Etiqueta: Ucs

Hameus ou Amédée de la Broquerie, N Uc de Saint Circ

Hameus
ou Amédée de la Broquerie. Trois pièces. Voici des fragments de ce
troubadour:

Per leis soi plus leu que trocha
Ei’ amors, si
amors;
Ieu fora plus deleitos
De burdir e de cantar
S’ ela m
volgues acuilhir;
Mas aquo l’ es greus a far:
C’ on plus
desir
Son cors me fui;
Mas lo joi de leis, quar l’ am, me
desdui.

Bels cors gens, dreitz, bela bocha,
Ei’ amors, si
amors,
A blancas dens, hueils amoros
E veiaire fresc e
clar;
Ins e mon cor vos remir,
Quar per vos vei pretz levar
Et
enrequir;
Cascus en brui
Mas lo joi de leis, quar l’ am, me
destrui.
Mentre qu’ el.

Quan reverdeion li conderc
E
la lauzeta puei’ al mont,
E li auzelet dui e dui
En lur lati,
segon que s’ es,
Fan retendir la calmeilla
Pel fin joi qu’ ins
en lor s’ es mes.


Per
ma enemigua m’ esperc
Que m te marrit e deziron
Per so quar tos
temps si m defui;
Aisi ja l’ en penra merces,
Qu’ ieu no sai
com si s conseilla,
Quar de leis no ve negus bes.
Quan
reverdeion.
Millot, III, 410. P. Occ. 373.

Henri. Une
tenson avec Aruer:
Amic Aruer, d’ una ren vos deman
De dos
amantz d’ una dompna qu’ es pros
Que d’ un talent e d’ un cor son
amdos,
Mas son devis lor preis e lor semblan,
Car l’ us es
semple e l’ autre sobranzier,
L’ un pauc prezat e gaire
plasentier,
A l’ autre par tot lo mont obezir,
Gardas cal deu
la domna mais eslir?
Amic Aruer.
Millot, III, 410.

Henri,
comte de Rhodez. Giraud Riquier fit un commentaire en vers d’ une
chanson de Giraud de Calanson (voy. t. II, p. 252); on lit à la
suite de ce commentaire:
Aiso que ven apres es testimoin qu’ el
senher N Enric, per la gracia de dieu, coms de Rodes porta ad esta
espozisio ab veritat.
E nos devem, ses esser greu,
Enric, per
gracia de dieu,
Coms de Rodes, per gracia de dieu,
Ad esta
espozisio
Testimoin qu’ el ver sabem;
Nos, el temps qu’ el dig,
adonem
A catre trobadors per ver
La chanso, qu’ em volguem
saber
Per cascus d’ els l’ entendemen;
E Gr. Riquier veramen
Fo
ne pus qu’ els autres curos,
Car esta espozitios
Nos fon, trop
a, per lui renduda;
Mans e may l’ avem tenguda,
Lo dig dels
autres atenden;
E dels dos sabem veramen
Que mays no s’ en
entremetran;
E del terz crezem lo semblan,
Tan n’ a lonc espazi
avut;
En Gr. a requeregut
Eras que aisso li redessem,
O
auctoritat li prestassem.
Avut cosselh d’ entendedors,
E nos
entendem pro qu’ el cors
Del entendemen a tocat,
E prestam li
auctoritat;
E, per so qu’ el crezut en sia,
Volem li ‘n portar
guerentia,
E mandam que y sia pauzatz
Nostre sagel, so es
vertatz;
L’ an c’ omz comta M. CC.
LXXXV, no may ni mens,
VI
jorns a l’ intrada del mes
De juli, aisi vertat es
Que fon fag
ab gran alegrier
Ins el castel de Monrozier.

Le manuscrit
ajoute:
Aiso fon trag veramen de la carta sagelada.
Si m
fos tan.
Millot, III, 410.

Hugues. Une tenson avec
Bertrand:
Senher En Bertran, uns cavalier prezatz
Ama una dona
et es per leis amatz
Adreitamen e senes tricharia,
Et ha maint
jorn durat lur drudaria;
Mas el ha tant estat de lei vezer
Per
que non ausa denan lei venir
Que, s’ el hi ve, ben sap, senes
mentir,
Que perdra la. Ara m diguatz lo ver;
Qual li val mais
ho qu’ en aissi remanha,
Ho que lai an’ e perda sa
companha?
Senher en.
On trouve sous le même nom d’ Hugues
une autre tenson avec Baussan; en voici le premier couplet:

Baussan,
respondetz mi, si us platz,
Totz savis es acosselhatz

Et
avetz bon’ entensio,
Ar entendetz en ma tenso
Que us parc, e
vos aiatz los datz,
E cauzetz de catr’ amistatz
La cal val mays
segon razo.
Baussan respondetz.
Millot, III, 411.

Hugues
de la Bachelerie, t. II, III et IV. Sept pièces.
N Ucs de la
Bacalairia si fo de Limozi, de la on fo Gauselm Faiditz. Joglars fo
de pauc valor, e pauc anet e pauc fo conogutz; e si fes de bonas
cansos, e fetz un bon descortz e de bonas tensos. E fo cortes home,
ben adreich e ben enseingnatz.
Bastero, 101. Crescimbeni, 220.
Millot, III, 414. P. Occ. 375.

Hugues Brunet, t. III et IV.
Sept pièces.
Uc Brunecs si fo de la ciutat de Rodes, qu’ es de la
seignoria del comte de Tolosa, e fo clergues; et apres be letras e
saup ben trobar; subtils era mot e de gran sen natural; e fes se
joglars e fes motas de bonas cansos, mas non fetz sons. Et anet ab lo
rei ‘N Anfos d’ Arago, et ab lo comte de Tolosa, et ab lo comte de
Rodes lo sieu seignor, et ab En Bernart d’ Anduza, et ab lo Dalfi d’
Alvernhe. Et entendet en una borzeza d’ Orlhac, que avia nom ma dona
Galiana; mas ela non lo volc amar ni retener, ni far negun plazer en
dreg d’ amor; e tan qu’ ela avia fag son drut del comte de Rodes, e
donet comjat a ‘N Uc Brunec. Et adonc N Uc, per la dolor que el n’
ac, mes se en l’ ordre de Cartosa; et aqui el mori.

Lanquan
son li rozier vermelh,
M’ es bel, quant aug dels auzelhos
Refrims
e chans e lays e sos,
Que d’ un vers m’ aparelh
Qu’ al re mos
cors no m barganha
Mas solatz e cortezia,
Ni no m poiria un
dia
Aver joi qu’ en mi remanha…


S’
om pogues vezer en espelh
Tan be sos ayps cum sas
faissos,
Aquelh miralhs fora trop bos,
Qu’ els malvatz
viran qui son elh;
Que tal se pipa e s’ aplanha
Cui malvestatz
sobrelia,
Qu’ aisselhs miralhs lo faria
Plazen de belha
companha.
Lanquan son li.

Voici deux couplets d’ une
pièce dans laquelle le troubadour s’ était imposé la difficulté
bizarre de la répétition obligée des mêmes mots:
En est son
faz chansoneta novelha,
Novelha es quar ieu chant de novelh
E
de novelh ai chauzida ‘l plus belha,
Belha en totz sens, e tot
quan fay es belh,
E quar m’ es belh, ieu m’ alegr’ e m
deport,
Quar en deport val pauc qui no s deporta.


Jois
deporta mi quar am dompn’ ysnelha,
Ysnelha es selha que m ten
ysnelh;
Ysnelh cor n’ ay quar tan gent si capdelha
Qu’ ilh
capdelha mi, ses autre capdelh;
Que mais capdelh non quier mas per
conort,
Per gienh conort qu’ om no s pes qui m conorta.

Be
m conorta selha qu’ es fina e franca…
En est son
faz.
Nostrad. 68. Crescimbeni, 48. Bastero, 101. Hist. gén. du
Languedoc III, 97. Millot, I, 40. P. Occ. 111.

Hugues Catola.
Deux pièces, dont l’ une est aussi sous le nom de Marcabrus; l’
autre est une tenson avec sa dame, à laquelle il répond:
Bella
amiga, ensegnamenz es granz
De dompneiar, qui ‘n sap esser
gignos,
Que tuit s’ ajoston gai e voluntos,
Mas al partir en es
chascuns blasmans…
Millot, III, 414.

Hugues de l’ Escure.
Un sirvente lacéré dans le manuscrit. Il se compare aux autres
troubadours de son temps; il dit ne pas craindre Pierre Vidal ni
Albertet:

Ni
‘N Perdigos de greu sonet bastir
Ni ‘N Peguilhan de chansos metr’
en sal,
Ni de gabar sos chans N Arnaut Romieu,
Ni de lausar
Fonsalada son fieu,
Ni ‘N Pelardit de contrafar la gen,
Ni ‘N
Gualaubet de viular coyndamen.
De motz.
Millot, II,
205.

Hugues de Mataplane. Un sirvente adressé à Raimond de
Miraval.

Les
vers suivants sont tirés d’ une tenson:
En Blacasset, en sui de
noit
Vengut a vos per combatre ades…
E voill sachaz qu’ eu
soi el diable
Lo plus cruel e ‘l plus penable.
En
Blacasset.
Bastero, 102. Crescimbeni, 220. Millot, II,
118.

Hugues de Murel. Un sirvente dont le couplet suivant est
tiré:
No m platz qui pert ses demanda
Lo sieu, e l’ autrui
deman;
Ni qui m promet e m fai guanda
No m tenh’ a mal, s’ ieu
li guan,
Qu’ ieu no m’ azaut de baron truan
Pus ab mentir s’
atruanda;
Ni qui ses benfag no me blan,
Ja no s pes que ieu lo
blanda.
Jes sitot bon.
Millot III, 415.

Hugues de
Pena. Trois pièces.
Ugo de Pena si fo d’ Agenes, d’ un castel que
a nom Messat, fils d’ un mercadier. E fes se joglars; e cantet ben, e
sap gran ren de las autrui cansos. E sabia molt las generacios dels
grans homes d’ aquellas encontradas. E fetz cansos. Grans baratiers
fo de jogar e d’ estar en taverna, per que ades fo paubres e ses
arnes. E venc se amoillerar a
l’ Isla e Venaissi en Proensa.
Dans
l’ une de ces pièces, il dit:
Cora que m desplagues amors,
Ara
m’ a conquist franchamen
E fas tot son comandamen;
Per que m
deu valer sa valors,
Si s fai que tal m’ a faig chauzir
Don tos
temps mais l’ ai que grazir,
Sol d’ un bel semblant amoros
Que
m fes cil don son enveios.
Cora que m.
Dans une autre:
Anc
Lanselotz, can sa dona ‘l promes
Que faria per el tot sos
coman,
Si ‘l mostrava un fin lial aman,
Non poc aver de si eys
sovinensa,
Bona domna, tan for s’ er oblidatz
Tro que merces lo
y ac adregz esguarz
Lai on razos non li valia re,
Per qu’ ieu
aten de vos aital merce.
Si anc me.
Nostrad. 147.
Crescimbeni, 101. Bastero, 102. Millot, III, 309. P. Occ.
325.

Hugues de Saint-Cyr, t. III et IV. Trente-six pièces,
dont plusieurs sont attribuées à d’ autres troubadours.
N Uc de
Saint Circ si fo de Caersi, d’ un borc que a nom Tegra. Fils fo d’ un
paubre vavassor que ac nom N Arman de Saint Circ, per so qu’ el
castels don el fo a nom Saint Circ, qu’ es al pe de Sainta Maria de
Rocamaior, que fo destruichs per guerra e derrocatz. Aquest N Uc si
ac gran ren de fraires maiors de se; e volgron lo far clerc e
manderon lo a la scola a Monpeslier. E quant ill cuideron que ampares
letras, el amparet cansos e vers e sirventes e tensos e coblas, e ill
fach e ill dich dels valens homes e de las valens domnas que eron al
mon ni eron estat: e com aquel sabers s’ ajoglari. El coms de Rodes e
‘l vescoms de Torena si ‘l leverent molt a la jogloria, com las
tensos e com las coblas qu’ el feiren com lui e ‘l bons Dalfin d’
Alvernhe.
Et estet lonc temps en Gascoingna paubres, cora a pe
cora a caval. Lonc temps estet com la comtessa de Benauges, e per
leis gazagnet l’ amistat d’ En Savaric de Maleon, lo cals lo mes en
arnes et en roba. Et estet lonc temps com el en Peitieu et en las
encontradas, pois en Cataloingna et en Aragon et en Espaigna, com lo
bon rei Amfos e com lo rei Anfos de Leon e com lo rei Peire d’
Aragon; e pois en Proensa com totz los barons, pois en Lombardia et
en la Marcha. E tolc moiller e fez enfans. Gran ren amparet de l’
autrui saber e voluntiers l’ enseingnet a autrui. Cansos fes de fort
bonas e de bons sons e de bonas coblas; mas no fes gaires de las
cansos, quar no fo enamoratz de neguna. Mas se sap feigner enamorat
ad ellas ab son bel parlar, e sap ben dire en las soas cansos tot so
que ill avenia de lor: e ben las sap levar e ben far cazer, quand el
lo volia far, ab los sieus vers et ab los sieus digz. Mas pois qu’ el
ac moiller non fetz cansos.
Qu’ eras es una sazos
Que hom ren
mal guazardos,
E servezi son perdut
E befag desconegut,
Et
amor vol et acuelh
Aquels que mais an d’ erguelh…


Et
on plus elha m’ esglaia
Ni m fai planher ni doler,
Ilh ri e
chant e s’ apaia
E s dona joy e lezer;
Ilh m’ es mala, eu li
suy bos
Anhels suy, ilh m’ es leos…
Nulha res que.

Nulhs
hom no sap d’ amic tro l’ a perdut

So
que l’ amicx li valia denan,
Mas quan lo pert, e pueys es a son
dan,
E ‘l notz aitan cum l’ avia valgut;
Adoncx conoys que l’
amicx li valia;
Per qu’ ieu volgra ma domna conogues
So qu’ ieu
li vaill, ans que perdut m’ agues;
E ja depueis al sieu tort no m
perdria.


Ben
sai que s’ ieu l’ agues aitan nogut,
Cum l’ ai valgut ni son pretz
trait enan,
Ben agra dreyt que m volgues mal plus gran
Qu’ a
nulha re; per qu’ ieu ai conogut
De ma domna que mais me
nozeria
Ab lieys lo mals no m valria lo bes,
Per que m’ agra
mestier, si ja pogues,
Que m’ en partis, mas per dieu no poiria.


Que
s’ amors m’ a si doussamen vencut
Que ieu non puesc ni ai negun
talan
Que ja de lieys, que m’ auci deziran,
Parta mon cor ni l’
en vir ni l’ en mut,
Ans si enpren e si ferma quec dia
Per que
feira chauzimen, s’ il plagues,
Pus tan suy sieus, si per sieu mi
tengues;
E pueis qu’ en fes cum del sieu a sa guia…
Nulhs
hom no sap.

Estat ai fort longamen
Vas lieis qu’ es falsa
leials
Et ai sofertat mos mals,
Per so n’ ai pres maint
tormen
E non quer don ni esmenda;
Mais no m platz qu’ ieu
atenda
Acort ni dura merce
Ni plaser ni joi ni be
Que sufren
amors mi renda…

Mas autre conseill taing prenda,
Tal qu’
ieu voill c’ om mi penda,
Si mais l’ obedisc en re;
Quar dregz
es en leial fe
C’ aissi com hom compra venda…
Totz hom qu’ en
folla s’ enten
En fol despen sos jornals.
Estat ai
fort.

Aissi cum es cuenda e guaya
E corteza e plazens,
Et
azauta totas gens
la belha de cuy ieu chan,
M’ es ops que d’
aital semblan,
Cum ilh es, fassa chanso
Cuenda e guay’ ab
plazen so,
Que la man lay
Que l’ an dire
Lo desire
Que
ieu n’ ai
De vezer son gen cors guai…

Sos
amicx e sos servire
E sos homs suy e seray,
Quar tant es de
beutatz ray
Quan la vey no sai on so,
Qu’ ieu mais volria un
cordo
Que ieu l’ agues de sa man
Cum si prenia de joi tan
Quan
pren selh
Que si dons baya;
Tan m’ apaya
Que cozens
M’ es
totz autres jauzimens.
Aissi cum es.

Bella donna gaia e
valentz,
Pros e corteza e conoissentz,
Flors de beltatz e flors
d’ onors,
Flors de joven e de valors,
Flors de sen e de
cortezia,
Flors de pretz e ses vilania,
Flors de totz bes senes
totz mals,
Sobre totas fina e leials,
Lo vostre fis amics
enters
Que us es fizels e vertaders
Vos saluda, e manda vos
Qu’
anc no fo en son cor joios
Pois que denan vos se partit,
Ni anc
puois nuilla re no vit
Qui gaires li pogues plazer;
Sitot se
cuebra so voler
Ab gen soffrir et ab cellar,
Qar negus jois no
ill pod semblar
Contra ‘l vostre joi nuilla re,
Ne nuill be
contra ‘l vostre be
No ill pod plazer ni abellir,
Ni negus bes
no ill pod venir
Ses vos; et anc be no ill anet,
Si donc de vos
no ill remembret
O del vostr’ avinen solatz,
E qar plus tost no
es tornatz
Ves vos, prega us per chausimen,
Donna, per vostr’
esseinhamen,
Se us platz, que lo i perdonez…
Bella
donna.

Nostrad. 76. Crescimbeni, 54. Bastero, 102. Hist. gén.
de Languedoc II, 519; III, 328. Millot, II, 174. P. Occ. 161.