Sententia
contra mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e preborda
(pavordre) de la Seu de Leyda natural del Archabisbat de
Tarragona.
Jesus
Christus.
Los
noms de nostre Senyor Deu Jesu Christ e de la humil Verge Maria digne
mare sua benignement invocats.
Vist
per nos don Pere per la gracia de Deu e de la Sancta Seu apostolica
bisbe de Barcelona frare Enguera en sacra theologia mestre del orde
dels preicadors e don Francesch Pays de Sotomayor etc. per la mateixa
Sancta Seu apostolica inquisidors de la heretica e apostatica
pravitat dats creats e deputats en les ciutats e diocesis de
Tarragona Barcelona Urgell Vich Gerona e Elna e lo dit reverend
mestre Enguera vicari general en los actes de la Sancta inquisitio
per lo reverendissimo Senyor don Gonçalbo Ferrandez de Heredia Archabisbe
de Tarragona be e diligentment examinat lo proces criminal devant nos
e en nostre consistori ventilat e actitat entre lo venerable promotor
e procurador fiscal del Sanct Offici de la inquisicio de una part
agent e denuntiant e mossen Dalmau de Tolosa prevere canonge e
preborda de la Seu de Leyda natural del archabisbat de
Tarragona convers e del linatge de jueus devallant de la part altra
defenent en e sobre la petitio e demanda e accusatio devant nos per
lo dit procurador fiscal contra lo dit mossen Dalmau de Tolosa donada
e intentada en la qual diu e allega que dit mossen Dalmau de Tolosa
es fill de pare e mare conversos e per semblant de linatge de jueus
devallant e la dita sa mare nomenada Isabel de Tolosa per heretica
fugitiva per los reverends olim inquisidors condemnada e que moltes e
diverses vegades en los dies dels digmenges y festes manades per
Sancta mare Esglesia lo dit Dalmau de Tolosa faea faena ingerint e
posantse a fer algunes obres servils les quals als catholics
christians son prohibides de fer en dits dies de festes
e digmenges manades e que moltes e diverses vegades per la devotio e
creença que tenia a la ley de Moyses ha servat e tengut los
dissaptes solemnizant aquells a la forma e modo judaica comensant lo
divenres en la nit lexant se de negociar e tractar mudantse les
camises e robes per honrar e festivar los dits dies dels dissaptes.
Mes que ha servades festes e solemnizades moltes paschas e festes
dels jueus en special la pascha dels jueus quis diu del pa alis
menjant en aquell lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab altres persones
en companya sua tots los vuyt jorns que duraba dita festa de
pascha pa alis e altres viandes que los jueus en les tals festes e
paschas acostumen manjar. Item que moltes e diverses vegades per la
devotio gran que a la dita ley de Moyses tenia dit Dalmau de Tolosa
ha fets e dejunats los dejunis judaychs en companya daltres persones
per heretges condemnades en special lo gran dejuni ques diu de Quipur
(Equipur anteriormente) quis fa en lo mes de setembre a la forma
judaica no menjant de tot lo dia fins al vespre vistes les steles
stants ab los peus descalçes e ans de sopar lo dit Dalmau de Tolosa
e los altres exien en part que podien veure lo cel e se
agenollaven ab los genols (aún se encuentran muchas palabras
con una sola l, genolls, legir, libre, etc) mesos en terra e faen
tots la oratio maldant e faent altres coses e cerimonies judaiques e
apres tots anaven a sopar apres que eran exits de les steles e
que lo dit Dalmau de Tolosa demanava perdo a les persones que en sa
companya aquelles hores ab ell en dites cerimonies eran. E apres
totes sopaven de les viandes judaiques que staven apparellades. Item
que tenint lo dit Dalmau de Tolosa creença e gran devotio en la ley
de Moyses portava en si e en sa persona una nomina scrita en hebraich
feta a forma de un rotol creent que portant aquella no podia
haver nenguna adversitat e moltes altres scriptures judaiques diu
que portava ab si per la devotio que a la ley de Moyses tenia. Item
que moltes e diverses vegades per guardar e observar los preceptes e
manaments de la ley de Moyses dit Dalmau Tolosa manjava gallines e
altres volateries e altra carn degollades per mans de jueus a la
forma e modo judaica e que no manjava carn salada de porch ni conills
ni altres animals del pel agut ni peix sens scata prohibides menjar
per la ley dels jueus e que si alguna volateria manjava volia que fos
degollada al modo judaich e que sempre fossen sublimades ab aygua e
ab sal e oli e no ab sagi ni carn salada. Item que por la
observança de la ley de Moyses e devotio que lo dit Dalmau de Tolosa
a aquella tenia faea netejar e purgar la carn del greix e levar la
vertoleta de la cuxa e mes que moltes e diverses vegades ha fetes e
servades moltes e diverses serimonies e ritus de la ley de Moyses e
ha dites moltes paraules hereticals contra nostra sancta fe
catholica christiana segons que mes largament de dites coses consta e
se monstra en la dita demanda e accusatio contra dit Dalmau de Tolosa
per lo dit promotor fiscal donada e intentada a la qual nos referim
per les quals coses lo dit procurador fiscal demana e requiri per los
reverends olim inquisidors esser pronunciat e declarat dit Dalmau
Tolosa haver insidit e encorregut sententia de excomunicatio e esser
heretge e apostata de nostra Sancta fe catholica e per tal haverse de
condemnar e liurar al bras
e justicia secular. Vistes per nos les respostes per lo dit Dalmau
Tolosa fetes e donades a la demanda sobredita contra ell donada e
articles en aquella contenguts e la assignatio e termini al sobre dit
procurador de la fe a probar donats e assignats. Vists encara los
terminis e dilations al dit Dalmau de Tolosa e als defensors e
advocats de aquell en gran numero donades e a contra e assignades.
Vist que en dit proces trobam per dits e depositions de testimonis
que lo dit Dalmau de Tolosa ensemps ab Na Isabel de Tolosa mare sua e
Gabriel de Tolosa e Lois de Tolosa sos germans Blanquina muller del
dit Lois de Tolosa e Aldonça muller del dit Gabriel de Tolosa
cunyades sues filles den Gabriel March de la vila de Falset e una
dona vella avia dels dits Gabriel e Dalmau de Tolosa tots per
heretges condemnats junctament ab dit Dalmau delat faen e servaven e
solemnizaven la pascha sobredita dels jueus en la forma ques segueix
ço es que faen purgar lo forment que havia de servir per al pa de la
dita pascha molt netament en casa del dit Gabriel de Tolosa en la
ciutat de Tarragona e apres venia un jueu quis faea parent de les
dites Toloses nomenat lo jueu de la parra portantsen lo dit forment a
la juhiria (judería) e apres la muller del dit jueu lo pastava e quant lo havia pastat lo dit juheu de la parra lo portava a
la casa del dit Gabriel de Tolosa hon dita pascha judaica se
celebrava faent
coques alises e les donava a la vella mare dels sobredits
Tholoses lo qual pa alis los faea piquar ab un morter e lo
faen coure ab species de salses e ous en una caçola nova e compraven
totes les aynes noves que eran menester per la casa de les quals
servien en tot lo temps que durava la dita pascha e aquellos
sobredites dones les se rantaven e no permettien que nenguna
serventa les netejas e apres que era acabada la dita pascha la qual
durava huyt jorns astojaven
les dites aynes e no servien mes e en tot aquest temps lo dit Dalmau
de Tolosa e tots los sobredits manjaven del dit pa alis e que per
cobrir e dissimular si algu venia a casa per cas no veessen que no
manjaven del dit pa alis de la pascha posaven en dita taula pa levat
pero que no manjaven de aquell e per mes cobrir e dissimular los dits
Dalmau Lois e Gabriel Tolosa algunes vegades tenint les mans de baix
los capussos les trayen per lo cap del dit capus e axi manjaven dit
pa e que en dits dies de la pascha manjaven gallines degollades e
carn de la carneceria dels jueus e algunes persones converses ço es
la viuda Alexandria e En Gabriel March per heretges condemnats
e altres conversos en dits dies de la pascha judaica venian a visitar
a la casa del dit Gabriel Tolosa e en dita pascha se reposaven los
quals tanbe manjaven del dit pa alis e de les dites viandes
que eran apparellades en la dita casa e tots guardaven la dita pascha
judaica axi com los jueus mateixos tant com podian. E mes trobam que
en lo temps de les figues e dels rayms los sobredits En Dalmau de
Tolosa ensemps ab dita Isabel de Tolosa mare sua Gabriel Tolosa Lois
Tolosa germans del dit Dalmau e les mullers de aquells faen un dejuni
dels jueus que no menjaven de tot lo dia fins al vespre vistes les
steles e una hora ans de sopar poch mes o menys lo dit Dalmau de
Tolosa en la casa del dit Gabriel Tolosa ensemps ab Na Isabel mare
sua e Lois Tolosa e Gabriel Tolosa germans e Blanquina muller del dit
Lois Aldonsa muller del dit Gabriel exien en un cel ubert a
peus descalsos genolls mesos en terra ben tancades les portes se
agenollaven en terra e faen oratio al cel e apres feta dita oratio se
anaven a sopar. Es veritat que en totes les vegades que los
sobrenomenats faen e servaven dites cerimonies e juyateries no
si trobave lo dit Dalmau de Tolosa per algunes vegades e per que era
home de negocis e anava daça e della pero les vegades que lo dit
Dalmau de Tolosa si trobava axi observava e solemnizava com tots los
altres sobrenomenats per que tots staven e havitaven en una casa. E
mes trobam per dits testimonis que lo dit Dalmau Tolosa per
observatio de la ley de Moyses e la devotio que tenia als rits
dels jueus tenia e servava los dies dels dissaptes en lo modo e forma
judaiques stantse de negociar e contractar en aquells mudantse
camises netes e robes millors que los altres dies dintra setmana
començant ja lo divenres en la vesprada per honor dels dits
dissaptes fins al dissapte al vespre ami e viandes apparellades lo
divendres per al dissapte e altres coses a la forma judaica. Encara
trobam per merits del dit proces e depositions de testimonis que los dits
Dalmau de Tolosa feu e dejunava un dejuni ques diu dels jueus qui ve
en lo temps dels rayms e figues de Burgiçot en lo temps quen
Lois de Tolosa ab sa muller e sa mare Isabel de Tolosa stigueren en
Barçelona be dos anys en lo carrer Ample en un canto prop casa de un
Benet convers nomenat o Franci o Pere Venes lo qual tenia logada a
una cambra que sta prop lo manjador de la dita casa un dia del dit
temps dels rayms e figues de Burgiçot lo dit Dalmau de Tolosa son
germa e Blanquina muller del dit En Lois en Gabriel mare dels dits En
Lois e Dalmau de Tolosa tots faeren un dejuni de jueus que no
menjaven de tot lo dia fins al vespre que foren exides les
steles e tots los sobredits tancats en dita cambra del manjador hon
dits Lois Tolosa e sa muller acostumaven dormir dejunaren e soparen
de peix e gallines e de la manera que desobre es dit lo dit Dalmau de
Tolosa faea e solemnizava ab los sobrenomenats lo dit dejuni judaich
en la ciutat de Barcelona. E mes trobam per merits del dit proces que
lo dit Dalmau Tolosa per la gran devotio que tenia a la ley de Moyses
e cerimonies e ritus de aquella festivava e honrava moltes festes de
jueus en lo temps que venien entre lany ab grans robes bones e
honrades mes que en altres dies anant en horts jardins e convits e
deports ab los dits Gabriel e Lois Toloses tots e mullers de
aquells e Na Isabel Tolosa mare sua e la viuda
Alexandria e los dits Gabriel March heretges condemnats e altres
conversos de la ciutat de Tarragona tots per honra e devotio de la
ley de Moyses axi com los jueus acostumaven e practicaven. Mes que lo
dit Dalmau de Tolosa per la devotio que a la dita ley tenia faea
purgar e purgava lo carn que havia de manjar del greix e tambe
faea obrir e obria la cuxa del molto e levaven la glanoleta
(vertoleta) segons era pratica e costuma dels juheus. E mes trobam
que lo dit Dalmau de Tolosa portava ab si una nomina scrita en
ebraich en pergami en forma de rotol (mezuzá) pensant
e tenint cregut que puix portava la dita devotio e altres christians
hebraica no li podia venir cosa alguna que li fos adversa ni mala.
E mes trobam que lo dit Dalmau de Tolosa que tenint poca devotio e
creença en la ley evangelica no creent en lo sagrament de Sancta
mare Esglesia essent ell excomunicat entrava moltes e diverses
vegades en les esglesies mentre que los officis divinals se
celebraven e assistia en aquells no tement ne faent cas de la dita
excomunicatio e censures ecclesiastiques. E mes trobam en dit proces
que lo dit Dalmau de Tolosa per observança de la ley Mosayca
e devotio que en aquella tenia no menjava carn salada de porch per
que era prohibit e vedat en la ley dels jueus. E mes avant trobam que
per confessio del dit Dalmau de Tolosa se prova que com essent ell de
edat de infantesa com la sobredita Na Isabel mare sua e Na Isabel
Barona heretges condemnats (condemnades) essent la dita Isabel Tolosa
en pensa en dies e dejunaven alguns dies entre setmana dit Dalmau de
Tolosa li deya “ma mare perque voleu tant dejunar que vos matau a
vos matexa» e que alguna vegada los deya a sa infantesa “yo ho
dire al Bisbe per que vos castiga” pero ell ho faea per cerimonia
judaica o no que Deu e ells ho saben. Finalment se prova be e
lealment per depositio y relatio de molts testimonis com lo dit
Dalmau de Tolosa es circuncis e retallat al modo e forma
judaica (N. E. También Jesús fue circuncidado y tiene su fiesta en
esa fecha) per hon clarament se monstra la descendentia sua esser de
linatge de jueus e la devotio e ley que en aquella tenia e moltes
altres coses ha fetes e perpetrades lo dit Dalmau Tolosa contra
nostra Sancta fe catholica segons que largament se monstre en lo dit
proces al qual en tot e per tot nos referim. Vistes finalment totes
les altres
coses en dit proces contengudes e totes les altres que veure e
consyderar se podien oides totes les parts en tot ço e quant han
volgut dir e allegar fins ques stat renunciat e conclos en la dita
causa e assignar a sentencia segons que a major cautela los assignam
als presents loch e hora haguda nostra deliberatio a nostre medur
(madur) consell ab persones de molta scientia e bona conscientia
nostre Senyor Deu Jesu Crist tenint devant los ulls de la nostra
pensa del qual tots los justs e vertaders juys procehexen trobam que
devem sententiar e declarar axi com ab tenor de la present nostra
diffinitiva sententia pronunciam sententiam e declaram lo dit Dalmau
de Tolosa esser transfferit transpassat al rits e cerimonies
dels jueus e de la ley de Moyses e esser vertader heretge e
apostatich de la nostra sancta fe e ley christiana per la qual
causa e raho del temps que comete los dits crims de heretgia haver
stat e esser de present en sententia de excomunicatio major e
anathema ligat e laqueat e que devem declarar segons que ab la
tenor de la dita present nostra sententia declaram tots los bens de
aquell del temps que
los dits crims de heretgia e apostasia commette e perpetra esser stat
e esser de present confiscats ço es la una part al reverend Bisbe
ordinari a qui es subdit com aquell a qui de dret se pertanga la
segona a la Esglesia o Esglesies ques diu lo dit Dalmau de Tolosa es
stat beneficiat e la terça part a la cambra del fisch del Rey nostre
Senyor per los treballs e despeses que en la prosecutio de la causa e
proces contra ell actitat se son fets. E mes ab la present nostra
sententia a dit consell privam e per privat denunciam lo dit Dalmau
de Tolosa de totes les dignitats e beneficis ecclesiastichs e officis
publics e de totes e qualsevol honors es e liuram e donam a son
ordinari perque aquell deposa e degradua de tots los ordens e graus
ecclesiastichs en la forma de dret statuida e ordenada.
Et
incontinenti lecta et publicata per me dictum notarium supradicta
sententia usque in hujusmodi passum et locum predictus Dalmatius de
Tolosa hereticus condemnatus fuit ductus per officiales et ministros
Sanctae inquisitionis ad aliud pulpitum sibi subjectum et constructum
eodem modo in dicta Regia platea barchinonensi in qua personaliter
residebat et sedebat pro tribunali reverendus in Christo pater et
dominus dominus Guillelmus Dei et apostolicae sedis episcopus
Hypponensis indutus et ornatus vestibus et insigniis pontificalibus
cum multis ex dignitatibus canonicis et presbyteris sedis Barcinonae
denique Dalmatio de Tolosa coram dicto reverendo Episcopo Hypponensi
presente me Joanne Maya notario et scriba dicti secreti Sanctae
inquisitionis predicto testibusque infrascriptis processit ad
preferendam depositionis et degraduationis sententiam eaque tulit et
promulgavit et illam per me prefatum Joannem Maya notarium et Sanctae
inquisitionis scribam legi et publicari alta et intelligibili voce
mandavit in hunc qui sequitur modum.
En nom del Pare del Fill e
del Sanct-Spirit Amen. Per quant a nos Guillem Serra per la
gratia de Deu e de la Sancta Sede Apostolica bisbe de Hyppona consta
per la sententia denant nos donada e promulgada per los reverends
pares inquisidors de la heretica pravitat contra tu Dalmau de Tolosa
canonge e preborda de Leyda habitant en la ciutat de Barcelona
tu esser caygut en crim de heretgia e apostasia esser heretge e haver
gravament delinquit contra nostra Sancta fe catholica e haver
comes crim no solamen grave mes encara molt damnable e
danyos en tanta manera grave e enorme que del dit crim per tu
perpetrat no soles la divina majestat has offes mas encara tota la
maior part de la congregatio dels feels christians specialment en
aquests regnes e senyories de Hespanya ses commoguda e
scandalizada per la qual test fet indigne de tot offici e
benefici ecclesiastich per tant nos dit Guillem Serra bisbe predit
per la auctoritat a nos comesa per lo reverend senyor don Pere bisbe
de Barcelona de la qual en aço usant privam a tu dit Dalmau de
Tolosa de tot offici e benefici ecclesiastich perpetualment per
aquesta nostra sententia en aquests scrits e te deposam de dits
officis e beneficis ecclesiastichs e pronunciam real e actualment e
de fet segons la depositio de les sagrades canones tu dit Dalmau de
Tolosa deure esser deposat e degraduat.
– Lata fuit preinserta
sententia per supradictum reverendum Guillelmum Serra episcopum
Hypponensem et lecta alta et intelligibili voce et mandato suae
reverendae dominationis per me Joannem Maya notarium et scribam supra
nominatum die veneris decima septima mensis januarii anno predicto M
quingentesimo quinto presente prefato Dalmatio de Tolosa heretico
condemnato presentibus ibidem videntibus et audientibus magnificis
viris dominis Jacobo de Fiella decretorum doctore canonico et decano
sedis Barcinonensis Lodovico Despla archidiacono Antonio Codo
Bartholomeo de Salavert canonicis sedis Barcinonensis Petro Joanne
Ferrario Petro Antonio Falco in civitate Barcinonae domiciliatis
Joanne Gonçalvo residente cum domino Castri et loci Dalcarras
(castell y lloc de Alcarrás, Alcarraç) Alvaro de Montoya Dalmatio
Çarriera domicellis Joanne Martialis decretorum doctore Petro de
Ledesma et Petro Sancti Stephani nunciis officii Sancte inquisitionis
et aliis pluribus prioribus abbatibus presbyteris et clericis
religiosis atque secularibus personis in multitudine grandi et me jam
dicto Joanne Maya notario memorato et Scriba officii Sanctae
inquisitionis Barcinonae. Qua quidem sententia lata et promulgata
incontinenti prefatus reverendus dominus episcopus presente me dicto
Joanne Maya notario et testibus subscriptis degraduavit actualiter
dictum Dalmatium de Tolosa hereticum condemnatum in forma juris ab
ordinibus per eum receptis et assumptis incipiendo ab ordinibus
presbyteratus usque ad primam clericalem tonsuram inclusive quo
siquidem degradato fuit ab illo ablatus habitus clericalis qui cum
illo deferebat et indutus vestibus laicalibus et desuper induta linea
veste crocei coloris flamnis igneis depicta et mittra in capite
ipsius apposita fuit reductus in sui gestum a quo exiverat per dictos
ministros Sanctae inquisitionis. His itaque gestis et peractis
incontinenti de mandato dictorum reverendorum dominorum episcopi et
inquisitorum et Vicarii generalis ego dictus Joannes Maya notarius et Scriba
supra nominatus continuavi et legi partem ex confessione dictae
sententiae que est tenoris sequentis.
–
E per quant la Sancta mare Esglesia no te altra cosa que contra lo
dit Dalmau Tolosa heretge apostata de nostra Sancta fe catholica
christiana excomunicat privat e degradat e despullat de tots officis
e beneficis ordens privilegis e honors dessus dites puixa ne dega fer
sino desemparar e remettre aquell a la justitia e bras secular. Per
tant ab tenor de la present nostra difinitiva sententia remettem e
relaxam lo dit Dalmau Tolosa heretge e apostata dessus dit al
magnifich e egregi misser Hieronym Albanell en cascun dret doctor la
Real cancellaria per lo rey nostre Senyor en lo present
Principat de Catalunya regent qui açi es present lo qual
requerim tant quant de dret degua e podem e no en altra manera
que reba lo dit Dalmau de Tolosa per nos desemparat e remes a son
for e juy el pregam se haja ab ell ab tota clementia e pietat e
modere la pena en vers lo dit Dalmau de Tolosa citra mort effusio de
sanch e mutilatio de membres. E axi ho pronuntiam sententiam e
declaram ab aquesta nostra diffinitiva sententia en aquests scrits e
per ells. – P. Episcopus Barcinonensis. – Frater Joannes Enguera
inquisitor et vicarius reverendissimi domini archiepiscopi
Terraconensis – F. Pay (Pays anteriormente) de Sotomayor.
Lata
et promulgata fuit praeinserta sententia per dictos reverendos
dominos episcopum Barcinonensem fratrem Joannem Enguera in sacra
theologia magistrum Franciscum Pays de Sotomayor inquisitores
hereticae pravitatis dictum reverendum magistrum Joannem Enguera pro
reverendissimo domino archiepiscopo Tarraconensi in actibus Sanctae
inquisitionis vicarium generalem et de ipsorum mandato alta et
intelligibili (la última i es una t en el texto) voce lecta et
publicata in dicta regia platea civitatis Barcinonae per me
Joannem Maya apostolica Regia auctoritatibus (pone atctoritatibus)
notarium et scribam secreti Sancte inquisitionis Barcinonae die
veneris Sancti Antonii intitulata decima septima mensis januarii (17
de enero, San Antonio, Antón, Antoni) anno a nativitate Domini
millesimo quingentesimo quinto praesentibus Joanne Jacon procuratore
fiscali ex una et Dalmatio de Tolosa partibus ex altera presentibus
etiam pro testibus vocatis atque assumptis magnificis Jacobo Fiella
decretorum doctore canonico et decano Sedis Barcinonensis Lodovico
Despla canonico et archidiacono Bartholomeo de Salavert decretorum
doctore canonico et
Antonio Codo similiter canonico Sedis Barcinonensis magnificisque
Antonio Falco Petro Joanne Ferrarii Petro Durall militibus in
civitate Barchinonae domiciliatis Joanne Gonçales de Resende
(Resente más arriba) milite domino loci Dalcarras vicarie Ilerdensis
et pluribus aliis militibus et civibus Barcinonae nec non discreto
Bernardo Texidor presbytero Joanne Palomeres Guillelmo Laurador et me
Joanne Maya notariis et dicti officii Sancte inquisicionis scribis et
pluribus aliis tam masculis quam feminis in multitudine copiosa.
(Continúa con la sentencia contra Na Blanquina Casafranca)
Chapurriau 