Faidit de Belistar, Frère Barte

Faidit
de Belistar. Une pièce attribuée aussi à Richard de
Barbesieux.

Tot atressi com la clartatz del dia
Apodera totas
altras clartatz,
Apodera, domna, vostra beltatz
E la valors e
‘l pretz e ill cortezia,
Al mieu semblan, totas cellas del
mon;
Per que mos cors plus de vos no s cambia,
Bela domna, de
servir e d’ onrar,
Aissi com cel que pass’ un estreit pon
Qui
non s’ auza nulla part desviar.
Tot atressi com.
Millot,
III, 400.

Falco. Tenson avec Gui, auquel il répond:
Senher,
a vos que val
Dir enuetz ni foldatz?
Que res no y
gazanhatz,
Que us puesc dir atertal
Qu’ el vostre paubr’
ostal
Viu hom d’ avol percatz,
E ‘l vestir car compratz
Qu’
el coms N Anfos vos fe,
Don n’ es clamatz a me,
Car non l’ en
faytz honor,
Pus per autrui merce
Vivetz a deshonor.
Falco
en dire.

Falconet. Deux tensons, l’ une avec Taurel, l’ autre
avec Faure:
Faure, del joc vos dey esser tengutz
Car d’ aital
joc say a tot home pro,
Per qu’ ieu no soy del jogar esperdutz,
E
joguera ns En Gui de cavalho,
Si no fos pros, et agra ‘n be
razo…
En Falconet.
Millot, III, 399.

Faure. Une
tenson avec Falconet.
En Falconet, be m platz car es vengutz,
Que
loncx temps a no fi ab vos tenso;
E partrai vos un joc qu’ er
luenh sauputz,
E ja no cug que m’ en diguatz de no;
A cada joc
metam un croy baro…
En Falconet.
Millot, III, 399.

Ferrari
de Ferrare.
Maistre Ferari fo da Feirara e fo guillar et intendet
meill de trobar proensal che negus om che fos mai en
Lombardia, e meill entendet la lenga proensal e sap molt be
letras, escrivet meil ch’ om del mond, e feis de volontera servit as
baros et as chavalers, e tos temps stet en la casa d’ Est; e qan
venia que li marches feanon festa e cort e li guillar li vinian che
s’ entendean de la lenga proensal, anavan tuit ab lui, e
clamavan lor maestre, e s’ alcus li ‘n venia che s’ entendes miel che
i altri e che fes questios de son trobar o d’ autrui, maistre Ferari
li respondia ades, si che li era per un canpio en la cort del marches
d’ Est;
mas non fes mais che II cansos e una retruensa, mais
serventes e coblas fes et asai de los meillors del mon, e fes un
estrat de tutas las cansos dels bos trobadors del mon, e de chadaunas
canzos o serventes tras I coblas o II o III, aqelas che portan la
sentenzas de las canzos et o son tut li mot triat; et aquest estrat
escrit isi denan; et en aqest estrat non vol meter nullas de la soas
coblas; mais qel de cui es lo libre li ‘n fe scriure, per que fos
recordament de lui. E maistre Ferari, quan s’ era jove s’ entendet en
una dona ch’ a nom ma dona Turcha, e per aqela dona fe el de molt
bonas causas. E qan ven ch’ el fo veil pauc anava a torn, mais ch’ el
anava a Trevis a meser Giraut d’ Achamin et a sos filz, et il li
fazian grand onor e ‘l vezian voluntera e molt l’ aqulian ben, e li
donavan voluntera per la bontat de lui e per l’ amor del marches d’
Est.
Millot, I, 411.

Folquet.
Cobla d’ En Folket e d’ En
Porcer del conte de Tolosa.
Porcier, cara de guiner,
Nas de
gat, color de fer,
A pauc tang no t sotter,
Car anc en tu s’ en
pacet,
Car meil degra cercar e cher
Per plan e per poig e per
ser,
E demandar o anet
Lor truoia ab vostre ver.
Porcier
cara.

Il y a plusieurs tensons sous le nom de Folquet avec d’
autres troubadours; une, entre autres, avec Giraud Riquier; en voici
le premier couplet:
Guirautz, don’ ab beutat granda
Tota sol’
aiatz
En un lieg, e selh que ‘l platz
Jatz n’ en autre ses
demanda
Que l’ us a l’ autre no fai,
Et amo s de cor verai;
Si
‘l cavaiers se lev ab lieys jazer
O ilh ab lui, cal li deu mais
plazer?
Guirautz don’ ab.

Folquet de Lunel, t. IV. Huit
pièces parmi lesquelles il en est une qui contient plus de cinq
cents vers. En voici quelques-uns:
Car vengutz es temps qu’ en la
mort
De dieu hom gatje nos sia,
C’ aras no y vey emperador
Ni
rey ni sancta clersia,
Ni ducx ni coms ni comtor,
Ni baro que
tenha via
De ben servir nostre senhor;
E ges esser no solia
Can
vivion lur ancessor
Qu’ en la terra de Suria
No s’ en passesson
li pluzor
Per venjar la vilania
C’ a dieu feron Juzieu
trachor.
E nom del paire.
Millot, II, 138. P. Occ.
165.

Folquet de Marseille, t. III et IV. Vingt-cinq pièces,
dont quelques-unes sont attribuées à d’ autres
troubadours.
Folquetz de Marselha fo filhs d’ un mercadier de
Genoa, que ac nom sier Amfos. E can lo paire moric, si ‘l laisset
molt ric d’ aver. Et el entendet en pretz et en valor, e mes se a
servir als valens homes, et a briguar ab lor et anar e venir. E fon
fort grazitz per lo rey Richart, e per lo bon comte Raimon de Toloza,
e per En Barral lo sieu senhor de Marselha. E trobet molt be; e molt
fo avinens de la persona. Et entendia se en la molher del sieu senhor
En Barral, e pregava la d’ amor; e fazia sas cansos d’ ela. Mas anc
per pretz ni per chansos no i poc trobar merce qu’ ela li fezes nuill
be en dreg d’ amor, per que tos temps se planh d’ amor en sas
chansos.
Quan lo bos reis Anfos de Castela fo estatz descofitz per
lo rey de Marroc, lo qual era apelatz Miramamoli, e li ac touta
Calatrava e Salvaterra e ‘l castel de Toninas, si fon grans dolors e
grans tristeza per tota Espanha, e per totas las bonas gens que o
auziro, per so que la crestiantatz era estada desonrada; e per lo
gran dan qu’ el bos reis era estatz descofitz, et avia perdudas de
las soas terras: e soven intravan las gens del Miramamoli el regisme
del rei ‘N Anfos, et i fazian gran dan.

Lo
bos reis Anfos mandet sos messatges al papa, qu’ el degues far
socorre als baros de Fransa e d’ Englaterra, et al rei d’ Arago, et
al comte de Toloza. En Folquetz de Marselha era molt amicx del rei de
Castela, e no s’ era encaras rendutz en l’ orde de Sistel; si fes una
prezicansa per confortar los baros e la bona gen que deguesson
socorre al bon rei de Castela, mostran la honor que lur seria lo
secors que farian al rei e ‘l perdon que ill n’ aurian de dieu; e
comensa aysi:
Hueimais no i conosc razo.
Folquetz de Marselha,
si com avetz auzit, amava la molher de son senhor En Barral, ma dona
Na Alazais de Roca Martina, e cantava d’ ela, e d’ ela fazia sas
cansos. E gardava se fort c’ om non o saubes, per so qu’ ela era
molher de son senhor, car li fora tengut a gran felonia; e sa dona li
sufria sos precs e sas cansos, per la gran lauzor qu’ el fazia d’
ela. En Barral si avia doas serors de gran valor e de gran beutat; l’
una avia nom Na Laura de San Jorlan, l’ autra avia nom Na Mabilia de
Ponteves: abdoas estavon ab En Barral. En Folquet avia tant d’
amistat ab cascuna, que semblans era qu’ el entendes en cascuna per
amor. E ma domna N’ Alazais crezia qu’ el s’ entendes en Na Laura e
que ‘l volgues be; e si l’ acuzet ela e ‘l fetz acuzar a motz homes,
si qu’ ela li det comjat, que no volia plus sos precs ni sos ditz; e
que se partis de Na Laura; e que de leis non esperes mais be ni
amor.
Folquetz fo molt tritz e dolens quan sa dona l’ ac dat
comjat, e layset solas e chan e rire. Et estet longa sazo en
marrimen, planhen se de la desaventura que l’ era venguda; car perdia
sa dona, qu’ el amava mays que re del mon, per lieis a cui el no
volia be sino per cortezia. E sobre aquel marrimen el anet vezer l’
emperairitz, molher d’ En Guillem de Monpeslier, que fo filha a l’
emperador Manuel, que fo caps e guitz de tota valor e de tota
cortezia e de totz ensenhamens, e reclamet se ad ela de la
desaventura que l’ era avenguda. Et ela lo cofortet tan quan poc, e
‘l preguec que no s degues marrir ni desesperar, e que per la sua
amor degues chantar e far chansos. Don el per los precx de l’
emperairitz si fetz aquesta chanso que ditz:
Tan mov de corteza
razo.
Et avenc si que ma dona N’ Alazais muric, et En Barral lo
maritz d’ ela e senher de luy muri; e muri lo bon rey Richart, e ‘l
bon coms Raimon de Toloza, e ‘l rey ‘N Anfos d’ Arago; don el per
tristeza de la soa dona e dels princes qu’ eron mortz, abandonec lo
mon; e rendec se en l’ orde de Sistel, ab sa molher et ab dos fils
que avia. E fon fatz abas d’ una rica abadia qu’ es en Proensa, que a
nom lo Torondet; e pueis fon fatz avesques de Toloza, e lai
definet.
Nostrad. 53. Crescimbeni, 33, 240. Bastero, 82. Hist.
gén. du Lang. III. Millot, I, 179. Papon, II, 393. P. Occ.
58.

Folquet de Romans, t. IV. Seize pièces, dont
quelques-unes sont attribuées à d’ autres troubadours.
Folquet
de Rotmans si fo de Vianes, d’ un borc que a nom Rotmans. Bons
joglars fo e prezentiers en cort, e de gran solatz; e fo ben honratz
entre la bona gen. E fetz serventes joglaresc de lauzar los pros et
de blasmar los malvatz. E fetz molt bonas coblas.
Le comte de
Flandre lui ayant adressé des vers,
Folquetz de Roman li
respondet:
Aissi com la clara stela
Guida las naus e condui,
Si
guida bos pretz selui
Q’ es valens, francs e servire,
E sel fai
gran faillimen
Que fo pros e s’ en repen
Per flac avol
coratge,
Qu’ eu sai tal qu’ a mes en gatge
Prez e valor e
joven
Si que la febres lo repren
Qui l’ enquer, tan l’ es
salvatge.
Bastero, 83. Crescimbeni, 186. Millot, I, 460. P. Occ.
121.

Formit de Perpignan. Une pièce dont le couplet qui suit
est le premier:
Un dolz desirs amoros
S’ es en mon fin cor
assis,
Dompna, que m ven deves vos
A cui sui del tot aclis,
Qu’
en pensan vei noich e dia
Lo vostre cors car e gen
E ‘l bel
dolz esgard plazen
E vostr’ avinen coindia.
Un dolz
desirs.
Millot, III, 400.

Fortuniers. Deux couplets; en
voici quelques vers:
Si ‘N Aimerics te demanda,
Gasqet, si
remas,
Seurs sias e certas
Que tos gatges no spanda,
Que
capa ni capeiros
Ni blianz ni pelizos
No t remanra,
Et al
comjat prenden,
Conoisseras s’ eu dic ver o si t men.
Si ‘N
Aimerics.
Millot, III, 400.
Frédéric Ier, empereur. On lui a
attribué les vers suivants, qui ne se retrouvent dans aucun de nos
manuscrits:
Platz mi cavalier frances,
E la donna Catalana
E
l’ onrar del Ginoes
E la cort de Castellana,
Lo cantar
provensales
E la danza trevizana
E lo corps aragonnes
E
la perla julliana,
Las mans e caras d’ Angles
E lo donzel de
Thuscana.
Nostrad. 28. Crescimbeni, 16. Bastero, 82.

Frédéric
III, Roi de Sicile. Un pièce à laquelle le comte d’ Empurias
répondit. Le texte en est altéré; voici quelques vers:
Ni no s’
es dreiz de mos amis mi plangna
C’ a mon secors vei mos parens
venir
E de m’ onor chascuns s’ eforza e s lagna…
E se neguns
par que de mi s’ estraia
No l’ en blasmi q’ eu menta ‘l faiz
apert
C’ onor e prez mos lignages en pert…
Pero el reson dels Catalans auzir
E d’ Aragon puig far part Alamagna
E fo, qu’
enpres mon paire, gent fenir;
Del regn’ aver crei que per dreiz me
tangna.
Ges per guerra.
Bastero, 82. Crescimbeni, 185.
Millot, III, 23.

Frère Barte. Tenson avec Maître, auquel il
adresse les vers suivants:
Maystre, si us penetratz
Mil mals
com d’ un sol be,
Enqueras trobaratz merce
Ab dieu, mas mal vo’
‘n assematz
Can dizetz c’ ab ma mort voldratz
Creisser la
vostra manentia;

Bel
Maystre, s’ aprendiatz
Un sen de mi, bo us seria:
Trop a longua
via tener
Totz hom que l’ autrui mort esper…
Fraire.

Deja un comentario