Etiqueta: siat

La sort.

La sort.

La sort.

El Gordo cae en Beceite, 88008


PRIMERA OPORTUNIDAT

Día sinc de chiné de 1973, vespra del día de reis, en que se sol fé lo sorteo de la loteria del Niño.
Teruel, capital. Plasa del Torico, Cafetería Dorado, part de dal, discoteca Java, la única que está ubiarta.
Siat de la tarde. A la Sala, tres parelles, una ballán, l’atra fen com que ballen y la tersera, sentada, se mauen pero no ballen.
A la entrada dos chovens. Un es lo que pose los discos, l’atre es un polisía mol chove. Teruel es una siudat mol tranquila. Ell va allí, perque li agrade la música y pa que no entron chen que no tingue la edat, ña que guardá les apariensies.
Pasen lo tems charrán de moltes coses. Avui u fan de la lotería del atre día.
Lo dels discos diu:

– Porto pocs números, pero ne voldría tindre un que sigue més menut de diau mil, ting un capricho y me falte eise número.
La administrasió de Lotería del Tozal, (tosal, tos sone en chapurriau) número u de Teruel, está a sincuanta metros. Lo polisía se oferís.

– Si vols vach a ver si encara ne quede, me coste poc.

– Home, si no te importe, es que me ronde al cap que caurá a Teruel.

Lo poli s’envá. Arribe a la Administrasió. Está la dueña, lo conéis.

– Buenas tardes. Ya queden pocs billets. Qué vol.

– Vull dos billets de un número que sigue més menut de diau mil.

La dona mire lo escaparate allí ña dos números que son més menuts de diau mil. De un ne queden dos billets y del atre tres.
Pille lo de tres, pa tallán dos.
Pero lo compradó tamé había vist los dos números e (inosén), pa no fela treballa, li diu:

– Donom eisos dos, que están sols, aisí no té que partils.

La dona, deu sabrá per qué, insistís:

– Que a mi me es igual tallán un.

– No, NO, ara que lo hay triat, donom eisos dos.

Y aisí se va acabá la venta.
Torne a la discoteca, li done lo billet al amic, lo cobre y seguisen charrán. Se acabe la sesió y cada musol al seu niu.
Teruel, capital, día sis de chiné Comisaría de Polisía, tretse hores. Luiset está treballán. Arribe un compáñ, tot entusiasmat:

– Que ha tocat la Lotería a Teruel, ara están parlán per la radio.
Fiquen la radio:

– Les hablamos desde la Administración número uno, estamos con la propietaria. ¿Podría contarnos alguna anécdota de este sorteo?
Conteste la meua amiga:

– Pues si. Ayer a última hora vino un cliente a comprar dos décimos de un número que fuera menor de diez mil, yo le ofrecí el que ha salido premiado, pero él se empeñó en llevarse el de al lado.
Qué vista ting. Y aisó que lo amic, me había avisat: Ting un presentimén: Caurá a Teruel y VA CAURE.

SEGUNDA OPORTUNIDAT

Cuan sol ñabíe lotería los disaptes, dos amics del Matarraña van tindre esta aventura.
Eren amics de sempre. Un va tindre la sort de trobá treball al poble y podés quedá a viure allí. L’atre se va tindre que buscá la vida y la va trobá a Saragosa.
Se veíen de cuan en cuan, un camí al mes. Com al poble no ñabíe loteria se van posá de acuerdo. Lo de la capital compraríe un desim totes les semanes y lo chugaríen entre los dos.
Los dos eren mol mirats, lo del poble sempre estáe adelantán les perres y lo de la capital, cada camí que tornáe al poble, duye los billets de totes les semanes pa demostrá que los habíe comprat.
Lo domenche que veníe lo de la siudat, portáe los desims de totes les semanes y lo diari pa podé mirá la llista.
Se chuntáen al café a fe lo vermut. Sempre a la mateisa taula. Cuan arribae lo lotero lo llauradó ya estáe sentat. Lo que veníe li disáe los desims chugats a cada sorteo y lo diari y s’enanae a demaná lo café, mentres latre miráe sils había tocat.
Una volta, había arribat lo de la capital, había disat los papes a la taula pa que los mirare l’atre y estáe demanán café. Cuan lo seu amic que había vingut corrén se li abrasae y sol fae que cridá: “Mos ha tocat”, “Mos ha tocat lo primé premio”, ….
Tota la chen del bar los miráe en envecheta.
Lo de la siudat més calmat, li va di:

– ¿Estás segú? anem a mirau atre cami.

L’atre no cabíe dintre de la roba, a una ma lo desim, al atra la llista dels premios.
Se van sentá: Van mirá lo numero y la llista. ¡Allí estáe! Lo numero del billet ere lo matéis que lo del primé premio.
Lo de la siudat no se u podíe creure, si haguere caigut, hagueren dit algo per la barriada y dingú había dit res.
Va torná a mirá lo número, la llista. Ere lo matéis número. Pero ñabíe algo que no cuadrae, lo dibujo del billet no ere lo de la llista.
Aquell billet ere de la semana de abáns. Se habíen adelantat una semana. Lo habíen chugat la semana de abáns y habíe tocat ésta. ¡Qué mala sort! Per siat díes.

TERSERA OPORTUNIDAT

Cuan yo treballaba, estaba a la Jefatura. Teniem ofisines per les barriades. Cuan arribáe lo sorteo de Nadal, ere l’únic que chugaem, mos cambiaem desims y si tocae a cualquier puesto, pos mos tocáe a tots.
Me vach chubilá. Al atre añ, ya no estaba a la empresa, pos eise añ va tocá un cuarto premio a una de les ofisines. Un milló de pesetas a cada billet. Me vach chubilá un añ masa pronte.
Per Nadal, ñabie la costum de cambiá billets en algúns amics, en pocs, perque si no, no te dones cuenta y te s’envá un dineral.
Pel meu treball, me duya mol be en lo chofer que replegae los morts. Sempre cambiabem un desim y ell aprofitáe:

– Al poble de la dona compren lotería en recárrec pa achudá a pagá les festes ¿No men compraríes un?

– Sí, home.

Y aisí tots los añs, pero va arriba un que no me va di res y me va estrañá.

– ¿Qué no han fet lotería al poble de la teua dona?

– Si, pero l’añ pasat nels va sobrá molta y entonses enguañ ne han fet poca y se ha acabat enseguida. Si vols ten sedisco un duro de la meua.

– No home, no te vas a quedá sense res, tú.

U hau asertat, los va tocá un cuarto premio. Un atre milló que va volá.

CUARTA OPORTUNIDAT

Ya u diuen, no ña tres sense CUATRE.
Este añ que estem, pal sorteo del Niño. La vespra, 5 de chiné, les siat de la tarde. Anaem la dona y yo fen les raderes compres pal atre día. Veníen tots a diná a casa.
Vam aná a la carnisería. La carn este añ estáe cara. Vach pagá en dinés. Me van sobrá dos billets: un de vin y un de diau.
Portaem dies parlán en la dona que, com es un sorteo que te tres terminasións, pos una de les que mos faltáe ere lo cuatre. Yo ne volía comprá un que acabare en cuatre. La meua dona que no, que es un número mol feo, que no is mai y ademés aquí a la administrasió del barrio no toque mai.
Yo, per dintre de mi, anaba rosegán en lo cuatre. Portaba la tarjeta del bus en pocs viaches, la tenía que recarregá y llugo trauría dinés, pos no me agrade aná en la cartera despullá. Vam pasá per un quiosco y vachs entrá a carregá la tarjeta. U tenía pensat, diau pa la tarjeta y en lo billet de vin aniré a la administrasió, que está a vin metros, y pillaré un desim en cuatre.
Pero, sense donamen cuenta, al treballadó li vachs doná la tarjeta del bus y lo billet de vin. Ya no podía comprá lo desim. Encara u vachs casi intentá, vachs traure dines del banc y cuan li anaba a di a la dona que men anaba a la lotería, me va di que se sentíe mal, que la acompañara a casa.
Y ya se me va olvidá la lotería y lo CUATRE.
Al atre día va sé lo sorteo, lo gort va acabá en cuatre. Dingú va di que haguere tocat a Saragosa.
Vachs eisí a comprá pa y al pasá per la administrasió de loteria un mun de televisións y micrófonos.
Conesco al amo, se me va arrimá:

– Que hemos vendido doce millones del gordo. Nos lo mandaron a última hora, porque nos quedamos sin la terminación en cuatro y los dos últimos días estábamos vendiendo el gordo en cuatro sin saberlo. Hasta hemos devuelto seis que nos sobraron anoche.
Les poques voltes que chugo a la lotería, cuan milló u paso son los díes de abáns. Ensomnio que me toque. No dic res a dingú. Mos chuntem la familia a diná y al postre los dono la sorpresa y mos repartim les perres.
No u vachs sabé fe, la diosa fortuna va fe lo imposible pa que me tocare y hasta la familia estáe reunida a casa, pa la hora del postre.
No teníe que sé.

Te consoles, no te quede més reméi. A alguna chen la loteria ha segut la seua desgrasia. Tamé han ñagut que la han sabut aprofitá.
Penses y penses y dius:

– Estic aquí, dispués de la tamboriná. La familia va tirán. La salut, a uns atres los va pichó.

Entonses me vachs creisen y me dic la sort, la sort sou vatres los meus amics y lo GORT es que ting la meua llengua LO CHAPURRIAU.

NOTA:
A la nostra manera de parlá, ña un atra cosa a la que tamé se li diu SORT: es un bancal gran, una parada, aisó es un atra SORT.

Camino hacia la fon del pas, los estiradós y la sort

Lexique roman; E – Ebres

Lexique roman; E – Ebres


E.

E, s. m., la seconde des voyelles, et la cinquième lettre de l’alphabet, e. V. vocals son a, E, i, o, u. Leys d’amors, fol. 2.

Cinq voyelles sont A, e, I, O, U.

El futur de l’obtatiu, finissen tut aquelh de la prima conjugazo en e.

Gramm. provençal.

Au futur de l’optatif, tous ceux de la première conjugaison finissent en e.

2. E, conj., lat. et, et.

Lo temps vai e ven e vire

Per jorns e per mes e per ans.

(chap. Lo tems va y ve y torne, gire, per díes y per mesos y per añs.)

B. de Ventadour: Lo temps vai.

Le temps va et vient et tourne par jours et par mois et par ans.

Sel que fetz l’air’ e cel e terra e mar 

E caut e freg e vent e pluei’ e tro.

(chap. Aquell que va fé l’aire y ‘l sel y la terra y ‘l mar y la caló y ‘l fret o fred y ‘l ven y ‘l ploure y lo tro. Este pluei’, plueia, es en catalá pluja, y en fransés pluie.)

Rambaud de Vaqueiras: Aras pot hom.

Celui qui fit l’air et ciel et terre et mer et chaud et froid et vent et pluie et tonnerre.

ANC. FR. Chescun l’a par sa main è plevie è jurée. 

Sas è mantels è robes è altres meubles embler. 

Roman de Rou, v. 2702 et 4254.

Surdrunt li rei de terre è li prince… encontre le Seigneur è encuntre sun Crist. 

Anc. tr. des Ps. ms., n° 1, ps. 2. 

Purpensai par nuit ot mun quer, è esteie travailliez, è escercoue *e mien espirit.

Anc. tr. du Ps. de Corbie, ms., ps. 76.

Cette conjonction d’ordinaire, reprend, par euphonie, le T d’ET latin 

au-devant des mots qui commencent par une voyelle.

Francs e gentils, humils et orgulhos.

Pons de Capdueil: Astrucx es.

Franc et agréable, humble et orgueilleux.

Tan m’abelis jois et amors e chans 

Et alegrier, deport e cortesia.

Berenguer de Palasol: Tan m’abelis. 

Tant me plaît joie et amour et chant et allégresse, amusement et courtoisie.

Combinée avec des substantifs, adjectifs ou adverbes, elle forme diverses locutions.

Veziblamen cara e cara. Liv. de Sydrac, fol. 85.

(chap. Vissiblemén cara a cara.)

Visiblement face à face. (N. E. vis à vis.)

Pluma e pluma faretz pelar.

(chap. Ploma a ploma faréu pelá)

Deudes de Prades, Auz. cass.

Vous ferez peler plume à plume. 

Dos e dos enversatz. Guillaume de Tudela.

Renversés dos à dos. 

Ill venian ensemps par e par.

Trad. d’un évangile apocryphe.

Ils venaient ensemble côte à côte. 

Vos, aiatz lo bec ubert 

De vostr’ auzel, et un et un

Faitz los li trair’ en dejun.

Deudes de Prades, Auz. cass. 

Vous, ayez ouvert le bec de votre oiseau, et faites-les-lui avaler à jeun un à un.

Van cridan duy e duy: 

Datz me, que joglars suy.

(chap. Donéume, que soc juglar. Lo mateix que fa Tomás Bosque Peñarroya, lo juglaret mes membrillo de la Codoñera.)

lo juglaret mes membrillo de la Codoñera

P. de la Mula: Dels joglars.

Ils vont criant deux à deux: Donnez-moi, vu que je suis jongleur.

Quar pauc e pauc se laissa dechazer.

Bertrand de Born: S’ieu fos aissi.

Car peu à peu se laisse déchoir.

ANC. FR. Avant vendent un è un.

Marie de France, t. II, p. 494.

Li barunz manda un è un…

Dunc vindrent soldéiers à lui

Et uns è uns è dui è dui,

E quatre è quatre è cinc è sis,

Et set è wit è nof è dis. (N. E. wit: huit, vuit; nof : neuf : nou : “nau” en hindi : nove : neun : nine : novem : nëntë en albanés : nava en guyaratí, etc.)

Roman de Rou, v. 11282 et 11545.

Ils issoyent un è un.

Froissart, t. III, p. 12.

En chacune rue deux et deux menans le pape par le frain de son cheval, l’un à dextre et l’autre à senestre.

Monstrelet, t. 1, fol. 97.

Poi è poi vunt Normanz fuiant.

Roman de Rou, v. 13327.

Il se commencierent à retraire de l’estour petit et petit, li uns après l’autre.

Rec. des Hist. de Fr., t. III, p. 194. 

ANC. ESP. Fueron un e uno escudos embrazados. 

Poema de Alexandro, cop. 1848.

Quelquefois, dans la langue des troubadours, l’ai final des verbes a été remplacé par e.

No las te totre (tolre: tolré : toldré : trauré: pendré : ôterai)…

no t’en devedre… no t’en decebre… no las te vedare.

Titres de 960.

Je ne te les ôterai… ne t’en empècherai… ne t’en décevrai… ne te les défendrai.

Si y faziatz may re 

D’aiso qu’ieu dig vos e.

Amanieu des Escas: En aquel. 

Si vous y faisiez davantage rien de ce que dit je vous ai. 

ANC. FR. Si cum ci raconté vous é…

Car de faire grant talent é… 

Car en vous trop grant amor é… 

Bien savés que tel renom é.

Roman de la Rose, v. 9505, 11038, 12785, 12928.

CAT. ESP. PORT. e. IT. e, ed.

E quelquefois est employé pour en, préposition; voyez EN.


Ebazis, Eubazis, s. f., ébazis, figure de rhétorique, sorte de digression. Figura apelada ebazis… ebazis fay digressio per declarar la materia prepausada.

Eubazis… bona disgressios.

Leys d’amors, fol. 133 et 117.

Figure appelée ébazis… Ébazis fait digression pour expliquer la matière proposée. 

Ebazis… bonne digression.


Ebdomadier, s. m., lat. hebdomadarius, semainier.

(N. E. ESP. Hebdómada. La RAE escribe: Del lat. hebdomăda, y este del gr. ἑβδομάς, -άδος hebdomás, -ádos. No sé si hay aún o todavía alguien en la RAE, tanto macho como hembra, que sepa lenguas antiguas, como por ejemplo el hebreo, arameo, caldeo, siriaco o siríaco, de Siria, etc. Hepta, 7, turco hefta (lo he visto escrito en estas series turcas que se han popularizado en la televisión, no me lo ha enseñado Arturico Quintanilla y Fuentecica, que sabe turco, y polaco, y occitano, y lo que no sabe se lo inventa); septem, siete, set, sat, siat, sedem en búlgaro y lenguas afines, septimana : setmana : septmana : semana.)

Parla dels ebdomadiers de la cozina, e comanda que lhi fraire servo lh’ u als autres, segon lor setmana. Trad. de la Règle de S. Benoît, fol. 18.

(chap. Parle dels “semanés” hebdomadaris de la cuina, y mane que los flares se servixquen los uns als atres, segons la seua semana.)

Il parle des semainiers de la cuisine, et commande que les frères servent les uns aux autres, selon leur semaine.

Adjectiv. Lo fraire ebdomadiers, so es aquel que deu legir… deu e pot manjar ab los ebdomadiers de la cozina. Regla de S. Benezeg, fol. 49.

(chap. Lo flare semané, hebdomadari, aixó es aquell que deu lligí… deu y pot minjá en los hebdomadaris de la cuina.

Regla de San Benet, folio coranta nou.

Benedictum, Benet, Benito, com Benito Lopera Perrote, aquell que va introduí lo gotelé, amic de Manolo; a la plassa de bous de Saragossa, a les sing de la tarde, una calina o calorina que no se podíe aguantá…)


Le frère semainier, c’est celui qui doit lire… doit et peut manger avec les semainiers de la cuisine.

CAT. Hebdomadari. ESP. PORT. Hebdomadario. IT. Ebdomadario.

(N. E. He buscado en Google en diferentes siglos. En teoría, hebdomadari ya existía cuando Raynouard escribía, pero Google no reconoce esta palabra, o quiere tomarme el pelo cuando busco, pero todavía me queda mucho pelo, me falta una Dalila.

Pero en blogs donde pongo lo que edito, sale algo.

Sólo salen a día de hoy, 10.2.2024, buscando con mayúscula y sin mayúscula, dos registros en Google,

https://memoriavalencianista.cat/biografies/pascual-ano-teresa

https://www.raco.cat/index.php/EBE/article/download/272197/360348

Pero en algunos de mis blogs se puede sacar más información:

https://viaje-literario-iglesias-espana.blogspot.com/2022/12/duorum-peregrinorum-compostellam-iter-agencium-capitulo-gerundensi-deputatorum-sanctum-jacobum-galliciae.html )

Ebeni, s. m., lat. ebenus, ébénier, ébène.

Ebeni es arbre negre, lis, pla, dur et greu… 

Fustz mot precios cum ebeni.

Eluc. de las propr., fol. 206 et 224. 

Ébénier est arbre noir, lisse, uni, dur et lourd…

Bois très précieux comme ébène.

CAT. ESP. (ébano) PORT. IT. Ebano. 

(EN. Eboni and ivory, qué canción más maja para que la canten Iñaki Belanche y Silvia Dilla, un dueto de la CHA; y después que canten la culpa fue del cha cha cha.)

2. Eba, s. f., ébène.
Sia fayta de fust de eba o de boys.
(chap. Sigue feta de fusta de ébano o de boix.)
Trad. d’Albucasis, fol. 28. 
Soit faite de bois d’ébène ou de buis.
Eboric, s. m., lat. ebolus, hiéble, espèce de sureau. (ybles, S. XII) 
Un’ erba queretz bon’ e bella…
Eboric clamar la podetz,
Erba negra, si us voletz.
Deudes de Prades, Auz. cass. 
Cherchez une herbe bonne et belle… vous pouvez l’appeler hiéble, herbe noire, si vous voulez.
CAT. Ebol. PORT. IT. Ebulo.
Ebray, adj., lat. hebraeus, hébreu, hébraïque.
Anc tan gran descrezensa
No vim pois la lei ebraia.
Giraud du Luc: Si per malvatz. 
Nous ne vîmes jamais si grande mécréance depuis la loi hébraïque.
Substantiv. En lati e en ebrays.
Pierre d’Auvergne: Dieus vera. 
En latin et en hébreu.
CAT. Hebraic. ESP. PORT. Hebraico.
2. Ebrieu, s. m., hébreu.
Parlam lati o ebrieu.
(chap. Parlam latín, llatí, o hebreu.)
Trad. d’un évangile apocryphe. 
Parlons latin ou hébreu.
CAT. Hebreu. ESP. PORT. Hebreo. IT. Ebreo.
Ebres, s. m., lat. Iberus, l’Ebre, fleuve.
Ni ‘l senhoria del renc on corr Ebres.
(chap. Ni la señoría del reino aon corre l’ Ebro, Ebre.)
Arnaud Daniel: Ans qu’els sims.
Ni la seigneurie du royaume où court l’Ebre.