Resultados de búsqueda por: pugué

Lexique roman; Essil – Estalvar

Lexique roman; Essil – Estalvar

Essil, s. m., ravage, destruction, ruine; du lat. exilis, réduit à rien, vide. (chap. Me sone a aniquilá, vore lo pun 3.) Cornelius Nepos, 18, 5, I, dit res exiles pour choses malheureuses: Res exiles animi magnitudinem et si non frangebant tamen imminebant. Paneg. veter., Eumenes, c. V. Un évêque de Béziers, en 875, souscrivit … Seguir leyendo Lexique roman; Essil – Estalvar

Lexique roman; Ceba – Cerviz, Servitz

Lexique roman; Ceba – Cerviz, Servitz

Ceba, s. f., lat. caepa, oignon. Per qu’elh volontiers non usa Ni d’alh ni de ceba cruza. Brev. d’amor, fol. 214. C’est pourquoi il n’use pas volontiers ni d’ail ni d’oignon cru. Per ceb’ e per fromatge. (chap. Per seba y per formache) T. de B. d’Allamanon et de Gui: Amicx Guigo. Pour oignon et … Seguir leyendo Lexique roman; Ceba – Cerviz, Servitz

Lexique roman; Castiar – Cazubla

Lexique roman; Castiar – Cazubla

Castiar, Chastiar, v., lat. castigare, corriger, empêcher, reprendre, instruire, châtier. Que fols es qui no s chastia. Sail de Scola: De ben gran. Que fou est qui ne se corrige. Cum pogues castiar Las donas de falhir. P. de Bussignac: Quan lo dous. Comme je pusse empêcher les dames de faillir. Mielhs chastia,  Quant o … Seguir leyendo Lexique roman; Castiar – Cazubla

La caiguda dels gigans, Ken Follet (un trosset)

La caiguda dels gigans, Ken Follet (un trosset)

Aixó es una traducsió parsial y una mica libre de un trosset del llibre de Ken Follet, La caída de los gigantes, Fall of giants, al chapurriau: La caiguda dels gigans o jagans. Chapurriau no es chapurrear com Ke te follon no es Ken Follet. Este llibre es part de una trilogía: The Century, lo … Seguir leyendo La caiguda dels gigans, Ken Follet (un trosset)

Vocabulario valenciano – castellano, parte 2, F-Z

Vocabulario valenciano – castellano, parte 2, F-Z

F. fa, aquel hace. faba, roncha con bulto pequeño. (haba) faç (faig, fach), yo hago, y aquel hace (ell, ella fa). faça, haga o hace aquel (aquell, ell, ella fa). fadrí, mozo pequeño, o muchacho. (fadrina, moza pequeña, muchacha) faena, hacienda (facienda; trabajo; feina, feyna). Faent (fent, feent), haciendo. faent laus palesa, haciendo loor manifiesto. … Seguir leyendo Vocabulario valenciano – castellano, parte 2, F-Z

Adiós, Cordera.

Adiós, Cordera.

Adiós, Cordera. Leopoldo Alas, Clarín. ¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera. Lo prat (el prao) Somonte ere un retall triangulá de vellut verd estés, com un penjoll, costa aball per la lloma. Un dels seus ánguls o racóns, lo inferió o de mes aball, lo despuntabe lo camí de ferro … Seguir leyendo Adiós, Cordera.

Adiós, Cordera. Clarín.

Adiós, Cordera. Clarín.

Adiós, Cordera. Leopoldo Alas, Clarín. (Lo texto del llibre de Clarín no sirá igual que este) ¡Ne eren tres, sempre los tres!: Rosa, Pinín y la Cordera. Lo prat (el prao) Somonte ere un retall triangulá de vellut verd estés, com un penjoll, costa aball per la lloma. Un dels seus ánguls o racóns, lo … Seguir leyendo Adiós, Cordera. Clarín.

Lo llibre dels poetas, segle XV, part 2

Lo llibre dels poetas, segle XV, part 2

PEROT JOAN.  Dicatis qui ‘us ha ginyat de penjar en la figuera aquel habit qui ‘us fon dat per seguir la vida clera; ja haveu pres bona carrera per haver renegat Deu car ella vos maldireu, mas en Xulella faréu la sepultura darrera. Si Deus est veritat ja ‘us veig ab la sobrevesta y ab … Seguir leyendo Lo llibre dels poetas, segle XV, part 2

DOÑA BERTA. Leopoldo Alas, Clarín. Chapurriau.

DOÑA BERTA. Leopoldo Alas, Clarín. Chapurriau.

DOÑA BERTA. (Lo texto del llibre de Clarín no sirá igual que este) I. Ña un puesto al nort de España aon no van arribá may ni los romanos ni los moros; y si doña Berta de Rondaliego, propietaria de este amagatall verd y silensiós, sapiguere algo mes de historia, juraríe que may ni Agripa, … Seguir leyendo DOÑA BERTA. Leopoldo Alas, Clarín. Chapurriau.

Glosario, Ramon Lull, P.

P. PACIENTAMENT. adv. Con paciencia. (pacientemente) PACIFICANT. v. gerundio de «pacificar”. Apaciguando, pacificando. PACIFICAR. v. modo inf. Pacificar, apaciguar. PAGAMENT. sust. c. Satisfacción, paga, el acto de pagar. PAGUÁ. sust. c. Pagano, infiel. (en textos antiguos también paguar : pagar; pagua : paga) PAHOR, sust. c. Miedo. (por, temor; pavor) PAIMENT. sust. c. Pavimento. PALAU. sust. … Seguir leyendo Glosario, Ramon Lull, P.