m’ en esdic per paor,
Q’ eu no voill castel ni
tor
S’ eu eis no la m conquerria;
E mei honrat valedor
Sapchan
qu’ el gazainz er lor.
Seigner coms.
Bastero, 81.
Crescimbeni, 180. P. Occ. 271.

La Comtesse de Die, t. III.
La
comtessa de Dia si fo moiller d’ En Guillem de Peitieus, bella dompna
e bona; et enamoret se d’ En Raembaut d’ Aurenga, e fetz de lui mains
bons vers. Et aqui sont escriutas de las soas chansos.
Nostrad.
47. Crescimbeni, 30. Bastero, 81. Millot, I, 161. Papon, II, 381. P.
Occ. 54. Hist. Litt. XV, 446.

La comtesse de Provence. Un
couplet:
Vos que m semblatz d’ els corals amadors,
Ja no volgra
que fosses tan doptans;
E platz mi molt car vos destreing
amors,
Qu’ atressi sui eu per vos malananz.
Et avetz dan en
vostre vulpilhage,
Quar no us ausas de preiar enhardir,
E faitz
a vos et a mi gran damnage;
Que ges dompna non ausa descobrir
Tot
so q’ il vol per paor de faillir.
Vos que m semblatz.
Millot,
II, 222. P. Occ. 167.
dalfinet. Une pièce.
Del mieg sirventes
ai legor
E voill lo far a toz auzir,
E penrai ivern per
pascor
E trauchar per pro dormir
Et estar el boscage,
Et
irai sovenet armatz,
E pren per flor la neu e ‘l glaz,
C’ ab
honrat vasalatge
Menarai si las mans e ‘ls braz
Tro paus tot
mon afar en paz.

Elle a trois couplets et cet envoi:
Domna,
d’ onrat lignatge
Per vos sui al Dalfin cazaz,
E tenc totas mas
eretaz.
Del mieg sirventes.

Deja un comentario