Etiqueta: garbes

la sega 3

La sega 3

– Mira que ha tingut aventures.

+ Claro, Luiset, aisó es perque ting mols añs.

– Chino, chano y ya es la tersera charrada de la sega, yo pensaba que enseguida acabaríe, pero claro es que yo casi no coneisía res de tot lo que mos está contán.

+ Pos esperat que encara mos queden coses per aclarí.

– No, si a mí m’encante sentil, tot aisó es historia y la historia si no se escriu se olvide y se piart. Lo que no sé si a la chen que li seguís, no li cansará en tan cuento.
Avans de eisí de casa, se minchabe unes farinetes o algún guiso que habíen preparat les dones. A mich matí (sobre les diau, si Enrique les diau) se fae un mos, un tros de magra, choriso o llonganissa en una llesca de pá y un bon trago de vi. A michdia lo diná, a les sinc y micha un atre mos, paregut al de dematí. Y al arribá a casa (sobre les diau, Enrique???) la sena.
Al campo se portabe la pichella en aigua ben fresqueta. Pa que no entraren bichos, se posabe un troset de puntilleta, lligat a la boca, y un tochet afilat al pichorro. Se guardabe a una bona sombra, se fae una esplanadeta antiarra y se tirabe un chorret de aigua, pa que al evaporás fare fresqueta y l’aigua se refrescare. De cuan en cuan, lo menut de la colla, a totes les colles ñabie un menudet, agarrabe la pichella y l’anabe pasán per la chen machó, pa que se refrescaren.
Al matéis tems se solíe portá tamé un carretellet en , al pitorro, solie sé un tros de cañá, tamé se li solíe posá un tochet y se guardabe a una sombreta, fen lo matéis que pa la pichella, humin la tiarra pa que estare fresquet. Lo carretell, per lo menos a la meua familia, sol se traíe pa les minchades. En algún cas lo vestíen en una funda de roba que arremullaben, pa mantindre la frescoreta.
A casi tots los campos, ñabie una basseta, encara que als mesos del estiu, casi totes teníen poca aigua, si no se habíen secat. La poca aigua que quedabe se empleabe p’aveurá als animals.
A l’Aldea ñabie bona veindat. Natres teniem un veí que dallabe mol bé y ell estabe sol pa segá. Solusió, ell mos veníe a achudá (dallán) uns díes y natres anabem als seus campos uns atres pa aná detrás d’ell.
La dalla, tots la coneiseu. La enclusa y lo martell servien pa afilá la dalla. La enclusa se clavabe antiarra (com un yunque) y en lo martell se anae picán lo tall de la fulla de la dalla, hasta que tot estabe finet pa tallá milló la palla de les espigues.
Ting un record de este trevall. Estabem al Colomé del tío Miguel, y, no sé perqué, yo estaba afilán la dalla en lo martell y la enclusa, y me va saltá una purna del fiarro de la fulla y se me va clavá al segundo dit (índice) de la má dreta, y després de tans añs ahí está una negró, fonda, penso que hasta l’os, tan se me va clavá.
A la correcha se portabe una pedra d’ esmolá, dintre de una funda de hojalata (llanda) en aigua. De cuan en cuan, lo dalladó li fae una pasada, en la pedra, a la fulla de la dalla, apoyán lo mánec antiarra.”
Detrás del dalladó, anabe la demés chen fen gavelles, garbes, amuntonán les garbes, rasclechán y espigán si fae falta. Tot igual que cuan se segae del atra manera, pero mes depresa. Lo menut en la pichelleta, repartín aigua a tot lo mon.

+ Eren dies de uns sials blaus, com diuen que es lo mar. Sense nugols, grasies a Deu.

caballó, caballóns

caballó, caballóns

caballó, caballóns

menos cassá pokemons y mes cavá caballóns, que esteu agilipollats, copón
menos cassá pokemons y mes cavá caballóns, que esteu agilipollats, copón


CAVALLÓ m. 
|| 1. La part principal de l’albarda, que es compon dels dos arçons de fusta i un encoixinat de palla coberta de cuiro (Calasseit). Damunt el cavalló va la pell on cavalquen o carreguen. 
|| 2. Crestall o llom de terra entre dos solcs de sembradura o de reguiu, o entre dues taules d’hort (Oliana, Bellpuig, Ll., Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Maestrat, Cast., Val., Sueca); cast. caballón, camellónLos quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa d’alluvions d’aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fa-hi cavallons | ab alerons, Spill 14798. Un cavalló tort, el farà desfer sense mirament, Pasqual Raval 2. 
|| 3. Carena de la teulada (Artesa, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Llucena, Val., Sueca, Alcoi, Pego, Benidorm); cast. caballete. 
|| 4. Filera de teules cobertores (Capçanes, Sueca). 
|| 5. Munt de cert nombre de garbes (generalment deu) que es forma així com van segant i es deixa enmig del camp per a esser carregat després en haver de garbejar; cast. tresnal. En els documents antics trobam també el mot cavalló amb el significat de ‘feix de palla’. De cols spinachs albergínies de cauallons e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. La pexera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalonsdoc. a. 1315 (RLR, xxx, 274). Decem octo cauayons ordey, doc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). On age garbes ne cauayons, Ordenacions de Valls, a. 1390. XVI cauayons de li,doc. a. 1456 (BSAL, iv, 10). Cent caualons de pala poc més o menys, doc. a. 1461 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Per nou cavallons de palla a raó dos sous y deu lo cavalló, doc. a. 1469 (arx. convent Concepció, de Palma). En pendrem dels cabayons [sic] y també un xich de las garbas, Milà Rom. 329. A quasi totes les regions catalanes s’entén per cavalló un munt de deu garbes; però aquest nombre no és absolutament fix, car també es fan cavallons d’onze garbes (Puigcerdà), de tretze (Pla del Llobregat) i fins de disset (Ordino). 
|| 6. Conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses (Mall.). 
|| 7. Desena; conjunt de deu coses, especialment de figues o altra fruita (Maestr., Val.). «M’hai minjat tres cavallons de figues»=trenta figues (Benassal).
    Fon.: 
kəβəʎó (pir-or., or.); kəβəјó (Plana de Vic, Empordà, Pobla de L.); kaβaʎó (occ., Val).; kavaʎó (Cast., Al.); kəvəјó (mall., eiv.); kəvəó, kəvó (men.).
    Etim.: 
derivat de cavall.


//

Vendo perro labrador

Del aum. de caballo.
1. m. Lomo de tierra, como el que queda entre surco y surco al arar un terreno o el que se levanta con la azada.
2. m. Lomo de tierra que se dispone para contener las aguas o darles dirección en los riegos.
3. m. Montículo de tierra que resulta de hacer un enterramiento.
caballó, caballons

caballó, caballons

caballó, caballons

menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.
menos cassá pokemons y mes cavá caballons, que estéu agilipollats, copón.

|| 1. La part principal de l’albarda, que es compon dels dos arçons de fusta i un encoixinat de palla coberta de cuiro (Calasseit). Damunt el cavalló va la pell on cavalquen o carreguen. 


|| 
2. Crestall o llom de terra entre dos solcs de sembradura o de reguiu, o entre dues taules d’hort (Oliana, Bellpuig, Ll., Pradell, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Maestrat, Cast., Val., Sueca); cast. caballón, camellónLos quals barranchs eres e cavallons de les dites salines per causa d’alluvions d’aygues eren enrunats e desfets, doc. a. 1470 (Arx. Gral. R. Val.). Fa-hi cavallons | ab alerons, Spill 14798. 
Un cavalló tort, el farà desfer sense mirament, Pasqual Raval 2. 


|| 
3. Carena de la teulada (Artesa, Massalcoreig, Fraga, Calasseit, Gandesa, Llucena, Val., Sueca, Alcoy, Pego, Benidorm); cast. caballete. 


|| 
4. Filera de teules cobertores (Capçanes, Sueca). 


|| 
5. Munt de cert nombre de garbes (generalment deu) que es forma així com van segant i es deixa enmig del camp per a esser carregat després en haver de garbejar; cast. tresnalEn els documents antics trobam també el mot cavalló amb el significat de ‘feix de palla’. De cols spinachs albergínies de cauallons e de totes altres ortalices sia donada delma, Jaume I, Sent. La pexera que en lo comensament serà feyta de rama e lenyes e cavalonsdoc. a. 1315 (RLR, xxx, 274). Decem octo cauayons ordeydoc. a. 1388 (BSAL, xi, 182). On age garbes ne cauayons, Ordenacions de Valls, a. 1390. XVI cauayons de li,doc. a. 1456 (BSAL, iv, 10). Cent caualons de pala poc més o menys, doc. a. 1461 (arx. parr. Sta. Col. de Q.). Per nou cavallons de palla a raó dos sous y deu lo cavalló, doc. a. 1469 (arx. convent Concepció, de Palma). 
En pendrem dels cabayons [sic] y també un xich de las garbas
Milà Rom. 329. A quasi totes les regions catalanes s’entén per cavalló un munt de deu garbes; però aquest nombre no és absolutament fix, car també es fan cavallons d’onze garbes (Puigcerdà), de tretze (Pla del Llobregat) i fins de disset (Ordino).


|| 
6. Conjunt de deu vencills per a lligar garbes o altres coses (Mall.). 


|| 
7. Desena; conjunt de deu coses, especialment de figues o altra fruita (Maestr., Val.). «M’hai minjat tres cavallons de figues» = trenta figues (Benassal).


Fon.: 
kəβəʎó (pir-or., or.); kəβəјó (Plana de Vic, Empordà, Pobla de L.); kaβaʎó (occ., Val).; kavaʎó (Cast., Al.); kəvəјó (mall., Eiv.); kəvəó, kəvó (men.).


Etim.: 
derivat de cavall.


//

Vendo perro labrador

Del aum. de caballo.
1. m. Lomo de tierra, como el que queda entre surco y surco al arar un terreno o el que se levanta con la azada.
2. m. Lomo de tierra que se dispone para contener las aguas o darles dirección en los riegos.
3. m. Montículo de tierra que resulta de hacer un enterramiento.