Juan II – Chapurriau

DE EXEQUIIS
SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI. LIBER FOELICITER
INCIPIT.

En aquest Registre per manament del Senyor Rey es
transcrita la obra novament composta e acabada de la malaltia
exequies e sepultura del Illustrissimo Senyor don Joan per la
gratia de Deu Rey de Arago de Navarra de Sicilia de
Valentia de Mallorques de Sardenya e de Corçaga
Comte de Barcelona Duch de Athenes e de Neopatria Comte de Rossello e
de Cerdanya E encara Marques de Oristany e Comte de Gociano de
memoria immortal E per ques monstre tots temps lo dit manament del
Senyor Rey segueix se la lettra Real hon
aquell es contengut sots la forma seguent (1).

Don
Ferrando per la gracia de Deu Rey de Castella de Arago
de Leo de Sicilia de Toledo de Valentia de Portugal de Galicia de
Mallorques de Sivilla de Sardenya de Cordova de Corçega
de Murcia de Jaén dels Algarbes de Algezira de Gibraltar Comte de
Barcelona Senyor de Viscaya e de Molina Duch de Athenas e de
Neopatria Comte de Rossello e de Cerdanya Marques de Oristany e Comte
de Gociano. Al amat e feel scriva nostre e tenit les
claus de nostre Archiu Real de Barcelona En Pere
Miquel Carbonell salut e dileccio. Per quant som
certifficats que stant lo Illmo. Senyor Rey
don Joan de memoria inmortal pare nostre colendissimo en
la agonia de la mort e sens sperança
de vida vos fos molt instat e solicitat en cercar en lo
dit nostre Archiu ordinacions o scriptures qui
parlassen e faessen mencio de sepultures e exequies
dels gloriosos Reys de Arago predecessors nostres per ço
que seguint se lo cas sens treball ne
altres informacions tals exequies be et honorablement ab les
serimonies e circunstancies necessaries e acostumades se
poguesen (mlllor) millor fer.

(1) Refiérese a
esta carta el autor en su Crónica, fól. 248 v., y a la obra, en
conjunto, de las exequias del Rey don Juan, en su memorial n 49,
fóleo 103, con estas palabras:

Fuerunt nonnulli qui mea
tempestate pleraque de huius Regis Joannis Exequiis scriptitarunt
(quippe qui diem clausit extremum apud Episcopale palatium
Barcinonae die martis decimonono mensis Januarii anno Christi
MCCCC septuagesimo nono). Sed non ita largiflue et regio jussu ut
ipse Regius Archivarius qui non modo ab ore Regiorum Secretariorum
Physicorum que et executorum ultimae voluntatis eiusdem domini Regis
sed etiam a me ipso qui illis affui ea omnia didici et in quodam ex
regestis memorati domini Regis Joannis pretitulato Regiarum
Sepulturarum gradatim ac vernacula lingua et per Capitula
scribenda curavi ubi vita et mores huius mansueti et optimi Regis
describuntur quos qui scire voluerit huiusmodi scripta mea legat et
perlegat.

E vos axi com ho haveu acostumat ab
summa diligencia o cerquas e nunque ses
trobat en lo dit archiu continuar com en les
ordinacions de la nostra Real Casa no fassa mencio de
tals sepultures sino tan solament de luminaries quis
fan en sepultures de nostre Sant Pare de fills de Reys
prelats e daltres persones lexant aquestes coses
a la discrecio dels manumessors de la Majestat Real als
quals e nosaltres se pertany ordenar semblants sepultures. E
considerant por vos tan grant treball de cerquar
no haver fet fruyt vos com aquell qui tots temps penssau
investigau e treballau que los actes e coses nostres qui
son en aqueix Archiu e encara les altres qui
rahonablement se deuen recondir e esser stiguen
en son orde degut e en tal modo que com nos o los
qui vendran apres volrem o volran
sceber aquelles axi promptament com es mester se
pusquen trobar e haver de continent que lo dit
Senyor Rey pare nostre passa desta vida per fer
servey a nos e lo treball ja per vos sostengut
no romangues axi perdut deliberas pendre altre mayor
treball en aquest fet posant en memorial axi com a ystorial
totes les coses punt per punt quis son seguides e fetes no
solament en la sepultura e exequies del dit Rey pare nostre e
senyor mas encare aquelles quis son subseguides e fetes
en la sua malaltia commençant
vos a descriure aquests actes del principi de la sua malaltia
fins al dia de son obit e apres immediadament
hystoriant e scrivint totes les exequies e actes quis
seguiren del dit Senyor Rey pare nostre fins aquell
derrer quel leixaren los seus marmessors
en lo nostre Monastir de Poblet hon ses
leixat e lo seu cors Real e los
altres dels altres gloriosos Reys de Arago predecessors
nostres reposen les quals coses totes e sengles segons som
informats vos haveu conpostes e ordenades en un libre
per capitols per ço
que pus facilment e sens treball se pusquen
trobar. E com tals coses no deguen ne puguen star en
altre millor loch que en lo dit nostre Real Archiu
on les grans antiquitats ordinacions privilegis constitucions e
altres actes dels gloriosos Reys de Arago e comtes de
Barchinona predecessors nostres se troben e reputant esser
digna cosa que sien entre aquells collocats e
recondits. Per tant ab tenor dels presents vos
pregam encarregam e manam que si lo dit libre de les
predites coses no es acabat per nostre servey entengau en
aquabar aquell posant hi totes les dites coses per causa dels
dites malaltia e exequies fetes e subseguides punct per punct
e ab tot son conpliment e veritat com de vos se
spera. E acabada que sia la obre del dit libre
aquella en algun registre del dit nostre Archiu de ma vostra
volem sia transcripta e continuada manant a vos e a
vostres successors lo registre hon sera la dita obra
continuada sia per vos be guardat e no donasseu
copia a persona del mon de la dita obra per maior stima
e reverencia de aquella sens espressa licencia e
manament nostre e de nostres sucessors ne traurela del dit
Archiu e divulgar car nons semble que tals coses
se deguen axi scampar. Dada en Barchinona
a XIII de setembre any de la nativitat de nostre Senyor Mil
CCCCLXXVIIII.
Yo el Rey.
Dominus Rex mandavit michi
Gaspari Darinyo.
P.

PROLECH.

Quant
son loables e de molta commendacio dignes les ordinations
fetes per los Illustrissimos e molt gloriosos Reys
de Arago de tot lo regiment e orde de viure de llur
Casa Real nos poria dir ne scriure los
quals en les dites llurs ordinations nos troba
de sepultures de Reys haver hi feta mentio. E creu
se que aquelles han volgut ometre per no esser
interpretats curiosos e cayguts en alguna arrogantia e
pompa lexants aquestes tals sepultares e exequies reals
a la providentia e ordinatio de llurs hereus e
successors y dels qui tenen lo govern per
la Maiestat Real en los Regnes ciutats e terres
de llurs senyories. E com per la gran molestia treball
e sollicitud en la qual yo Pere Miquel Carbonell
Scriva de manament del Senyor Rey e tenint les claus
del Archiu Real de Barcelona so stat constituit
per alguns dies ans que passas desta vida aquell
glorios Rey de Arago de memoria inmortal don Joan pare
del invictissimo Senyor don Ferrando per la gratia
de Deu Rey de Castella e de Arago huy beneventuradament
regnant. E apres decontinent que lo dit Senyor
Rey hague finit sos derrers dies cercant yo
e investigant continuament de tals sepultures Reals sis
trobara en lo dit Real Archiu algun record per
quant si troben diverses antiquitats ordinations e
scriptures qui fan gran servey no solament a la
Maiestat Real e a tots e sengles vassalls e subdits
de aquella mas encara a tot lo univerç
no contrastant yo dubtas per lo que he dit no
trobar hi de tals sepultures mentio jatsia cregues que
no podia esser que per algu dels Archivers passats que son
stats homens fidelissimos e molt oculats
entre los quals es stat fidelissimo bell
scriptor e de bon renom e fama En Jacme Gartia
predecessor meu no si hagues fet de aquesta materia algun
memorial. E axi yo dit Scriva e Archiver
del Senyor Rey stava molt aturat que no podia
dar complida raho si en lo dit Archiu Real se
trobara tal record. En tant que fet tot lo discus
a mi possible en cercar en lo dit Archiu Real memorials
scriptures e ordinations de la Casa Real quin
fessen alguna mentio no he trobat sino en les
ordinations de la dita casa del Senyor Rey fer mentio
de luminaries quis han a fer a sepultures de nostre
Sant Pare e de Reys parents e de la sanc de nostre Rey
e Senyor e de primogenits e fills llurs e de Bisbes e altres e
encara de algunes commemorations per animes feels
defunctes mas no de luminaries de ells mateixos quant
moren Reys de Arago ne molt menys de llurs
sepultures. E per tant considerat aquest tan gran treball per
mi sostengut no haver fet fruyt ha convengut
adonchs pendre per mi altre maior treball per lo
qual a perpetual momoria sien redigides en scrits
totes les coses qui son necessaries fer en les sepultures
Reals e de aquelles sia dada complida raho
a tots los qui en esdevenidor de sepultures de Reys
ordenar lo carrech tendran. Per ço
yo dit Scriva e Archiver qui a ull he vist les
serimonies de la sepultura del dit Senyor Rey a ab
summa diligentia discus de temps e treball he entes en
mettre en orde aquelles e tot lo proces de la malaltia
contra voluntat dels qui en aquest temps tenien lo gobern
en la casa del Consell de la Ciutat de Barcelona que
may volgueren permettre fos a mi communicat un
memorial que de sepultures de Reys fet tenien e per relatio
del metge e manumissors del dit Senyor Rey don Joan e
per la gran instancia e pregaries de moltes persones de gran renom e
fama e specialment del Reverendissimo pare en Christ e
Senyor En Joan de Margarit per la gracia de Deus Bisbe
de Gyrona ultimadament Canceller del dit Illmo.
Senyor Rey don Joan he delliberat a laor e gloria
de nostre Senyor Deu e de la Sacratissima verge Sancta
Maria mare sua e de la suprema cort celestial e per fer
ne servey a la Maiestat Real continuar e descriure no
solament les serimonies de la dita sepultura e les altres qui
si son subseguides de les quals alguns han scrit e fet
memorial mas encara aquelles qui son fetes e
subseguides en la malaltia del dit Senyor Rey de les quals no
sce algu sia quin haia scrit sino
yo totes de punct en punct e per llur orde e
iornades en e per la forma e manera contenguda
en los capitols seguents (1).
(1) Omitimos en este
lugar la reproducción del índice que el autor dejó sin referencia
a las páginas del manuscrito, esperando ponerlo en limpio más
adelante; y preferimos colocarlo al final, para poder así referirnos
a la paginación general de este volumen.

Capitol primer que
tracta com lo Senyor Rey parti de Barcelona per anar a cassar
vers los castells e viles de Citges de Vilanova
de la Gealtruu e de Cubelles e de Vilafranca de
Penedes. E com lo primer dia ana a dormir a la Vila de
Sant Boy.
Consyderant lo dit Sermo.
Senyor Rey don Joan trobant se ja en provecta edad
ço es de
LXXXIII anys e mig e VIIII dies com nasques a XXIX del
mes de juny del any de la nativitat de nostre Senyor Mil CCCXCV (1) e
desijant per alguns dies reposar e appartarse de
negocis fins a les prop vinents festes de Nadal e hagut
consell de metges e de altres persones a sa Majestat molt
familiars criades e acceptes que per conservacio de la sua
sanitat dellibera anar cassar e pendre
pler vers los castells e viles de Ciges
de la Vilanova de Cubelles de la Jultruu e de
Vilafranca de Penedes. E axi dijous que comptavem X
dies del mes de setembre (1) del any de la nativitat de nostre Senyor
MCCCCLXXVIII oida missa matinal e dinat que fo
prenent solaç
en la sua cambra del Palau Episcopal de la dita ciutat
de Barcelona hon stava posentat ab sos
criats e familiars com axi ho tenia acostumat mettentse
a dormir no despulat mas vestit sobre una cadira. Car
apres dinar qui vol dormir e reposar es mes sanitat
e millor no posarse en lit mas reposar o dormir no mol
mas poch com lo dit Senyor Rey faea sobre
una cadira o litera o banc. E dormit e reposat hague e
confabulat ab los seus criats e familiars de coses plasents e
virtuoses com ho tenia axi acostumat apres del dinar
ans ques mettes a dormir e apres axi
que dormit hague en lo dit dia circa la una hora apres
mig jorn parti del dit palau Episcopal e ana sopar e dormir a
la vila de Sent Boy de Lobregat en la qual vila troba
ja tots los falcones e munteros de la sua
Real Casa quil speraven per darli solaç
en cassar axi com la prefata Real Majestat
havia ordenat.

N. del E. (1) Como el Cronista Carbonell no
llegó a dar la última mano a esta obra, de la que tan solo dejó
puestos en limpio de su puño los seis primeros folios, no es de
admirar quedase aun en ella alguna equivocación involuntaria, fácil
de desvanecer, pero que no corrigió ni hemos corregido, por no
faltar a la exactitud del borrador autógrafo que publicamos.
D.
Juan I. de Aragón el Grande, de quien aquí se trata, fue
indudablemente el hijo segundo y nó primero del Infante de
Castilla D. Fernando de Antequera y de Doña Leonor de
Alburquerque, llamada la rica hembra, que le dio a luz muchos
años antes de que su esposo, a falta de la línea de D. Martin,
fuese declarado Rey de Aragón por los compromisarios
reunidos en el castillo de Caspe el dia 23 de junio de 1412.

Cenía D. Juan la corona de Navarra por su enlace con doña
Blanca, (hja) hija y sucesora de Carlos el noble de
aquel reino, cuando murió su padre Don Fernando I de
Aragón en Igualada el día 2 de abril de 1416, en
cuyos estados sucedió inmediatamente el primogénito
D. Alfonso el Sabio, quien, según el mismo Carbonell, al fól. 223
de sus Chroniques de Espanya, contaba entonces unos 15 años de edad,
es decir, que había nacido según su opinión en el año 1400 con
esta diferencia. A pesar (Apesar) de esto y de reconocer el
cronista en D. Alfonso la calidad de primogénito y primer
sucesor del padre en Aragón, refiere en este capítulo el
nacimiento de D. Juan, hermano segundo al día 29 de
junio de 1395, y partiendo de esta primera equivocación, incurre
necesariamente en la de dar 84 y medio años con 9 días de
edad al rey D. Juan II de Aragón, cuando murió en el palacio
episcopal de Barcelona el 19 de enero del de 1479, sin reparar el
anacronismo en que incurre por separarse de la opinión general
comprobada de haber nacido este monarca de Navarra y Aragón
en Medina del Campo el día 29 de junio de 1398, según lo que
es evidente, que cuando D. Juan II falleció en Barcelona en
19 de enero de 1479, contaba tan solo 80 y medio años y 20 días
de edad, y es admirable que en ella se hallase aun este monarca con
vigor bastante para recorrer montes y perseguir liebres y javalíes
en lo más riguroso de la estación de invierno, como refiere el
cronista.
N. del E. (1) En este capítulo y en el siguiente
padeció la pluma del Cronista un desliz, poniendo setembre en
vez de deembre, como lo evidencia el mismo testo y lo
salvó ya en el 3.°

Capitol II qui tracta de la retgla
que tenia lo Senyor Rey en son viure e com ana a cassar
al Prat.

E venint lendema que era divendres e
comptavem XI del prop dit mes de setembre del any MCCCCLXXVIII levat
que fou del lit per lo mati a les V hores com
axi acustumas en tal hora per cascun dia levar
se del lit e dinar a les VIII o VIIII hores e sopar a les
VI e apres circa les X hores de nit se metia al
lit tenint tots temps tal regle en son viure.
Oida que hac la missa circa les VI hores se parti
de la dita vila de Sant Boy e tira la via del Prat hon
cassa e axi cassant sen ana a dinar a la
vila de Gava. E de continent que hague reposat en son
lit apres del dinar cavalcant ab tota la sua
gent falconers e muntaria sen torna la via del
Prat hon pres solaç
cassant e apres en la nit sen ana a sopar e
dormir a Castell de feels.

Capitol III qui tracta com
lo Senyor Rey fou detengut de puagre en la vila de
Citges.

E apres venint lo dissapte que
comptavem XII del dit mes de setembre any MCCCCLXXVIII lo dit
Senyor Rey de gran mati axi com havia acustumat
hoi la missa en la Esglesia de nostra Dona del dit
Castell de feels e oida decontinent cavalca
ab la dita sua gent e anant per lo cami de
Garraf venc a la vila de Ciges hon
se dina e trobant se
anuyat e fatigat per lo mal cami e montanyes de Garraf lo
comença a pendre en los
peus la puagre que acustumava haver donantli molta
dolor ab alguna poca de febre e destrempament que li
sobrevengueren per causa dels quals accidents al cors Real
sobrevenguts lo dit Senyor Rey tot lo
dit dia de dissapte e lo prop seguent digmenge
stech reposant en son lit dins la dita vila e
castell de Ciges.

Capitol IIII qui tracta com lo
Senyor Rey se atura en la Vilanova de la
Gealtruu e com ana a correr una lebra vers lo
castell de Cubelles.

E lo seguent dilluns que comptavem
XIIII del prop dit mes e any per lo mati oida que hague
lo Senyor Rey missa en la vila de Ciges trobant
se ja millor de sos accidents (accideuts) jatsia
faes molt gran fret e gran vent volgue cavalcar e anar
sen com de fet ana a la vila de la Vilanova de la
Gealtruu en la qual vila stech assats reposadament
tot lo dit dia e nit seguent. E sobrevenint
laltre dia que era dimarts e comptavem XV del prop dit
mes e any lo Senyor Rey levat que fo decontinent
hoi devotament missa es dina raonablement e mes se
a dormir. E dormit que hach munta a cavall ab
tota la gent de la sua Real Casa qui en companya de la
sua Real Majestat se
trobava e ana correr una lebra al castell
de Cubelles. E quant fo hora tarda aquell mateix
dia sen torna a sopar e dormir a la predita vila de la
Vilanova en la qual molt reposadament sopa e dormi aquella
nit.

Capitol V qui tracta com lo Senyor Rey
mata lo porch salvatge en lo terme del castell
de Calafell hon lo dit Senyor pres gran fret
e sen torna molt mal delitos a la Vilanova.

E
no resmenys en lo seguent dia de dimecres que
comptavem XVI dies del dit mes de deembre any dit MCCCCLXXVIII
lo Senyor Rey se leva per lo mati axi com
havia acustumat e oida missa cavalca e anassen
a dinar al castell de Calafell en lo terme del qual
castell li tenien ja concertat hun porch salvatge lo
qual porch lo Senyor Rey ab gran jocunditat
mata lo dit dia. E per quant en aquell dia fahia gran
fret e molt vent e molt nuvol e plugos lo dit Senyor Rey se
refreda es consuma molt. E sentint se axi
mal sa e poch delitos parti aquest dia del dit
loch hon havia mort lo dit porch e
tornasen a la vilanova de Cubelles. E junct
que fo a la dita Vilanova sopa aquella nit ab poch
delit per ço com nos trobava be per dita rao e
aximateix per quant li havia sobrevengut mal de caxal
e haver sopat lo dit Senyor Rey se mes en lo seu
lit Real ab poch delit e dormi
molt poch aquella nit.

Capitol VI qui tracta
del mal temps que la Majestat Real hague en lo bosch
del castell de Canyelles hon li tenien concertat un
porch salvatge e com li fou forzat de
retraures en lo dit castell.

Apres
seguint se lo dijous que comptavem XVII del prop dit
mes e any fou reportat al Senyor Rey com li tenien
concertat un gran porch salvatge en lo bosch de
Canyelles. E scebut aço de continent
lo Senyor Rey se leva del lit monstrant
haver bona convalescentia no obstant aquell dia faes
gran fret molt nuvolat lo temps e insupportable
vent mana li apperellassen de maniar al castell de
Canyelles e que li tenguessen la missa presta e la
mula per ço
que de continent oida la missa pogues cavalcar.
E vestit que fo apoch instant hoi la missa. E
oida que hac aquela decontinent cavalca
e feu lo cami del bosch de Canyelles per anar
trobar lo dit porch. E esser junct lo
dit Senyor Rey en lo dit bosch troba los
Munteros los quals li digueren com lo dit porch
que tenien concertat se era algun tant desviat per lo bosch
e que fos plasent a la su excellentia no pendre
anuig volerse algun poch detenir que prestament
ells tornarien trobar lo porch que ja li anaven en rastre. E
lo bon prhom de Rey no podent mes sostenir
la aspredat del dia ne lo gran vent e
insuportable fret que fahia un fort gran accident lo
pres que mal son grat descavalca e aqui abrigat lo
tengueren una stona quasi per mort tant era lo
fret que tenia. E tornant algun tant recrear puja a cavall e lexant
lo dit porch e concert seu ana a retraure al dit
castell de Canyelles lo qual es de mossen Franci
Terre cavaller de Tarragona. En lo qual castell
decontinent hi fo arribat troba un gran foch que
li fou apperellat per recrear lo cors
Real hon stech hun quart de hora per
scalfarse que may se poch be scalfar.
E stant axi prop del dit foch se dina e
manja poch per causa del mal appetit que tenia e
nunqua si be lo foch era gran pogue scalfar
tant com havia mester ans monstrava que lo fret
li crexia. E per ço
li covengue mettres en lo lit per reposar empero
aquell despres dinar no dormir poch ni molt tant stava
fret e lassat.

Capitol VII qui tracta com lo
Senyor Rey axi indispost com era sen
vingue a Vilafranca de Penedes hon vench en
punct de morir.

Poch apres stant
axi lo dit Senyor Rey fret y lassat
sesforça
a cavalcar e no contrestant la sea indispositio
e la gran tempeste de vent e de fret que fahia axi
a cavall tot be cubert e entocat sen vengue
aquell despres dinar a la vila de Vilafrancha de Penades
circa les dues hores e descavalca a casa den Terre
de la dita vila. E com hagues gran fret lo dit Senyor se
mes ab una cadira devant una xemenea que es en
la sala de la dita casa en la qual havia gran foch e no podent
se prou scalfar per lo gran fret que aquell dia venint
del dit castell de Canyelles a Vilafrancha sera mes en
la persona de la prefata Real Majestat e no podent lo
dit Senyor Rey supportar la gran dolor tenia per causa de la
puagra quil havia repres en los peus e maiorment
per la gran devotio que tenia a nostra Dona per quant lo
prop seguent dia era la festa quis appella la
sperança de la dita nostra Dona no volgue sopar mas
feu collatio de un troçet
de pa e feta que hac la collatio decontinent se
mes en lo Real lit hon no pogue
dormir sino poch per occasio de la gran dolor
quil constranya axi per la puagra dels
peus com per la molta dolor de la sua barra que tenia
com encara per lo molt fluix de ventre qui li dona salt a
causa de la gran fredor que com dit es rebuda havia de ques
segui que lo dit Senxor Rey aquella nit vench
en punct de morir.

Capitol VIII qui tracta del
mal de la barra del Senyor Rey stant en la vila
de Vilafranca de Penedes hon se feu venir de Barcelona
mestre Gabriel Miro acompanyat de un cyrurgich.

En
lo seguent dia del divendres que comptavem XVIII del dit mes e
any lo dit Senyor Rey no podent comportar lo
gran dolor que tenia en la barra stant axi en la
dita vila de Vilafranca de Penades malalt tremes a
Barcelona per fer venir a sa Majestat lo magnifich
mestre Gabriel Miro mestre en arts e en medecina
ciutada de Barcelona metge del dit Senyor Rey acompanyat de un bon
cyrurgich de la dita ciutat lo qual mestre Miro per
manament de la Real Majestat molt cuytadament ab lo
dit cirurgich de Barcelona vengue a la dita vila de
Vilafrancha e axi los dits phisich e
cyrurgich li miraren la barra e veents al parer
llur dintre aquella una esquerda de os del hun
caxal lo dit cyrurgia present lo dit
physich ab unes tanalles petites de
barber tant leuger e delicadament com poch li
arrenca la dita esquerda de os e no pas lo caxal
axi com volen dir alguns. E stant axi en aquesta
forma agreujat lo Senyor Rey la sua Real
Majestat certament passa tot aquell dia e nit molt gran perill de
morir per causa dels quals accidents lo dit Senyor Rey hague
aturar en la dita vila de Vilafrancha per tot lo
dit divendres e per tots los dissapte e digmenge
immediadament apres
seguents.

Capitol IX qui tracta com lo Senyor
Rey parti de Vilafranca de Penedes e sen torna a Barcelona
ja millorat.

E venint lo dilluns que comptavem XXI del
dit mes de deembre any dit lo Senyor Rey trobantse
millor se vesti e levat que fonch del lit
decontinent hoi
missa devotament con fos festa del glorios apostol
Sant Thomas e dita que fou la missa cavalca e
vench sen a dinar a la vila de Sent Sadorni la
qual posseix vuy lo noble mossen Jordi
de Heredia criat seu e tot aquest dia e nit seguent reposa la
prefata Majestat del Senyor Rey en casa del dit
mossen Jordi de Heredia situada dins la dita vila de
Sant Sadorni. E lendema que era dimarts e
comptavem XXII del prop dit mes e any hoida per lo Senyor
Rey la missa sa Majestat parti de la dita vila de Sant
Sadorni e vench se a dinar a la vila de Martorell
hon reposa tot lo present dia e nit. E lendema
que era dimecres e comptavem XXIII del dit mes de deembre
oida per lo dit Senyor Rey la missa sa Altesa
parti de la dita vila de Martorell e vench se a dinar a la
vila de Sant Andreu de la barcha hon se feu la
barba e dinat vench sen a sopar e dormir en la present ciutat
de Barcelona hon hague en aquella nit e seguent dia una poca
dolor de puagra en los peus e dura li fort
poch.

Capitol X
qui tracta del vellar e oir
matines que feu lo Senyor Rey en la vigilia
de Nadal e lo cavalcar que feu per la
ciutat.

Trobant se dispost pera cavalcar lo Senyor
Rey si cavalca apres en los dies de la
vigilia e festes de Nadal per la ciutat de
Barcelona. E per quant ell era molt devot de la Sacratissima
tots temps verge madona Sancta Maria mare de Deu en la
dita vigilia de Nadal nos volgue mettre
en lo lit ne reposar ans com aquell qui
era tot humil e devot dels misteris de la Nativitat del beneyt
Jesus e de la sua intemerada e beneyta mare sua
madona Sancta Maria se feu dir per los
capellans e xandres en la sala maior del dit palau
episcopal començant circa
les X hores ans de la mija nit de la dita vigilia
les matines de Nadal ab algunes cansons honestes
e portants alegria de tal nativitat del fill de Deu. E axi
lo Senyor Rey en reverentia de Deu e de la sua
beneyta mare volgue en la dita sala star e
devotament tota aquella nit fins que sobrevengue lo
dia. E apres vengut lo dia de Nadal feu
celebrar en la sala mateixa del dit palau molt devotament e ab
alegria les tres misses les quals ell attentament e ab
devotio axi com havia acostumat oir volgue.
E oides aquelles per sa Majestat se dina de
continent e dinat que fou cavalca e venguesen
circa les VIIII hores a la Esglesia hon
lesperaven de la dita ciutat. E arribat que fo en
la Esglesia començaren
lo offici lo qual no gosaren començar
fins ell hi fo vengut e stant en la
Esglesia monstra la sua Real cara qui
solia esser tots temps fresca e colorada molt esblanqueida
e alterada que apparia laguessen dessoterrat. En
tant que per voler fer ell mes de poder en la septima edat sua
appelleda en lati decrepitudo e no planyent
la sua persona posar a pluja e a vent e a temps molt fort e
destrempat per anar axi com dit es a cassar e
apres vellar e no dormir axi com havia acustumat
e tenint encara el en si algunes reliquies de la
predita malaltia dona del cap al lit en lo dit
palau Episcopal hon acustumaba tenir la habitacio sua
hon continuament stech malalt fins que passa desta
vida en e per la forma seguent. (1) (1) VII sunt etates.
Prima est infantia a die nativitatis usque ad VII annum.
Deinde usque XIIII est pueritia. Item a XIIII ad XXV annum est
adulescentia. Preterea ab ipso XXV anno usque ad XL annum
vocatur juventus. Insuper ab ipso XL anno usque aunum ….
virilis vocatur … Postmodum ab ultimo
anno ipsius virilis etatis usque LXX annum vocatur senectus.
Et complecta ipsa senectutis etate qui est VI etas
vocatur alia etas que est VII decrepitudo ubi et
amplius non speratur nisi labor et dolor.

Capitol XI qui
tracta del principi de la malaltia del Senyor Rey apres
que fou recruat.

Lo principi de la
malaltia del recruar que feu lo Senyor Rey
tornat que fou del cassar en Barcelona fou
dimarts en lo introit de la nit e comptavem V del mes
de janer del any MCCCCLXXVIIII e clamas molt
aquella nit lo dit Senyor Rey de la reuma que
tenia ab tos e dormi molt poch aquesta nit e fou
li gran ajuda aquella nit lo bon regiment qui li
dona lo dit mestre Gabriel Miro qui appellat
per la Illustre dona Beatriu infanta de Arago
e de Sicilia muller relicta del Illustre
Infant don Enrich (1) de Arago e de Sicilia
Mestre de Sent Hyago mare del Infant don Enrich
duch de Sogorb e Comte de Empories e aximateix
appellat per tot lo sacre Consell Real
feu a la dita Infanta e Consell aquella nit
relatio que lo Senyor Rey tenia gran reuma e tos los
quals accidents segons dix al parer seu no
venien de bon rael.

(Nota: Sent
Hyago : Santiago : Sant Hyago, Tiago, Jaume, Jacme, Jaime, Jacob,
Jacobus, etc …)(1)
Memoria tiene quod die veneris tertia mensis julii anno a nativitate
Domini MCCCCLXXX… Illmus. dominus Infans
Henricus
Comes
Emporiarum
intravit Regium Archivum Barcinone pro videndo illum cum nunquam
vidisset.

Capitol XII
qui tracta de la indispositio del Senyor Rey e
de la relatio feta al consell Real per mestre Miro.

E
venint lo seguent dia de dimecres que comptavem VI de
janer any dit la gran tos persevera en la Majestat Real
e fou prostrat lo appetit de manjar
e lo Senyor Rey feu dues cambres. Es ver
que V dies ja abans del dit dimarts qui es principi de aquesta
malaltia lo dit Senyor Rey hague molt fluix de ventre en tant
que en una nit e meytat dun dia dels dits V dies feu
VIII cambres. E aquest flux declinava a una specia
de malaltia appellada en lati lianteria lo
qual fluix fon per bon regiment corregit del esser del
qual Senyor Rey fou feta relatio a la dita
Illustre Infanta e Consell Real per lo
dit mestre Miro lo dit dia de dimecres dient com
ell nos altava molt de aquest proces que tenia la malaltia del
Senyor Rey.

Capitol XIII qui tracta del proces
(delproces todo junto) de la dita malaltia.

Quant
vench lo dijous que comptavem VII del dit mes de janer
sobrevengue a la Majestal Real apres mig
dia febre ab fret precedent e durali la febre XIIII
hores. En tant que lo dit mestre Gabriel Miro
feu relatio a la dita Illustre Infanta e
Consell Real que certament lo Senyor Rey se
encruscava.

Capitol XIIII qui tracta del proces
mateix e del pronostich de aquell.

En semblant manera
sobrevengue en lo divendres que comptavem VIII del dit
mes de janer al Senyor Rey la dita febre perseverant hi
tots temps tos ab alguna difficultat de arrancar
aquella tos e foren ordenats axarops e let
convenients a la dita malaltia e en aquest dia fouli
administrat un crestyli per quant lo dit Senyor Rey
era molt dur de ventre e no podia exir a cambra e pres
que hac lo dit crestili feu dues
cambres. E visitat lo Senyor Rey per lo dit mestre
Miro en aquest dia lo dit mestre Miro faent
relacio a la dit Illustre Infanta e al Consell
Real dix en presentia de tots que consyderada
la febre e la multitud de la materia fleumatica
congregada en los pits del Senyor Rey la qual
debitament no podia expellir e encara considerada la
decrepitud del Senyor Rey e altres particularitats de
la dita malaltia ell certament pronosticava e judicava esser la
Majestat Real en molt gran perill de morir de aquesta tal
malaltia.

Capitol XV qui tracta del proces mateix de
la dita malaltia.

Dissapte apres seguent que
comptavem VIIII de janer any dit en lo Senyor Rey se
monstra la febre pus fort ab la tos e noy
hague hora del dia que romangues quiti. Era aquesta
febre pudrida appellada quottidiana
entremesclada de que lo dit dia per lo dit
mestre Miro fou feta a la dita Senyora Infanta e
Consell Real semblant relatio de la prop dita stant
en la opinio de star en gran perill de morir la prefata
Majestat Real.

Capitol XVI qui tracta com
mestre Miro demana que li fossen associats los
millors metges quis trobassen per quant lo Senyor
Rey stava en gran perill de morir e de la collatio
ques tenc per raho de aquest tant gran perill.

Venint lo digmenge que comptavem X de janer
any dit MCCCCLXXIX considerat lo perill en que stava lo
Senyor Rey per causa de la sua malaltia que de dia en dia
anava pijorant instant e requerint ho lo dit mestre
Gabriel Miro fou convocat en lo dit palau Episcopal
en presentia de la dita Senyora Infanta lo Consell
Real ab los magnifichs Consellers de
Barcelona e diputats del General de Cathalunya e
molts daltres notables e generoses persones. E aqui fou
feta relatio per lo dit mestre Miro denunciant esser
gran perill de mort molt evident en lo cors Real e per ço
lo dit mestre Miro supplica de continent la dita
Infanta e tot lo dit Consell que li fossen
applicats e convocats en aquesta malaltia tots los
millors metges quis trobassen axi dins la dita
ciutat de Barcelona com fora la dita ciutat. E de continent
los dits Consellers de Barcelona se proferiren de fer
tot ço e
quant la prefata Majestat hagues mester en
medecines e metges e de vellar e tenir a prop la
prefata Majestat ab alguns prohomens
ciutadans de la dita ciutat. E de fet a instancia dels dits
Consellers de Barcelona en la nit del dit digmenge vengueren
a la cambra hon reposava lo dit Senyor Rey molts
metges de la dita ciutat per visitar la Real Majestat e
consellar en lordenar de les medicines e
regiment del dit Senyor Rey. E aqui aquella nit fou
tenguda gran collatio per lo dit mestre Miro ab
los dits metges e hagut entre ells consell foren proseguits e
dats alguns remedis a la Majestat Real segons ja
eran stats ordenats per lo dit mestre Miro e no
resmenys tots los dits metges foren concordables
e no discrepants en lo pronostich dessus dit ço
es de morir lo Senyor Rey de aquesta malaltia loant
los remeys en aço
ja applicats e applicant ni altres. E los dits
Consellers acompanyats cascu de dos prohomens ciutadans
vellaren cascuna nit lo dit Senyor Rey
fins lo dia que passa desta vida partints entre
ells lo dit vellar e acompanyar com dit es un Conseller
ab dos ciutadans prohomens.

Capitol XVII qui
tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey per mestre
Miro que faes tot orde de Christia e de la resposta que
feu lo Senyor Rey e com se confessa.

Apropinquantse axi lo Senyor Rey a
la mort quant vench al dilluns prop seguent que
comptavem XI del dit mes de janer lo dit mestre Miro
supplica la Majestat del Senyor Rey que attesa la sua
infirmitat e senectut e la pratica e obligatio
dels metges qui es de persuadir e conduir los patients
apres dues vegades que han visitat aquells en confessar
e rebre los altres sacraments de Sancta Mare Esglesia
altrament llur visitatio deu cessar per ço
que nostre Senyor Deu sia venerat e temut e lo patient
qui axi primer recorrara a Deu aconseguesca
de anima e de cors curatio fos merce sua de
confessar e reebre tots los altres sacraments de
la Esglesia que a bon christia se pertany. Car lo
misericordios nostre Senyor Deu qui es metge sobre tots los
metges li restituira la sanitat dient li que per aço
la sua Altesa non prengues alteratio e que li
perdonas. E feta la dita denuntiatio decontinent lo
Senyor Rey respos que prenia pler en totes les
dites paraules per quant procehien de bon çel e amor e
de bon vassall e proisme e si lo contrari hagues
fet ho reputara a desservey. E axi no divertintse
en altres coses mana que molt prest anas algun
uxer al Monastir de Framenors de la present ciutat
de Barcelona e que li fes venir lo predit Reverend
mestre March Berga qui es gran mestre en
theologia e home molt honest virtuos e de gran scientia
e de fet lo dit dia mateix lo dit Senyer Rey
se feu venir lo dit mestre Reverent e confessas
ab ell molt devotament e per lonch spay que
stech en la confessio.

Capitol XVIII qui tracta
del pronostich de la dita malaltia e del combregar del Senyor
Rey e com es canonge de Barcelona e de Valentia.

E seguintse lo dimars que comptavem XII del dit mes e
any tots los dits metges ensemps ab dos metges
jueus molt scients e pratichs en medecina
los quals demanats per los dit Consell Real als
dits Consellers de Barcelona vengueren a carrech
e instantia de la dita ciutat foren ajustats en
la cambra hon lo Senyor Rey reposava e en
presentia de la dita Senyora Infanta e Consell Real
digueren e feren relatio que tots
concordablement perseveraven en lo dit pronostich e
aqui en un mateix instant continuaren llurs receptes e
medicaments. E axi en lo mateix dia lo dit
Senyor Rey dellibera reebre lo cors
precios de Jesu-Christ e per ço
decontinent li fou apportat per lo
venerable honest e devot prevere
beneficiat en la Seu de Barcelona mossen Bernat
Planas acompanyat lo dit precios cors de
Jesu-Christ de una solemne e honorable processo de tots los
venerables canonges de la dita Seu per quant lo
dit Senyor Rey era canonge de la dita Seu com
per privilegi apostolical lo qui es Rey de
Arago e Comte de Barcelona es canonge de la
dita Seu e encara de la Seu de Valencia e reeb
la portio canonical de canonge. E noresmenys
acompanyat de molts venerables beneficiats de la dita Seu.
E arribada que fou la dita processo en la cambra hon
lo Senyor Rey reposava hon hi eren presents los
Illustres nets del dit Senyor Rey e la dita Illustre
Senyora Infanta e tot lo dit consell Real e lo
dit reverend mestre March Berga confessor del dit Senyor Rey
e mestre Jacme Rois e frare Pere Gilbert mongos
de Poblet loctinents del Elmoyner del Senyor Rey
com tots temps lo abbat de Poblet del orde de
Cistells sia Almoyner e lo abbat de
Sanctes Creus capella maior del Sermo. Rey de
Arago qualsevol que sia. E axi mateix hi foren
presents mestre Joan Marques del orde de Sant
Domingo mestre Gabriel dez Clapers canonge e domer
de la dita Seu mestres en theologia de molt honesta
vida e de gran scientia e fama. E axi mateix hi foren presents
los honorables Consellers de la dita ciutat de Barcelona e
moltes altres reverendes nobles magnifiqus e notables
persones lo dit mossen Planas demana si lo dit Senyor
Rey era dispost en reebre lo cors
precios de nostre Senyor Jesu-Christ e respost que per causa
de la gran idispositio
que tenia lo dit Senyor Rey en los
pits e la gran tos la sua Real Majestat deliveraba
solament adorar lo dit precios cors de Jesu-Crist. E
axi de continent en presentia dels dessus
dits lo dit Senyor Rey axi com a bon christia
adora aquell ab gran reverentia e lagremes en
tant que ans del adorament dix lo dit Senyor Rey
e proferi de la sua boca tantes orations e paraules de
gran devotio que no era algu en la dita cambra per dur cor que
tangues que no ploras e hagues pietat de tant
excellent Majestat e virtuos e bon Rey e Senyor.

Capitol XIX qui tracta del dia quels canonges
de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor Rey (1).

N. del E. (1) Todavía se custodia esta sagrada reliquia en la
sacristía de la Catedral de Barcelona.

Apres venint lo
dimecres que comptavem XIII del dit mes de janer e lo dijous que
comptavem XIIII del dit mes tots los dits metges congregats en la
dita cambra Real en presentia de la Senyora Infanta e del
Consell Real digueren e faeren la relatio semblant a la
prop dita stants e perseverants en lo dit pronostich. E en lo
dit dia de dijous lo dit Senyor Rey demana li fessen aportar
lo vel de la Sacratissima e tots temps verge madona
Sancta Maria mare de Deu de la qual ell era molt devot en tant
que decontinent fou denuntiat als canonges de la
Seu de Barcelona e tots ells ab solemne processo e acompanyats de
molt gran nombre de beneficiats de la dita Seu vengueren en
la cambra hon reposava la Magestat Real e aqui
li monstraren lo vel de nostra Dona lo qual vel ans de
besar aquell lo dit Senyor Rey proferi e dix moltes devotes e santes
paraules plorant e suspirant e ab tanta de devotio que tots
los circunstants provocava a plorar e a pregar lo
beneyt Jesus Salvador nostre per lo dit Senyor Rey en
tant que no era sino un gran trencament de cor veure una tanta Real
Majestat axi vivament e devota parlar plorar e suspirar.

Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta al
Senyor Rey que fes testament e ordenas de les
coses temporals pus era ja passat per les spirituals.

E
tornada que sen fo la dita processo ab lo dit vel a la
Seu decontinent sens divertirse en altres coses la dita
Senyora Infanta mestre March Berga confessor del Senyor Rey e lo
noble mossen Rodrigo de Rebolledo Camerlench maior
del dit Senyor Rey e algunes altres persones del Consell Real qui
alli se trobaven presents supplicaren la Majestat
Real que attes havia reebut los sagraments
de la confessio e de la Eucaristia e recorregut a Deu e
a nostra Dona e attesa la sua indispositio restava ara
disposar e ordenar de sos regnes terres bens e
senyories car axi faent ho satisffera al
orde que cascun bon christia deu (den) tenir quant Deu
lo visita ço
es primer provehir a la anima e apres al cors e
a les coses temporals e en aquesta manera fora loat e beneyt
lo creador quil havia format e aconseguira pus
prest sanitat en la anima e en lo cors. E
dites aquestes paraules lo Senyor Rey respos que ja en
dies passats pensant morir e no volent ho sperar al derrer
punct havia ordenat en poder de mossen Joan de
Coloma secretari seu la sua ultima voluntat e
testament empero per quant li occorrien algunes
coses ordenar mes avant per salut de la sua anima e utilitat de tot
lo poble que Deu li habia commanat e pus a
quescu es licit testar e fer son testament
e codicils e aquells mudar fer e abolir una e moltes
vegades fins al pas de la mort per ço
ell havia delliberat per descarrech de sa
conscientia loar e approvar dit son testament e fer de
nou alguns codicills qui satisfaessen totes e
sengles coses per sa Majestat omeses posar e fer scriure en lo dit
testament e de fet feu tres o quatrc codicils en poder del dit mossen
Coloma en los quals entre les altres coses ha disposat que alguns
bens de la Esglesia dels quals lo dit Senyor Rey sera planit
fossen tots restituits e feu vot aqui en presentia dels
dessus dits que si nostre Senyor Deu li tornava la sanitat may
pus levaria un pel a la Esglesia car daqui
avant volia e ordenava que les coses qui eran de Cesar fossen
de Cesar e les coses que eran de Deu fossen de Deu. E
no resmenys lo dit Senyor Rey en los dits codicills
regonegue tots sos criats familiars e servidors manant
los fosen consignats de sos bens CXX
millia florins. E ab dits codicills commana
aquells com a bons e fidelissimos servidors al dessus
dit Illmo. fill seu Rey de Castella.

Capitol
XXI qui tracta del proces de la dita malaltia.

E lo
divendres seguent que comptavem XV del dit mes de janer los dits
metges faeren semblant relatio al dit Consell Real del qual era cap
la dita Senyora Infanta stants e perseverants en lo pronostich dessus
scrit.

Capitol XXII qui tracta de la conclusio feta
entre los metges que lo Senyor Rey havia a morir e en
breu temps.

Quant vench en lo dissapte seguent hora ja molt
tarda e de nit que comptavem XYl del dit mes de janer los dits metges
tengueren collatio molt strela en lo dit palau Episcopal e faeren
entre ells conclusio que en lo dit Senyor Rey apparien molls senyals
de mort e per ço era de
pronosticar que necessariament havia morir e en breu temps. E axi
decontinent aquella nit per los dits metges fou denuntiat al Consell
Real.

Capitol XXIII qui tracta de la relatio feta al
Consell Real per los metges que fos denuntiat al
Senyor Rey que ell havia a morir en breu e que reebes
lo sacrament de la extrema unctio. E com per aquesta
vegada no li gosaren parlar sino de la extrema unctio.
E de la resposta feta per la Real Magestat.

Seguint
se lo digmenge que comptavem XVII del dit mes de janer
lo dit Senyor Rey persevera en la dita sua malaltia ab
la apparitio dels dits signes e evident demonstratio e
per ço los dits metges que aquell dia de digmenge
circa les VIII hores ans de la mija nit foren
congregats en lo dit palau Episcopal hon tengueren
llur colatio conclogueren entre ells en
presentia del dit Consell Real que pus a nostre
Senyor Deu era plasent de appellar al seu regne
en breu lo Senyor Rey li fos denuntiat per salut de la
sua anima tot lo seu esser dient li clarament que
reebes lo sagrament de la extrema unctio e ques
affarras ab la sacratissima passio de Jesu
Christ com ell fos mortal e no podia campar de aquesta
malaltia la qual realment era malaltia natural e no altra segons tots
concordes digueren. E llavors tots los del dit Consell
Real stigueren molt trists e torbats e romangueren
en gran pensament si fora be fet ne rahonable portarli
tal missatgeria ni qui fora lo missatger de aquella. E
axi conclogueren que ab debites
circunstancies li fos parlat sol de la extrema unccio dientli
si sa Majestat com fos manester fora contenta li fos
administrada aquella confortant e mettentlo en bona sperança.
E feta la dita conclusio circa les VIIII hores de la dita nit
decontinent stants en gir e entorn
del lit Real hon reposava lo Senyor Rey la dita
Senyora Infanta e los Illustres nets del Senyor Rey e quasi
tots los del consell Real e hun conseller de la dita
ciutat que acompanyat de dos ciutadans prohomens hi vellaba
lo dit Reverend mestre March Berga confessor del Senyor
Rey acompanyat dels Reverends ja dessus dits mestre Jacme
Rois e mestre Joan Marques denuntia al Senyor Rey
com era de molta virtut e efficatia lo sagrament de la
extrema unccio dientli ab moltes debites
pertinents e apropiades rahons e ab les circunstanties
necessaries si li fora plasent reebre lo dit
sagrament. E lo Senyor Rey axi com a bo e catholich
christia respos decontinent molt virilment e ab
constant animo que tal sacrament a ell playa
molt reebre e pregava a ell qui aquell li havia denuntiat
que quant conegues fos hora ley faes venir car
per axo ell no sespantava de la mort car scebia
be que communa cosa es morir e per ço
tota la sua confiança
era en Deu *o qual supplicava humilment li alargas
la vida per be a fer o hon volgues que axi
prest moris li donas clara conexença de
la mort e de les sues faltes e defalliments
conformantse en tot e per tot sempre ab la voluntat de Deu. E
axi passada la mija nit lo dit Senyor Rey ab molta attentio
e devotio reebe lo dit sant sacrament de la
extrema unccio responent ell mateix sens instructor a
totes les coses necessaries de aquest sacrament e per cascuna
vegada que lo nom de Jesus era anomenat lo dit
Senyor Rey ab lo polzo de la sua ma dreta
faea lo senyal de la creu e aquell reverentment besava
en tant que haver fet ell aquest senyal de la creu e besat per
moltes vegades defallint li la virtud que ja nos
podia acostar sino ab gran treball lo polço
a la boca encara lo dit Senyor Rey per la gran devotio
que tenia de besar e adorar la creu quant hoya nomenar
lo sant nom de Jesus se perforçava
de inclinar lo cap
per ferli honor e reverentia. E axi mirants e
attenents tots los circunstants aquesta forma de
receptio del dit sacrament de extrema unccio
tant devotament e catholica feta per la Majestat Real
tots de un acort digueren e conegueren que lo
dit Senyor Rey tenia tota la sua pensa en Deu
convertida hon monstrava certament haver avorrit
totes les coses vanes e transitories de aquesta vida mundana e esser
en stat de gratia.

Capitol XXIIII qui tracta de
la conclusio feta altra vegada per los metges que lo Senyor
Rey no podia molt viure e que per algu del consell Real aço
li fos revelat per que millor se preparas a ben
morir.

Com vengue lo diluns seguent que
comptavem XVIII del dit mes de janer any dessus dit
consyderants los dits metges en lo dit palau
Episcopal congregats que en lo dit Senyor Rey eran
tants senyals qui necessariament denuntiaven mort al
Senyor Rey de la qual per los dits senyals ells veen
clarament que sa Majestat no podia campar de aquesta
malaltia e staven admirats com tant se differia la mort
per star lo Senyor Rey ja havia dos dies axi mal
e en tal punct e fora tota sperança.
E per ço
haguda primer collatio de aquestes coses entre los dits
metges fou conclos que clarament ab debites
circunstanties fos revelat per algu del consell Real al
Senyor Rey que los metges lo daven per mort e
que non tenien sperança
alguna e aço hagues per cert persuadint lo a ben morir
e tenir la sua pensa tota en Deu e avorrir totes
cogitations si algunes lo dit Senyor Rey tenia en les
coses mundanes.

Capitol XXV qui tracta de la conclusio feta en
lo consell Real qui faera la ambaxada al Senyor
Rey que havia prest morir e del ambaxador en aço
elet.

E feta la dita conclusio dels dits metges
decontinent fou congregat e celebrat en lo dit palau
Episcopal tot lo consell Real
sobre lo qui seria aquell qui tal nova aportara
a la Majestat Real e com molt haguessen parlat fou
entre ells conclos nemine discrepante que de la dita
nova fos lo missatger e embaxador al Senyor Rey lo
molt magnifich mossen Joan Pages cavaller doctor e
vicicanceller del dit Senyor Rey lo qual
decontinent manifestas la dita nova al Senyor Rey
en presentia del Reverend mestre March Berga
confessor del dit Senyor Rey e en presentia dels altres
qui eran del dit consell Real.

Capitol
XXVI qui tracta de la acceptatio de la dita ambaxada e com
aquella fou feta al Senyor
Rey ab clara denuntiatio que havia en breu morir de aquella
malaltia.

E lo dit Vicicanceller tement no
agreviar tanta Majestat e quasi volent recusar tal
empresa e ambaxada sobre de prechs e per quant era stat
axi delliberat en lo dit consell Real
pres en si mateix gran sforç
en mettre en executio tal ambaxada confiant de la
gratia del Sperit Sant quil illuminaria
en explicar ab debites circunstanties les coses
contengudes en les instruccions verbalment per lo consell
Real a ell fetes de denuntiar al Senyor Rey com ell
havia a morir de la dita malaltia e en breu temps que per
ventura no visquera un dia. E axi aquest dia de dilluns
en presentia del dit consell Real lo dit
Vicicanceller explica al dit Senyor Rey ab
moltes debites circunstancies la dita ambaxada dient li entre
les altres coses (se lee ceses). «Senyor del queus he
a dir e explicar en presentia de aquests Illustres
reverends nobles espectables e magnifichs Senyors vos
ne deman perdo car a mi es forçat desenganar
V. M. axi com oireu. A nostre Senyor Deu plau appellar
vos a la gloria de paradis e traureus de aquesta
miseria mundana com los metges al consell Real e a mi
ho hajen axi divulgat no trobants
medecina alguna vos pusca valer ne ajudar
sino la misericordia de nostre Senyor Deu quius vol collocar
en lo seu Sant Regne e han volgut Senyor yous ho
digues axi clar e distinctament per ço
que vos Senyor postposant totes cogitations e pensaments sin
teniu en les coses transitories de aquest mon e no havent
sperança
en la vida del cors vos aferreu ab la
sacratissima passio de aquell Senyor Jesu-Christ ver
Deu e ver home queus ha tant carament comprats
ab la sua preciosissima sanch car
merits vostres ne altres nous poden portar a paradis
sino tantsolament los merits de la sacratissima
passio sua. E vos Senyor preneu aquesta mort ab
molta patientia e ab esforç
com a bon christia faent graties a Deu com vos
ha fet viure tant longament en vostres terres e Regnes
en les quals lexau glorios e bon fill Rey Senyor e
successor e fentli aximateix moltes graties
com vos ha dat spay de reebre tots los
sacraments de Sancta mare Esglesia e haver conexença
de vos mateix que (qne) no es poca gratia. »

Capitol
XXVII qui tracta de la singular e catholica resposta
que feu la Majestat del Senyor Rey com li fou
explicat que havia en breu morir e del replicat que li fou
fet e com hi satisfeu la Real Majestat.

E
explicada la dita ambaxada de la mort decontinent lo
dit Senyor Rey ab gran sforç
e animo constant respos e dix que certament ja
ell conexia que de aquella sua malaltia havia de
morir e axi que pus nostre Senyor Deu ho havia axi
disposat que ell no havia a dir altra cosa sino fiat voluntas tua
e conformarse en tot e per tot ab la voluntat divina reputant
a gran fidelitat esser li feta tal denuntiatio de la mort la
qual ell prenia ab molta pacientia e tenia gran fe e confiança
en lo Senyor beneyt quel havia creat que pus
axi havia ordenat de ell no mes viure en aquest mon lo
collocaria en bon loch per merits de la sua
sacratissima passio e nol puniria segons los
peccats e demerits seus innumerables. Mas
usaria vers ell de la sua acustumada clementia
e pietat axi com fins açi
havia usat. E aquesta ambaxada de morir en breu fou al dit Senyor Rey
tant accepta que per aquella non pres alteratio
alguna ans la dita resposta feu axi com es dit ab
tant sforç constant e viu animo que mes dir nos
poria. Dient encara mes avant al dil Vicicanceller que de
tal ambaxada ne denuntiatio no li volgues demanar perdo
car a gran servey e complacentia ley
reputava e que ell dit Vicicanceller no dubtas en aquest
transpas de la mort la sua Majestat spantar se
per quant tota la sua pensa era en Deu e tenia ferma
confiança
en ell e en la sua sacratissima mare advocada
dels peccadors que maligne sperit algu no haguera
poder sobre ell ne sobre la sua anima la qual ell
commanava a son Senyor e Redemptor. E lavors lo
dit Vicicanceller replicant dix molt humilment e ab
gemechs senglots e veu piadosa. «Ha Real
Majestat e mon bon Senyor bon dia ha vengut a vostra
gran Senyoria com teniu tanta constantia e bon proposit en
morir e voler lo que Deu vol placia aldemenys a
V. R. Majestat de pregar nostre Senyor Deu per mi. » Al qual
Vicicanceller lo dit christianissimo e bon Rey
e Senyor nostre ab gran sforç e molt piadosament
respos e dix. «O vos Vicicanceller
los vostres loables e bons serveys ja preguen Deu per
vos.»

Capitol XXVIII qui tracta del acte e
contemplatio molt singular que feu lo Senyor Rey
tenint abrassat lo Crucifix plorant e suspirant.

E
acabat lo dit rahonament lo
dit Senyor Rey monstra esser cansat e dix al dit
Vicicanceller e als altres aqui circunstants que ell
los pregava lo lexassen un poch reposar
per quant ell volia assajar si poguera dormir. E axi
lo Senyor Rey stech que no parla per spay de
una hora e mija en tant que fou vist a tots los
circunstants que dormia. E pasat lo dit spay
del dit repos lo dit Senyor Rey sens altres paraules
precedents demana la creu gran stant sobre laltar qui
era bastit assats prop lo lit hon
reposava lo dit Senyor Rey en la qual creu era la
imatge e figura del Crucifix e aquella ab gran devotio
e plorant ell besa e les mes apres entre los seus pits
e brassos continuament orant e demanant a nostre Senyor Deu venia
de sos peccats ab molts grans suspirs
gemechs e lagremes e ab tanta devotio e manera
que nos poria dir ne scriure. E certament fou
aquest acte o manera de orar tant piados e de tanta devotio e
contrictio que no era algu per poch o gran que
fos en la cambra hon lo dit Senyor Rey jahia
malalt que no sanglotejas e ploras. Axi que fou
necessari dir al dit Senyor Rey que lexas la dita creu
e reposas per algun spay car apres com hora fora
la tornara cobrar. E de fet lo Senyor Rey se leixa del
orar e feu tornar la creu en son loch.

Capitol
XXVIIII qui tracta del manament fet per la Majestat Real
a son Secretari que scrivis una epistola
axi com lo Senyor Rey li diguera.

Subseguides
axi catholicament e piadosa les dites coses decontinent
lo dit Senyor Rey demana mossen Joan de Coloma
secretari seu al qual mana que aqui de continent en presentia
sua scrivis una epistola la qual la sua
Altesa volia fos tremesa decontinent al
Illustrissimo don Ferrando fill seu Rey de Castella e
primogenit de Arago. E decontinent lo dit mossen
Coloma pres la ploma e scrivi la dita
epistola en lengua castellana axi
com lo Senyor Rey li deya e ordenava de mot a mot.
Aço
fou cosa de gran maravella et Dei donum que stant axi
lo dit Senyor Rey vexat e prop lo terme dels
seus derrers dies se recordas en tanta manera del dit Illmo.
Rey don Ferrando fill seu ordonant e faent scriure
axi catholicament e be tot lo que li volia dir
en presentia. Aquesta epistola fora stada
molt pus piadosa e millor ordenada si lo dit Senyor Rey
fos stat constituit en major dispositio e
convalescentia la qual epistola axi ordenada per
lo dit Senyor Rey es del tenor seguent (1).
N. del
E. (1) Esta carta la recibió su hijo D. Fernando en el lugar de
Cassares del Reino de Castilla, y en el mismo después
de breves días la noticia de la muerte de su Padre.
Veáse la 2.a
coluna del fól. 249 de las Chroniques de Espanya del
mismo autor, en cuyo lugar copia también esta carta en castellano,
poniendo en seguida una exortacion a los Reyes, Príncipes y
Señores de vivir bien.

Epistola en vulgar castella
tremesa per la Majestat del Senyor Rey al Illustrissimo
don Ferrando Rey de Castella e primogenit de Arago fill seu
en la qual li dona la paternal benedictio:

Serenissimo Rey nuestro muy caro e muy amado
fijo. Pues a la divina Majestat es plaçiente
que en nuestros dias no vos veamos que era la cosa despues de la
salvation de la anima por nos mas desseada por
aquesta carta que sera como postrero comiate entendemos
fazer el officio de padre a quien nuestro Senyor
por su infinida bondat ha dado fijo tan
obedientissimo e de tanta virtut y excellentia.
Recebido havemos por special dono de quien tene
el poder los sanctos sacramentos de la Esglesya e fecho
todos ordenes de christiano no con aquella contriccion e
arrepentimiento que deviamos por ser tan grandes las offensas
que fecho le havemos e tan poco el reconocimiento de tantas e
tan senyaladas gratias como de su omnipotontia
havemos recebido mas segund ha podido alcançar
la fragilitat nuestra confiamos empero en la summa
clementia suya que por aquel derramamiento de sangre que por
nosotros peccadores fizo en el arbol de la vera
cruz haura misericordia deste su siervo que es
tierra e figura de sus manos e no querra con el entrar en
juizio pues es cosa cierta que ante tal juez ninguno
justificar se puede. Fijo ya podeis consyderar en el
puncto en que stamos que ni regnos ni subditos
ni potentias algunas humanas por grandes que sian
ayudar ni valer nos pueden salvo aquel Creador e Redemptor del mundo
en cuyas manos stamos y es este passo tal que
querriamos haver seydo uno de los mas infimos hombres
de nuestros regnos e senyorios. Recordat vos
pues que quando a el sera plaziente haveys de
venir a esto mesmo e que vos dolra lo que en offensa
de nuestro Senyor fecho haureys de dolor tal que en
sanidat cogitar no se dexa y assi mesmo
del bien que habreys podido fazer e no haureys
fecho. Vengaus en la mente de quanta grandeza
son los regnos e senyorios en que soys e haveys
de ser inmediato lugarteniente suyo e que quanto son mayores
mayor e mas strecho sera el cuanto que dellos le
haveys a dar. No vos enganye el mundo
como faze a los mas que en qualquiere edat sean
siempre piensan haver tiempo a emendar sus faltas.
Levat siempre ante los ojos el temor de Dios e passen
vos alguna vez en el dia por la memoria los tan grandes dones e
gratias que fecho vos ha por que conosciendo le
soys grato vos faga fazer su sancta
voluntat. La justicia sobre todas cosas sea el spejo de
vuestre corazon faziendo la sin exception
de personas. La defension de la fe catholica y de la
Iglesya Sancta de continuo se vos represiente
los regnos e subditos conservat en paz y en
justicia sin injuria del proximo evitando quanto al
mundo podays todas guerras y discensiones
e no vos olvideys la humildat que es cosa acceptissima
a nuestro Senyor que por sola aquella la gloriosissima Virgen
Maria merecio ser madre suya. E por no divertir nos
(entretenernos) mas en las cosas del mundo con la presente vos
damos nuestra paternal benediccion supplicando a
la immensa potentia que de su mano sanctissima
vos bendiga e la benediccion suya e nuestra sean siempre con
vos por que como buen Rey e catholico principe
rijays e governeys los Regnos e tierras a vos
encommendados de manera que rendays buena razon a
nuestro Senyor de los talentos que vos ha dado e vuestros dias sean
fechos luengos sobre la faz de la tierra a su sancto
servitio e veays fijos de vuestros fijos
fasta la tercera e quarta generation e
adveniendo el termino por el statuido vos colloque
en su sancto Regno al qual plega levarnos
por su sancta misericordia. A nuestro Secretario havemos
encommendado vos diga cierta cosa en fe de su officio e
por la crianza que del havemos fecho sea le
dada entera fe. E guardeos nuestro Senyor como tiene el poder.
Dada en Barcelona a XVIII de janero Mil
CCCCLXXIX (1).
N. del E. (1) Aunque el autor tacha en su
manuscrito la traducción que hizo de esta carta al
vulgar catalan y dice en una nota: nos ha parecido conveniente copiarla, para que de su
comparación con el original se deduzca el profundo conocimiento que
tenía de ambos idiomas, en una época en que el castellano era bien
poco conocido en Cataluña.

«Serenissimo Rey
nostre molt char e molt amat fill. Pus a la divina
Majestat es plasent que ara en nostres derrers dies nous
vejam com aço
fos cosa apres la salvatio de la anima per nos mes
desijada. Per aquesta epistola que sera lo
derrer comiat que prenem de vos entenem per offici de pare al
qual nostre Senyor Deu per sa infinida bondat ha
dat fill tant obedientissimo com sou vos e de tanta
virtut e excellentia dotat notificam vos com havem reebut
per special gratia de nostre Creador e Senyor quin
te lo poder los sants sacraments de Sancta mare
Esglesia. Axi que havem fet tot orde de christia
no empero ab aquella contriccio e dolor de
cor que deviem per esser tan grans les offenses que
contra la Majestat divina perpetrat havem e la conexença
tan poca de tantes e tant assenyalades graties
les quals de la sua omnipotentia havem reebut
mas ab aquella major humilitat e devotio
que la fragilitat nostra nos ha companyat confiam
empero en la sua
gran clementia e tenint tota la sperança de nostra
salvatio fundada en la sua sacratissima passio
axi que per aquell scampament de sanch que ha
fet en larbre de la Vera Creu per nosaltres peccadors
haura misericordia de nos minimo servent de la
sua divinal Majestat qui som terra e figura de
ses mans e no volra entrar ab nos en iuy
com sia cosa certa que devant tant e tan poderos juy
algu qualsevulla sia justificar nos pot. Vos
fill meu molt char ja podeu consyderar en lo
punct en que nos ara stam que ne regnes
ne subdits ne potenties algunes humanes
per grans que sien ajudar e valer nons poden sino
tantsolament aquell
Creador e Redemptor del mon en les mans del qual tots stam (no
hay punto o no se ve) E no sens gran dolor de
cor referim com aquest transpas de la mort es tal que
volguerem e estimarem esser stats hu dels
mes inferiors e subdits homens dels nostres regnes e
senyories per quant non haguerem dar ne
retre tan gran compte a Deu com havem. Recordam vos
Rey e fill nostre molt char recordam vos que
quant a Deu sera plasent vos haveu a venir en aço
mateix e no sabeu quant ne a hon ne com e
llavors vos dolra tot ço
e quant en offensa de nostre Senyor Deu fet haureu de
tal manera que en sanitat dir e cogitar nos poria
e aximateix del be que haguereu pogut fer e no haureu
fet. Vinguen vos donchs Rey e fill
nostre molt char aquestes coses totes a la pensa e
encara sovint vullau recordar de quanta grandesa son los
regnes e senyories en que sou
ara constituit e sou inmediat loctinent de Deu e que
quant son majors major e mes stret sera lo compte que
de aquells li haureu a donar nous engan lo mon
com fa a molts homens qui en en qualsevol edat sien
tots temps pensen haver temps en smenar llurs faltes
mas teniu tots temps devant vostres ulls lo temor
de Deu que es principi e saviesa e passen vos algunes de vegades
lo dia per la memoria los tan grans dons e
graties que lo Senyor beneyt e Creador del mon
fetes vos ha car havent vos conexença
de aquests dons e graties li sereu agradable e molt
accepte eus fara fer tots temps la sua voluntat.
La justitia sobre totes coses sia lo miral
e figura del vostre cor faent aquella sens acceptio
de persones e nous oblit per res la defensio de
la fe catholica e de la Esglesia militant e
continuament amau los regnes terres e subdits vostres e
teniu e conservau tots aquells en pau concordia e
justitia sens injuria del proisme exhortant
vos que avorriau tant quant vos sera possible totes guerres e
dissentions e nous oblideu per res la humilitat
la qual es molt accepta a nostre Senyor Deu car per
aquesta sola la sacratissima e tots temps verge madona Sancta
Maria advocada nostra e de tots los peccadors
meresque esser mare de Deu. E per no divertirnos mes
avant en les coses del mon ab tenor de la present vos donam
nostra paternal benedictio supplicant lo
Senyor e Rey dels Reys que de sa ma sanctissima
vos beneesca e la benedictio sua e nostra sien
tots temps ab vos e sobre vos a fi que com a bon Rey e
catholich princep e Senyor pugau regir e
governar tots los regnes e terres que teniu per Deu en
commanda en tal forma que de aquests bens de fortuna pugau
dar bona rao e compte a nostre Senyor Deu. Los
vostres dies sien fets lonchs ab beneventurança
sobre la faç
de la terra e al seu sant servey e queus vejau
fills de vostres fills fins en la terça
e quarta generatio e quant vendra a vos lo terme
de la mort lo qual Deu vos ha ja constituit li placia
dar vos esforç
contra les temptations del dimoni e fer tot orde de
christia collocant la vostra anima en lo seu
eternal regne lo qual a nos peccador per
merits de la sua sacratissima passio nos vulla
dar e no punir nos segons nostres peccats com
ell no vulla la mort del peccador mas ques
convertesca e visca. A nostre Secretari havem commenat
queus diga certa cosa en fe de son offici e per
lo nudriment que dell havem fet sia li
donada plenissima fe e crehença.
Dada en Barcelona a XVIII de janer del any de la
nativitat de nostre Senyor Deu MCCCCLXXIX > (1)

N del E.
(1) En el Memoriale n. 49 fól. 500 v., donde pone una copia de esta
carta en castellano, añade Carbonell la siguiente
nota. « Aquesta letra yo Pere Miquel Carbonell
he esplanada e traduida en lengua cathalana
affeginthi alguns mots qui certament segons los
qui si son trobats com lo S. Rey la mana fer son
procedents e encara altres de mes ponderositat e devotio de la
Majestat Real qui ha finat sos derrers
dies tan gloriosament que nos creu que may Rey
de Arago passas desta vida millor. E aço
he fet per quant desliber mettre aquella en la obra que
fas de tots los actes quis son seguits en la
malaltia e mort del dit S. Rey e encara en la sepultura la
qual li es stada feta tant solemnement e piadosa com may
sia stada fete a Rey. Cuius anima in pace
requiescat. >

Ordinatio Regis Petri III.

Vide
in regesto Gratiarum MCCCLXXVI folio LXIX ordinationem
quam facit dominus Rex pro sepulturis eius et aliorum
Regum Aragonum ita quod eorum corpora per Abbatem
et Monachos Monasterii Populeti sepeliri habeant
in dicto Monasterio ubi quamplurimorum Regum Aragonum
corpora requiescunt mandantes vassallis et subditis
dictorum Regnorum ut non jurent dictos Reges in initio
eorum novi dominii donec suam in dicto Monasterio sepulturam
elegerint modo et forma in dicta ordinatione expressatis que
ordinatio hic inseratur (1).
N. del E. (1) Realizando los deseos
del Cronista de insertar en este lugar la ordenacion que aquí
se cita, la copiamos a continuación tal cual se halla registrada al
fól. 61 del registro n. 930, del Archivo general de la Corona de
Aragón.

In Dei eterni nomine universis pateat evidenter.
Quod Nos Petrus Dei gratia Rex Aragonum etc. Exemplo Sanctorum
patrum nostri videlicet primi parentis et Abraee Issach
que et Jacob qui in catalago
fidelium antiquorum vita et meritis prepollentes propriam elegerunt
sepulturam certum locum inducimur eligere in quo nostrum et
cunctorum Regum Aragonum futurorum peracto curso vite huius
corpora tumulentur. Sane inter cetera Monasteria et loca
Religiosa nostri domini que devotis affectibus amplexamur ad
monasterium Populeti ordinis Cisterciensis
veluti sancte religionis decore conspicuum status nobilitate
prepollens venustate decorum et a nostris fundatum progenitoribus et
amplis dotatum beneficiis ac gratiis et privilegiis comunitum et in
quo plurium ex nostris predecessoribus Regibus
Aragonum corpora conquiescunt gerimus intime devocionis
affectum. Et ideo volentes Monasterium ipsum sepulturis nostri
et successorum nostrorum Regum Aragonum insigniri ex certa
scientia motu proprio et dicte devotionis instinctu nostram et
dictorum successorum nostrorum in dicto Monasterio elegimus
sepulturam corpusque nostrum cum migraverit ab hac luce
et nunc pro tunc eidem Monasterio sepeliendum inibi
concedimus atque damus. Statuentes ordinantes ac volentes omnino quod
in dicto Monasterio et non alibi sit et habeat esse sepulcrum
nostrum et omnium predictorum successorum nostrorum Regum Aragonum
nostrumque et eorum corpora per abbatem et Monachos
dicti Monasterii sepeliantur et sepeliri habeant
in eo solemnitate et honorificencia quibus decet. Exortantes etiam in
Domino et admonentes sub paterne benediccionis obtentu
inclitum et magnificum Infantem Johannem carissimum
primogenitum ac in Regnis et terris nostris
universalem successorem et omnes alios nostros post eum
suecessores Reges Aragonum quod eleccionem ordinacionem et
statutum nostra huiusmodi tenaciter observantes et prosequentes in
hiis voluntatem nostram corpus nostrum cum sublatum fuerit ab hac
luce in dicto Monasterio tumulari faciant et in illo suam
utique eligant sepulturam adjicientes quod si extra
dictum Monasterium ubicumque nos mori contigerit corpus
seu ossa nostra cum carnibus fuerint destituta
(destitnta) ad ipsum Monasterium transportentur.
Nos enim dictos nostros successores et eorum quemlibet successive ad
predicta huius nostri rescripti serie in hiis vim legis seu
incomutabilis voluntatis ultime obtinere volumus astringimus
quantumcumque possumus et efficaciter obligamus abbatem etiam et
conventum dicti Monasterii specialem inde concessionem
irrevocabiliter facientes. Et ut predicta maioris firmitatis robore
fulciantur vovemus domino nostro Jhesu-Christo et beatissime virgini
Marie eius matri sub cuius invocatione dictum Monasterium fundatum
est ac etiam juramus per dominum Deum et eius sancta quatuor
evangelia nostris manibus tacta quod eleccionem donacionem
ordinacionem et statutum nostra huiusmodi et alia supradicta et
infrascripta tenebimus et observabimus tenerique et observari
faciemus quantum in nobis fuerit inconcusse et ea non revocabimus nec
alias contrafaciemus jure aliquo sive causa imponentes nobis legem
qua predicta mutare vel ab eis recedere nobis non liceat ullo modo.
Et ulterius mandamus firmiter et expresse universis et singulis
vassallis et subditis nostris cuiuscumque status et conditionis
existant presentibus et futuris eosque affectuose rogamus quod
nostris in hiis adherentes affectibus illos qui nobis in Regali
successerint dignitate in eorum Reges et dominos non jurent
donec suam in dicto Monasterio sepulturam elegerint modo et forma
superius expressatis vel aliis quibus melius et firmius valeat
ordinari hec quidem disponimus volumus et precepimus fieri quibusvis
ordinacionibus juribus statutis et provisionibus aliisque hiis
contrariis seu adversantibus quas et que tollimus et revocamus ac
locum non habere decernimus quo ad ista obsistentibus nullo modo. In
cuius rei testimonium presentem cartam fieri et sigillo bulle nostre
plumbee impendenti jussimus comuniri. Data Barchinone
secunda die januarii anno a nativitate Domini MCCCLXXVII. Regnique
nostri quadragesimo secundo. Rex Petrus. – Signum Petri Dei gratia
Regis Aragonum Valencie Majorice Sardinie et Corsice
Comitisque Barchinone Rossilionis et Ceritanie.
– Testes sunt. – Luppus Cesarauguste Archiepiscopus Cancellarius. –
Infans Martinus Comes de Xerica et de Luna. –
Johannes Comes Impuriarum milites. – Petrus Comes Urgelli et
Vicecomes Agerensis domicellus. – Petrus Galcerandi de Pinosio miles.
– Dominus Rex mandavit mihi Bartholomeo Sirvent.

Capitol
XXX qui tracta de fer bones obres cascun Princep
Rey Senyor e vassall memorant aquella
egregia
e sancta auctoritat de Hugo de Sancto Victore
sobre la mort.

O com es cosa piadosa qui vol
pensar en contemplar en les catholiques e sanctes
peraules contengudes axi en la dita epistola
Real com encara en los sobrescrits capitols. E
per ço
deurien tots los Reys
princeps e Senyors e tots llurs vassalls
e subdits fer bones obres e star be ad Deu tant com
cascu ha spay de reconsiliar vivint en aquesta
miseria mundana. Prengam donchs e memorem sovint
aquella singular auctoritat de Hugo de Sancto Victore
en lo primer libre qui tracta de anima
dient axi Quid profuit illi inanis gloria: brevis letitia:
mundi pompa: carnis voluptas: falçe
divitie: magna familia: et mala concupiscentia.
Ubi risus?
Ubi jocus? Ubi jactantia? Ubi arrogantia? De
tanta letitia quanta tristitia: post tantam voluptatem
tam gravis miseria: de illa exultatione ceciderunt in magnam ruinam
et magna tormenta. Quicquid illis accidit tibi accidere potest quia
homines homo de humo limus de limo de terra es
et de terra vivis et in terram reverteris quando veniet dies ultima
que subito venit et forsitan hodie erit certum est quia morieris sed
incertum quando aut quomodo vel ubi quia mors ubique te expectat *(la
quoque si sapiens fueris ubique eam expectabis.
E transportades
del lati en romans les dites paraules volen tant dir.

« Que aprofita a aquell quant mor la vana gloria la breu letitia
e goig la pompa del mon los vans delits de la carn les falses
riqueses la gran familia e la mala concupiscentia. Hon
es lo riure hon es lo joch hon es
la jactantia hon es la arrogantia. De tanta
letitia e goig quanta tristitia. Apres tant de
delit e pler quanta miseria. De aquella exaltatio e
alegria son cayguts en gran ruina e grans torments ço
que a aquell es seguit pot seguir a tu per tant com som homens.
Home de la terra lim del lim de terra est e de
terra vius e en la terra tornaras quant vendra lo teu
derrer dia lo qual sobtosament ve e per ventura vuy
sera cert es que morras mas es incert quant e
com e en quin loch car la mort en tot loch te
spera. Tu empero si savi seras en tot loch
aquella speraras.
E per ço
lo dit glorios Rey com aquell qui volenterosament
e ab animo constant sperava la mort quia bene
mori nihil aliud est quam libenter mori volent tant dir que ben
morir no os altra cosa sino volenterosament morir nos
altera no murmura quant fou desanganat clarament que
havia en breu morir de la dita sua malaltia ans respos
com a bon christia molt piadosament e catholica axi
com dessus en los predits capitols es largament
scrit. E per ço
cascun christia deuria continuament pensar en la mort
axi com faea lo beneventurat Sant
Hieronym que deya sive comedo sive bibo sive quodcumque
aliud opus facio semper auribus meis insonare videtur illa terribilis
tuba surgite mortui venite ad juditium
volen tan dir o yo menge o bega o
qualsevol altre obra yo face tots temps es vist sonarme
en les orelles aquella trompa terrible levau vos morts
veniu al juy. Car segons ell mateix diu en lo
seu prolech de la biblia facile omnia contemnit qui
se semper cogitat moriturus volen tant dir que la
persona qui tots temps cogita en la mort de la qual
algu escusar nos pot facilment tal persona avorreix
totes coses quo res de vanitats ne dalits de aquest mon
no li fan goig. E axi no pora esser que la tal persona
no fassa bones obres e no visca en gracia de Deu e
fassa bona fi axi com ha feta lo dit
Illmo. e glorios Rey e Senyor nostre don Joan
qui tots temps es stat molt huma virtuos e liberal
Senyor e ses conformat en tot e per tot ab la voluntat
de Deu.

Capitol XXXI qui tracta com es de notar e
digne de commendatio la benedictio dada per lo
Senyor Rey al Illmo. Rey fill seu e de la altra
epistola tremesa per lo Senyor Rey a la Serma.
Senyora Reyna de Sicilia daça
far filla sua.

Finalment es de notar e de
commendatio digne la benediccio la qual com dit
es en la dita epistola lo dit Senyor Rey don Joan stant
axi en la agonia de la mort com es dit volgue donar al
Illmo. Senyor don Ferrando Rey de Castella fill seu per dar
bon eximpli de simateix al dit Senyor Rey fill
seu e a tots los qui vendran apres ell e
succeiran en los seus Regnes e terres que fassan
semblant e tenguen e serven totes e sengles coses
contengudes en la dita epistola si prosperar longament
en aquest mon e eternalment viure en laltre segle
desigen. E es veritat que scrita la dita epistola
e ordenada per lo dit Senyor Rey com dit es decontinent
per sa Majestat fou manat al dit Secretari seu que
scrivis segons lo dit Senyor Rey ordenara una altra
epistola ab la benediccio paternal e
semblant a la propdita la qual volia fos decontinent
tremesa a la Illma. dona Joana filla sua Reyna
de Sicilia daça far. E axi es stat
fet. Empero per no replicar una mateixa cosa non so
volgut curar en insertar aquella en lo present libre.

Capitol
XXXII qui tracta de les derreres paraules que dix lo
Senyor Rey ja constituit en la agonia de la mort tenint lo
Crucifix entre los brassos e de la protestatio
contra lo maligne sperit per esser ferm en la
sancta fe catholica.

E dada conclusio en
fer la preinserta Epistola axi piadosa e ab
totes les circunstancies necessaries e fets alguns codicills
per lo dit Senyor Rey en poder del dit magnifich
Secretari seu mossen Coloma lo qual ja en dies passats
havia reebut lo testament del dit Senyor Rey
quant vench en la hora tarda e molt vespre del
dit dia de dilluns lo dit Senyor Rey sentint se ja prop
de la mort de la qual veya no podia en alguna manera campar
demana que li fos dat lo Crucifix qui stava
sobre laltar segons ja es dessus dit lo qual
decontinent li fou mes entre los brassos
e aqui lachrimajant e molt piadosament e ab gran
devotio e reverentia besava molt sovint los peus
del Crucifix dient. «Senyor ver Deu e ver hom
contemplant yo aquesta imatge tua te clam merce
e misericordia quet placia emparar la mia
anima e collocar aquella en lo loch hon
les altres animes beneventurades reposen.» E entie les
altres pregaries e devotes oracions per ell fetes al Senyor dix
ab devotio la protestatio seguent. «
Senyor Deu Jesu-Christ yo peccador proteste ara
e tots temps e per lo transpas de la mort contra lo
maligne sperit que si per alguna temptatio o illusio
diabolica me desviaba dels articles de la fe
catholica que no hi consent e ara per llavors hi
dissent car mon bon proposit tot temps es stat
e es ara de viure e morir en la sancta fe catholica.
E
dich humilment in manus tuas Domine commendo
spiritum meum redimisti me Deus veritatis. »

Capitol
XXXIII qui tracta del dia del obit del Senyor Rey
e del dol e tristura romasa en la ciutat.

Estant
axi lo Senyor Rey en la agonia de la mort fou li
dat I poch de brou ab una pipa e
era ja quasi hora de la mija nit del dit dia de dilluns
de ques segui que perde la paraula e may
parla pus e stech axi penant en la agonia de la
mort fins al mati seguent que era dimarts e comptavem XVIIII
de janer any dit MCCCCLXXIX e axi tocades les set hores
demati ans de mig jorn del dit dia de dimarts lo
dit Illmo. humanissimo e bon Rey e Senyor nostre
don Joan rete la anima a nostre Senyor Deu de
ques segui decontinent en dit palau Episcopal
e per tota la dita ciutat de Barcelona un tan gran dol
plor e tristor com may sia stat
vist e totes faenes e negocis tancades les portes dels
obradors cessaren per tres dies continuus que no era algu
pogues res fer en la ciutat tant stava tot lo poble
trist e desconsolat. E aquest tancar de portes e cessar de tots
negocis fou fet per ordinatio dels Consellers de
Barcelona ab veu de publica crida feta per tots los
lochs acustumats de la dita ciutat.

Capitol
XXXIIII qui tracta com al Protonotari o al Secretari del
Senyor Rey se pertany continuar totes les relations
que acostumen de fer los Metges al Consell Real
dels accidents e indispositio de la Majestat Real fins
lo dia que passa desta vida inclusive.

E per quant es cosa acustumada que en les malalties e
indisposicions Reals los Metges entrevenints en
aquelles fan per cascun dia relatio una e moltes
vegades tant com es necesari al Consell Real en lo
punct que sta e troben la Majestat Real. E de
cascuna relatio per los dits Metges feta sen
fa scriptura e acte autentich en poder del
protonotari o del Secretari tenint lo primer
loch en casa del Senyor Rey. E aços
fa per dar complida rao de la malaltia accident e obit
de la Real Majestat axi als Illustrissimos
muller e fills Reys e altres princeps e
Senyors qui son en grau e parentela de tal Majestat Real
com encara a les ciutats castells viles e lochs criats
familiars domestichs servidors officials e vassalls de
la prefata Real Majestat tota hora e quant se demana
es vol sceber e llavors coneix cascu si
tal Rey princep e Senyor es mort de mort natural
(natura-o) o daltra mort ne si mort catholicament
e com a Christia o no. E per ço
de totes les dites relations fetes axi per lo
dit mestre Miro com per los altres metges a ell associats sen
ha fets actes certificats per lo dit mossen Joan
de Coloma Secretari del dit Serenissimo Rey nostre
e Senyor tots per orde e per jornades axi com se pertany
en lo dit Consell Real continuar e scriure ho
requeria per llur honor e descarrech.
Capitol XXXV
qui tracta de les marragues fetes als familiars domestichs
servidors officials e ministres de la casa del Senyor Rey.

Mort lo dit Senyor Rey de continent
los manumissors se digueren al thesorer
mossen Guillem de Peralta e al Scriva de ratio mossen
Pau Rossell que fessen fer per alguns sartres
tantes marragues com fossen mester a ells e a
tots los familiars domestichs servidors officials
e ministres de la casa del dit Senyor Rey. E apres si
los diners gastaven que passat I mes que cascu
hagues portat marragues se prengues per lo luto
tant drap negre com fos manester donant ne a cascu
dels que marragues haurien portat una gramalla ab
son copiron (capiron
según se lee más adelante).
Es veritat que per quant los diners no han bastat ne lo
Senyor Rey de Castella fill del dit Senyor Rey don Joan
nos trobava açi
lo dit dia del obit del dit Senyor Rey com fos
en Castella en la ciutat de Trusillo los dits
manumissors no pogueren dar a cascu sino
de les dites marragues. Empero alguns e yo entre
los altres apres I mes que les dites marragues
foren portades sen faeren a llurs despeses gramalles
e capirons de bruneta axi com yom fiu la
mia la qual pagui de mos diners propris per fer
honor al Senyor Rey e a mi mateix car a molta vergonya yo
reputava posar les marragues e no vestirme de luto.
E es veritat que tot lo dit dia de dimarts e la prop
seguent nit lo cors Real del dit Senyor
Rey molt richament vestit e be acompanyat de
diverses preveres religiosos qui dehien
offici e orations ab multitud de entorxes
alli cremants stigue dins lo dit palau del Bisbe
e en la cambra hon era mort sobre lo seu Real lit.

Capitol XXXVI qui tracta del embalçamar
e aromatizar lo cors del Senyor Rey.

En lo
predit dia se aplega tot lo dit Consell qui
vivint lo dit Senyor Rey se deya Real en lo
dit palau Episcopal per delliberar si los dits
manumissors eran tenguts o no en fer balçemar
lo cors del dit Senyor Rey attesa la ultima
voluntat del dit Senyor Rey qui en sos codicills
havia ordenat e manat que en alguna manera nos
balçemas.
Finalment haguda sobre aço
molta disseptatio fou conclos e delliberat que
lo dit cors Real fos balçemat
attes lo gran discurs de temps ques havia fer
per tenir aquell en la sala del palau Real major e encara per
aportarlo al Monastir de Poblet no contrastant la dita
ultima voluntat com fos impertinent e no profitable ne
poderse tollerar tenir lo dit cors mort tant de
temps sens balçamar.
E axi lo dit cors Real decontinent fon
balçemat en la forma antiga e acustumada fer per los
christians molt be e sumptuosament.

Capitol XXXVII
qui tracta del ornament fet en lo palau maior
Real de Barcelona per lo cors e sepultura del Senyor Rey.

En apres lo dit dia mateix de dimarts fou apparellat en la gran
sala del palau maior Real de la predita ciutat un bell cadafal
e sobre lo dit cadafal un noble lit o litera molt be levorat e
bastit de IIII matalafs e cubert tot de I rich cubertor
de drap de ras. E sobre aquest lit o litera fou mes un bell
pavello o alquella blancha pampolat dor
ça e lla a manera de roses lo qual penyava
en lo sostre e occupava tota la redor del dit lit.
E fou la dita gran sala tota empaliada de richa e molt
bella tapiçaria de draps de ras texits dor
e dargent e de seda de diverses colors e de diversos stams
molt fins ço es en
aquesta forma que quiscun costat de la dita sala e alt e baix llahon
es lo sitial Real de fuste que alli es bastit e stava
ja en vida de la prefata Majestat Real e encare
laltre front de la sala hon es pintada una bella e gran
imatge de nostra Dona tot stava molt richament empaliat
com dit es de molts richs draps de ras nous e bells
entre los quals eren los draps dels set goigs e
los draps de la historia de Alexandre molt subtilment
imaginats e figurats de moltes riques e delicades figures e imatges
de homens e de dones de Sants Angels e de Reys e
daltres diverses figures. E mes hi havia molts altres richs
draps de ras e molta altra nova tapiceria que lo
Senyor Rey mentre vivia per son propri us e servey
havia fets venir de Flandes e de fira de Medina del Campo.
Item en la dita gran sala havia nou altars ço
es dos al enfront hon fo la dita imatge de
nostra Dona e I en laltre front sobre lo dit sitial
Real e tres en cascun costat de la dita sala los
quals VIIII altars eren aqui novellament edificats per la
celebratio de les misses celebradores per la bona anima del
dit Illmo. bon Rey e Senyor nostre don Joan.

Capitol XXXVIII qui tracta de la processo de la
Seu que vench en la cambra del palau Episcopal
hon stava mort lo cors Real per portarlo a la
gran sala del palau major Real.

E lo prop seguent dia
que era dimecres que comptavem XX del predit mes e any vers les X
hores ans de mig jorn en la sala del dit palau del Bisbe la qual es
devant la petita cambra en la qual mori lo dit Senyor Rey
applegats los Reverends Bisbe de Gerona de
Urgell e de Vich e los Illustres nets del Senyor Rey ço
es don Jaycme de Navarra e
de Foix Infant de Navarra
fill del Illustre don Joan Comte de Foix e Senyor de Bearn e de la
Illma. dona Elionor filla del dit Senyor Rey don Joan la qual
decontinent que lo dit Senyor Rey fou pasat desta vida
se intitula Reyna de Navarra com abans se intitulas Infanta
e princessa de Navarra e la qual no passaran XII dies que mori
ab lo dit titol de Reyna de Navarra. E applegats
axi mateix en lo dit loch don Alfonso fill tantum
natural del dit Sermo. don Ferrando Rey de Arago e de Castella
e don Phelip e don Joan de Arago e de Navarra germans
fills bastards del Illustre princep don
Karles de gloriosa memora fill maior legitim e
natural del dit Senyor Rey don Joan e de la Illusma.
Senyora Reyna de Navarra dona Blancha primer muller
del dit Senyor Rey don Joan e don Joan Comte de Rippacorça
fill bastard del Illustre don Alfonso de Arago olim
mestre de Calatrava e ara duch de Vilaformosa e don
Ferrando de Arago Prior de Catalunya fill bastard del prop
dit Mestre e germa del dit don Joan Comte de Rippacorça lo
noble mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en
lo Principat de Catalunya lo Mestre rational en
lo Principat de Catalunya mossen Andreu de Paguera e
son loctinent mossen Pere Baucells e molts
altres diverses prelats nobles barons cavallers gentils homens
ciutadans burgesos e persones ecclesiastiques e seculars qui
occupaven tot lo dit palau Episcopal sobrevench la gran
processo de la dita Seu ab tot lo Clero e
canonges de aquella ab multitud altra de preveres los
quals cantants grans psalms e a altes veus portants ab
si lo Reverend don Gonsalvo per la gratia de Deu Bisbe
de Anguello e confessor maior de la Majestat del dit
Senyor Rey don Joan vestit en pontifical ab sa
mitra en lo cap e crossa en la ma
entraren molt solemnement en la cambra dins la qual stava
hajagut lo cors mort del dit Senyor Rey e aqui
fetes llurs absolutions e solemnitats ecclesiastiques
sen tornaren en processo segons en lo prop
seguent capitol es
contengut.

Capitol XXXVIIII qui tracta de la
forma com stava lo cors mort del Senyor Rey
quant lo trague la processo del palau Episcopal portant lo
al palau maior Real e de les persones qui portaven la
litera sobre la qual anava lo dit cors Real.

E exint dita processo de la dita cambra encontinent
fou levat lo cors del Senyor Rey del lit
hon stava e mes sobre una litera de cami
per portar sen aquell ab dita processo la qual litera
era cuberta de un molt rich pali dor e sota
lo cap del dit cors Real foren mesos dos richs
coxins de brocat dor e lo dit Real cors
vestit de una roba larga de vellut carmesi
folrada de marts gibilins e vestit encara de un
jupo de seti carmesi e tenint calçades
unes calces de grana e als peus unes sabates de
vellut argentat o cenros ab guaspes de
vellut negre e tenia en lo cap I bonet negre e
sobre lo bonet una corona Real e en lo coll lo
collar del duch de Burgunya e en les mans diverses anells
dor e en la dreta ma I ceptre Real e en la ma esquerra
la sua Real spasa e axi sobre la dita litera lo
posaren ab la cara tota descuberta que apparia que fos viu. E
stant axi ajegut lo dit Real cors sobre la dita litera
decontinent seguints e acompanyants dita
processo los dits prelats illustres persones nobles barons
cavallers gentils homens ciutadans burgesos e diverses
altres persones ecclesiastiques e seculars fou la dita
littera presa e portada ab lo dit Real cors
(se lee cars) per los nobles mossen Requesens dez Soler
portant veus de Governador en lo Principat de Catalunya
mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench maior del dit
Senyor Rey don Joan don Gomis Suaris de Figueroa
ambaxador del dit Illmo. Rey e Senyor nostre don Ferrando
mossen Berenguer de Requesens majordhom e mossen Ferrando de
Rebolledo trinxant del dit Senyor Rey don Joan e per
los magnifichs mossen Franci Antoni Setanti
regent la vegueria de Barcelena lo dit mossen Andreu de
Paguera mestre rational del dit Senyor Rey mossen
Gaudarich Pages cavaller fill del magnifich mossen Joan
Pages cavaller doctor conseller vicicanceller del dit
Senyor Rey e per molts altres cavallers e gentils homens
criats del dit Senyor Rey.
Capitol XXXX qui tracta de
moltes notables persones qui anaven detras e devant la dita
litera Real acompanyant aquella.

E preceint
com dit es la gran processo dels canonges e Clero de la Seu de
Barcelona lo dit Real cors ajagut molt noblement sobre
la dita littera e acompanyat de un grandissimo nombre
de entorxes o siris negres cremants fou tret del
dit palau del Bisbe e aportat per les sobredites
persones e moltes daltres que devant e detras la predita real
litera plorants e monstrants gran dol anaven entre
los quals eren los ja dits reverends Bisbes de
Gyrona de Vich e de Urgell los Consellers
e Consols de la ciutat de Barcelona los diputats del
General de Catalunya los Syndics de les ciutats de
Leyda de Gyrona e de Tortosa mossen Francesch
Burgues procurador real del regne de Mallorques
mossen Guillem Pujades conservador de Sicilia mossen
Pere Pujades governador del Cap de Lugodor en lo
regne de Sardenya frare Joan Barutell comanador de
Barcelona del orde de Sant Joan del hospital de Hierusalem
mossen Guillem de Peralta tresorer general del dit
Senyor Rey don Joan e molts altres cavallers e gentils
homens ciutadans honrats e burgesos e altres seculars e
eccesiastiques persones.

Cipilol XLI qui tracta
del cami que feu la dita processo fins al palau major Real
hon leixa lo dit
cors Real.

E
partint se la dita processo del dit palau del Bisbe ab lo dit cors
Real acompanyat axi noblement com dit es ab molt gran serimonia
ana la via de la plaça
de Sant Jacme ana dret cami per lo carrer dels apothecaris
e vengue a la plaça
de les cols e de la plaça de les cols passant per la plaza
del Rey arriba al gran palau Real de la ciutat de
Barcelona hon trobaren lo dit gran palau tot empaliat
de dita tapiceria en mig del qual era lo dit
bell cadafal ja bastit e apparellat ab
son lit e litera segons ja dessus es
largament designat.

Capitol XLII qui
tracta de la comanda feta del dit cors Real quant fou portat
en la gran sala del palau Real e de les processons e
absolutions que per cascun dia li foren fetes e de la
companya dels capellans de la capella Real.

E
decontinent que lo dit cors Real fou portat e possat en
la litera del dit cadafal los canonges de la
dita Seu ab tot lo llur clero faeren
sobre lo dit cors Real
una solemne absolutio e apres la dita processo se
parti del dit palau e lo dit cors Real qui romangue
sobre la dita litera axi vestit e ornat com dit
es sots special custodia e comanda del dit noble mossen
Rodrigo de Rebolledo camerlench major del dit Senyor
Rey e acompanyat de molts cavallers e gentils homens
officials criats e servidors del dit Senyor Rey e ab
molta luminaria qui aqui cremava cascun dia e
nit continuament tant com lo dit cors stech axi
en la dita gran sala del dit palau major Real. E axi en aquest
dia e en los altres apres continuament seguidors de
hora en hora e de punct en punct se subseguiren e
vengueren dins la dita gran sala Real devant lo dit
cors Real diverses processons de totes les parroquies e monastirs
uberts axi de homens com de dones de la
dita ciutat ab llurs creus e en la forma que acustumen
anar les processons a sepultures de morts pomposes axi que la
Seu de Barcelona e cascuna parroquia e cascun
monastir tremetia dues vegades lo dia ço
es una de mati altra despres dinar llur solemne processo al
dit cors Real. E es cert segons yo dit Scriva e
Archiver del Senyor Rey he vist de mos ulls que tant quant
lo dit cors Real stech en la dita gran sala axi
acompanyat e illuminat de molts siris e ornada e
acompanyada la dita sala en la forma predita se celebraren en
los dits altars qui aqui eren ja apparellats com
dit es en nombre de VIIII ço
es per cascun dia començant de la puncta del dia fins
al mig jorn tantes misses baxes quantes dir se
ni podien que may cessava la celebratio de
aquelles. E aximateix per cascu dels dits dies que
stech lo dit cors Real en la dita sala fou donat
per amor de Deu e en remissio dels peccats del Senyor
Rey a cascun pobre quiy venia demanar almoyna un
pa de dors diners. E segons mossen Franci
Ferrer criat de la capella del dit Senyor Rey qui tenia carrech
de distribuir lo pa entre los dits pobres ha dit a
mi dit Carbonell si distribuiren per tots los
X dies que stech lo dit cors Real en dita sala
passats XXX milia pans. E molts mes sen hi foren
distribuits si mes pobres venguts hi fossen car may les
mans del dit mossen Franci Ferrer cessaven de donar
continuament a cascun pobre qui venia al dit palau demanar
almoyna un pa dobler com dit es fins a tant que lo
dit cors Real fou aportat a la Seu de Barcelona. E
encara per major solemnitat e companya del dit cors Real e
relevatio de penes que passas la anima del dit Senyor
Rey tots los capellans xandres e scholans
de la sua capella Reyal stigueren aqui tots los
dies e nits continuament tant com stech lo dit cors
Real en la dita gran sala que may lo lexaren
cantants a contrapunct e en aquella forma que
acustumaven cantar en la capella del dit Senyor Rey
quant vivia. E en les nits eren acompanyats los dits capellans
e scholans de alguns frares de cascun orde dels
monastirs de Barcelona per ço
que ab algun repos passassen llurs vigilies
es partissen aquelles entre ells car may
cessaven de dir e celebrar vespres matines e tots los
altres officis ab moltes devotissimes e
innumerables orations pregants tots a nostre Senyor Deu
per la bona anima de llur e nostre glorios Rey e
Senyor. E en aquesta forma stigue axi be e notablement
acompanyat lo dit cors Real en la dita sala per X dies
continuus que començaren
a correr lo dit dia de dimecres que comptavem XX del dit mes
de janer qui era dia de la festa de Sant Sebastia
del any MCCCCLXXIX e finir en lo segon divendres apres
seguent que comptavem XXVIIII del dit mes e any.

Capitol XLIII qui tracta de la delliberatio que
la Illustre Infanta dona Beatriç
de Arago e de Sicilia e los altres manumissors del
Senyor Rey ab llur consell faeren sobre
la epistola quis havia a fer al Monastir de Poblet
notificant los la mort del Senyor Rey e que tremetessen
mongos per portarsen lo dit cors Real.

Es
veritat que a vint del dit mes e any applegats dins lo
retret de la casa del Ardiachonat de la dita Seu de
Barcelona quis te e passa ab lo palau Episcopal de
la dita ciutat hon la dejus scrita Illustre Infanta
tenia sa habitacio la Illustre Infanta dona Beatriç Darago
e de Sicilia lo bisbe de Gyrona lo porlant veus de
Governador en Catalunya lo Vicicanceller
lo bisbe de Urgell lo bisbe de Vich mestre March
Berga don Tomas Gomis Suares de Figueroa mossen Berenguer
de Requesens mestre Jacme Rius lo mestre rational
de Catalunya lo Scriva de ratio mossen Icar mossen
Margarid demanaran mossen Joan de Coloma Secretari del
dit Senyor Rey qui havia rebut en poder seu lo testament e
codicills fets per lo dit Sermo. Rey don Joan e
aço per continuar les
delliberations que volien fer en lo libre apart que te
lo dit mossen Coloma dels actes e delliberations Reals
faents per la manumissoria del dit Senyor Rey. E
per quant nol trobaren e fou sort que yo dit Scriva
e Archiver del Senyor Rey me trobave en la dita casa del
Ardiachonat sperant lo predit mossen Joan
Pages Vicicanceller me faeren entrar dins lo
dit retret per continuar algunes delliberations les
quals per le dit mosen Coloma continui e rebi e
apres aquelles doni al dit mossen Coloma de la una de
les quals sorti una epistola quem menaren fes
als venerables e religiosos los elet en abbat
mongos e covent del Monastir de Poblet la qual
epistola es del tenor seguent.

Epistola feta
per lo Consell Real al Monastir de Poblet sobre lo
portar del cors del Senyor Rey al dit Monastir.

Venerables Religiosos. Be creem al reebre de la
present haureu scebut com lo Senyor Rey don Joan nostre Rey
e Senyor es passat de aquesta vida en laltra e reebuts
per ell los Sacraments de la Esglesia com a feel
catholich ha ordenat en la derrera voluntat que lo seu
cors sia portat e collocat en aqueix
Monastir ensemps ab los altres Reys predecessors
seus. E volents nosaltres seguir e complir la voluntat del dit Senyor
es delliberat que per dimarts o dimecres primer vinents per
tot lo dia lo cors del dit Senyor Rey pus
sien fetes les exequies devotament ordenades e acustumades
fer a semblant Rey e Senyor sia portat honorablement
com es acustumat en aqueix Monestir. Per tant vos
pregam e exhortam tant affectuosament com podem queus
placia elegir deputar e tramettre açi
Mongos de aqueix Monastir persones dispostes e
en tal nombre que lo
cors del dit Senyor sia
honorablement e deguda aqui acompanyat e portat. E aço vos
haurem a molt gran complacentia e ultra quen
fareu servey a nostre Senyor Deu fareu encara honor al dit
Senyor e en aqueix Monastir lo qual per obra dels
gloriosos Reys passats es lo que es. E noy haja
triga. Dada en Barcelona a XX de janer
any MCCCCLXXIX. (1479)

Capitol XLIIII qui tracta del
començament de les
serimonies de la sepultura Real començant
a tractar dels VIII Cavallers e muntaria quant vengueren
cercar lo Senyor Rey si era mort o viu e de la serimonia
que faeren corrents les armes.

E fetes les
dites coses apres en lo dijous que comptavem XXVIII del
mes de janer any dit MCCCCLXXIX a les tres hores apres mig
jorn stant lo dit Real cors molt honradament e
segons tal cors Real merexia jaent en lo Real
lit qui stava parat en mig de la gran sala
del dit palau molt acompanyat de diverses prelats
barons nobles homens cavallers e gentils homens e de
tots sos criats officials e servidors entre los
quals foren presents los Illustres don Jayme de Foix
Infant de Navarra don Alfonso Darago fill tantum
natural del Serenissimo Senyor don Ferrando Rey de Arago e de
Castella qui vuy se troba present en la
villa de Trusillo del Regne de Castella hon li
fou portada la nova de la mort del dit Senyor Rey don Joan
pare seu a XXIV de janer any dit don Phelip de Arago e de
Navarra e don Joan de Arago e de Navarra fills naturals
tantum del princep don Karles (Carlos, príncipe de Viana)
de gloriosa memoria primogenit de Arago fill legitim e natural
del dit Illmo. Senyor Rey don Joan e de la Illma. Senyora
dona Blancha Reyna de Navarra. E mes avant si trobaren
presents don Joan de Arago Comte de Rippacorça
fill natural tantum del Ulustre don Alfonso niestre de Calatrava e
duch de Vilaformosa fill natural tantum del dit Senyor Rey
don Joan don Ferrando de Arago prior de Catalunya e
fill natural tantum del dit mestre e los reverends bisbes
de Gyrona de Vich e de Urgell e mes avant los nobles
mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en
lo Principat de Catalunya mossen Rodrigo de Rebolledo
Camerlench e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant e lo
magnifich mossen Joan de Coloma Secretari. E aximateix
hi foren presents los reverend noble e magnifichs
deputats e oidors
de comptes del General del Principat de Catalunya absents
empero del
dit loch
los honorables consellers de la insigne ciutat de Barcelona
per quant eren en la casa de la dita ciutat occupats en
ordenar les serimonies e coses que per expeditio de la
dita Real sepultura tocaven fer a la dita ciutat los
quals havien dat lo carrech de ordenar la dita
sepultura exequies e totes altres coses que a la honor de la Real
Majestat se esguardassen als magnifichs mossen
Bernat Çapila
e mossen Gabriel Turell ciutadans de Barcelona qui
ensemps ab los dits Consellers per la dita raho staven
en la dita casa de la ciutat occupats. E encara stants
aqui presents altres diverses honorables persones homens e dones
en nombre molt gran que no cabien en lo dit palau Real
e lo qual cors Real stava circundat de
moltes brandoneres en les quals cremaven un gran nombre de
ciris isqueren de aquella part del dit palau major Real
la qual es contigua al dit Archiu Real quatre cavallers
cuberts tots de marregues ab sobrevestes
Reals cavalcants sobre quatre grossos e bons cavalls
tots cuberts per lo semblant de marregues ço
es de les orelles per tots los cossors fins als peus e
cascu de aquests cavallers portava en la ma una Real
bandera estesa en lo cap de una lança
darmes. Lo primer dels dits IIII cavallers era appellat
mossen Francesch Burgues de Sant Climent Senyor de
Viladecans en Barcelona domiciliat e portava una bandera real
ab les armes de Sicilia e una cota darmes de les
armes mateixes. Lo segon era appellat mossen Ferrando
de Madrano natural del Regne de Navarra e portava cota
darmes e una bandera Real ab les armes de
Navarra. Lo terç
era appellat Lois de Alberuela natural del Regne
de Arago e portava cota darmes de les armes antigues de
Arago e una bandera Real de Arago dor e flama.
E lo quart era appellat
mossen Miquel de Vivers natural de la vila de Perpinya
e portava una cota darmes e una bandera Real de Arago
dor e flamma. E sapia cascu qui legira
la present obra que en aquest orde de quattre lo que
anava derrer havia mes honor dels altres qui
anaven primers. E derrera aquests quattre cavallers
venien altres quatre cavallers a cavall cascu dels quals
portava un scut Real a reves dich punta amunt la hu
appellat mossen Heredia aragones portava un scut
ab les armes de Arago qui son lo camp de
atzur ab una creu blanca dargent alt en lo
canto del dit scut a la part dreta. Laltre appellat
mossen Miquel de Xaus navarro portava un scut ab
les armes de Navarra laltre appellat Pere Joan de
Sent Climent ciutada de Barcelona portava altre scut
ab les armes de Sicilia e laltre appellat mossen
Lois Oliver cavaller natural de Barcelona portava un scut
ab les armes de Arago dor e flama. E es veritat que
Sicilia anava primer apres Navarra apres
Arago antich e ultimadament Arago dels
quattre palls de goles. E tota la muntaria
del dit Senyor Rey don Joan ço
es homens e perros o cans vestits tots de marragues
ab llurs butzines e corns staven
en gir e en torn del dit Real cors. E entraren los
dits cavallers ço es los IIII primers ab les
banderes dretes e vogiren per tres vegades la dita littera
Real e aqui se asseguraren per una stona tots los
de la dita sala stants callants e ab gran
silenci e apres per un rey darmes qui ab
ells era exit ab gran exclamatio demana per tres
vegades a tot hom generalment hon era lo Senyor Rey que
nol veyen en la dita sala axi empaliada ni en
son sitial que era dell. E no fou persona
gran ni poca que fos en la dita sala Real que li
tornas resposta e lo dit Rey darmes pus veya
quo algu no li responia e veent lo dit mossen
Rodrigo de Rebolledo stant com dit es a la part dreta de la
dita littera e no res menys lo dit mossen Lois
de Alberuela ço
es lo rey darmes primer e apres lo dit mossen
Alberuela digueren
cridant ab veu esmrrida (esmarrida) « O mossen
Rodrigo de Rebolledo Ha mossen Rebolledo O Senyor mossen Rebolledo
vos qui sou Camerlench
maior del Senyor Rey
quines novelles nos direu del Senyor Rey don Joan de
Arago de Navarra e de Sicilia nostre Senyor que es dell
ahon lo trobarem car nol podem trobar en
lo mon ahon lo haveu lexat que es dell.»
E llavos lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo
responent molt plorant e ab veu esmarrida dix.
«Ha cavallers lo Rey vostre Senyor que demanau mort es mort.
» E replicant lo Albaruela dix molt agrement
e plorant « Mort es nou crehem nosaltres com pot esser que
sia mort haveu lo vos vist mort o com dieu axo.
» E lladonchs lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo
responent altra vegada plorant dix. «Si a la fe mort es mort
« e mattent les mans sobre lo dit lit Real hon
lo cors del dit Senyor Rey jahia dix
cridant e plorant «Veus cavallers aci vostre Rey qui
jau mort mirau lo be e conexereu que es mort ploraulo
donchs cavallers plorau vostre Senyor lo Rey qui
es mort. »

Capitol XLV qui tracta de les paraules
que digueren los
Cavallers e altres com hagueren certitud de la mort del
Senyor Rey.

E lavors los dits IIII
çavallers
ab lo dit Rey darmes començant
a cridar ab grans crits dients «donchs lo
Rey es mort nostre Senyor lo Rey es mort » donaren dels
sperons als cavalls ab gran plor e acalant
les banderes derrera e rosseguant aquelles tornaren vogir
lo dit Real cors. E lavors los dits altres IIII
cavallers isqueren ab los scuts cridant e
plorant «donchs lo Rey es mort» e vogint axi
lo cors Real los altres dits IIII cavallers de les
banderes isqueren fora la dita sala en la plaza.
E aquests IIII que romangueren vogint lo dit cors
per tres vegades se aturaren en cascun canto de la dita
Real littera e lansaren los scuts en
terra es lexaren caure dels cavalls sobre los scuts.
E aqui los munteros se acostaren sobre los dits
scuts plorant e cridants e faents udolar
los cans e prenents los scuts donaren
ne grans cops per terra de que era tan gran pietat e dolor
de cor que tots los qui staven dins la dita sala qui
era tota plena gent ploraven cridaven e faen gran dol
per quant veyen e oien axi piadosament
parlar cridar e plorar com dit es los dits IIII cavallers qui
no solament cridant e plorant proferien les dites paraules mas
encara ab veu esmerrida e plors sospirs e
sanglots deyen e cridaven a altes veus « mort es lo
Rey nostre Senyor cavallers mort es lo Rey mort es e axi
vosaltres tots bons vassalls qui açi
sou presents axi homens com dones plorau la mort del
vostre Rey e Senyor natural plorau lo tots o trists
mesquins e que sera de nosaltres que farem a hon irem
trobar tant noble Rey Senyor e Pare clementissimo e
molt valeros. » E en aquest modo plorants cridants
gemegants sanglotejants suspirants e
enderrocants se ades e ara dels cavalls e batent
los scuts en terra com dit es isqueren se defora
la dita sala los dits quattre cavallers acompanyantse
ab los altres quattre cavallers qui alli de fora
los speraven ab plors e crits que paria
que la plassa del Rey sen degues entrar en abis.

Capitol XLVI qui tracta del gran captaniment e dol
que faen los Munteros.

E fetes aquestes
coses decontinent los dits Munteros qui
aqui eren presents començaren
a sonar llurs butzines e corns cridant e
plorant llur Rey e Senyor e axi ab grans
crits e plors seguien aquells los cans o perros qui
agrement ladraven e udolaven que aço
era un gran spant e dolor de cor en tant que totes les
persones qui en la dita sala del dit palau maior staven
axi homens com dones cridaven e ploraven la mort de aquest
tant glorios Rey e Senyor en tal forma que era cosa de gran
spant plor e dol que mes dir nos poria.

Capitol
XLVII qui tracta de la serimonia dels VIII cavallers e rey
darmes vers la plaça
del Rey corrents les armes.

Apres finides
dites serimonies en la dita sala tots los VIII
cavallers a cavall portants devant ells dos herauds o
reys darmes la hu appellat Catalunya e
laltre Laudes rosseguants les banderes cridants
e plorants e seguint los los dits quattre
scuts e los munteros ab los cans partints
se de la predita sala sen anaren a la plaça del Rey
qui es devant lo dit palau maior Real e aqui
feren semblants serimonies. E axi discorrents
totes les principals places e carrers de Barcelona tot aquell depres
dinar fins a la nit no feren sino correr les dites
armes o serimonies de la qual cosa tot lo poble de la
ciutat de Barcelona resta tant ploros trist e doloros que
recomptar nos poria car no era algu qui
vees lo dit correr de armes ques pogues
abstenir de plorar e sanglotejar tant se faea
piadosament e ab grans crits e plors.

Capitol XLVIII
qui tracta de la absolutio que faeren los
monjos de Poblet sobre lo cors del Senyor Rey.

Subseguint se apres lo divendres que
comptavem XXIX del mes de janer any dessus dit
MCCCCLXXVIIII circa les X hores ans de mig jorn del dit
dia de divendres vengueren en la sala predita un gran nombre
de mongos del Monastir de Poblet e de Sanctes-Creus
ab llurs habits blanchs ab una solemne
processo e creu alçada
acompanyada aquesta creu de dos canalobres dargent e en
lo mig de la dita processo venien dos mongos de Poblet
vestits ab dos capes de cor de vellut negre e portants
sengles grossos bordons
dargent en les mans e derrera tots ells venia lo
Abbat de Sanctes Creus frare Pere Blanch vestit en
pontifical portant en lo cap la sua
mittra e al seu costat anava un diacha que portava
la crossa e un sots diacha qui portava lo
libre e venguts lo cors Real feren aqui una bella y
solemne absolutio e feta aquella decontinent sen
pujaren alt al gran sitial hon stava lo
major altar parat e aqui dits mongos comensaren lo
offici de requiem e lo dit Abbat dix la
missa cantada.

Capitol XLVIIII qui tracta de la
contentio del ordenar de la sepultura seguida e moguda entre
las manumissors del Senyor Rey de una part e los
Consellers de Barcelona de la part altra e dels
convidadors qui foren ordenats per convidar a la
dita sepultura.

E per que sia memoria en esdevenidor
fas açi
mentio com en lo dit dia del divendres circa les
XII hores del mig dia los honorables Consellers de
Barcelona appellats ço
es lo cap misser Jacme dez Torrent doctor lo
segon Joan Roig ciutadans lo terç
Guilem Ponçgem
lo quart Jacme Mas notari publich de Barcelona e
lo quint March Texidor apunctador per la
consuetud anticada que pretenen tenir de ordenar en les
Reals sepultures en son stats e son en possessio
ordenaren dotze notables persones qui convidaren tots
los prelats persones illustres barons nobles cavallers
gentils homens ciutadans e altres homens caporals
de la ciutat de Barcelona e nobles e altres dones destat ques
trobaven llavors presents en la dita ciutat de Barcelona per
fer honor a la dita Real sepultura los quals
convidadors foren los seguents.

MILITARS. CIUTADANS.
Mossen Galceran Durall.
Joan Brigit Boscha.
Mossen Baltesar Romeu. Bernat Miquel.

Mossen Miquel de Gualbes. Lois Setanti.
Mossen Bertran
Ramon Çavall. Galceran
Carbo.
Mossen Bernat Turell. Joan Ros maior de dies.

Mossen Joan Barnat Terre. Guillem Oliver.

Es veritat
que lo magnifich misser Joan Pages Vicicanceller
e los altres manumissors del Senyor Rey
pretenents que a ells com a manumissors del dit Senyor
Rey e no a altres pertanya lo carrech del dit
ordenar dissentiren per aço
e protestaren contra los dits Consellers en faeren
levar carta publica per lo dit mossen Joan de
Coloma Secretari del dit Senyor Rey. Empero no
obstant lo dit dissentiment e protestatio los
dits Consellers de Barcelona proceiren en ordenar la dita
sepultura e fer llurs serimonies axi com per
llurs predecessors Consellers de Barcelona fer es stat
acustumat.
Capitol L qui tracta de les Illustres
egregies nobles e altres persones en nombre quasi infinit quis
trobaren en la sala major lo dia quel cors del
Senyor Rey portaran a la sepultura.

Venint lo
dissapte prop seguent per lo mati que comptavem XXX del
prop dit mes e any aplegades que foren en la dita gran sala
major del dit palau major Real les Illustres persones
seguents.
La Infanta dona Beatris muller relicta
del Illustre quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia
Maestre de Sant Diego.
Don Jayme Infant de Navarra fill del
quondam egregi don Joan Comte de Foix e de Bigorra e de la
Illustrissima Senyora dona Elionor muller sua la qual dita
dona Elionor de Navarra succeint per mort del Senyor Rey
en lo Regne de Navarra fou jurada Reyna de Navarra
dijous a XXVIII dies del dit mes de janer any MCCCCLXXIX. E
divendres a V dies del mes de febrer apres immediadament
seguent mori la dita Reyna dins la vila ….
(Tudela) en lo dit Regne de Navarra subitament la qual
nostre Senyor Deu haja trobat en bon stament. Ha lexat
aquesta Reyna tres fills mascles e tres filles fembres.
Son los fills lo Infant don Pere Vezcomte de Narbona lo
Cardenal de Foix e Linfant don Jayme les filles son la
Contessa Darmanyach la Duquesa de Bretanya e la Infanta
dona Elionor donzella.
Don Alfonso Darago fill
natural del predit Illustrissimo Senyor Rey nostre don Ferrando.
Don
Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans dessus dits.

Don Joan e don Ferrando de Arago germans dessus dits.
Los
nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de Governador en
Catalunya.
Mossen Rodrigo de Rebolledo.
Mossen Ferrando de
Rebolledo dessus dits.
Don Pedro de Castre e de So germa
del Vezcomte de Evol.
Lo noble don Gomis Suaris de
Figueroa embaxador del Senyor Rey de Castella e natural del dit Regne
de Castella. E los Reverends bisbes de Gyrona de Urgell de
Vich e de Anguello e lo abbat de Ripoll ensemps ab
los dits V Consellers de Barcelona e molts daltres
cavallers e gentils homens e les egregies nobles e magnifiques
dones qui anaren en la processo dejus
nomenades e altres diverses persones homens e dones
ecclesiastiques e seculars e encara persones religioses de
diverses staments conditions e religions en nombre
quasi infinit en tal modo que certament en la dita gran
sala hon stava lo cors del glorios e bon Rey
e Senyor nostre don Joan noy cabien mes persones tant plena de
gent stava.

Capitol LI
qui tracta del rompiment dels segells Reals.

E
axi stants totes les dites persones e sobrevengudes
en la dita sala Real totes les creus e totes les processons
axi de la Seu com de les parroquies e monastirs de homens
de tota la ciutat e acabades les misses qui en dita sala se
celebraven e venguda ja la hora destinada e ordenada por levar
del dit Real lo cors del dit Senyor Rey e
mettrel en la processo e portar aquell per la ciutat segons es
acustumat en la dita ciutat portar lo Senyor Rey a la
sepultura stant tota la multitud de la dita gent en la
dita sala molt attentament e ab gran silenci per veure
e oir les serimonies e coses seguents llavos
lo dit noble mossen Rodrigo de Rebolledo qui era aqui
present e stava de peus en lo gran cadafal en lo
qual era la littera sobre la qual stava lo cors
mort del dit Senyor Rey don Joan ço
es als peus de la dita littera a la part dreta com a
Camerlench major qui era del dit Senyor Rey
pres en la sua ma lo segell secret del Senyor Rey
e alçant
lo braç
dret denant los peus del Senyor Rey e girant la
cara denant la gent dix per tres vegades ab alta
veu que tots los circunstants entenien lo que
dehia clarament « O cavallers e gentils homens e
vosaltres tots qui sou açi presents veus açi
lo segell del Rey nostre Senyor. Aquest es lo
segell secret del Senyor Rey veus açi
lo segell del Senyor Rey» e començant fortment plorar
dix ab grans planys e suspirs. « Lo Rey nostre
Senyor es mort mort es lo Rey nostre Senyor plorem donchs
tots pus es mort lo Senyor Rey e los seus
segells sien açi
romputs pus lo dit Senyor Rey no sen
pot servir » e prenent en la ma esquerra lo dit
segell e en la ma dreta
un gros martell posa lo dit segell sobre una enclusa
que fou aqui presta e donant grans colps ab dit martell
sobre lo dit segell rompe aquell. E apres
prenent en la ma esquerra los grans segells comuns de Arago
e lo segell de Sicilia e en la ma dreta lo
dit martell ab grans colps rompe aquells fahent
hi semblant serimonia que fou en rompre lo
dit segell secret.

Capitol LII qui tracta del
rompiment dels bastons e vergues Reals.

E fet aço
vengueren decontinent mossen Antoni Pere de
Rochacrespa Algutzir e tots los uxers del
Senyor Rey laltre Algutzir
mossen Torrent noy pogue esser per causa de malaltia de la
qual era detengut e mes ab aquests hi vengueren tots
los homens de la vergueria quis diuen
escuders del offici de la algutziria del Senyor
Rey e plorants e cridants altes veus romperen
e trancaren llurs bastons e vergues cuberts de
marragues ço
es cascu lo seu basto o verga.

Capitol
LIII qui tracta del orde quant isque la processo del
palau ab los VIII Cavallers qui anaven primers corrents
les armes.

Fetes e subseguides les dites serimonies lo
prop dit dia del dissapte e quasi encontinent la gran
processo qui aqui stava congregada per fer e complir la
solemnitat de la dita sepultura se comença
de moure e fer son cami e volta ques acustuma
fer a sepultures de semblants Reys e Senyors la qual processo
stava ordenada e exia del dit palau major Real
en aquest orde que denant tots e a la avantguarda foren
ordenats los VIII cavallers a cavall que lo
dijous prop passat havien corregut les dites armes. Aquests VIII
cavallers molt esmarrits dolorosos e plorosos anant cridant e

plorant a modo dels corredors qui van devant la
gent darmes per a descobrir selades dels enemichs
si algunes sen hi trobaven anaven en tal modo com he dit
devant tota la gent que anava en dita processo cuberts tots de
marrages ab llurs capirons de marragues vestits
axi com fahia tota laltra gent qui seguia
la dita processo e axi mateix los cavalls dels dits
VIII cavallers eren tots cuberts de marragues fins a les orelles e
portaven en llurs colls les quattre Reals banderes
rosseguantse los quattre Reals scuts que lo prop
dit dia havian corregut revessats e punctes
altes anaven plorant e cridant per la ciutat denunciant al poble que
plorassen llur Rey e Senyor natural lo qual
aquella hora derrera dells portaven a la sepultura.

Capitol LIIII qui tracta de la grandissima
luminaria que anava devant lo cors del Senyor Rey.

Apres de aquests dits VIII Cavallers inmediadament
venia la gran e fort bella luminaria feta a honor de
aquella Real sepultura tant per los manumissors del dit
Senyor Rey quant per la ciutat de Barcelona quant encara per
diversos prelats barons nobles homens e singulars persones
sobre diverses banchs e brandoneres les quals bastaxos
e altres homens apportaven al coll e cascun
brando tenia en si pintades sobrel negre les armes dels
qui aquella luminaria fahien per honor de aquesta Real
sepultura. E tots los ciris o brandons qui anaven
en la dita sepultura eran grossos cascu de V lliures
en sus e entre tots los ciris de la dita luminaria
qui anava denant lo cors Real passaven lo
nombre de dos milia e cinccents ciris o
brandons.

Capitol LV qui tracta de les creus qui
anaven devant lo cors Real e de llur orde.

En
apres decontinent derrera la dita luminaria
venien totes les creus les quals eren les seguents.
Primerament anava la gran bella e rica creu de la Seu de Barcelona
la qual per tots los XI dies que stech lo cors del dit
Senyor Rey en la sala major del dit palau major Real stech
nit e dia plantada detras lo cap de la Majestat Real.
Apres venien ab orde totes les altres creus ço
es la creu major de Sancta Maria de la Mar. Item la creu major
de Sancta Maria del Pi. Item la creu de Sant Pere. Item
la creu de Sent Just. Item la creu de Sent Miquel. Item
la creu de Sent Jacme. Item la creu de Sent Cugat. Item
la creu de Sancta Ana. Item la creu de la Merce. Item
les creus del Carme e dels Agustins. Item les creus de
Preicadors e framenors. E cascuna de aquestes
creus qui totes prenien nombre de XIIII creus eren totes
dargent daurat molt riques e de novell obratge
levorades e esmeltades de diversos bells esmaltats
e anaven acompanyades cascuna de dos canalobres dargent
los quals portaven scholans. E cascuna creu en
son orde portava en si bella e gran processo de preveres
e clergues e frares ço
es cascuna parroquia tot lo clero de aquella parroquia
e tots los religiosos tota la religio de cascuna. E en
la fi de cascuna religio e de cascuna parroquia havia
diacha e sotsdiacha e un prevere en lo mig de
aquests diacha e sotsdiacha tots vestits ab llurs
dalmatiques e capes de cor part de vellut negre
obrades de brocat dor part de vellut negre ab alguns
obrages dor part de domas e de seti
brodades dor e dargent e part sens alguna
brodadura molt belles. E es veritat que lo dit orde era
aquest que primer anava tot lo clero de les parroquies apres
anaven los frares de la Merce apres los
del Carme e los Agustins apres preicadors
e framenors plagats.

Capitol LVI qui
tracta dels bordons e encensers anants per mig
de la processo.

E per lo mig de aquesta dita processo
anaven diversos grans bordons los quals diverses
preveres en llurs mans portaven vestits ab capas
de vellut negre e de domas e de seti negre ab
riques fresedures dor los quals anants axi
per lo mig de la dita processo antonaven e ordenaven
los altres preveres e frares religiosos segons havien anar e
segons havien aturar per fer llurs commemorations
e solemnitats a laor de Deu e per la anima del dit
nostre glorios Rey e Senyor. E encara per lo mig de
aquesta processo anaven diversos scholans axi laics
com reglars ab bells ensenses dargent los
quals molt spessament anaven e tornaven denant lo
dit cors Real e aquell encensaven ab molta
reverencia e gest humil.

Capitol LVII qui tracta del
clero de la Seu ab los VI canonges portants bordons.

E
apres daço venia decontinent tot lo
gran clero de la Seu de Barcelona ensemps ab los
canonges e capitol de la dita Seu en nombre copios en mig
del qual clero e canonges anaven sis canonges de la dita Seu vestits
ab sis capes de vellutat negre brocades dor
e cascu dells portava en la ma un gran bordo
dargent e aquests sis tenien carrech de ordenar tot lo
dit clero e canonges e axi ordenants e anants
per mig dells antonaven los psalms e
imnes que cantaven e per lo semblant anaven en mig
de dita precesso dos que portaven dos ensenses dargent
e de lochs en lochs hon spessament se
fahien les grans e solemnes absolutions ells dits dos
venien devant lo cors Real e aqui ensensaven ab
molta reverentia aquell cors.

Capitol LVIII qui
tracta del Bisbe com anava en lo gremial acompanyat.

E
proseguint aquesta processo venia decontinent e immediadament
lo dit reverend
Senyor En Joan de Margarit per lo gratia de Deu
bisbe de Gyrona e canceller de la prefata
Majestat Real vestit en pontifical ab sa mittre
blancha de domas blanch al cap e venia lo
dit senyor Bisbe en mig de dos canonges de la dita Seu la
hu diacha e laltre subdiacha. Lo diacha
portava en la ma una crossa dargent molt be
daurada e millor levorada e un altre canonge vestit ab
una capa de vellut negre qui anava en llur companya
e tots quatre plegats qui molt honorablement anaven
portants devants ells un gremial o pali
de vellut brocat dor en lo qual tots se
tenien cascu tenints en la ma una baga
feta de unes trenes de seda les quals staven
cosides en lo dit pali.

Capitol LVIIII qui
tracta dels xandres capellans e scholans de la capella
del Senyor Rey en quin orde e serimonia anaven denant
lo cors del Senyor Rey.

E derrera
los dits bisbe de Gyrona canonges e clero de la dita
Seu venien immediadament tots los xandres
capellans e scholans de la capella del dit Senyor Rey
los quals anaven tots vestits de gramalles e capirons
de drap negre les quals los manumissors de la prefata
Majestat Real havien a ells dades e axi anants
e cantants a cant dorgue e contrapunct ab
gran melodia e consonantia cantaven los psalms e
officiaven com si fossen en la propria capella del
Senyor Rey. E apres immediadament a les spalles
de aquests xandres venien dos antichs e venerables
canonges de la dita Seu vestits ab llurs capes de fin
drap negre folrades de vays grisos.

Capitol
LX qui tracta de les persones qui portaren lo cors del
Senyor Rey a la sepultura e lorde e ornament de aquell.

E tantost derrera aquests canonges venia lo cors
del dit Senyor Rey don Joan lo qual stava
ordenat en aquesta manera que jahia e reposava dins dues caxes
fetes de fusta de xiprer la una de les quals era
cuberta de drap de grana e aquesta caxa anava dins una
altre caxa de
xiprer cuberta de vellut carmesi e era lo
cors del Senyor Rey dins la primera caxa tot
embalsamat e vestit de un jupo de seti carmesi e
desobre de una roba de domas negre e tenia calçades
unes calçes
de grana e als peus unes çabates
de drap de vellut e en cascun peu calçat
un spero be daurat e al costat cincta una
spasa ab pom creuera e guaspe be
deurada e sobre tot
aço tenia uns camis vestits e sobre los camis
una dagmatica de domas blanch e ses stoles
e maniple e al cap un bonet negre e sobre lo bonet
una corona dor en la ma dreta un ceptre dor e en
la squerra un pom dor. E aquestes dues caxes ço
es una dins altre eren posades sobre una bella litera
de fust la qual tenia quattre largues canes
de larch a modo de una scala e aquesta cuberta e
tota la dita littera eren cubertes de un drap de grana
e aquestes dues caxes una dins altre qui axi
jahien sobre la dita littera eren cubertes de una mija
tomba e la mija tomba era cuberta de un rich
e molt sumptuos pali de vellut vellutat negre
brocat dor e de novell obratge tot nou e molt
soberch fornit lo pali al entorn de diversos scuts
de armes Reals ço
es de les armes de Arago de Navarra e de Sicilia.
E sobre aquest pali ço
es al cap de aquesta litera havia un coxi brocat dor
e sobre lo coxi una corona Real un ceptre e un
pom dor e sobre la littera stava una
dagmatica Real maniple e stola tot molt
sumptuos e de gran valia e mes hi havia ajaguda la
spasa del Senyor Rey. E sota aquesta Real
littera anaven dotze homens criats del dit Senyor Rey
tots vestits de drap negre los quals sobre llurs
caps e muscles portaven aquesta Real
littera. E de part de fora ço es en los costats
e en lo entorn daça
e dalla e al cap e als peus anaven vint e quattre
persones entre cavallers gentils homens e ciutadans honrats de
Barcelona dejus scrits los quals per los
consellers de Barcelona foren en aço
elegits deputats e ordenats en la forma seguent
ço es que tantost
al cap de la littera anaven a la part dreta les persones quis
seguexen. Primo lo conseller segon de la dita
ciutat. Apres dell
venia mossen Galceran Duran cavaller. Apres de aquest
cavaller venia Lois Setanti ciutada e apres de aquest
venia mossen Bertran Ramon Çavall cavaller e apres
dell venia Joan Ros major de dies ciutada. Apres
daquest venia mossen Miquel de Gualbes cavaller. Apres
dell venia Galceran Durall ciutada. Apres daquest
venia mossen Jacme Fiveller cavaller. E apres dell
venia Jacme Ballester ciutada barbut. E apres
daquest venia mossen Baltasar Romeu cavaller. E apres
dell venia Guillem Oliver ciutada. E apres venia lo
conceller terç
de la dita ciutat de Barcelona. De la altra part ço
es a banda sinistra venia tot primer al cap de la littera
mossen Joan Çariera
balle general de Catalunya cavaller. E apres dell venia
Bernat Miquel ciutada. Apres dell venia mossen Bernat
Turell cavaller. E apres dell venia Romeu Lull
ciutada. Apres venia mossen Joan Bernat Terre cavaller.
Apres dell venia Ramon Marquet ciutada. Apres de
aquest venia Franci Armenter de Sentmenat gentil home. E apres
dell venia mossen Franci Torrent cavaller. E apres
venia Pere de Coromines ciutada. Apres de aquest venia
Joan Dargentona gentil home. E apres venia Joan
Çapila
ciutada. E a la fi ço
es al cap debaix de la littera par egual del dit
conseller terç
de la dita ciutat venia don Gomes Suaris de Figueroa noble e
natural del Regne de Arago.

Capitol LXI qui
tracta del loch hon anava lo Camerlench major
acompanyant lo cors Real a la sepultura.

Immediadament
tantost derrera aquesta littera e seguents les
prop dites persones les quals anaven vestides de marragues e
ab capirons de marragues vestits sobre llurs
caps e portants aquest Real cors en lorde dessus
expressat en mig de les dues cames de la dita littera
a peu e devant tots los altres vestits de marragues
anava lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo com a
Camerlench major e tot trist e ploros com aquell qui
granment amava de cor lo dit nostre bon Rey e Senyor e
stava ab lo cap cubert de un capero de
marragues e tot vestit de marragues.

Capitol
LXII qui tracta dels quatre canonges acompanyants lo cors
Real a la sepultura.

E apres encontinent e
sens altra mija venien derrera aquest Real cors
dos altres canonges de la dita Seu. E axi per lo ques
dit eran quattre canonges anants vestits de
capes de fin drap negre folrades de vays
los dos tenien dignitats e los altres no e eren
appellats los de les dignitats qui anaven al cap
mossen Lois dez Pla arthiaca major e misser Gabriel
Rovira arthiaca de la mar e los altres dos qui
anaven denant lo dit cors ço
es als peus eren appellats mestre Antoni Giner e mossen
Joan Comes homens
de molta prestantia e antichs de edat los quals
per quant lo Senyor Rey era canonge de la dita Seu de
Barcelona axi com es ja antiquat e acustumat
que qui es Rey de Arago e comte de Barcelona es fet
decontinent canonge de la dita Seu acompanyaven en
lorde predit lo cors del molt alt Senyor lo
Senyor Rey don Joan.

Capitol LXIII qui tracta dels
reys darmes e del cavaller qui portava lo elmet
e tallamar e dels uxers e criats e officials del
Senyor Rey acompanyants lo cors Real a la sepultura.

E
no resmeny apres dels dessus dits venien
immediadament tres reys darmes e herauts vestits
de marragues e cascu de aquests ab lo cap cubert
portava vestida sobre la marregua una cota darmes ço
es lo primer una cota darmes de Arago or e flama
laltre una cota darmes de Navarra e laltre una
cota darmes de Sicilia. E derrera aquests reys darmes o
herauds venia encontinent lo noble don Pedro
Devol de So e de Castre germa del Vezcomte de Evol a
cavall sobre un bell cavall cuberts lo cavaller e lo
cavall de marragues. Aquest don Pedro portava en lo cap
un elmet (yelmo, helmet, Helm: casco) be
travessat e sobre lo elmet apportava un bell timbre
ricament deurat en lo qual havia una corona Real e
sobre la corona lo ratpinyat qui es divisa dels
Reys de Arago fort be obrat e daurat e
sobre lo muscle squerra portava una lansa per la
qual li penjava per les spalles avall un rich guido
o standart vulgarment appellat tallamar de les
armes reals or e flamma e en lo braç
sinistre apportava un Real scut de
les prop dites armes. E apres daço
venien immediadament quattre uxers darmes
del Senyor Rey vestits de marragues appellats
mossen Pere Goni e mossen Guerau Castello cavallers
Franci Ferrer e Garcia de Losa gentils homens
los quals portaven cascu en lo braç
ço
es mossen Pere Goni hun scut de armes Reals
de Arago dor e flamma (oriflama, or y flama, oro y
llama) e mossen Guerau Castillo un scut
Real de armes de Navarra e aquests dos anaven
primers e los dos altres ço es Franci Ferrer
portava hun scut Real de Arago camp de atzur ab
una creu blancha e Garcia de Losa portava un scut
Real de armes de Sicilia. Derrera aquests IIII uxers per
anar acompanyats anaren tots los oficials de la cambre
e criats e altres officials del Senyor Rey axi
com son camerlenchs cambres uxers darmes
confessors metges secretaris yo qui
tench les claus del dit Archiu Real de Barcelona e los
altres scrivans de manament e los petitioners
segelladors e los de registre ensemps ab los
spaciers barbers porters e ajudants de cambra
e altres consemblants officials e ministres tots
vestits de marragues e ab los caps cuberts de
marragues.

Capitol LXIIII qui tracta de les
Illustres persones e dels tres Consellers de Barcelona qui
anaven devant aquelles a la Real sepultura car los
dos altres Consellers ajudaven portar com dit es lo cors
del Senyor Rey a la sepultura.

Apres dels
dessus anomenats immediadament venien tres
Consellers de la dita ciutat de Barcelona ço es lo
cap e lo quart e lo quint ja dessus per llurs
noms appellats tots vestits de marragues e de llurs
capirons cuberts los caps e devant los dits tres
consellers anaven dos verguers dels Consellers de Barcelona. E
anaven per lo semblant vestits e cuberts de marragues
ells e les vergues dargent daurades que portaven. E
aquests tres Consellers ab los dits dos verguers quasi
com asistents e ministres anaven devant les persones Illustres
e de la prosapia Real quis seguexen los
dessus dits Illustres
don Jayme de Navarra e de Foix don Alfonso Darago e de Castella don
Phelip e don Joan Darago e de Navarra germans la Illustre Infanta
dona Beatriz de Arago e de Sicilia muller relicta del Illustre
quondam Infant don Enrich de Arago e de Sicilia Mestre de Sent
Diego e mare del Illustre infant don Enrich duch de
Segorbe e Comte de Empories. E venia la dita Senyora
Infanta en mig del dit Infant de Navarra e del dit don Joan de
Arago e de Navarra qui la portaven sota les exelles e
encara venien en aquesta companya los dessus dits
Illustres don Joan de Arago Comte de Rippagorça
e son germa don Ferrando de Arago prior de Catalunya. E totes
aquestes Reals persones sens misture de altres
persones venien plegades. E a les spalles de la dita
Illustre Infanta quasi com a dona assistent e
ministrant a la dita Infanta venia la noble dona Isabel de
Avellaneda mare del Reverendissimo don Diego de Avellaneda per la
gratia de Deu bisbe de Mallorques e lo magnifich
coper del Illustrissimo Senyor Rey de Castella e de Arago
ara beneventuradament regnant appellat mossen
Guillem Sanchiz cavaller del regne de Arago e
procurador de Tarraga Terraça
e Sabadell per la Illustrissima Senyora Reyna.

Capitol
LXV qui tracta del orde com anaven los Archabishe de
Sacer Bisbes Governador Diputats e altres persones
acompanyants lo cors Real a la Real sepultura.

E
apres al detras de les dites Illustres e daltres
persones acompanyants lo cors Real a la Real sepultura
decontinent venien les persones seguents ço es
lo reverend Archabisbe de Sasser en altra manera
appellat lo dega Sos lo noble
mossen Requesens de Soler portant veus de Governador
en lo Principat de Catalunya lo deputat
ecclesiastich appellat mossen Pere Joan de Lobera
lo noble mossen Guerau Alamany de Cervello e un ciutada
de Barcelona (fa a sceber lo nom) elet en prohom
per los Consellers de la dita ciutat E apres venien los
reverends bisbes de Urgell e de Vich lo veguer de
Barcelona appellat Franci Antoni Setanti lo noble
don Mattheu de Montcada diputat e un altre ciutada de
Barcelona (fa sceber lo nom) elet en prohom
com laltre dessus dit. E apres de aquests venien
los reverends Gonsalvo bisbe de Anguello frare Ponç
Andreu deç
Vilar abbat de Ripoll lo noble mossen Ferrando
de Rebolledo Franci Ramis diputat ciutada de Barcelona e
un altre ciutada per prohom elegit per los dits
Consellers ab los dos altres dos dessus dits.
Capitol
LXVI qui tracta del orde com anaven lo Balle de
Barcelona Consols Mostaçaf
e altres anants a la
mescle e acompanyants lo dit cors Real.

Apres
venien tres o quattre altres cinquenes en les quals
anaven ordenats lo Balle de Barcelona appellat Bernat
Joan de Marimon ciutada los Consols de la Lotge de
Barcelona appellats Joan Ros fill den Ramon Ros
ciutada e Joan Prats mercader e lo Mostaçaf de la dita
ciutat Pere Guillem Çafabregues mercader e altres persones
caporals de la dita ciutat. Dels alcaldes no sen fa mentio
per quant no tenen loch sino del cavaller com es dejus
scrit. E finalment venien a la mescle tots los
officials e homens de la casa del Senyor Rey e
aximateix los homens de les cases de la ciutat e del
portantveus de Governador en lo dit Principat de
Catalunya e altres diverses persones vestits e vestides tots e
totes de marragues ab llurs capirons de dites
marragues vestits en llurs caps. Dels alcaldes no
sen fa mentio com dit es per quant mossen Miquel de
Gualbes qui era hu dels dits alcaldes com a
cavaller era ordenat portas lo dit cors Real e
axi del altre alcalde appellat Joan Bruch
mercader no sen feu mentio e ana ab los altres
prop dits a la mescle car com dit es alcaldes en tal
serimonia e graduatio no tenen loch.

Capitol
LXVII qui tracta de les egregies nobles e magnifiques dones
com anaven acompanyants lo cors Real.

E apres
de tots aquests prop dits venien vint parells de homens
vestils de marragues ab llurs capirons de dites
marragues en llurs caps los quals acompanyaven
les egregies nobles e magnifiques dones seguents anants pas a pas e
de dos en dos denant les dites dones les quals venien per tal
orde ço es
primerament les egregies dona Antonia de Torrelles comtessa de
Iscle dona Joana vescomtessa de Rochaberti e dona …. de
Alago e de Pinos vescomtessa de Illa e de Canet. Apres
venien les nobles dona Joana de Armendaris muller
quondam del noble mossen Bertran Darmendaris filla dels nobles
don Francesch Galceran de Pinos e dona Beatriu muller
relicta de aquell dona Eufrasina de Montcada muller del
predit noble don Mattheu de Montcada e la muller del
vicicanceller mossen Joan Pages cavaller e doctor en
leys. Apres venien la noble dona Brianda mare
del dit don Phelip de Arago e la muller del dit noble
mossen Ferrando de Rebolledo la muller del tresorer del dit
Senyor Rey appellat Guillem de Peralta la nora
del dit vicicanceller. E apres se subseguien
moltes honrades Senyores dones e donzelles de la predita
Infanta e de les dites comtessa e vescomtesses
en gran nombre totes cubertes axi unes com altres de les dites
fembres de marragues una part e altra part de drap
negre mantells e albernies e portaven totes en los
caps de llurs persones vells negres soguints lo
cors Real e tota la processo.

Capitol LXVIII qui
tracta per quals carrers e lochs passa la processo venint
sen a la Seu.

Es veritat que la dita processo feu
lo cami e volta seguent ço
es exint del dessus dit palau major Real devalla
a la plassa del Rey e daqui en fora passant denant
la Cort del Veguer devalla a la plaça
del blat e tirant tot dret per la Boria a vall sen
ana a la Capella den Marcus entrant per lo carrer
de Montcada vench al Born e entrant a la Esglesia
de Santa Maria de la mar per lo portal qui es sobre lo
fossar major la dita processo ana fins denant laltar
major de la dita Esglesia e apres passant per lo mig
del cor de la dita Esglesia sen isque per lo portal
dels bastaxos lo qual es sobre lo fossar de la
font qui alli es. E passant denant la carniceria que es aqui
sen ana als Cambis vells e exint devant la
carniceria del carre ample dita processo e los qui
portaven lo cors Real seguint aquella tiraren carrer ample
a munt fins denant lo Regomir. E apres
entrant per lo carrer del Regomir tiraren carrer a
munt fins denant la casa de la present Ciutat de
Barcelona e passant dret cami avant vench a la plassa
de Sant Jacme e anant tot dret per lo carrer del Bisbe
passant denant la casa de la Diputacio vench
fins denant lo palau del bisbe e passant entre la
Capella de les Verges e la casa del Arthiaca major
de la dita Seu vench la dita processo fins en la
dita Seu. E entrant per lo portal major de la dita Seu
e passant per mig del cor vench fins a les schales
de Santa Eulalia.
Capitol LXVIIII qui tracta del
cadafal ab la litera e del tuguri o
capell ardent.

E arribada la dita processo en la dita
Seu aqui sobre les schales de Sancta Eulalia havia ja
bastit un rich cadafal sobre lo qual
stava una bella littera e tot lo dit cadafal e
tota la littera e encara los banchs o strados
qui entorn li staven e totes les scales del dit cadafal
foren cubertes de drap de molada negre e sobre aquest gran
cadafal fonc pujat lo cors del Senyor Rey e mes
sobre aquella Real littera que aqui stava apparellada.
Sobre los quals cadafal e littera fou fet un Real
e molt noble tuguri appellat en nostra lengua
catalana capell ardent e aquest capell ardent sobre
lo qual cremaven sus de siscents siris
sehia sobre quattre molt alts pilars de fusta fets a
manera de quattre colones totes negres. E a cuatre
catons del dit capell ardent staven penjats IIII
pevesos e II banderes ço
es …. E dejus aquest capell ardent havia un rich
sobrecel quis tenia clavat en lo dit capell
ardent. E era aquest sobrecel de tela blava ab
grans texells de fullatges carxofes e carts
dor fi. E en lo mig de aquest sobre cel stava
levorat o pintat un gran scut darmes de Arago or e
flamma. E a quattre cantons de aquest sobre cel
staven pintats quattre menors scuts ço
es hu en cascun canto e tots quattre e darmes
Reals ço
es hun scut darmes de Arago or e flamma e hun
scut de armes de Navarra. Laltre scut de armes
de Arago camp de atzur ab la creu blancha al
costat dret e laltre scut ab armes Reals de
Sicilia. E en lo derrador de aquest capell ardent
lo qual era fet a quattre cayres staven
clavats quattre tovallons ço
es de canto a canto hu qui eran molt richament
obrats de diversos texells dor en los quals eren
molt subtilment e molt richa pintades de or e de atzur
e altres nobles colors diverses armes Reals ço es en
lo tovallo de front lo qual stava sobre lo
cors del Senyor Rey eren en
mig les armes Reals de Arago or e flamma
acompanyades a part dreta de les armes del Emperador e a la
part sinistre les armes del Rey de Castella e al canto
a la part dreta les armes del Rey de França
e en laltre canto ço
es a la part sinistra les armes del Rey de Anglaterra e
en lo costat dret vers la Sacrestia de la dita Seu
de Barcelona stava clavat fort subtilment un altre
consemblant tovallo en lo mig del qual
havia un altre scut de armes Reals de Navarra acompanyades a
la una part de armas Reals del Rey de Hungria
e daltra part darmes Reals del Rey Reyner
e en lo un canto havia un scut Real de Arago e en
laltre canto un scut Real de Sicilia. E en laltre
costat vers la capella dels ignocents stava un
consemblant tovallo en lo mig del qual havia un
scut Real de armes de Sicilia acompanyat de les armes Reals
de don Ferrando Rey de Napols e de les armes del Rey de
Portugal e en lo un canto havia un scut Darago
or e flamma e en laltre canto altre scut de Arago
camp de atzur ab la creu blancha. E en lo
tovallo dels peus eren les armes del princep de Navarra e
les armes del Duch de Burgunya e les armes del Duch de
Bretanya e les armes del Marques de Ferrara e les armes
del Marques de Montferrat tots parents e acostats en grau de
consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de
memoria immortal.

Capitol LXX qui tracta de la
solemnitat del offici fet en la Seu quant lo cors Real
hi fou apportat e com hi celebra la missa major e sermo
lo reverend bisbe de Gerona.

E posat que fou
lo dit cors Real sobre los dits gran cadafal
e littera aqui apparellada en la manera que era stat
apportat por la ciutat se comença
decontinent lo solemne offici ab la gran
missa cantada de requiem per tot lo clero de la dita Seu e lo
reverend pare en Christ e Senyor En Joan de Margarit per la
gratia de Deu Bisbe de Gyrona e Canceller del
dit Senyor Rey tot vestit en pontifical dix la
dita missa alta ab molta solemnitat. E dat compliment
al offici e missa cantada apres que fou acabada
la missa major lo dit reverend Bisbe de Gyrona com
aquell qui era molt devot e fidelissimo vassall
e servidor a la prefata Majestat Real lo qual es
gran canoniste e dotat de molta scientia honestat
e virtut munta decontinent sobre una trona dins
e prop la porta de la reixa del altar major la qual aqui stava
apparellada cuberta entorn de un pali de vellut
negre brocat dor e aqui preica o feu un
notable sermo e pres per thema Bonum certamen certavi
cursum consumari fidem servari in reliquo reposita est mihi corona
justitie Ad Thimoteum II. c. IIII. les quals paraules de
lati transportades en vulgar volen tant dir
«bona batalla he batallat lo cos he acabat la fe he servada
en cosa restant mes posada la corona de justicia» en lo
qual sermo entre les altres coses quim venen a la mente
dix molt elegantment e ab grans e approvades
auctoritats qual fou lo primer Rey del
mon e per que foren trobats los Reys e quant fou
necessari haver Reys
en lo mon. E apres deduhi la noble prosapia e
descendentia Real la qual hague aquest gran Rey
princep e Senyor nostre don Joan de aquells
nobles Reys Gots primers conquistadors en Alamanya
apres en Italia e despuys en Spanya hon
assitiaren llur Real Casa e aqui perpetuaren
llur regne e stat Real de la prosapia
dels quals Reys Goths lo dit glorios Rey don Joan
devallava per recta linea. E apres vench a dir
molt egregiament totes les virtuts de clementia patientia
e humanitat de aquest tant noble e bon Rey e derrerament
recita la catholica fi e mort gloriosa en la qual aquest bo e
glorios Senyor Rey nostre havia finit sos dies
segons ya dessus la poden veure e legir
extesament e axi feu fi al seu sermo. Es veritat que
immediadament que fou fet lo dit sermo se feu la molt
gran absolutio sobre lo cors del Senyor Rey.
Apres dada fi per aquest dia de dissapte a les Reals
exequies sen ana tot hom a dinar cerca dues hores
apres mig jorn lexant aqui lo cors del
Senyor Rey molt noblement acompanyat de diverses criats
e servidors seus e de molta luminaria. E stech aqui
aquest Real cors tot aquell dissapte e lo seguent
digmenge dients li cascun dia e nit los
xandres de la sua capella Real offici de
morts solemnement segons havien ja fet tant quant stech
en la gran sala del palau major Real de la dita ciutat de
Barcelona.

Capitol LXXI qui tracta del sermo e de les
exequies fetes al cors del Senyor Rey per la ciutat de
Barcelona e com hi sermona lo Reverend mestre March
Berga.

En lo dilluns apres immediadament
seguent lo qual era lo primer dia de febrer e
vigilia de la Purificatio de la sacratissima
nostra dona mare de Deu los Consellers de Barcelona per rettre
lo deute lo qual la insigne ciutat de Barcelona ha be
acustumat e acustuma retre a ses Reys
Princeps Comtes e Senyors naturals en semblant
sepultura Real hagueren fet apparellar e mettre
en un bell orde altres molt insignes e solemnes exequies segons se
segueix ço es que en lo dit capell ardent ço
es en lo mig staven pintades dor les armes de
la ciutat com les altres armes Reals qui abans hi staven
ne foren remogudes exceptats los
tovallons qui ab les armes matexes ja dessus
designades hi romangueren sobre lo qual capell ardent feren
mettre e ensendre altres tants siris quants en
lo prop dit dia de les dites primeres exequies Reals hi
cremaren a fi que hi hagues altre tanta luminaria ne
mes ne menys per honor de Deu e de la ciutat. E mes faeren
posar moltes brandoneres ab molts grossos siris ensesos
que staven al entorn del dit cadafal Real hon
stava lo cors del Senyor Rey. E aqui
faeren venir aquell dia demati totes les parroquies e
totes les religions de homens e dones de la ciutat ab
llurs creus e processons segons en les dites primeres exequies
vengueren. E fetes aqui llurs serimonies e
absolutions solemnement axi com be havien acustumat
se comença decontinent per lo clero de la Seu
lo gran e solemne offici e missa cantada de requiem. E
en aquest dia de dilluns dix la missa lo ja dit
reverend Bisbe de Anguello. E dit lo Evangeli apres
decontinent en la trona e loch mateix hon havia
preicat lo dissapte prop passat lo dit reverend
Bisbe de Gyrona preica lo demunt dit reverend
mestre March Berga confessor de la prefata Majestat Real lo
qual era hu dels manumissors del dit Senyor Rey
e pres per thema Memento Domine David et omnis
mansuetudines eius psalmo. CLII. (131. Error. Más abajo se lee
CXXXI) les quals paraules transportades de lati en vulga
volen tant dir «O Senyor David record te e de tota la
mansuetud de aquell. » Lo qual sermo consyderat que pora
profitar a algu e per esser tant egregiament fet e dictat hon
poras legir no solament tot lo ques
pertany fer e servar a cascun Rey Senyor e Princep
mas encara a cascun bon christia no he
dubtat pendre treball de anar a la cambra del dit Mestre March
Berga e scriure de mot a mot tot lo dit
sermo axi com ell lom recitava e tenia scrit eu
(en) dues cartes de paper de ma sua en la forma e modo
seguent.
Sermo Reverendi Magistri Marci Berga
proestantissimus die exequiarum dicti domini Regis factus.
Memento
Domine Davit et omnis mansuetudinis eius. Psalmo CXXXI. et
etiam psalmo C.° incipiente Misericordiam et juditium cantabo
tibi Domine quod est thema.
En la scriptura divinal
nos troba algun Rey esser stat tan
virtuos e tant sant com lo propheta e Rey
Davit la vida del qual es manifestada compendiariament en lo
dit palau en lo qual se monstra en quina manera se
deu haver lo Rey per esguart de si mateix per esguard dels
seus servidors e per esguart dels altres axi bons com mals.
Diu primerament predicto psalmo C.o perambulabam in innocentia cordis
mei hoc est in puritate conscientie in medio domus mee quasi dicat
multo plus extra quia homines maxime principes et potentes
magis sunt soliciti servare honestatem inter extraneos
quam inter domesticos. Consequenter ostenditur justitia David erga
populum et primo quantum ad malos. Secundo quantum ad bonos.
Ostenditur primo David affectus cum dicitur in eodem psalmo centesimo
non proponebam ante oculos meos rem injustam scilicet ad
concupiscendum sequitur facientes prevaricationes odivi id est divine
legis transgressiones odivi eorum malitiam detestando quia eiusdem
virtutis est diligere bonum et odire malum ei oppositum. Item
sequitur Non adhesit mihi cor pravum quasi dicat et si ex passione
tui motus ad horam ad aliquam malitiam non tamen adhesit mihi per
obstinationem declinantem a me malignum id est malo igne ignitum
invidiae scilicet irae superbiae et huiusmodi
quia talis declinabat a David similia detestante. Non cognescebam per
approbationem quantumcumque esset mihi proximus sicut patet de Joab
cuius maliciam non approbavit sed magis reprobans cum interfici
jussit. Et quia David non solum puniebat peccata operis sed etiam
oris. Sequitur detrahentem secreto proximo suo scilicet in eius
absentia hunc persequebat. Et quia non solum puniebat peccata operis
et oris sed etiam epparentiam in aliis … ideo dicitur superbo oculo
quia depositio cordis maxime apparet in oculis et insaciabili corde
qualis est avarus qui non potest saciari pecunia cum hoc non edebam
id est tales non erant comensales mei. Post ostenditur qualiter se
habuit ab bonos dicens Oculi mei ad fideles terre id est ita fui
solicitus inquirere ubi tales possent inveniri et mihi sosciari ut
sedeant mecum in consiliis judiciis et mensis. Et quia non solum
habuit bonos Consiliarios sed etiam bonos
ministros ideo subditur
Ambulans in via immaculata id est per vitae sanctitatem et honestatem
et sequitur hic mihi ministrabat id est in domo mea serviebat. Non
habitavit in medio domus meae hoc est inter ministros meos qui facit
superbiam alios dispiciendo vel conculcando qui loquitur iniqua non
direxit in conspectu oculorum meorum quia tales non audebant loqui in
presentia Davit nec etiam apparere. Et quia aliqui sunt ita
mali quod non solum sunt a principibus bonis repellendi sed etiam
vita privandi ut justitia servetur et alii terreantur ideo subditur
in matutino id est celeriter sine expectatione ne superveniret
impedimentum. Interficiebam omnes peccatores terrae qui pro peccatis
suis erant digni morte sicut apparet de Baana et Racab
qui interfecerunt Isboseth intendentes placere David. Sed ipse
fecit eos statim interfici sicut habetur II. Regum ca.° IIII. Et si
dicatur quod non fecit statim interfici Joab sed post mortem
expectavit precipiendo filio Salomoni dicendum quod David non fuit
ita firmatus in Regno nec ita potens sicut Salomon filius suus
et ideo non potuit in vita sua ita punire absque periculo sedicionis
sicut Salomon de quo fuit revelatum David quod regnaret pacifice
absque populi seditione et ideo punitionem rationabiliter distulit.
Ad quid autem David interficiat omnes peccatores terrae subditur
etiam in eodem psalmo centesimo ut disperderem de Civitate Domini id
est Hierusalem quam Dominus ad cultum suum elegit omnes
operantes iniquitatem quantum potest fihi vita Iiumana. Hinc debent
Reges accipere formam vivendi atque regendi. Et nunc Reges
intelligite erudimini qui judicatis terram justitiae fruendae causa
non solun apud Medos ut ait Herodotus sed apud
Romanos videntur olim bene morati Reges constituti. Nam cum
premeretur in ocio multitudo ab iis qui …. opes habebant ad unum
aliquem confugiebant virtutem prestantem qui cum prehiberet injuriam
tennioris equitate constituenda summos cum infimis pari jure
retinebat. Et eadem fuit causa legumquae Regum. Reges enim antiquitus
secundum Aristotelem V. politicorum a triplici excessu
constituebantur per virtutem propriam vel generis vel per benefitia
collata per ista simul ac potentiam. Omnes enim qui maxima benefitia
in Civitates gentes que contullerunt hoc honore potiti sunt. Alii
bello conservatis populis ne in servitutem devenirent quemadmodum
Codrus. Alii poulis a servitute liberatis et Syrus.
Alii quod condidicent Urbem vel quod regionem acquisissent
quemadmodum Lacedemoniorum et Macedonum er Molossotum
Reges Primum Regnum fuit Scicionorum quod fuit admodum parvum
a quo doctissimus Varro scribens
de gente populi Romani velut antiquo tempore exorsus est ab
his ad Athenienses pervenit a quibus ad Latinos deinde
ad Romanos scilicet ante conditam Romam perexigua
memorantur. Deinde ad alias gentes facta est derivatio Regum. Hec
enim potestas sicut et quevis alia a Deo est. Unde Augustinus
V. de Civitate Dei c. XXI ait Non tribuamus dandi Regni atque imperii
potestatem nisi Deo vero qui dat foelicitatem Regnum çoelorum
solis piis regnum vero terrenum et piis et impiis sicut placet ei cui
nil injuste placet. Sequitur quod Mario ipse Caio Caesari
qui Augusto ipse et Neroni qui Vespasianis patri vel
filio suavissimis imperatoribus ipse et Domiciano crudelissimo
qui Constantino christiano ipse apostatae Juliano
potestas a domino Deo est sed abusus potestatis ab homine. O utinam
consyderarent Reges quod scribitur Sapientiae VI. Avdite ergo Reges
et intelligite discite judices finium terrae prebete aures vos qui
continetis multitudinem et placetis vobis in turbis nascionum qum
data est a Deo potestas vobis et virtus ab altissimo qui interrogabit
opera vestra et cogitationes scrutabitur quem cum essetis ministri
Regni illius non recte judicastis neque custodistis legem justitiae
neque secundum voluntatem Dei ambulastis …. et cito apparebit vobis
quem iuditium durissimum in his qui presunt fiet exiquo cito
conceditur misericordia potentes autem potenter tormenta patientur.
Noy volra esser stat Papa o Rey bene Hieronymus non est
apud Deum personarum acceptio non Rex apud nobilior non pauper
infirmior non dives potentior non dominus potior non servus deterior
sed equalis omnibus judex Deus et dominus est. Sapientie VI. Non enim
miratur magnitudinem cuiusquam qui omnium dominus est nec verebitur
personam alicuius quem pusillum et magnum ipse fecit et equaliter est
ei cura de omnibus fortioribus autem fortior instat crutiatio. Non
intres in juditium cum servo tuo Domine. E noble Rey
sed memento omnis mansuetudinis eius quia enim in te speravit et
credidit non poenas eternas sustineat sed gaudia sempiterna
possideat. In presenti sermone juxta sententiam thematis duo breviter
notabuntur. Primo com al molt alt e excellent don Joan Rey
de Arago lo nom de David pertany ab gran raho
per la sua proprietat. Secundo que Deu omnipotent nol
ha mes en oblisio donantli contrictio e
penidiment de son peccat. Dixi primo com al molt
alt e excellent don Joan Rey de Arago lo nom de
David pertany ab gran raho per la sua
proprietat. O clementissim e molt alt Senyor si vos visquesseu
yo nous loara seguint lo que diu Solon
hun dels set savis de Ahenes finem expectare
oportet. Demana lo Rey Creso a Solon si ell Creso era
beneventurat per la gran riquesa que tenia e respos
Solon O Rex non te felicitabo nisi prius te bonam
mortem obire audiero. Ambrosius in quadam homelia lauda post
periculum predica securum. Lauda navigantis felicitatem sed cum
pervenerit ad portum lauda ducis virtutem sed cum perductus est ad
triumphum. Interpretatur David manu fortis et vultu desyderabilis. Ha
qui ha may vist Rey tant affable benigne e
plasent cuius facies plena erat gratiarum consyderabat quod ait
Tragicus Vos quibus rector maris atque ferre jus magnum dedit necis
atque vitae ponite et deponite inflatos tumidosque vultus quitquid a
vobis minor extimescit hoc vobis major dominus minatur omnes sub
Regno graviore Regnum est. Fuit manu fortis vir quidam magnus bello
nulli pietate secundus ut de Haenea ait Virgilius. Quo
ad bellicas laudes socium habuit neminem. Et quemadmodum Scipio
de victa Cathagine non rei faelicitate elatus est sic ipse
quanto magis vincebat tanto clementior et minus elatus erat licet
enim sepe numero vinceret actores pacis diligebat. Cicero in
oratione quam ad Cajum Caesarem habuit sic ait Qui victor
auctores pacis diligit is profecto de … maluisse non dimicare quam
vincere. Et ideo Deus illum exaltavit quia qui se humiliat
exaltabitur. O superbia insana superbia turrim evertis linguam
confudit Farahonem submersit Senacherip interfecit Aman
suspendit Goliam prostravit. Sedes superborum evertit deposuit
inquit potentes Deus de sede patet de Nabuchodonosor de
Anthioco de Nichanore si vis videre exitus principum
superborum lege de ormesta mundi Horosium. Trogum Pompeium
Josephum Suetonium Quintum Curcium Cornelium Tacitum Titum Livium
Seranum Tranquillum el alios. Fuit enim ipse Rex Johannes
David videlicet manu fortis in bello spiritiuali in quo
tanquam alter David Goliam demonem tribus lapidibus
videlicet fide spe et charitate devicit. Nam per sacramentum
penitentiae naufragium indubitanter evasit. Quomodo confessus est
quam devote quam memoriter paucis explicare non possem ostendebat
enim que cogitaverat de salute animae suae ultra confessionem
principalem his me accersivit et peccata quae in eius mentem facta
grandi examinatione venerant cum summa contrictione expressit Christi
corpus bina vire adoiavit. Non ne erat dispositus abundante fleumate
ad suscipiendum sacramentum eucharistiae extremam unctionen cum
ardenti devotione suscepit. Net me preterit invictus ille animus. Nam
morte ei denuntiata nulla turbatio nullaque alteratio visa est
quinimmo per dominum Joannem Pages eius Vicecancellarium
respondit. « Nil sibi gratius nilque salubrius potuisse sibi
denuntiari et quod maius obsequium ab eodem Vicecancellario non
poterat exhiberi. » O gloriosummegem qui de niorte cogitavit qua
nihil est terribilius III ethicorum ultimum terribilium est mors
exhorruit mortem culpe qua nihil est deterius cum enim homines
peccant nihil fiunt teste Agustino super Joanne declarante illud Sine
ipso factum est nihil. Unde peccatum nil aliud est quam carentia modi
speciei et ordinis quia nullum peccatum habet relationem ad Deum
tanquam ad causam efficientem nec exemplarem nec finalem. Pensitavit
in morte geennae quia nit est intollerabilius Isaye XXXIII
Quis ex vobis poterit habitare cum ardoribus sempiternis primam
mortem et si non evadit noster Illmus. Rex quia statutum est
hominibus semel mori. Nulla tamen aliarum eum …. Dominus tantam
gratiam contulit felix nam iuxta sententiam Senecae qui non
peccavit nec tamen infelix quempenituit peccasse penituit nam quem
penitet peccasse pene ignocens est eleganter quidam doctor
parisiensis nomine Joannes Climachus vulgo Climages
quosdam versus edidit sic ingens.
Mortales Dominus cunctos in
luce creavit
Ut capiant meritis gaudia summa poli
Felix ille
quidem qui mentem jugiter illuc
Dirigit atque vigil noxia queque
cavet
Nec tamen infelix sceleris quem penitet acti
Quique
suum facimus plangere sepe solet
Sed vivunt homines tamquam mors
nulla sequatur
Et velunt infernus fabula vana foret
Cum
doceat sensus viventes morte resolvi
Atque herebi paenas pagina
sacra probet
Quas qui non metuit infelix prorsus et amens
Vivit
et extinctus sentiet ille rogum
Sic igitur cuncti sapienter
vivere certent
Ut nihil inferni sit metuenda palus.
Quo circa
dubium non est cum ad aeternam felicitatem venturum. Nam ui ait
Seneca Tragicus in ultima tragedia Nunquam ad stigias fertur umbras
inclita virtus. Vivete fortes nec letos seva per amnes vos fata
trahent sed cum summas exiget oras consumpta dies Item et superos
gloria pandet. O quant es stada excellent Rey la
vostra mansuetud. Lo pus mansuet sou stat
del mon. IIII aethicorum deffinitur mansuetudo quod est
mediocritas circa iram qui igitur pro quibus oportet et quando et
quanto tempore laudatur mansuetus hic utique erit. Si quidem
mansuetudo laudatur vult nam mansuetus quietus esse nec a
perturbatione deferri sed ita ut ratio precipit et in his et in
tantum tempus infensum esse magisque in defectu peccare videtur. Non
enim vindex est mansuetus. Sabieu vos molt alt Senyor quod animus
iratus non potest tenere illam mediocritatem que placet Stoicis que
est media inter nimium et parum victoria que comuniter insolens est
atque superba vacabat
iracundia. Recte quidem nam ut ait poeta Si
quotiens peccant homines sua fulmina mittat Jupiter iniquo tempore
inermis rrit. Quid sanguinem altissimum huius clarissimi Regis
commemorem. Non sunt Reges christianae religionis qui cum viverent
non esseiit sibi consanguinitate et vincti omnes lineae Regiae esse
noscuntur ascendens descendens et transversalis filius Regis pater
Regis frater Regis avunculus Regum pater Reginae et germanus
duarum Reginarum scilicet Castelle et Portugalie. Taceo
dicere de domo Franciae Angliae Hungariae Burgundiae quibus
necessitudine parentelae erat coniunctus. Et sicut Davit mortuus in
senectute filium sapientem Salomon reliquit heredem sic iste
Ferdinandum Illustrissimum Regem Castellae sapientem atque
pacificum reliquit heredem cum Rex iste Joannes Illustrissimus
mortem obivit solutum est vinculum et non ruptum. Anima ipsa ut ait
Macrobius non deficit que immortalis atque perpetua est sed impletis
numeris corporis fatiscit neo anima lassatur animando sed officium
suum deserit corpus cum jam non possit animari. Hinc illud est
doctissimi vatis Splebo numerum reddamque tenebris. Hec igitur
naturalis vere mors cum finem corporis solus numerarum suorum
defectus apportat non cum oxtorquetur vita corpori adhuc idoneo ad
continuationem. O gloriosum Regem et preditum omnibus bonis quae
hominem felicitant in hac vita scilicet nobilitas pulchritudo soboles
potentatus et tandem longeva vita et ultra solitum naturae cursum
senuit noster Davit e ha finit sos dies en la insigne
ciutat de Barcelona et sepultus est cum patribus suis in
monasterio Populeti quod potest dici Civitas David ubi
Christus habitat per specialem cultum. Fuit nam Betlem Civitas
David et Betlem domus panis interpretatur. Et ibi conficitur
ille qui dicit Ego sum panis vivus qui de celo descendi. O tu Rex
Regum et Domine dominantium memento eius dando bona gloriae. Verum si
orationibus eget atque suffragiis vos populi qui fuistis tanti Regis
effundite ad Deum assiduas preces ut ipse pius atque misericors qui
ipsum fecit regnare in terris faciat beatius regnare in Caelis in
secula seculorum amen.

T E Ʌ
O Ʃ.

El Autor, en
su manuscrito, pone al pie de este sermón la siguiente nota.

Per
quant lo dit reverend mestre March Berga en lo dit
sermo ha commendat lo dit Senyor Rey don Joan de
la gran mansuetud que tenia nom vull omettre la
epistola que feu als Consellers e al Consell de Cent jurats de
Barcelona stants desviats de la fidelitat a la qual eran
e son tenguts e obligats de servar a son natural Rey e
Senyor exortant e requerint aquells no com a Rey e Senyor
mas com hun llur frare e germa mansuet
humil e benigne ques reduissen a sa Majestat la
qual fou tant accepte que poch apres ço
es divendres que comptavem XVI de octobre del any MCCCCLXXII a la
dita fidelitat e obedientia del dit Rey e Senyor la
dita ciutat fou reduida. E per ques pusca mostrar
millor lo que he dit segueixse la dita Epistola de
mot a mot axi com es registrada en un registre del qui
es dins lo Archiu Real de Barcelona.
E insiguiendo
la intención del Autor, que dejó sin realizar, copiamos exactamente
la mencionada carta del fol. 20 del Registro n.° 3467, cuyo tenor es
el siguiente.

Itinerum Sigilli Secreti. Joannis II. n. 3467.
fól. 20.

Als amats nostres los Consellers Consell e
prohomens de la ciutat de Barchinona.
Lo Rey.

Amats nostres: notoria es la gran calamitat en la qual aquest
nostre Principat es constituyt lo qual axi com en lo
passat era tant insigne e florent ara per la sua
tanta ruyna instigant lo mal spirit subseguida
es fet propingue a total extermini e desolatio e no es
dupte que si vosaltres volreu reduyr vos a nostra
obediencia no solament cessaran les dites coses ans per nos
ab ajuda dels altres nostres regnicoles e de vosaltres
se entendra en augmentar e prosperar aqueixa
ciutat e lo dit Principat ço
que facilment nostre Senyor Deu mijançant se aconseguira
pus aquell sia restituyt en pau e tranquilitat.
E jatsia nos tostemps siam stats promptes
reebreus a nostra obediencia e usar en vers vosaltres
de tota clemencia e amor axi com sap nostre Senyor Deu hi havem per
totes nostres forces treballat e de present treballam. Es
empero necessari per aconseguir aço
en la forma que desijam a salut e benavenir de aqueixa
ciutat que vosaltres per lo semblant considereu nostra recta e
sincera intencio e desijeu lo benefici tranquilitat e
repos de la dita ciutat e del dit Principat e penseu quant merit
guanyareu de nostre Senyor Deu gracia de nos e gloria en lo
mon si per obra de vosaltres la dita ciutat sera a nos reduyda
e tant be com es la pau li sera procurat. Fem vos certs que havem
gran dolor mirar la dita ciutat qui era la pus
principal de nostres regnes e terres e tan famosa e
gloriosa entre les altres ciutats del mon que sia portada en
lo punt e angustia que es e axi deveu ab summa
prudencia e cura entendre en fer la dita reduccio. Per ço de
part de nostre Senyor Deu vos requerim e nos vos pregam exortam e
encarregam que principalment per fer tant sacrifici e servey a
nostre Senyor Deu e usar en vers nos del que per ordinacio
divinal sou tenguts e per fer e procurar tant benefici a vosaltres e
sublevar de tanta angustia e misseria lo dit Principat
vullau reduyr e tornar vos a nos
vostre Rey e Senyor natural offerint vos que
usarem vers vosaltres de amor paternal eus reebrem e
tractarem com a fills ab tota caritat e amor e a fe de Rey
e Senyor vos promettem e donam paraula reyal
e invocam nostre Senyor Deu en testimoni que axi com speram de la sua
clemencia remissio e perdo de nostres falliments que
vers ell havem comesos axi ab tota veritat e sana intencio nos
oblidarem de totes coses passades. Si empero aquestes tan
justes e paternals exortacions e offertes no acceptareu
ne la dita reduccio volreu fer vos fem certs que nos
prosseguirem aquesta nostra tan justa intencio e proposit fins
que la dita ciutat haiam subjugada a nostra obediencia
e per aconseguir e atenyer aço farem e usarem de totes
aquelles stretures vexacions e rigors que sera
necessari. E sia nostre Senyor Deu jutge entre nos e vosaltres
quens compelliu en fer ço que fer no volriem
com lo animo nostre sia tot inclinat a clemencia en
vers vosaltres e aqueixa ciutat. Dada en Pedralbes
a VI de octubre del any MCCCCLXXI.
Rex Johannes.

Coloma Secretarius
P.

E finit
lo dit sermo se acaba lo gran offici e
missa de requiem es feu de continent una molt solemne
absolutio sobre lo cors del Senyor Rey. E
tantost apres tot hom sen ana a dinar lexant
lo cors del Senyor Rey acompanyat de alguns criats e
servidors seus e daça
e della ab molts ciris e brandons cremants. Lo
qual cors Real stech aqui tot aquest dia e tot lo
prop seguent dia que era dimarts dia de la festa de la
purificatio de la Sacratissima tots temps Verge
madona Sancta Maria mare de Deu e comptavem dos dies de febre
any dit e mes hi stech tot lo seguent dia de
dimecres festa de Sant Blay que comptavem III del prop dit mes
e any. E per que es digne cosa que los qui obren
be e son abils e disposts e tenen gran peritia e
intelligentia de ordenar e mettre en son orde
degut tals sepultures e exequies Reals sien scrits
en aquesta obra e commendats ara e tots temps pos açi
a memoria com los dits honorables Consellers de Barcelona ab
llur Consell de prohomens donaren daço expres
carrech als honorables mossen Benet Çapila
e mossen Gabriel Turell ciutadans honrats de Barcelona qui
les dites exequies e sepultura ordenaren en la forma preexpressada.
Es veritat que nos curaren de posarho en scrits
pus ells ho havien ordenat en tenien llur
memorial sino que yo dit Scriva e Archiver del dit Senyor
Rey per ferne servey al Senyor Rey ab
gran treball e diligentia com dit he en lo prolech de
la present obra ho he ab veritat volgut mettre axi
historiant en scrits punct per punct axi com es
passat.

Oratio apud Illustrem dominum Ferdinandum
Castellae et Aragonum Regem praefati Illustrissimi domini Joannis
Regis Arogonum gnatum facta per praedictum Reverendum fratrem
Marcum Berga dicto domino Rege Ferdinando pro praestando
juramento Catalanis ratione suae novae successionis
in urbe Barcinona
personaliter residente Anno Christi MCCCCLXXVIIII.

Tanta est
tuae Imperialis excellentissima ac clarissima dignitas dive Rex ut
vix pre timore queam labra movere et frigidus obsistat circum
precordia sanguis. Non enim nescio parvitatem meam minime decuisse te
coram aliquot verba facere cuius horrenda ac tremenda Maiestas non
solum meas sed omnium ut reor mortalium vires exuperat at cum summae
dignitati stupendaeque potestate incredibilis quaedam et supra quam
dici possit maior humanitas atque facilitas juncta si
mearum
virium oblitus orationem tametsi incultam depromere non verebor. Non
igitur mihi succenseat Regia celsitudo si quid impresentiarum a me
parum compositae aut minus eleganter de promptum sit sum profecto
homo ineruditus et eloquium Romanum a me alienissimum est. Si tua
preclara facinora laudare instituissem latinae litterae omnes non
satis essent. Nullus tantum flumen ingenii nulla dicendi aut
scribendi tanta vis tantaque copia quae non dicam exornare sed etiam
narrare res tuas gestas possit succumberet in his laudandis docta
Maronis elegantia et copia eloquentia Ciceronis longe impar esset. At
si nullo pacto possum Serenissime Rex et principum florentissime
aliquid tamen conabor efficere quo gratum animum meum ostendam.
Tantam enim mansuetudinem tam inusitatam reinauditamque clementiam
tantum in summa potestate rerum omnium modum tacitus nullo modo
preterire possum. Solent plerique cum rerum dignitatem comendant sepe
plus equo justoque amplificare et res gestas magis populari rumore
quam interna libratione metiri et nunc quidem supra propriam
dignitatem constituunt nunc extrinseca ac penitus aliena sectantur.
Ita ii magis libito contra doctrinam Senecae quam rei natura cuncta
celebrant obscurant que. Verum ego si tuae celsitudinis sola vera non
ficta exactiore meditatione contendam priusquam quasi ordiar hic
omnino dies effluet. Quid dicam de justitia? de continentia? de
prudentia? de magnitudine animi? de magnificentia? de magnanimitate ?
de pietate? de amicitia? de officio? ceterisque virtutibus? Itemque
de abundanti reipublice amore? de re militari? et disciplina
civitatis? De his tacere magis prestat quam parum loqui. Exultate o
felices populi sub tanto Rege habetis Regem etate floridum sed animo
senem qui Deum colit patriam amat justitiam servat sine qua Regnum
quamvis opulentissimum stare nequit. Nil in terris obtat nisi bonam
mentem nil sperat nisi bonam famam nil nisi deducus reformidat. Sed
quid verbis immoror? Qui prudens est omnes virtutes habet. Videtur
prudentis esse bene consulere circa illa que sibi bona et utilia sunt
non parliculariter puta qualia ad sanitatem vel robur sed
universaliter ad totius vitae statum bene dirigendum. Ob hoc Periclem
et alios huiusmodi prudentes dicimus quod illa qui sibi et aliis
utilia sunt prospicere valent esse autem huiusmodi putamus illos qui
publicis privatisque rebus administrandis sunt apti. Tua
magnificentia prestantissime Rex divitiis recte uti tua excellentia
gladium justissime sumere prudentissime exercere sapientissime ponere
novit. Senum consilio sapientum consortio bonorum virorum contubernio
facillime que sunt recta perages. Cavenda est adu lescentium
animositas horum nam confidentiae periculosissime committuntur
domesticorum ficta probitas internuntiorum fallaces delationes
relationesque non facile approbentur. Solent nam nonnunquam dicenda
tacere tacenda dicere accusanda defendere deffendenda accusare pro
commodo autem comissa seu referre seu differre seu etiam penitus
auferre plerique consuerunt. Nihil Regiae Maiestati magis cavendum
est quam domesticorum corruptio. Nihil nam bonorum famam principum
magis ledit quam familiarium domumque passim pro libito discurrentium
occulta perversitas simulata justitia. Non nulli simplices aures
principum et ex sua natura alios estimantes callida fiaude decipiunt.
Janus ad quem solum Regnum Italiae redactum est ponitur geminam
faciem pretulisse ut queque ante queque post tergum essent
intueretur. Quod proculdubio ad prudentiam Regis solertiamque
referendum est qui et preterita noscet et prefutura provideret. Nunc
redit illa virgo que jam pridem cede madebat redeunt Saturnia Regna.
Rerum omnium Plato et actuum naturam penitus inspiciens advertit in
omni sermone suo de rei publicae institutione proposito
infundendum animis justitiae amorem sine qua non solum nulla
respublica sed ne exiguus hominum caetus nec domus quidem
parvo constabit. Ad hunc porro justitiae affectum pectoribus
inculcandum nil eque patrocinaturum vidit quamque si fructus eius non
videretur cum vita hominis terminari. Cicero etiam postquam in omni
rei publicae ocio atque negotio palmam justitiae disputando
dedit sacras immortalium animorum sedes et caelestium archana
regionum in fastigio consumati operis de Sipionibus …. judicans quo
…. perveniendum sit quia rempublicam cum prudentia justitia
fortitudine atque moderatione tractaverunt. Tu Rex Serenissime es
custos justi justarum videlicet legum quas si servaveris
benedictionem dabit tibi legis lator ibis de virtute in virtutem et
tandem videbis. Deum Deorum in Sion. Inducatur abs te Rege justissimo
charitas illa complexionalis sino qua mistici corporis vita fatiscit.
Celebre est illud quod Regnum a gente in gentem transfertur propter
iniustitias et contumelias et universos dolos. Sed cum tua
Illustrissima Maiestas omnia gubernet et moderetur prudentia nil
nobis poterit evenire adversi eritque suavissimum tante virtutis
alimentum laus decus et gloria nam sicut caeterorum animantium
peculiares quosdam cibos natura parens instituit ita principes et qui
sapia prediti sunt honoribus aluntur et gloria. Sed quid dicam de
corporis optima habitudine es quidem Serenissime princeps valitudine
prospera ut nullius omnino membri detrimentum aut maculam patiaris
venusta facie validis brachiis firmissimo corpore levis pernicibus
plantis corpore non admodum procero sed tamen pulcherrimo atque
robusto. Nobilitatem altissimeque prosapie sanguinem quis narrare
sufficiat? si incepero ab initio rerum et continuam narrationem ad
finem usque perduxero plusquam satis mea procedet oratio. Ab Aragonum
et Castellae Regibus ortus es excellentissima proles digna
laudatis cum ex vetustissimis imaginibus antiquitatum tum ex
recentibus dignitatum fulgoribus de quibus supersedendum censeo. Nec
me preterit ille clementissimus in rebus bellicis nulli Regi secundus
qui vigebit memoria seculorum Rex Joannes pater tuus
cuius gloriosam mortem commemorarem nisi tue Maiestati crebro relatu
ceteris aut visu aut caelebri fama innotuisset. Religiosissimum eius
finem dicta ac facta memoratu dignissima luce clarius manifestanta
nima illa patratorum peccaminum penitudine expiata eterna requie non
carebit. Postremo hanc Urbem tuae altitudini est animo commendare pro
tua igitur diva clementia eam erige ne invidiae morsibus discerpta
deiscat eam defende quae ab universis Aragoniae Regibus
electa et prelecta est et apud exteras nasciones praecunctis
Hispanice civitatibus predicata laudataque ut florentissimis
vegetata
auctaque in evum annis quamdiu mundi machina stabit
maneat et secundescat florens et pacis fructu beata quam feliciorum
ostendes et illud primum continget quod tu Rex potissime cupis ut
carus sis tuis deinde non unicus erit tuae virtutis buccinator sed
omnes virtutem Regiam decantabunt auge civitatem tibi autem
comparabis potentiam si hoc egeris nil tibi obesse poterunt inimici
post longum desiderium …. ex diuturnis tenebris hec civitas solem
mundo erumpentem aspexit. Nunc merito tuo aspectu consolari jam
sperat. Vidisti nempe potentissime Rex tanta alacritate quanta omnium
exultatione quanto totius civitatis gaudio quibus honoribus qua
tuorum hominum frequentia exceptus lueris. Omnes enim sola ingentis
dilectionis ac venerationis causa te videre ubi manus deosculari te
nisi prohiberet pudor complecti gestiebant ob que summum tui
desyderium vix te coram aspicere cum coram stares credebant maxima
plebem et populum Barcilonensem spes ac letitia simul
invasit fruitur tuo aspectu hec civitas dum licet optat ut semper
liceat. Valeat Regia altitudo et beati Francisci hoc
monasterium quod pro tanti Regis incolumitate iugiter orat favore
debito prosequatur.

Capitol LXXII qui tracta del dia
que isque lo cors Real de la Seu per portar
aquell al monastir de Poblet e de les coses aqui preparades e
com fou acompanyat.

E venint lo dijous seguent
que comptavem quattre del dit mes de febrer any dit MCCCCLXXIX
stants aplegats dins la Seu de Barcelona los
Illustres ja dessus nomenats don Jayme Infant de Navarra don
Phelip e don Joan de Arago germans e don Alfonso fill del dit Senyor
Rey nostre don Ferrando los Consellers de Barcelona e
los Diputats de Catalunya ensemps ab los reverends
Bisbes de Gyrona de Urgell de Vich e de Anguello e los
nobles mossen Requesens dez Soler portant veus de
Governador en lo Principat de Catalunya don Gomes
Suaris de Figueroa mossen Rodrigo de Rebolledo mossen Guerau
Alemany de Cervello mossen Ferrando de Rebolledo lo
Vicicanceller e moltes daltres notables e honrades
persones ensemps ab tots los criats officials e
servidors del dit Senyor Rey don Joan per dar
compliment a les Reals serimonies e exequies e encara a
la testamentaria dispositio de la prefata Majestat Real
la qual ha ordenat e manat que lo seu Real cors fos
tremes e tumulat en lo monastir de Poblet hon
jauen tumulats e recondits los cossos Reals
dels Illustrissimos Reys de Arago foren preparades e ordenades
aqui totes les creus e processons de les parroquies e religions
demunt anomenades e les quattre banderes e quattre
scuts los quals a cavall lo dia de la sepultura
Real anaren devant lo cors de Senyor Rey. E
no resmenys totes les confraries dels officis de la
dita ciutat ab llurs grans luminaries e encara les
luminaries de les brandoneres que la ciutat de
Barcelona e los manumissors del Senyor Rey
havien aqui apparellats per acompanyar lo Real cors e
totes altres coses necessaries seguints tot lorde e
serimonies

de la processo feta al dit Real cors
lo dia quel portaren del dit palau Real a la
dita Seu de Barcelona foren preparades e ordenades en la dita
Seu molt solemnement e ab moltes orations e psalms
que cantaven totes les religions e clero qui precehia e los
xandres de la capella del dit Senyor Rey qui
immediadament anaven devant aquell Real cors cantants
continuament a contrapunct psalms e orations. E
axi molt noblement e solemne lo prop dit dia de dijous
poch apres que foren tocades tres hores apres mig
jorn del dit dia lo cors del Senyor Rey cubert del
dessus dit rich pali brocat dor e axi
acompanyat com dit es fou tret de la dita Seu de Barcelona
per portar aquell en lo Monastir de Poblet.

Capitol
LXXII qui tracta per qual portal isque lo
cors Real e qual cami feu per anar al portal (ds)
de Sent Antoni.

Isque lo dit cors
Real per lo portal major de la dita Seu ab la dita
processo e acompanyat com es ja
dessus designat e tira la
via del palau del Bisbe e del palau del Bisbe cami dret a la plassa
de Sent Jacme e de la plassa de Sent Jacme a la Cort
del Balle e de la Cort del Balle passant per lo Call
tira als banys nous e dels banys nous al portal de la
Bocaria e anant de aqui per lo carrer del Hospital de
Sancta Creu arriba al Pedro e del Pedro al portal de
Sant Antoni e aqui se atura la dita processo ab lo
dit cors e gent e coses dessus dites.

Capitol
LXXIIII qui tracta com fou rebut lo cors Real al portal
de Sent Antoni per lo Abbat de Sanctes Creus e
monjos del dit Monastir e del Monastir de Poblet.

E arribats que foren
lo dit cors Real e processo al dit portal de Sent
Antoni aqui denant la Esglesia del dit portal trobaren
lo abbat de Sanctes Creus vestit en pontifical
ço es
portant la sua mitra en lo cap stant en
mig de dos mongos vestits ço es la hu
com a diacha e laltre com a sotsdiacha. E lo
diacha aportava en la ma una crossa
dargent e aqui apres de aquests havia una gran multitud
de mongos dels monastirs de Poblet y de Sanctes
Creus los quals constituits aqui en bella processo e
portants denant ells la creu alçada
tota de pur argent e molt be levorada
acompanyada de dos bells canalobres dargent reberen
e prengueren lo dit Real cors lo qual la dita
gran processo havia aqui acompanyat.

Capitol LXXV qui
tracta quant fou portat lo cors Real del portal de
Sent Antoni al monastir de Valldonzella.

E
restants devant la dita Esglesia de Sant Antoni totes
les dites creus e clero de la Seu de Barcelona e de les dites
parroquies e de totes les dites religions los dits abbat
e mongos decontinent feta primer per ells aqui una
solemne absolutio per la bona anima del dit Senyor Rey
tragueren lo dit cors Real fora la dita ciutat
de Barcelona e aquell acompanyat de la gran luminaria e de
tota la prop dita gent e ab la mateixa serimonia
cantants e dients sempre los mongos psalms
e orations portaren al monastir
de les monges de Valldonzella qui es no molt
luny del dit portal de Sant Antoni e metteren
aquell dins la Esglesia del dit monastir de Valldonzella
posant lo devant laltar major. E fetes aqui dues
solemnes e devotes absolutions ço es una per los
mongos de Poblet e de Sanctes Creus e altra per la
Abbadessa e monges del dit Monastir de Valldonzella per
aquella nit fou lexat lo dit cors Real dins la
prop dita Esglesia de Valldonzella sots custodia e comanda
dels predits abbat e mongos de Sanctes Creus e
de Poblet.

Capitol LXXVI qui tracta del dia de les
absolutions fetes al cors Real stant dins la
Esglesia del monastir de Valldonzella.

E lo seguent
dia que era divendres e comptavem cinch dies del dit mes de
febrer per lo mati dita primerament la missa cantada de
requiem dins la dita Esglesia de Valldonzella e fetes aqui dues
solemnes absolutions ço es una per lo Abbat e
mongos de Sanctes Creus e de Poblet e altra per
la Abbadessa e monges
del dit monastir de Valldonzella fou levat de aqui lo
dit Real cors e mes axi com sestave dins la
Real litera la qual fou posada sobre los musclos
de XV homens los quals ab altres molts homens
en nombre de cinquanta staven aqui prests e
apparellats per portar dit Real cors al monastir de
Poblet.

Capitol LXXVII qui tracta de la forma e
companya ab la qual fou tret lo cors Real del monastir
de Valldonzella per portarlo a Poblet.

E decontinent
acompanyat lo dit Real cors de diverses persones Illustres
reverends nobles e altres entre les quals hi eren los
Illustres don Jaycme de Foix e de Bearn Infant de
Navarra don Phelip de Arago e de Navarra don Joan de Arago e de
Navarra lo ja dit molt reverend senyor e pare en Christ En
Joan de Margarit bisbe de Gyrona conceller del dit
Senyor Rey los nobles mossen Rodrigo de Rebolledo
camerlench major e mossen Ferrando de Rebolledo trinxant
del dit Senyor Rey don Joan lo reverend frare
Pere Blanch abbat del monastir de Sanctes Creus ab
companya de un gran nombre de mongos dels dits monastirs de
Sanctes Creus e de Poblet e mes hi eren molts altres cavallers e
gentils homens criats e servidors del dit Senyor Rey
preceint primeres les quattre banderes les quals
portaven los quattre cavallers qui aquelles dins
Barcelona corregueren e venint apres la creu del dit
monastir de Poblet la qual denant lo dit cors Real
portava a cavall I mongo de Poblet. E apres venia
tantost lo dit cors Real cubert de I drap de
molada negre ab una gran creu blancha sobre lo
dit drap negre. E tantost seguint lo dit cors un
cavaller qui portava lo elmet ab la corona
e lo ratpenat al cap e sobre lo muscle e braç
esquerra I scut de armes de Arago ço es de les
barres dor e flamma. E sobre lo musclo dret
portava lo Real guido o standart dor e flamma
enfilat en una lança e penjavali per les
espalles. E apres de aquest cavaller venien los
quattre uxers darmes qui portaven los quatre
scuts que lo dia de la dita sepultura havien portat per la
dita ciutat de Barcelona. E denant la dita litera
anaven dos gentils homens a cavall que portaven dues grans
lanternes e derrera aquesta littera anaven altres dos a
cavall que portaven altres dues lanternes e en cascuna
de dites lanternes havia un brandonet de sera
qui cremava fou tret lo dit cors Real del
dit monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVIII qui
tracta del cami que feu lo cors Real fins al Hospitalet
e com reeberen aquell.

E axi tots ensemps
los dessus dits acompanyants lo dit cors Real e
sots la predita forma faeren la via del Coll de la
Creu e daqui en fora anaren a la carnaceria
del Sants e venint al Hospitalet los isqueren
a cami la creu e tots los capellans de la Esglesia del
dit Hospitalet e acompanyaren lo dit cors Real fora la
vila o loch del dit Hospitalet e feta una absolutio
sobre lo dit cors Real sen tornaren los dits
capellans ab la llur creu dins la dita llur
Esglesia.

Capitol LXXVIIII qui tracta del honor que
feren al cors Real venint a Molindareig.

E
tirants ab lo dit cors Real tots los dessus
dits dedicats en companyar aquell ço es dret cami fins
en la vila de Molindareig quant foren en
vista de la dita vila començaren
en la dita vila de repicar totes les campanes de la vila e
isque la creu de la dita vila ab los preveres de
aquella vila e lo abbat de Sanctes Creus e tots los
predits mongos ensemps ab lo mongo qui
portava la creu de Poblet se apinyaren es meteren
en processo e axi tots ensemps entraren per la dita
vila cantants psalms e orations. E axi
vengueren a la Esglesia de la dita vila en la qual feta
solemne e devota oratio e absolutio per I poch
spay detengueren lo dit Real cors e apres
tots hom refresca e feu collatio en la dita vila
per ço que
pusquessen supportar lo treball del cami.

Capitol LXXX qui tracta de la solemnitat feta al cors
Real passant per la Barca e per Sant Andreu de
Aygues-toses e venint a Martorell.

Feta la dita
collatio e refrescament tots los sobredits que
acompanyaven lo dit cors Real se partiren ab lo
dit cors decontinent de la dita vila e tiraren
dret cami fins a la barcha de Lobregat e passada
la dita barcha vengueren a la vila de Sant Andreu de
la barcha de Lobregat al de Aygues-toses e passant
per lo mig de la vila sonants les campanes de aquella
vila e feta aqui llur absolutio dret cami feren
la via de Martorell e de continent foren en
vista de la dila vila totes les campanes sonaren e repicaren.
E exint la creu e lo clero de la predita vila se
aplegaren los dits abbat e mongos e tots ensemps
ab bella processo e fort ordenadament cantants
psalms e dient orations entraren per la dita vila de
Martorell. E faents lo cami de la Esglesia
metteren fort solemnement aquell Real cors dins
la Esglesia de aquella vila en la qual feta solemne absolutio
fou lo dit cors lexat aquella nit e tots los
de la Real companya aquella nit se aleuiaren e
reposaren. E venint lo seguent dia que era
dissapte e comptavem sis del prop dit mes de febrer per lo
mati fou aqui dins la predita Esglesia de Martorell
apparellada una missa la qual fou dita alta ab la
solemnitat deguda e acabada que fou la dita missa decontinent
sobre lo dit cors Real fou feta una absolutio la pus
solemnement que fer se pogue.

Capitol LXXXI qui tracta
de les absolutions fetes al cors Real quant fou junct
en Vilafranca de Penades.

E feta la dita absolutio
fou pres lo dit Real cors e tret de la dita Esglesia de
Martorell e axi acompanyat dels seus com dessus es dit feu lo
cami de Vilafrancha de Penades. En la qual vila per causa de
les moltes aygues que en aquell cami se trobaren e a
causa dels barranchs e mal cami que attrobaren
arribaren hi de nit hora ja molt tarda. E mes
solemnement e ab molta serimonia lo dit Real cors
dins la major Esglesia parroquial de dita Vilafrancha e
fetes les solemnes absolutions tota la dita noble companya sen
ana a leuiar cascu en sa posada e tot lo
seguent dia que era digmenge e comptavem VII del dit
mes de febrer resta lo dit Real cors dins la
dita Esglesia de Vilafrancha en la qual vila aquell digmenge
li foren fetes nobles e Reals exequies ab missa cantada
vespres completes e matines.

Capitol LXXXII qui
tracta de les solemnitats fetes al cors Real quant fou junct
a Vilarodona.

E lo dilluns prop seguent
que comptavem VIII del dit mes de febrer dita primer missa cantada e
fetes solemnes absolutions
al cors Real e acompanyat de la dessus dita companya fou remogut
e portat de la dita Esglesia de Vilafrancha de Penades a
Vilarodona e mes lo dit dia solemnement dins la
Esglesia de la prop dite vila en la qual Esglesia resta
tota la nit seguent del dit dia. E venint lo dimarts
per lo mati que comptavem VIIII del prop dit mes de febrer
dita dins la dita Esglesia de la dita vila de Vilarodona
solemne missa cantada ab les Reals exequies absolutions
e serimonies

acostumades subseguides.

Capitol LXXXIII qui
tracta del sermo e exequies fetes al cors Real en la vila de
Montblanch.

E fet aço decontinent lo dit
cors Real fou remogut de la predita Esglesia e vila
de Vilarodona passant per lo mig de la vila de Cabra
molt solemnement e fou apportat aquell dia a la vila de
Muntblanch. E aqui tantost applegantse lo
abbat de Sanctes Creus e tots los mongos quil
acompanyaven cantants diversos psalms e orations
ab grans repicaments de campanes e ab fort
bell
orde e bella processo fou lo dit cors Real per los
veguer balle jurats e prohomens e per tot lo
clero de la dita vila de Montblanch reebut e mes
dins la dita vila e portal ab gran solemnitat a la major
Esglesia parroquial de la dita vila en la qual Esglesia apres
de esser fetes les Reals absolutions fou per aquella nit aqui
conservat lo Real cors. E lo seguent dimecres
que comptavem X del prop dit mes de febrer per lo mati foren
fetes en dita Esglesia de Montblanch molt belles e Reals
exequies al cors Real ab solemne offici missa
alta e moltes misses baxes ab moltes absolutions. E feu
hi sermo aquest dia de les exequies lo dit reverend e
honest religios mestre March Berga confessor e manumissor
de la Majestat Real qui pres per thema Dormivit
igitur David cum patribus suis et sepultus est in civitate David.
III Regum c. II.

Capitol LXXXIIII qui tracta de la
processo exint del monastir de Poblet al cors Real feta
hon vengue aquest dia.

E passat lo mig
dia del prop dit dimecres e dinats que foren tots los dessus
dits acompanyants lo dit cors Real continuades e fetes
les serimonies demunt dites lo sobre dit Real cors
fou tret de la prop dita Esglesia e vila de Muntblanch e
acompanyat de les persones ja dites arriba en aquest dia ja
hora molt tarda en lo monastir de Poblet ab
molta solemnitat. E posat lo dit cors Real devant la porta del
dit monastir fou aqui apparellada una molt noble processo de
mongos e de capellans en companya dels quals era lo
reverendissimo Senyor don Pedro Durrea patriarcha de
Alexandria e
archabisbe de Tarragona vestit en
pontifical en mig de dos mongos vestits de
vestiments de diacha e sotsdiacha e lo dit patriarcha
portava en lo cap una bella e richa mitra lo
diacha una crossa dargent daurada molt be
subtilment obrada. E axi tots aquests mongos e
capellans de Poblet ab lo dit patriarcha que anava en
mig dels dits diacha e sotsdiacha ab gran
e solemne processo acompanyats de diversos cavallers e gentils
homens e altres notables persones e de molts pagesos o
homens de viles honrats e de molts vassalls del dit
monastir reeberen la dita altra processo qui ja anava ab lo
dit Real cors. E ajustades ensemps aquestes dues
processons ço es la una hon presidia lo dit
Abbat de Sanctes Creus e laltra hon presidia lo
dit Patriarcha ab gran brogit de senys e
campanes e cantants molts psalms e dients moltes
orations metteren lo dit Real cors axi
cubert del gran pali de brocat dor que stech
cubert quant lo portaren a la dita Seu de Barcelona lo
dia de la sepultura dins la Esglesia del dit monastir de Poblet.

Capitol LXXXV qui tracta del cadafal apparellat
al cors Real en la Esglesia de Poblet.

E
venints axi les dites dues processons ajustades
la via del altar major trobaren entre lo chor e lo
major altar de la dita Esglesia de Poblet un gran cadafal
havia una littera molt bella cuberta de diversos draps
axi de ras com dor com de imperials. E
axi pujaren aquest Real cors ab la littera
ab la qual era vengut sobre lo dit cadafal
el posaren molt honorablement sobre la predita littera
la qual stava parada sobre lo dit cadafal e
metteren les quatre banderes e los quattre scuts ab
los quals havien corregudes les armes Reals per
la ciutat de Barcelona a quattre cantons del dit cadafal
e en lo cap de dita littera lo guido o standart
ab lo Real scut de armes de Arago
dich les barres Reals dor e flamma. E
fetes aquelle hora dins la dita Esglesia solemnes absolutions
aquest Real cors be
acompanyat e ab gran luminaria fou aqui dins la
dita Esglesia e sobre lo dit cadafal aquella nit
lexat.

Capitol LXXXVI qui tracta de la missa
alta e anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet lo
dia de les exequies e com hi sermona lo reverend mestre
Pere Lopis.

E lo seguent dia que era
dijous e comptavem XI del prop dit mes de febrer any dit vengudes
dins la dita Esglesia del dit monastir de Poblet totes les sobredites
Illustres Reals nobles magnifiques e venerables
persones les quals de Barcelona fins en lo dit monastir
de Poblet e en la forma demunt dita havien seguit e acompanyat lo
dit Real cors e totes les altres persones les quals per fer honor
eren vengudes personalment a les dites Reals exequies
fou començat
dins la dita Esglesia de Poblet un solemne offici e
general anniversari cantat per tots los
mongos de Poblet qui eran en gran nombre. E aquell
dia vestit en pontifical lo dit patriarcha canta
aqui la missa molt solemnement. E dit lo evangeli per lo
diacha qui ensemps ab lo sotsdiacha
ministraven al dit reverendissimo Patriarcha
munta a la trona per sermonar lo reverend mestre Pere
Lopis famosissimo mestre en theologia e molt docte
del orde dels frares menors de Sant Francesch de
Barcelona lo qual en lo principi del sermo pres
per thema Videte Regem Salomonem in diademate quo coronavit
illum mater sua die desponsationis illius et in die letitie cordis
eius. Canticorum III. les quals paraules transferides en romans
volen tant dir veniu vejau lo Rey Salomo lo qual
sa mare ha coronat de diadema en lo dia
de la solemnitat. E axi procei e feu molt singular
sermo e entre les altres coses que dix foren les virtuts e
nobleses de la prefata Majestal Real commemorant
la catholica e christiana religio en la qual lo
dit Senyor Rey don Joan havia viscut e la ferma devotio
e constant sperança
que tench tant com li duraren los accidents dels quals
mori en la passio de Jesu-Christ e en la purissima e intemerada
tots temps verge madona Sancta Maria mare de Deu. E apres
recita molt egregiament la gran e ampla prosapia Real
del dit Senyor Rey e la descendentia de aquell qui era
proceida tota constituida en Reys e Reynes car
lo fill primer fou lo Illmo. don Karles Rey de
Navarra laltre fill es vuy lo Serenissimo
Senyor e Rey nostre e de Castella don Ferrando e la filla
primera apres mort lo dit Senyor Rey es
stada Reyna de Navarra muller qui fou
del comte de Foix. Laltra filla es vuy muller
del Illmo. don Ferrando Rey de Napols e axi es
intitulada dona Joana Infanta de Arago e Reyna de Napols.
E axi finit lo dit sermo fou proceit en la celebratio
de la dita missa per lo dit reverendissimo Patriarcha
la qual missa acabada que fou de continent foren fetes
algunes absolutions sobre lo dit cors Real molt
solemnement e piadosa. E axi fou dada fi en lo
prop dit dia en totes les dites Reals exequies.

Capitol
LXXXVII qui tracta del dinar apres les exequies donat
per lo monastir de Poblet a tota la gent qui en dites
exequies se troba.

E fetes totes les dites coses ab
tot son orde serimonies e compliment apparellades
que foren les taules pera dinar dins lo dit monastir
tots los qui trobaven en la dita sepultura e monastir
anarense a dinar a les dites taules e molt abundosament
lo venerable frare
(Juan) Stanya novament elet en Abbat del dit
monastir e no encara confirmat per nostre Sant Pare ensemps
ab los mongos del dit monastir donaren a
dinar a tota la dita gent qui aquis trobava.

Capitol
LXXXVIII qui tracta de les paraules que dix lo
Camerlench quant devallaren lo cors Real del
Cadafal el posaren entre los altres cossos
Reals.

E lo mateix dia apres dinar quasi
hora de vespres molt solemnement fou devallat lo dit
Real cors del gran cadafal hon lo havien
posat e fou mes al costat del altar major als peus del
Serenissimo Rey don Ferrando pare del dit Illustrissimo
Rey e Senyor nostre don Joan de gloriosa recordatio. E de
continent dix lo noble mossen Rodrigo de Rebolledo
que ell com a Camerlench e manumissor del Senyor Rey
don Joan dessus dit e per complir la voluntat e
testamentaria dispositio de aquell havia acompanyat e
portat lo cors aqui ensemps ab los altres
dessus dits per que fos collocat entre los
cossos dels altres gloriosissimos Reys de Arago de
la prosapia dels quals per recta linea lo dit
Senyor Rey don Joan devallava.

Capitol LXXXIX
qui tracta de la resposta que feu lo dit
monastir de Poblet al dit Camerlench sobre lo acceptar
e reebre lo dit cors Real.

E dites aquestes
paraules decontinent lo venerable frare (Joan) Stanya
elet demunt dit aqui en presentia de les sobredites
Illustres Reals persones e dels dits reverendissimos
senyors Patriarcha e bisbe de Gyrona e de moltes altres
persones aqui presents dressant les sues paraules al
molt spectable e noble mossen Rodrigo de Rebolledo dix
tals o semblants paraules. «Mossen Rebolledo vos com a Camerlench
e manumissor del Serenissimo Senyor lo Senyor
Rey don Joan de memoria immortal haveu dit que per
complir la voluntat e testamentaria dispositio de la
prefata Majestat nos haveu açi
aportat lo cors del dit Senyor dins aquesta caxa o
tombe pero aço
yo no sce si es veritat que aquell Real cors sia
açi
o no car nol he vist. E axi yo e tot
aquest covent del present monastir qui som açi
sino veem al ull aquest Real cors que dieu es
açi
nol tenim per rebut ne crehem que hi sia
e axi si voleu lo tengam per rebut per quant yo
e lo dit covent ne havem a dar compte al
Serenissimo Senyor Rey de Arago e de Castella
nostre Senyor monstraulons e vist quel hajam
tendremlo per rebut e no en altra manera. »

Capitol
LXXXX qui tracta de la manifestatio del cors Real que
feu lo Camerlench al monastir de Poblet prenent les claus de
les caxes hon stava recondit lo cors
Real e faent obrir aquelles.

Dites aquestes
paraules per lo dit elet de continent replicant
respos lo dit mossen Rodrigo de Rebolledo camerlench
e dix « No moure que susara vos sera monstrat
lo dit cors Real e conexereu al ull com es
aquell glorios e mon Senyor lo Rey don Joan » e giras
vers lo qui tenia les claus de les caxes dins
les quals stava ajagut lo dit cors Real e demana
aquelles les quals decontinent li foren liurades e axi
en presentia dels dits elet e covent de Poblet e
de tots los altres dessus dits qui alli se
trobaven feu obrir en les dites caxes e primerament
la caxa que era cuberta de vellut carmesi dins la qual
fou trobada una altra caxa cuberta de drap de grana la
qual segona caxa uberta fou dins aquella trobat ajagut
lo cors del dit Senyor Rey don Joan vestit de una bella
dalmaticha de domas blanch e de uns camis
ab ses stoles e dessota vestit com a
cavaller ab la roba de domas ja demunt mentionada
e ab la sua spasa cincta sperons
deurats e un bonet e una corona en lo cap
en la ma un septre e en laltra ma un pom ab
una creu.

Capitol LXXXXI qui tracta com fou rebut
e acceptat lo cors Real
per lo monastir de Poblet ab les
serimonies
e certifications necessaries.

E regonegut e
vist al ull per los dits elet e covent
del dit monastir de Poblet lo dit Real cors lo
qual per ço com stava molt alterat no podien be
conexer que fos lo dit Senyor Rey don Joan
decontinent lo dit elet girantse vers
les dites Illustres persones e als prelats e als dits mossen
Rodrigo de Rebolledo nobles cavallers e gentils homens e
altres qui eren criats e servidors del Senyor Rey aqui
trobants se presents los dix e respos
replicant tals o semblants paraules.
« Vosaltres senyors yous
deman eus requer que fassau certs a mi e
tot aquest covent si scebeu que aquest cors Real
lo qual me presente lo dit noble mossen Rodrigo
de Rebolledo sia lo cors del dit Senyor Rey don
Joan.» E decontinent fou respost per tots los
circunstants. «Hoc mossen lo elet aquest
es lo cors del Senyor Rey don Joan de gloriosa
memoria aquest es vertaderament lo cors Real del Senyor Rey
nostre Senyor no hi poseu dubte algu que tots quants som
açi
vos fem certs e testificam que aquest es lo cors del
dit Senyor Rey don Joan.» E llavors lo dit
venerable elet replicant respos e dix tals o
semblants paraules. « Pus tots vosaltres molt Illustres
reverends nobles e magnifichs senyors me feu
cert em adverau que aquest es vertaderament lo cors
del Senyor don Joan Rey de Arago de Navarra e de Sicilia en
aqueix nom e en fe e relacio de vosaltres tots yo e
tots los mongos e covent del dit monastir de
Poblet açi
presents acceptam e havem per reebut lo dit cors
»(.)

Capitol LXXXXII qui tracta del tancar de
les caxes hon jaya lo cors Real e del
loch hon posaren aquell.

E fet aço
decontinent tancaren les dites caxes en clau e axi
una dins altra com staven e acostants les com dit es al
major altar de la dita Esglesia de Poblet les posaren en los
peus de la caxa o tombe dins la qual era lo cors del
Serenissimo Rey don Ferrando de preexcelsa
memoria pare del dit Senyor Rey don Joan. E tantost
cobriren ab dues les tombes
del rich e sumptuos pali de brocat dor del qual
en la dita ciutat de Barcelona e per totes les sglesies del
cami era stat cubert lo cors del dit Senyor Rey don
Joan.

Capitol LXXXXIII qui tracta de la requesta
feta al notari de fer una e moltes chartes publiques de les
coses predites.

E donant compliment en totes les exequies e
coses dessus dites tant lo dit venerable elet en
Abbat del dit monastir de Poblet per lo interes seu e
de tot lo dit monastir quant lo dit noble mossen
Rodrigo de Rebolledo camerlench axi mateix per lo
seu interes en presentia de tots aquells qui aquis
trobaren presents demanaren instaren e requeriren
a memoria perpetua esser feta de les prop dites coses tocants lo
lexar aqui del dit cors Real una e moltes cartes
publiques per lo venerable mossen Guarino des Novellis
prevere de capitol de la Seu de Gyrona e notari
e Secretari del predit reverendissimo bisbe de Gyrona.

Capitol LXXXXIIII e ultimo del present libre
qui tracta de les sepultures pomposes ques poden fer a
laor de Deu e son sufragis a les animes contra la opinio de alguns
tenints lo contrari. E mes tracta per qual raho
si ha despes tant de temps en compondre lo present
libre commemorant les exequies que antiguament
se fayen als Reys de Egypte e com lo Senyor Rey don
Joan es stat molt piados liberal animos valent e bon
cavaller.

E jatsia per molts se diga que
sepultura pomposa no faça
profit a la anima per la qual se fa tal sepultura
allegants aquella auctoritat de Sanct Agosti
contenguda en lo libre de Civitate Dei a XI capitols dient axi
Proinde omnia ista id est curatio funeris conditio sepultarae
pompa exequiarum magis sunt vivorum solatia quam subsidia mortuorum.
E en un altre libre ha fet lo dit Sanct Agosti
pretitulat de cura pro mortius agenda diu aço
mateix. E per ço tals parlers e interpretadors poran
dir mal de mi com me so dispost en posar e
scriure aquestes coses pomposes faents per sepultures
de Reys princeps e senyors empero yo
a tals interpretadors e mal dients responch que la dita
auctoritat de Sanct Augusti nos enten axi
com ells ho dien e entenen car lo beneventurat
Sanct Agosti ho enten a dir de les animes qui son
damnades e no de les animes que son en
purgatori car a tals animes stants en gratia
tals sepultures encara que sien pomposes nols pot sino
aprofitar per lo be que sen segueix car moltes
misses si celebren charitats e almoynes
si fan que nos farien si sabien que nols
aprofitas e encara tals sepultures inciten los altres en be
obrar en vida e be morir. E si en ordenar e scriure aquestes
coses volran dir alguns contra mi de haver hi perdut yo
tant de temps e que valguera mes hagues scrit altres
coses de les quals reportas profit responc yo que tals
mal dients e detractors zelen poc la honre de nostre
Senyor Deu e del Rey Senyor e princep nostre temporal.
Com yo no pens haver hi perdut temps mas gonyat
posant e scrivint a memoria eterna tals coses e en tant orde
que son totes a reverentia lahor e honor de la immensa
Trinitat e a servici
de la Real Majestat e a honor encara de tota la republica
car per sdevenidor aquestes coses axi ordenades
se trobaran en lo Real Archiu de Barcelona e lo
Archiver qualsevol que sera apres mi sera remogut
de treball e nos seguiran differenties e desordes en lo
ordenar de semblants sepultures e seran com dit es molt gran
servici norma e regle als Reys primogenits
princeps e successors e manumissors dels Reys
princeps e senyors los quals ho trobaran tot
ordenat e en son orde per capitols axi com dessus
es expressat. E veus
la cosa quem ha induit e forçat
en compondre la present obra segons en lo prolec nes
feta mentio. E per major corroboratio del que he dit
sobre aquesta materia de sepultures sapian los que
aquestes coses ignoren com a mi recorde haver legit en
lo dit tractat que lo dit Sanct Augusti ha fet
de cura agenda pro mortius lo quis segueix. Cum ergo
sacrificia sive altaris sive quarumcumque elemosynarum pro babtizatis
defunctis omnibus offerentur pro valde bonis gratiarum actiones sunt
pro non valde malis propciationes sunt pro valde malis etiam nulla
sunt adiumenta mortuorum qualescumque sint consolationes vivorum. Les
qual paraules en nostre vulgar volen dir « Com dones
los sacrificis o sien del altar o sien de
qualsevol almoynes qui seran offerts per los
batejats defuncts aquests tals sacrificis per los que
son molt bons son actio de graties e per aquells que no son
molt mals son propiciations acostaments e suffragis
e per aquells qui son molt mals ço es qui
son damnats no son sufragis de morts car a tals nols
aprofita res.» E si encara volras millor entendre la
dita auctoritat de Sanct Augusti posada en lo
XII capitol del dit libre de Civitate Dei com se enten axi
e millor que yo no he dit lix tot lo XIII
capitol de dit libre de Civitate Dei e aqui veuras pus
clarament com tals sepultures no son prohibides ans sis
fan son a laor de Deu e donen suffragis a les animes que son
en via de salvatio no a les damnades quia in inferno
nulla est redemptio. E axi podem vertaderament dir que la dita
sepultura al dit Senyor Rey pomposament feta no li ha pogut
noure ans li ha molt aprofitat apres ques
passat desta vida majorment com dessus es scrit
per esser mort tant gloriosament com may sia mort Rey
princep e senyor per quant se creu per esser se tant be
regonegut en la sua malaltia e haver ell mateix damanat
e presos tots los sacraments de Sancta mare
Esglesia que la sua anima es en via de salvatio o ja
collocada en la gloria de paradis. Quia ut ait Joannes
Apostolus LI Apocalypsis cap. XIIII. Beati mortui qui in Domino
moriuntur. Les quals paraules volent tant dir
« Beneventurats
son los morts qui moren en lo Senyor lo
qual es nostre Senyor Deu.» E no resmenys per haver ell
exercit molt be les obres de pietat. E sobre aço fa molt al
fet la auctoritat del glorios Sanct Hieronym dient. Non
memini me legisse male mortuum qui libenter exercuit opera pietatis
habet nam multos intercessores et impossibile est multorum preces non
exaudiri les quals paraules volen tant dir. « Nom recorde
haver legit aquell morir mal qui liberalment ha exercit
les obres de misericordia o pietat car ha molts intercessors e
es impossible pregaries de molts no esser exaudites.» Be crec
yo com molts creen que mes fan profit a les animes les
exequies dels morts no pomposes car com pus simple e
sens pompa se fan son mes profitoses als defuncts.
Mas tals sepultures no pomposes nos poden axi
praticar en los Reys princeps e grans senyors
les quals antiguament e apres e tots temps son stades
fetes pomposes e insignes. E si bem recorde haver yo
legit en lo libre de Diodoro historial en lo
segon libre hon elegantment lo quis
segueix es scrit Nam cum quis Regum decedit e vita Egyptii
omnes mortem communi mestitia lugent vestes lacerant templis clausis
forum non frequentant festa solemnia non agunt dies septuaginta duos
luto deturpantes capita ac sindone subtus mammas cuncti una viri
mulieresque ducenti firme aut trecenti circum ambulant his in die
novantes luctum atque ad numerum cum cantu virtutes Regis
commemorantes cibis amiantium coactisque ac vino omnique mense
apparatu abstinent non lavacris non unguentis non stratis lectis non
venercis utuntur sed tanquam defuncto filio per eos dies merentes
lugent. Hoc tempore que ad pompam funeris spectant preparatis
postrema die corpus in archa condditum ante sepulchri aditum ponunt
ibi breviarium in vita ab Rege gestorum de more recitantur volenti
facultas datur defuncti accusandi. Astant Sacerdotes mortui recte
facta laudantes populus is permagnus est que exequias circunstat
applaudet veris laudibus in reliquis magno reclamat tumultu. Quo
accidit ut plures Reges repugnante multitudine solido caruerunt
sepulchri honore ac magnificentia. Is timor coegit Egypti Reges juste
vivere veritos futuram post mortem plebis iram atque odium
sempiternum. Volen tant dir aquestes paraules « quant algu
dels Reys mor los pobles de Egypte que en aquell temps
en semblants coses e en llur modo de viure eren molt
commendats tots la mor de llur Rey e
Senyor ploren esqueixen llurs vestedures les
esglesies e temples stan tancats e nos te cort ni juy
als litigants ne festes solemnes no fan e per LXXII dies
deturpense los caps ab fanc e senyts
dejus les mamelles de drap o cubertor de li
de docents fins en CCC homens e fembres van axi
entorn del cors Real. E aço
fan dues vegades per cascun dia dels dits LXXII dies renovants
aqui lo plor e dol de la mort del dit Senyor Rey e ab
cant denuntiants e commemorants totes les virtuts de
una a una qui son stades en lo dit Rey. E durant
lo temps del dit plor e dol per los dits LXXII dies de
les viandes de coses animades e de les forçades
e axi mateix de vi e de tot tot altre
apparellament de la taula se abstenen. E no usen de
alguna manera de lavaments ne de anguents ne
dormen en lits ne usen de luxuria ans
viuen castament durant lo dit temps e ploren com si a cascu
dells los hagues mort un fill. E en aquests LXXII dies
de plor e dol preparan totes les coses necessaries a la pompa
del cors Real e sepultura. E en lo derrer dia dels dits
LXXII dies lo cors Real que han tengut recondit
en la tomba o caxa o littera posenlo devant la
entrada del sepulchre hon ha esser posat. E aqui aquell
dia fan llurs solemnes exequies e sermo e tots e cascu
dells narren e divulguen aqui tota la vida del Rey. E
si be e virtuosament ha viscut commendenlo molt e si mal ha
viscut disfamenlo. E aqui son presents tots los
sacerdots loant les coses be e rectament fetes per lo dit Rey.
E aqui axi matex ha gran multitud de poble stant
en gir e entorn de les exequies e quant oen recitar
veres lahors de llur Rey repercuten les
mans unes ab altres monstrants haver ne alegria
com axi virtuosament e be ha obrat e es molt llur Rey.
E si les laors no son veres e les oen axi
recitar ab usura ab grans crits tots criden e
fan gran brugit dients e divulgants tot lo
contrari en deslaor e vituperi del dit llur
defunct Rey. De ques seguiex (segueix)
que a molts Reys qui han viscut viciosament e no han be
regit ne governat repugnant tal multitud de poble nols
es stada feta tal pomposa sepultura sino quels
soterraven axi simplement e vil sens pompa com aquells
que no la merexian. Aquesta temor ha forçat los Reys de
Egypte viure justament dubtants que apres llur
mort si mal vivien no incorreguessen la ira de llur
poble e odi perpetual en tal forma que fos denigrada llur fama
e perdessen tanta honor e pompa com era feta per tots
los pobles a llur cors Real e sepultura quant
morien en bona fama ço es de haver be viscut e obrat en
aquest mon. » E per ço tals Reals sepultures no poden
esser sino molt commendades e profitoses majorment aquesta
Real sepultura la qual es stada feta a tan
virtuos bon Rey e Senyor nostre don Joan lo qual
per ses bones obres e virtuts ha merescut aconseguir e
haver tals e tant solemnes e insignes exequies quals son damunt
scrites e sera tots temps de aquelles memoria immortal
e encara de la Serenissima e Real persona sua
com nos trobe scrit Rey de Arago sia stat
mes animos valent e bon cavaller e mes liberal piados e
mansuet. Empero nom vull oblidar açi
alguna part de la sua liberalitat e patrimoni. Lo
dit Senyor Rey don Joan tant era liberal que quant
passa desta vida no li trobaren sino molt poca pecunia jatsia
li trobassen molta muntaria e joyells de gran valia que
son coses les quals ornen molt lo Rey e princep. E per
quant se agradava molt de donar deya que pus
beneventurada cosa era donar que rebre concordantse en
lo ques scrit per los savis doctors e
philosops com dien Quod beatius est dare quam
accipere. Car tot home de bon enteniment ho pot e deu
conexer e atorgar quel donador en lo
donar monstre majoritat de sa valor honor
riquesa e liberalitat e lo rebedor en son
demanar e en son rebre demostra daçi poquesa
mesquinesa pobresa poca vergonya e altres miseries. E axi
per les dites e altres bones obres que lo dit Senyor Rey
ha fetes nostre Senyor Deu sempre la guardat e
endressat en tants infortunis e adversitats que ses vist
donant li tots temps apres de dits infortunis victoria de sos
inimics e perdonant li los seus peccats
apportant lo a be morir e fer tota orde de christia com
es ja dessus expressat e per ço crec lo predit
glorios Rey esser mort en gratia de nostre Senyor Deu
lo qual li ha dat la perpetual gloria de paradis ad
quam ipse Deus perducat me peccatorem quando ei placuerit et interim
me vivere faciat in suo servitio.
Amen.

RUBRICA

De tots los capitols del present libre.

(Véase la nota de la pág. 144)

Nota de Ramón
Guimerá Lorente: En este documento formato doc, odt, pdf no coincide
la paginación, por lo que se omite.

Capitol primer que
tracta com lo Senyor Rey parti de Barcelona per anar a cassar
vers los castells e viles de Citges de Vilanova de la Gealtruu
e de Cubelles e de Vilafranca de Penedes. E com lo primer dia ana a
dormir a la Vila de Sant Boy.

Capitol II qui tracta de
la retgla que tenia lo Senyor Rey en son viure e
com ana a cassar al
Prat.

Capitol III qui tracta
com lo Senyor Rey fou detengut de puagre en la vila de
Citges.

Capitol IIII qui tracta com lo Senyor Rey se
atura en la Vilanova de la Gealtruu e com ana a correr una lebra
vers lo castell de Cubelles.

Capitol V qui tracta com lo
Senyor Rey mata lo porch salvatge en lo terme del
castell de Calafell hon lo dit Senyor pres gran fret e sen torna molt
mal delitos a la Vilanova.

Capitol VI qui tracta del
mal temps que la Majestat Real hague en lo bosch del
castell de Canyelles hon li tenien concertat un porch salvatge
e com li fou forzat de retraures en lo
dit castell.

Capitol VII qui tracta com lo Senyor Rey axi
indispost com era sen vingue a Vilafranca de Penedes hon
vench en punct de morir.

Capitol VIII qui tracta
del mal de la barra del Senyor Rey stant en la vila de
Vilafranca de Penedes hon se feu venir de Barcelona
mestre Gabriel Miro acompanyat de un cyrurgich.

Capitol
IX qui tracta com lo Senyor Rey parti de Vilafranca de Penedes e sen
torna a Barcelona ja millorat.

Capitol X qui tracta del vellar
e oir matines que feu lo Senyor Rey en la
vigilia de Nadal e lo cavalcar que feu
per la ciutat.

Capitol XI qui tracta del principi de la
malaltia del Senyor Rey apres que fou recruat.

Capitol
XII qui tracta de la indispositio del Senyor Rey e de
la relatio feta al consell Real per mestre
Miro.

Capitol XIII qui tracta del proces de la dita
malaltia.
Capitol XIIII qui tracta del proces mateix e del
pronostich de aquell.

Capitol XV qui tracta del proces
mateix de la dita malaltia.

Capitol XVI qui tracta com mestre
Miro demana que li fossen associats los millors metges quis

trobassen per quant lo Senyor Rey stava en
gran perill de morir e de la collatio ques tenc per
raho de aquest tant gran perill.

Capitol XVII qui
tracta de la denuntiatio feta al Senyor Rey per mestre Miro
que faes tot orde de
Christia e de la reposta que
feu lo Senyor Rey e com se confessa.

Capitol
XVIII qui tracta del pronostich de la dita malaltia e del combregar
del Senyor Rey e com
es canonge de Barcelona e de
Valentia.

Capitol XIX qui tracta del dia quels
canonges de la Seu portaren lo vel de nostra Dona al Senyor

Rey.

Capitol XX qui tracta de la denuntiatio feta
al Senyor Rey que fes testament e ordenas de les coses temporals pus
era ja passat per les spirituals.

Capitol XXI qui tracta del
proces de la dita malaltia.

Capitol XXII qui tracta de la
conclusio feta entre los metges que lo Senyor Rey havia
a morir e en breu temps.

Capitol XXIII qui tracta de la
relatio feta al
consell Real per los metges que fos denuntiat al
Senyor Rey que ell havia a morir en breu e que reebes
lo sacrament de la extrema unctio. E com per aquesta
vegada no li gosaren parlar sino de la extrema unctio. E de la
resposta feta per la Real
Magestat.

Capitol
XXIIII qui tracta de la conclusio feta altra vegada per los
metges que lo Senyor Rey no
podia molt viure e que per
algu del consell Real aço
li fos revelat per que millor se preparas a ben

morir.

Capitol XXV qui tracta de la conclusio feta en lo
consell Real qui faera la ambaxada al Senyor
Rey
que havia prest morir e del embaxador en aço
elet.

Capitol XXVI qui tracta de la acceptatio
de la dita ambaxada e com aquella fou feta al Senyor Rey
ab clara denuntiatio que havia en breu morir de aquella
malaltia.

Capitol XXVII qui tracta de la singular e
catholica resposta que feu la Majestat del
Senyor Rey com li fou explicat que havia en breu morir e del
replicat que li fou fet e com hi satisfeu la Real

Majestat.

Capitol XXVIII qui tracta del acte e
contemplatio molt singular que feu lo Senyor Rey tenint

abrassat lo Crucifix plorant e suspirant.

Capitol
XXVIIII qui tracta del manament fet per la Majestat Real a son
Secretari que scrivis una epistola axi com lo
Senyor Rey li diguera.

Capitol XXX qui tracta de
fer bones obres cascun Princep Rey Senyor e vassall
memorant aquella egregia e sancta auctoritat de Hugo
de Sancto Victore sobre la mort.
Capitol XXXI qui tracta com
es de notar e digne de commendatio la benedictio dada
per lo Senyor Rey al Ilmo. Rey fill seu e de la
altra epistola tremesa per lo Senyor Rey a la
Serma. Senyora Reyna de Sicilia daça
far filla sua.

Capitol XXXII qui tracta de les
derreres paraules que dix lo Senyor Rey ja constituit
en la agonia de la mort tenint lo Crucifix entre los
brassos e de la protestatio contra lo maligne
sperit per esser ferm en la Sancta fe catholica.

Capitol
XXXIII qui tracta del dia del obit del Senyor Rey e del
dol e tristura romasa en la ciutat.

Capitel
XXXIIII qui tracta com al Protonotari o al Secretari del Senyor Rey
se pertany continuar totes les relations que acostumen
de fer los Metjes al Consell Real dels accidents
e indispositio de la Majestat Real fins lo dia
que passa desta vida inclusive.

(Caapitol)
Capitol XXXV qui tracta de les marragues fetes als familiars
domestichs servidors officials e ministres de la casa del Senyor
Rey.

Capitol XXXVI qui tracta del embalçamar
e aromatizar lo cors del Senyor Rey.

Capitol
XXXVII qui tracta del ornament fet en lo palau maior
Real de Barcelona per lo cors e sepultura del Senyor
Rey.

Capitol XXXVIII qui tsacta de la processo de la
Seu que vench en la cambra del palau Episcopal hon
stava mort lo cors Real per portarlo a la gran
sala del palau major Real.

Capitol XXXVIIII qui tracta
de la forma com stava lo cors mort del Senyor Rey quant lo trague la
processo del palau Episcopal portant lo al palau maior
Real e de les persones qui portaven la litera sobre la
qual anava lo dit cors Real.

Capitol XXXX qui
tracta de moltes notables persones qui anaven detras e devant la dita
litera Real acompanyant aquella.

Capitol XLI qui
tracta del cami que feu la dita processo fins al palau major Real
hon leixa lo dit cors Real.

Capitol
XLII qui tracta de la comanda feta del dit cors Real quant fou portat
en la gran sala del palau Real e de les processons e absolutions que
per cascun dia li foren fetes e de la companya dels
capellans de
la capella Real.

Capitol XLIII qui tracta de la delliberatio
que la Illustre infanta dona Beatriç
de Arago e de Sicilia e los altres manumissors del Senyor Rey ab llur
consell faeren sobre la epistola quis havia a fer al Monastir de
Poblet notificant los la mort del Senyor Rey e que tremetessen mongos
per portarsen lo dit cors Real.

Capitol XLIIII qui tracta del
començament
de les serimonies de la sepultura Real començant
a
tractar dels VIII Cavallers e muntaria quant vengueren cercar
lo Senyor Rey si era mort o viu e de la serimonia que faeren corrents
les armes.

Capitol XLV qui tracta de les paraules que digueren
los Cavallers e altres com hagueren certitud de la mort del
Senyor Rey.

Capitol XLVI qui tracta del gran captaniment
e del que faen los Munteros.
Capitol XLVII qui
tracta de la serimonia dels VIII cavallers e rey darmes vers la plaça
del Rey
corrents les armes.

Capitol XLVIII qui tracta de
la absolutio que faeren los monjos de Poblet sobre lo cors del Senyor
Rey.

Capitol XLVIIII qui tracta de la contentio del ordenar de
la sepultura seguida e moguda entre las manumissors del Senyor
Rey de una part e los Consellers de Barcelona de la part altra e dels
convidadors qui foren ordenats per convidar a la dita
sepultura.

Capitol L qui tracta de les Illustres egregies
nobles e altres persones en nombre quasi infinit quis
trobaren en
la sala major lo dia quel cors del Senyor Rey portaran a la
sepultura.

Capitol LI qui tracta del rompiment dels segells
Reals.

Capitol LII qui tracta del rompiment dels bastons e
vergues Reals.

Capitol LIII qui tracta del orde quant isque
la processo del palau ab los VIII Cavallers qui anaven
primers corrents les armes.

Capitol LIIII qui tracta de la
grandissima luminaria que anava devant lo cors
del Senyor Rey.

Capitol LV qui tracta de les creus qui
anaven devant lo cors Real e de llur orde.

Capitol LVI qui
tracta dels bordons e encensers anants per mig de la processo.

Capitol LVII qui tracta del clero de la Seu ab los VI
canonges portants bordons.

Capitol LVIII qui tracta del Bisbe
com anava en lo gremial acorapanyat.

Capitol LVIIII qui tracta
dels xandres capellans e scholans de la capella del Senyor Rey en
quin orde e serimonia anaren denant lo cors del Senyor Rey.

Capiiol
LX qui tracta de les persones qui portaren lo cors del Senyor Rey a
la sepultura e lorde e ornament de aquell.

Capitol LXI qui
tracta del loch hon anava lo Camerlench major acompanyant lo cors
Real a la
sepultura.

Capitol LXII qui tracta dels quatre
canonges acompanyants lo cors Real a la sepultura.

Capitol
LXIII qui tracta dels reys darmes e del cavaller qui portava lo elmet
e tallamar e dels uxers e criats e officials del Senyor Rey
acompanyants lo cors Real a la sepultura.

Capitol LXIIII qui
tracta de les Illustres persones e dels tres Consellers de Barcelona
qui anaven devant aquelles a la Real sepultura car los dos altres
Consellers ajudaven portar com dit es lo cors del Senyor Rey a la
sepultura.

Capitol LXV qui tracta del orde com anaven los
Archabisbe de Sacer Bisbes Governador Diputats e altres persones
acompanyants lo cors Real a la Real sepultura.

Capitol
LXVI qui tracta del orde com anaven lo Balle de Barcelona
Consols Mostaçaf
e altres anants a la mescle e acompanyants lo dit cors Real.

Capitol LXVII qui tracta de les egregies nobles e magnifiques
dones com anaven acompanyants lo cors Real.

Capitol LXVIII qui
tracta per quals carrers e lochs passa la processo venint sen a la
Seu.

Capitol LXVIIII qui tracta del cadafal ab la litera e del
tuguri o capell ardent.

Capiiol LXX qui tracta de la
solemnitat del offici fet en la Seu quant lo cors Real hi fou
apportat e com hi celebra la missa major e sermo lo reverend Bisbe de
Gerona.

Capitol LXXi qui tracta del sermo e de les
exequies fetes al cors del Senyor Rey per la ciutat de Barcelona e
com hi sermona lo Reverend mestre March Berga.

Capitol LXXII
qui tracta del dia que isque lo cors Real de la Seu per portar
aquell al monestir de Poblet e de les coses aqui preparades e com fou
acompanyat.

Capitol LXXIII qui tracta per qual portal isque
lo cors Real e qual cami feu per anar al portal de Sent
Antoni.

Capitol LXXIIII qui tracta com fou rebut lo cors
Real al portal de Sent Antoni per lo Abbat de
Sanctes Creus e
monjos del dit Monastir e del Monastir de Poblet.

Capitol LXXV
qui tracta quant fou portat lo cors Real del portal de Sent Antoni al
monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVI qui tracta del dia de
les absolutions fetes al cors Real stant dins la Esglesia del

monastir de Valldonzella.

Capitol LXXVII qui tracta de la
forma e companya ab la qual fou tret lo cors Real del monastir de
Valldonzella per portarlo a Poblet.

Capitol LXXVIII qui tracta
del cami que feu lo cors Real fins al Hospitalet e com
reeberen aquell.

Capitol LXXVIIII qui tracta del honor que
feren al cors Real venint a Molindareig.

Capitol LXXX qui tracta de la
solemnitat feta al cors Real passant per la Barca e per Sant Andreu
de Aygues-toses e venint a Martorell.

Capitol LXXXI qui tracta
de les absolutions fetes al cors Real quant fou junct en Vilafranca
de
Penedes.

Capitol LXXXII qui tracta de les solemnitats
fetes al cors Real quant fou junct a Vilarodona.

Capitol
LXXXIII qui tracta del sermo e exequies fetes al cors Real en la vila
de Montblanch.

Capitol LXXXIIII qui tracta de la processo
exint del monastir de Poblet al cors Real feta hon vengue
aquest dia.

Capitol LXXXV qui tracta del cadafal apparellat al
cors Real en la Esglesia de Poblet.
Capitol LXXXVI qui tracta de
la missa alta e anniversari quis digueren en la Esglesia de Poblet lo
dia de les exequies e com hi sermona lo reverend mestre Pere
Lopis.

Capitol LXXXVII qui tracta del dinar apres
les exequies donat per lo monastir de Poblet a tota la gent
qui en dites exequies se troba.

Capitol LXXXVIII
qui tracta de les paraules que dix lo Camerlench quant
devallaren lo cors Real
del cadafal el
posaren entre los altres cossos Reals.

Capitol
LXXXIX qui tractu de la resposta que feu lo dit monastir de Poblet al
dit Camerlench sobre lo acceptar e reebre lo dit cors Real.

Capitol
LXXXX qui tracta de la manifestatio del cors Real que feu lo
Camerlench al monastir de
Poblet prenent les claus de les caxes
hon stava recondit lo cors Real e faent obrir aquelles.

Capitol
LXXXXI qui tracta com fou rebut e acceptat lo cors Real per lo
monastir de Poblet ab les serimonies e certifications necessaries.

Capitol LXXXXII qui tracta del tancar de les caxes hon jaya
lo cors Real e del loch hon posaren aquell.

Capitol LXXXXIII
qui tracta de la requesta feta al notari de fer una e moltes chartes
publiques de les coses predites.

Capitol LXXXXIIII e ultimo
del present libre qui tracta de les sepultures pomposes
ques poden
fer a laor de Deu e son sufragis a les animes
contra la opinio de alguns tenints lo contrari. E mes
tracta per
qual raho si ha despes tant de temps en compondre lo
present libre commemorant les exequies que antigament
se fayen als Reys de Egiypte e com lo Senyor Rey don
Joan es stat molt piados liberal
animos valent e bon cavaller.

Açi
son scrites per via de memorial totes les coses
necessaries a les exequies de la sepultura del Illustrissimo
Senyor don Joan de gloriosa memoria Rey de Arago de
Navarra de Sicilia etc. Les quals coses yo Pere Miquel
Carbonell Scriva
del Senyor Rey e tenint les claus del seu Archiu
Real de Barcelona per remoure de treball los legidors
de la dita sepultura en no legir aquella axi
copiosament com es posada si legir no la volran a ffi
que com sera mester e volran usar de brevitat pus
promptament se pusca trobar he
delliberat summariament e de grau en gran posar axi
com es mester e es stat ordenat.

Per lo
Capellardent.

Primo per lo sobrecel del
capell ardent se ha de fer en mig hun gran scut
de les armes de Arago coronades. E a quattre
cantons del dit sobrecel quattre petits o menors scuts
I de Arago de les barres ço es or e flamma
altre scut de Arago de la creu qui sera tota blanca e
feta en aquesta forma (Es la misma cruz que lleva el primer escudo
de los tres que se encuentran en la portada de los Anales de Aragón
por Zurita. ) e stara en lo camper qui sera
tot de adzur o blau ço es en lo canto superior
de la part dreta. E altre scut de Navarra. E altre scut de
Sicilia. Item en los
tovallons e alarrodor del capellardent quaranta scuts
ço es vint de fora e vint de dintre de diverses armes
Reals de Arago de Navarra e de Sicilia del
emperador e dels altres princeps Reys duchs
marquesos e comtes qui son parents e acostats en
grau de consanguinitat ab lo dit Senyor Rey don Joan de
memoria immortal.

De les banderes per arrossegar.

Item quattre banderes per arrossegar ço
es dues de Arago una de Navarra e una de Sicilia
per lo dia ques correran les armes e cascuna
de aquestes banderes portara I home a cavall.

Dels scuts
pera correr.

Item quattre paveses o scuts
ço es I de Arago dor e flamma altre de Arago
camp de atzur ab la creu blanca en lo
canto dret. Altre de Navarra e altre de Sicilia.
Aquests per lo
semblant portaran quattre homens a cavall ço es
cascu dells I home qui tots plorants e
cridants per les places de la ciutat batran la terra
dels dits scuts.

De les cotes darmes.

Item
se han a fer tres cotes de armes pera
tres Herauts o Reys darmes qui iran denant
aquells qui correran les armes.

Dels scuts per anar a
peu derrera lo cors.

Item se han a fer quattre
altres scuts de les prop dites armes e iran aquests
IIII scuts lo dia de la sepultura derrera lo cors
Real e portar los han quattre homens a peu
cuberts de marragues.

Del home a cavall anant derrera
lo cors e portant scut e standart al coll e I
elm en lo cap.

Item en lo mateix
dia de la sepultura deu anar derrera lo cors Real hun
noble home a cavall ab un bon cavall e tots cuberts de
marragues lo cavaller e lo cavall deu portar e deu
portar lo cavaller en son coll penjat sobre lo
braç squerre hun
scut ab armes Reals de Arago dor e flamma
e en la ma dreta deu portar una lança
en la qual deu esser enfilat un Gallard o Tallamar
de or e flamma molt be acabat. E aquest Gallard o
Tallamar deu portar lo cavaller lansat sobre lo
musclo dret quasi a forma de home quil rossega
e al cap deu portar aquest cavaller hun elmet e sobre
aquest elmet deu haver una corona e sobre la corona deu
star lo ratpenat. E denant aquest cavaller en
aquest dia deunen anar los Reys darmes.

De los
brandoneres per portar los siris a la sepultura.

Item
deuen esser fetes moltes brandoneres en les quals iran tots
los brandons o siris de aquells prelats senyors barons
e cavallers officials e persones quiu faran per fer honor al
cors del Senyor Rey.

De les persones qui
deuen esser convidades per fer luminaria.

Item deuen
esser avisats de part dels manumissors del Senyor Rey
tots los prelats senyors de casa Real barons nobles
homens cavallers e gentils homens e officials
principals que segons es acustumat facen luminaria
per acompanyar lo Real cors.

Dels homens que
iran debaix la litera portants aquella.

Item se deuen preparar vuyt fins en deu
homens vestits de negre qui vajen debaix
la litera per portar lo Real cors per ço com de
part de fora deça
e della iran les primats e magnats barons nobles
cavallers e gentils homens los Consellers de Barcelona
o altres semblants persones qui portaran o seran vists portar
lo Real cors a la sepultura.

Dels scuts de
diverses armes Reals e altres per cosir al pali qui
ira sobre lo cors.

Item se han a fer XVI scuts
de catuy ço es tres al cap tres als peus e sinch
a cascun costat en los quals deuen esser be
pintats e dor e flamma dor e dargent dor e datzur
segons la natura de les armes que seran armes de Arago de les
barres ço es
or e flamma. Item armes Darago de la creu blanca
e de les armes de Navarra e de Sicilia. E aquests scuts deuen
esser cusits molt subtilment en lo drap dor o pali del
qual sera cubert lo cors Real.

De la scala
o litera per portar lo cors a la sepultura.

Item
deu esser feta una bella litera la qual deu tenir ficades e
junctes ab ella quattre largues barres a
modo de la scala ab la qual se acostuma
portar la custodia e servira a portar lo cors del
Senyor Rey lo dia de la sepultura.

De les
candeles e diners per
la offerta.

Item deuen esser fetes moltes candeles
grosses de sera e preparar moneda de diners menuts per
a dar a cascu quis trobara en la solemnitat
lo dia dessus dit de la missa alta celebradora
per la sepultura.

Dels scuts o senyals per los
siris.

Item deuen esser fets en paper dos cents
petits scuts ço es XXXIII darmes de
Arago trenta e tres de armes de Navarra trenta e
tres de armes de Sicilia e cent de armes de
Castella que sien ficats en dos cents siris
de la manumissoria del Senyor Rey qui ab llurs
brandoneres vajen denant lo cors Real.

De la almoyna faedora lo dia de la
sepultura.

Item fet que sera en la Seu lo primer
offici en lo mig dia deu esser donada complida almoyna
a tots e sengles pobres qui en aquest dia se
trobaran presents en lo palau Real.

De les
moltes misses quis diran lo dia de la sepultura.

Item
en lo dia de la sepultura se deuen celebrar en la Seu
de Barcelona e en cascuna capella diverses misses de
requiem dels apostols de la Verge Maria dels Angels de les Verges
dels Martirs e dels confessors e encara de la Trinitat e per cascuna
missa se deu dar caritat.

Dels bastaxos
portants les brandoneres.

Item sia fet
preparatori de bastaxis ab manuelles per portar
los banchs o brandoneres hon staran los
siris qui iran a la sepultura.

Del rompre
dels Reals segells.

Item en lo dia de la
sepultura en la gran sala del palau hon es lo cors
del Senyor Rey apres de haber dat compliment a
les serimonies Reals lo Camerlench major deu
esser aqui lo qual sobre una enclusa ab gran
serimonia deu trencar los segells Reals
secrets e communs axi de Arago com de Sicilia
los quals lo prothonotari e Secretaris hauran
aqui apportats e seran presents e immediadanient apres
tots los algutzirs e uxers del Senyor Rey
deuen aqui mateix trancar tots llurs bastons e
vergues de llurs officis plorants ab
molta serimonia.

Quant va lo cors Real a la
sepultura.

Item fetes totes les sobredites coses deu esser
decontinent levat lo cors del Senyor Rey
del gran cadafal hon sta e dat a les
persones qui en aço seran ordenades per portar aquell
Real cors a la sua Real sepultura.

Dels
VIII cavallers qui han correr les armes del Senyor Rey.

Item deuen esser emprats VIII cavallers o gentils
homens qui vajen a cavall per correr les armes del Senyor
Rey ço
es dos qui porten al coll dues banderes de Arago
rossegants per terra e dos altres la hu dels quals
portara una bandera de Navarra laltre la bandera de
Sicilia totes rossegants. E mes hi deuen esser
los altres quattre cavallers qui porten cascu
un scut a cavall punctes altes la hu dels quals
deu portar un scut de armes de Arago dich de les
barres dor e flamma lo segon deu portar un altre
scut de Arago camp de atzur ab una creu en
lo canto dret que sera petita e blanca a forma quasi
de les que porten los cavallers de Sant Joan car
no hi ha altra differencia de la una a laltra sino de
una cueta que aquesta creu blanca de Arago ha tenir en
lo peu axi com es aquesta aci pintada
(1:
Véase la nota de la pág. 299. Es la misma cruz que lleva el primer
escudo de los tres que se encuentran en la portada de los Anales de
Aragón por Zurita.)
Lo terç cavaller deu portar un
scut de Navarra e lo quart cavaller un scut de
Sicilia. E aquestes armes se deuen correr rossegar e rompre
per los carrers o per les plaçes.

Dels tres herauts anants denants
los dits VIII cavallers.

Item deuen anar denant
aquests corradors darmes tres herauts Reys
darmes e portenants ab llurs cotes darmes
vestits sobre llurs marragues de aquestes cotes darmes
la una cota sera sola darmes de Arago laltra
sola de armes de Navarra e laltra sola de armes de Sicilia.

Dels
munteros.

Item ultr aço
deuen acompanyar aquests qui correran les armes molts munteros
a peu e altres pahons ab marragues e capirons
al cap e encara deuen aportar los cans de la
muntaria ab ells cuberts aximateix de marragues.

Dels quattre homens a peu portants
quattre scuts.

Item derrera lo dit noble
cavaller qui portara lo elmet e tallamar deuen
anar a peu quattre homens vestits de marragues e
cascu de aquests deuen aportar I scut en lo
braç squerre ço
es lo primer darmes de Arago dich del or e
flamma. Lo segon darmes de Arago ço es lo
scut datzur ab la creu blanca ja dessus designada.
Lo terç
scut deu esser darmes de Navarra e lo quart scut
deu esser darmes de Sicilia.

De la gent qui
seguira lo cors a la sepultura.

Item apres de
aquests deu venir la gent qui acompanyaran
lo Real cors a la sepultura segons per los manumissors
del Senyor Rey e per los Consellers de Barcelona sera
ordenada juxta llur gran conditio e natura.

Los prelats e persones a qui deu esser notificat
fassen luminaria si fer ne volran per acompanyar
lo cors del Senyor Rey a la sepultura son los
seguents. E los qui han fet luminaria tenen
barra de bresil. (Se ha substituido con este signo – en
el margen.)

Primo la Illustrissima Senyora Infanta de
Arago cunyada del dit Senyor Rey don Joan.
Item
lo Senyor don Jaycme infant
de Navarra.
Item lo Senyor don Phelip de Arago e de
Navarra.
Item lo Senyor don Joan de Arago e de Navarra.

Item lo Senyor don Joan de Arago comte de Rippacorça
fill del comte de Vilaformosa olim mestre de Calatrava.
Item son
germa lo Senyor don Ferrando de Arago prior de Catalunya.
Item lo
Senyor bisbe de Girona.
Item lo Senyor archabisbe
de Sacer.
Item lo Senyor bisbe de Urgell.
Item lo
Senyor bisbe de Vich.
Item lo Senyor bisbe de
Auguelo. (Anguello)
Item mossen abbat de Ripoll.
Item
mossen abbat del Stany.
Item mossen lo prior del
Coll.
Item mossen lo prior de Santa Anna.
Item mossen
lo prior de Sant Paul.
Item mossen lo
Arthiaca major de la Seu.
Item lo Senyor Governador
de Catalunya.
Item lo Tresorer del Senyor Rey.
Item
los Consellers de Barcelona.
Item lo noble don
Mattheu de Montcada.
Item lo noble mossen Dalmau de
Queralt.
Item mossen lo Mestre rational.
Item
lo procurador Real
de Mallorques.
Item lo Governador de
Sardenya en lo cap de Lugodor.
Item lo
Conservador de Sicilia.
Item don Gomes Suaris de
Figueroa.
Item mossen lo Vicicanceller misser
Pages.
Item lo Regent la Cancelleria misser Ros.

Item mossen lo Veguer de Barcelona.
Item mossen lo
Balle general de Catalunya.
Item lo Prothonotari
del Sr. Rey mossen Cristian.
Item lo noble mossen Rodrigo
de Rebolledo.
Item lo noble mossen Ferrando de Rebolledo.

Item la Senyora Vezcomtessa de Rochaberti
Item
mossen Joan de Coloma Secretari.
Item la senyora viuda de
Anglesola.
Item la ciutat de Tortosa.
Item la ciutat de
Gyrona.
Item la ciutat de Leyda.
Item mossen
Francesch Burgues e de Sent-Climent.
Item molts daltres.

Los VIII cavallers ordenats pera correr les
armes Reals son los seguents.

Aragonesos.

Albaruela. (Alberuela)
Heredia.

Catalans.

Mossen Miquel de Vives.
Mossen Lois Oliver.

Navarros.

Mossen Ferrando Medrano.
Miquel de Xaus.

Catalans
per les armes de Sicilia.

Mossen Francesch Burgues de
Sent-Climent cavaller.
Pere Joan de Sent-Climent ciutada honrat
de Barcelona.

Per aportar a cavall lo standart
o tallamar e lescut e elmet derrera lo cors
del Senyor Rey.

Lo noble don Pedro Devol de So e de
Castre germa del Vezcomte de Evol.

Los
cavalls ab los quals correran les armes deuen
esser emparamentats e tots cuberts de marragues o de
saques.
E lo cavall qui derrera lo
cors aportara lo cavaller ab lo scut de
Arago standart e lo elmet per lo semblant
deu portar paraments de marragues e de saques.

De infirmitate domini Regis Joannis et eius obitu apud
Episcopalem palacium urbis Barcinonae.

Principium egrotationis Regie Majestatis Aragonum fuit
die martis circa noctis introitum V mensis januarii anno a nativitate
Domini MCCCCLXXVIIII que conquesta fuit ex reumate cum tussi ista
nocte parum dormivit fuit sibi antidotum conveniens regimen.
Et
sequenti die tussis perseveravit fuitque prostratus appetitus
concedendi. Assellavit vice bina et processerat V diebus ante
egrotationis principium fluxus ventris. Assellaverat una nocte et
medietate diei sequentis VIII vicibus erat fluxus declinans ad
licateriam fuit bono regimine correctus.
Die jovis post meridiem
supervenit febris cum frigore precedente duravit febris illa XIIII
horis.
Et consimili modo supervenit ipsa febris die veneris
perseverante semper tussi cum aliqua hanelitus difficultate fuerunt
ordinati syrupi et lobot (o lohot) convenientes ad hoc
et cetera necessaria fuit etiam illa die administratum suppositorium
quia ventris beneficium non acceperat fecit duas sellas
rationabiliter pronosticatum est ab Gabriele Miro medico
domini Regis viro egregio maximum mortis periculum ratione febris
et multitudinis materiae fleugmaticae in pectoralibus
congregate que non poterat debite expelli. Et sic
ipsius domini Regis simili etate consyderata aliis que particularibus
fuit ab eodem medico indicatum in eum periculum grande.
Die
sabbati IX januarii eodem modo se habuit proxismavit febris
consimili modo et hora non remansit vere mundus a febribus
erat febris putrida dicta quottidiana interpolata.
Die
dominica X januarii fuit instante prefato Gabriele Miro ipsius
domini Regis medico convocatum consilium Regium cum magnificis
deputatis generalis Catalonie et consiliariis
civitatis Barcinone multisque aliis in presentia Illustris
domine Infantissae fuit per eundem dominum Gabrielem Miro nuntiatum
periculum mortis valde evidens fuit etiam supplicatum ut
convocarentur medici quamplures tam huius civitatis quam extra
ipsam civitatem. Fuerunt illa nocte convocati IIII ex medicis dicte
civitatis cum quibus fuit collationatum latissime et habitum
consilium fuerunt remedia prosecuta uti prius erant ordinata
fueruntque omnes unanimiter concordes in egritudine et in remediis
applicandis.
Die lune XI januarii visum est prefato Regio medico
cum suis annexis quod res procedebat ad deterius et sic fuit
nuntiatum et per eundem medicum fuit supplicatum quod procederetur ad
sacramenta Ecclesie et sic fuit factum.
Die martis XII januarii
perseverarunt omnes medici in eodem pronostico et continuarunt sua
medicamenta.
Die mercurii XIII januarii et die jovis XIIII
januarii idem quod prius.
Die veneris XV januarii eodem modo.

Die sabbati XVi januarii hora serotina per prefatos medicos
concorditer fuit nunciatum quod apparebant signa mortis et
quod talibus apparentibus pronosticandum erat quod necessario debebat
mori et in brevi tempore.
Die dominica XVII januarii eodem
modo persevera vit ipse dominus Rex cum apparitione prefatorum
signorum et evidentiore demostratione fuit datum consi-silium
per prefatum Regium medicum et alios medicos quod nuntiaretur
Majestati suae status eius et ita fuit factum cum debitis
circunstanciis.
Die lune XVIII januarii deterius se habuit multum
jam se apropinquans ultimo vitae termino.
Die martis mane
circa septimam horam spiravit qua computabatur XVIIII januarii
anno MCCCCLXXVIIII.

Haec quae sequntur de transitu vitae
Regis Joannis ad vitam aeternam ego Petrus Michael Carbonellus
habui ab honorabili et circunspecto viro domino Gabriele Miro
in artibus et medicina Magistro qui summarie que in his
sciebat mihi retulit quorum verba haec sunt stylo infimo et raptine
exarata.

Ad monstrandum clarissime et aperte quod
Serenissimus dominus Joannes Rex Aragonum quam catholice et
quam libentissime mortem obierit consyderandus videtur modus
procedendi in sacramentis aliisque necessariis circa ipsius domini
Regis transitum.
Die lune XI januarii VII die eius egrotationis
Regia ipsa Maiestas proposuit peccata sua sacerdoti confiteri et
Corpus Christi recipere reverenter ut bonum decet christianum.

Postea ipso et eodem die pro confessore
suo quesivit reverendum et eximie circunspeccionis virum dominum
fratremque religiosum et conventualem Çenobii
divi Francisci Barcinonensis Marcum Berga in sacra
pagina professorem cui prefatus dominus Rex peccata sua confessus
est quam devotissime longoquespacio.
Item VIII die
egrotationis ex beneficiatis Ecclesie Barcinonensis quem Bernardum
Planas presbiterum honeste viventem vocant Christi Corpus ad dominum
Regem detulit cum ipsius Ecclesie concanonicorum caetu quippe qui
propter maximam pectoralium indispositionem tussimque validam ipsum
Christi Corpus recipere non potuit sed tanquam bonus christianus eum
adoravit. Et priusquam adorasset miranda protulit verba que
assistentes omnes in maximam devotionem lachrymarumque effusionem
provocarunt.
Deinde VIIII die egrotationis canonici memorati cum
magna canonicorum et aliorum beneficia in Ecclesia Barcinone
obtinentium processione sacratissime semper virginis Marie velum
ad ipsum dominum Regem attulerunt quod cum vidisset quanta devotione
osculatus est haud facile quis dicere posset.
Et expost
incontinenti per Illustrissimam dominam Infantissam confessoremque
ipsius domini Regis et nobilem Rodericum de Rebolledo et alios
de consilio Regio fuit supplicatum ipsi domino Regi ut suum
testamentum conderet qui respondendo dixit quod jam dudum illud
ordinaverat veruntamen ut suam conscientiam exoneraret codicillos
facere intendebat ut de facto fecit quibus aliqua in testamento
omissa implevit restitutionesque rerum ecclesiasticarum aliquas quas
ipse assumpserat fieri jussit vovitque ibidem domino Deo et eius
divae matri semper Virgini Mariae quod si sanitatem recuperasset
nunquam in rebus Ecclesiasticis manum imponeret. Nam exinde volebat
que sunt Cesaris Cesari et que sunt Dei Deo impenderetur. Et
nihilominus munera multa ac retributiones tam generaliter quam
specialiter servitoribus ac alumnis suis fieri et dari jussit. Et ad
ipsa munera et retributiones faciendas centum viginti mille
florenos eis consignavit et mirum in mundum ipsos et alumnos et
servitores tanquam bonos et fidelissimos Illmo. domini Regi
Castellae filio suo commendavit.
Item die dominico in
nocte et erat XVII dies dicti mensis januarii circa horam octavam
extitit in Regio Consilio delliberatum de administratione extremae
unctionis et quod ea nuntiaretur domino Regi quod factum extitit
post mediam noctem. Et assistentibus in circuitu Regalis lecti
quamplurimis in sacri eloquii magistris reverendus magister Marcus
Berga ordinis Sancti Francisci confessor ejusdem
domini Regis magister Jacobus Rois et frater Petrus Gilbert
monachi Populeti locumtenentes elemosynarii ipsius
domini Regis ordinis Cisterciensis magister Joannes Marquesius
ordinis Sancti Dominici et magister Gabriel dez Clapers
canonicus et Hebdomadarius Ecclesie Barcinonensis cum multis
doctissimis canonicis et aliis viris Ecclesiasticis dictam
denuntiationem fecerunt. Et facta dicta nuntiatione extremae
unctionis dictae Regiae Majestati dicendo si sibi placeret prefatum
extremae unctionis sacramentum qui viriliter et devotissime ut bonus
ortodoxus respondit quod si eis ibidem assistentibus videbatur tale
sacramentum esse eidem administrandum illud libenter reciperet et sic
circa noctis medium fuit processum ad dandum ipsi domino Regi
extremae unccionis sacramentum cuius verba omnia sanctissima
idem dominus Rex semper attente et bene audivit et percepit sic quod
omnibus necessariis huius ultimi sacramenti devotissime ore proprio
respondit crucem manu sua faciendo et semper et quotiens nominabatur
Jesus eam osculando et tandem jam sibi deficiente motiva virtute et
ipso jam non valente manum ad os ducere conabatur totis viribus capud
deprimere ut crucem oscularetur tantam in osculanda cruce devotionem
habebat. Et taliter circa sacramenti receptionem se habuit quod omnes
assistentes totam ejus mentem ad Deum convertam omniaque mundana ab
eodem domino Rege penitus semota esse proculdubio cognoscebant.

Insuper die XIIII suae egrotationis que erat die lune XVIII dicti
mensis intuentes medici quod in ipso domino Rege erant signa
necessario mortem nuntiantia habita prius collatione inter eos
concluderunt ut Majestati Regie debitis circunstanciis et liquido
nuntiaretur quod ad mortem per medicos pronosticatus erat idque pro
firmo haberet nec ab inde alia spes de ipso Rege habeatur nisi quod
mentem suam converteret ad summum creatorem et omnia mundana a suis
cogitationibus si qua essent abraderet.
Et ipsa conclusione
medicorum facta ilico Regium consilium inde celebratum fuit et ibidem
fuit conclusum quod tale novum domino Regi denuntiaret magnificus
dominus Joannes Pages Vicecancellarius ac in presentia
confessoris el aliorum de Consilio Regio propalaret.
Quod fuit
pedetentim executioni mandatum nam ipse dominus Vicecancellarius cum
multa modestia et circunstanciis optimis claro sermone Majestati
Regie mortem de proximo subsecuturam nunciavit veniamque ibidem
postulans ab eadem Majestati sibi dari pro tali nuntiatione mortis
supplicavit.
Et confestim Regia ipsa Majestas respondit forti
animo et valde constanti sic inquiens quod se moriturum ab illa
egritudine cognoscebat et quod postquam per Creatorem nostrum ita
dispositum erat quod forti animo et constanti atque vivo mortem
expectabat et divina misericordia quam plenissime fretus que postquam
ordinaverat se amplius non viviturum cum in bonum locum poneret et
non ipsum puniret secundum peccata et demerita sua innumerabilia sed
eius solita clementia in eum uteretur ut jam usque hac usus est hec
nam fuerunt tam accepta ipsi domino Regi quod inde
alterationem
aliquam non accepit immo ipsa verba ut supra fertur forti et
constanti atque vivo protulit dicens postea Vicecancellario suo
prefato quod de tali nuntiatione veniam non quereret nam ipse Rex
illud ad maximum servitium eidem Vicecancellario reputabat et quod
ipse Vicecancellarius nan dubitaret nam malignus spiritus nullam
potentiam in eum haberet. Cui tunc Vicecancellarius replicando dixit
cum gemitu ac pia voce. «Ha Sacra Regia Majestas saltem orabitis pro
me ad dominum Jesum Christum. » Qui dominus Rex iterum respondit
eidem Vicecancellario sic inquiens. «Quod ejusdem Vicecancellarii
laudabilia servitia pro ipso Vicecancellario jam orabant.»
Et
his verbo prolatis ac peractis Regia Majestas ipsa dixit prefato
Vicecancellario et aliis ibidem circunstantibus quod nihil dicerent
nam eis significavit quod parum dormire ac quiescere intendebat et
sic idem dominus Rex per spacium hore et medie fuit in quiete taliter
quod nullum protulit verbum et inde assistentibus qui ibi aderant
videbatur ipsum dominum Regem dormire. Et lapso ipso spacio requiei
idem dominus Rex nullis aliis precedentibus verbis sibi tradi
postulavit crucem magnam existentem super altare quod compositum erat
prope cubile Regie Majestatis in qua cruce imago Christi crucifixi
affixa erat quam accepit et osculatus est devotissime cum multis
orationibus
singultibusque. Demum ipsam inter pectus et brachia
apposuit continue orando et veniam de peccatis suis postulando et
magnis suspiriis et gemitibus sive singultibus (sanglot)
lachrymando. Fuit uam is actus seu modus orandi tante
devotionis et contrictionis quod nullus erat in Camera ubi Rex ipse
jacebat (jaure, yacer) quin lachrymas continere
valeret sic quod fuit opus eidem Regiae Majestati dicere quod ipsam
crucem per aliquod spacium dimitteret et quiesceret.
Et demun his
peractis confestim prefatus dominus Rex magnificum Joannem de
Coloma Secretarium suum ad se venire jussit cui accersito
jussit ut in ipsius Regis presentia eoque domino Rege summarie suam
intentionem dicente unam scriberet epistolam Serenissimo domino
Ferdinando Regi Castellae filio suo. In qua quidem epistola
haec inter alia miranda scribi voluit atque jussit scilicet nuncians
ipsi Regi filio suo ut cognosceret se de proximo moriturum et quod si
Deo placuisset summe optabat eum videre …. postquam Deo non
placuerat ipsum Regem filium hortabatur admodum ut mundana negligeret
sed non existimantem maximum sed minimum et justitiam coleret et
cunctis tam parvis quam magnis subditis et vassallis eam
administraret et quod jurata et promissa optime et inviolabiliter
teneret et servaret mentique suae semper imprimeret ut quocumque bona
in ejus vita facere posset non differret nec ad futurum tempus
remitteret nam id est ut dixit quod animum suum in hac hora maxime
conturbabat et molestabat scilicet cum memoria teneret se multa bona
potuisse facere que non fecit sed ad futura rejecit et sic minime
implere potuit. Quod mentem suam afficit et dolorem intensum sibi
majorem infert quam cogitatio mortis. Inquit etiam quod subditos ac
vassallos suos oblivioni non traderet sed eos ut sanguinem proprium
charos haberet cum de eis summo Creatori daturus esset rationem ipsos
debite gubernando et in pace servando. Multaque alia annotatione
digna ut in dicta Epistola inscriberentur dixit que solertie prefati
Secretarii sui commisit.
Et incontinenti ipse secretarius Columba
vernacula lingua secundum idiomatem Regni Castellae
prefatam epistolam composuit quam ego quidem Carbonellus in
linguam Catalanam traduxi aliqua alia apropriata verba
subjungens quae ab ore domini Regis ut medicus prefatus et etiam ipse
Columba et alii testati sunt processerant et quae ipse Columba
propter ipsius epistolae rapentinam ordinationem et ejusdem Columbe
perturbationem quia dominum suum eidem precharum
perdebat
omiserat.

Et postea miro modo et
maxima cum patientia labores agoniamque mortis
sustinuit et finaliter orare non cessavit verbo quam diu proferre
potuit et ipso verbo predito nulibus atque signis oravit usque
ad
ultimum vitae terminum. Et sic cum devotione spiritum emisit.

Apéndice

Chapurriau

N. 3 Notariorum 2. Joannis II. n. 3471, fól. 76.

Lo Rey. Juan II, Rex Johannes.

DE EXEQUIIS SEPULTURA ET INFIRMITATE REGIS JOANNIS SECUNDI